TORRES-GARCIA, ARTUR MAS, PUJOL i PELLOFA

TORRES-GARCIA A MATARÓ . DARRERE LA MÀSCARA CONSTRUCTIVA

Des d’ahir i fins el 17 de febrer tenim una magnífica oportunitat per apreciar l’obra d’aquest artista d’arrels mataronines i de vida tant especial.

Serà només un mes i, per tant, caldrà aprofitar-ho. Cal felicitar al Patronat de Cultura per haver-la aconseguit, i a tots els que hi ha col.laborat (Fundació Caixa Girona i Diputació de Barcelona)

DE L’EMPRENYAMENT A LA REACCIÓ

Ahir, al matí, vaig ser al Consell Nacional de Convergència i que va estar orientat a preparar les eleccions del proper 9 de març. Aprovació de llistes i discussió del programa, etc.

No se com resumir-ho però potser hi va haver una frase de l’Artur que em va semblar prou aclaridora. Va dir que una persona d’esquerres pot votar a IC, PSC, ERC i també a nosaltres però si el seu vot, a més, el vol fer en clau nacionalista només ho pot fer per CIU. A mi em sembla ben clar.

I com sempre, d’acord amb el President Pujol, tenim un bon programa, tenim bons candidats, tots els partits faran una subhasta de rebaixes d’impostos, construcció de pisos, educació, etc ,però –deia ell- en aquestes eleccions l’impacte vindrà de l’àmbit emocional. Com a País i com a poble tenim un repte molt gran. Si a CIU no millorem substancialment el nostre resultat serà molt greu. Si després de tot el que ha passat i està passant, amb un PP del que no cal parlar-ne massa (per evidències constants) i un PSC-PSOE que ens ha enganyat sistemàticament i, fins i tot de forma sornaguera, amb un resultat per a Catalunya ben minsos, el País ha de reaccionar.

Si no ho fa, voldrà dir 3 coses: que el País està pitjor del que podíem pensar, que nosaltres, CIU, ho hem fet malament, o les dues alhora.

Reclamem ser respectats! Hem de fer apel.lació a la nostra dignitat. Si passa això el País no tindrà energia, ni vitalitat, ni autoestima ... ell en va dir “macagum cony”.

En aquestes eleccions la gent anirà a votar per fer-nos respectar. Aquí ens hi juguem alguna cosa més que una rebaixeta en algun impost. Com volem que se’ns respecti si ens quedem a casa. De l’emprenyament s’ha de passar a la reacció, no a l’abandó.

Si la nostra gent no va a votar la imatge del País serà molt negativa i, com deia l’Ibarretxe, si t’enganyen més d’una vegada, ja és culpa teva.

I ELS TRES TOMBS D’AVUI

Molta gent al Carrer Sant Josep i a la Riera però, aquest any, hem tingut menys participació de genets i carruatges.

ASSUMPTE CAN FÀBREGAS

La premsa local en va plena i la veritat és que com més hi reflexiono més veig que l’afer exigirà moviments aviat. Continuem investigant però la resolució política l’ha de prendre l’alcalde sense demorar-ho més.

Què en diu el Cap Gros, el Tot, el punt.

ENS QUEDAREM SENSE PELLOFA ?

L’any passat ja hi va haver sarau però aquest any sembla que el perill ja ha arribat.

No ens cansem de reclamar com és que, des de les eleccions de maig 2007 no s’ha constituït el nou Patronat de Cultura. Ja hem dit que si no saben què volen fer que el constitueixin i treballem fins que ho tinguin clar. El que s'aconsegueix així, el Sr. Penedès, és deixar a l’oposició sense informació ni capacitat de preguntar. Després es queixen perque ho hem de portar al Ple.

No em vull avançar, però he començat felicitant al Patronat per l’exposició Torres-García i ara ja n’hi ha una que no va, però preferiria pensar que al Regidor actual li toca ballar amb els problemes que s’arrosseguen del passat, encara que ja fa mesos que ens podria haver informat i portat la iniciativa enlloc de veure’s aclaparat pels fets.

NOMÉS HI HA EL CAMÍ DE LA DIMISSIÓ

Quan després de rellegir i estudiar totes les actuacions que, sobre l’afer Can Fàbregas, ha portat a terme el Regidor d’Urbanisme, només ens ha quedat un camí.
En primer lloc vull deixar clar que, des de CIU, no entrem a valorar la honorabilitat de ningú però estem obligats a demanar responsabilitats polítiques en un afer cada vegada més incomprensible per als ciutadans.
No era coneixedor, aquest senyor, que la finca on aniria a raure el Corte Inglés era, en part, de la família, des de fa anys ? LA LLEI ÉS MOLT CLARA EN AQUEST SENTIT. Quan ho va saber? Com se’n va assabentar? A qui ho va dir ? Ho va fer per escrit? Ho va comunicar al Cap de l’Àrea de serveis Territorials, Sr. Teixidor ? A l’Alcalde? Es va reunir, formalment, per comunicar-ho als dos socis de govern?

Com és que no se’ns ha comunicat als Grups de l’oposició i a l’opinió pública ?
No hagués estat millor explicar-ho i evitar el que es pogués donar el que estem veient ara, que ha hagut de ser la Plataforma qui ho ha fet públic?

Aquest Regidor és, en aquest moment, 1er Tinent d’Alcalde, Regidor d’Urbanisme, President del Consell d’Administració de PUMSA i President del Consell del Patrimoni. Com és possible que continuï ni un minut més al capdavant sense dimitir ? Si ell no creu convenient dimitir, pensa l’Alcalde apartar-lo d’aquestes responsabilitats ? Què hi diu el Regidor Sr. Teixidor (ERC) de tenir aquest senyor en la seva Àrea ? Li permetrà que hi continuï treballant ?
Tota aquesta qüestió posa en dubte la legitimació d’un govern que sembla protegir o desprotegir “a mida” d’interessos de certs particulars i que, a més, ha quedat acreditat que tenen parentiu amb membres destacats del govern, cosa que ens recorda altres etapes de la història del país i que crèiem superades.
Aquest afer genera cada vegada més dubtes i, per això, avui n’hem demanat el cessament en un escrit que hem entrat a l’Ajuntament a la mateixa hora, aproximadament, en que el Regidor implicat feia una roda de premsa presentant un altre estudi del Secretari, també fet a petició de l’interessat.
Crec que els fets parlen per si sols i l’Alcalde faria bé de repensar ,si aquesta situació li és sostenible. Igual que els socis de govern que veuen cada vegada més empetitida la seva imatge perquè no se’ls veu ni se’ls sent.

CAN FABREGAS CONTINUA GENERANT NOVETATS

Aquesta tarda, membres de la Plataforma Salvem Can Fàbregas ens han entrat al despatx de l’Ajuntament un document que, segons sembla, també han entrat al altres grups. El nostre l’havien passat prèviament pel registre (suposo que tots)

Al web de la Plataforma hi ha un post d’avui una mica ambigu.

Estem estudiant la informació que, molt probablement, exigirà explicacions i anar a dormir tard a molta gent.

M’ESTÀ PASANT VOLANT

Aquesta setmana vola. És ben cert que no tinc ni un minut per respirar però te l’avantatge de que el temps et passa volant.

De la nostra feina política 3 temes han vist la llum i d’altres queden per ben aviat.

CiU DENUNCIA EL SILENCI ADMINISTRATIU DE L'AJUNTAMENT SOBRE L'APARCAMENT IL·LEGAL DE LES CINC CENIES

CiU PRESENTA ESMENES AL NOU REGLAMENT DEL CONSELL DEL PATRIMONI

CiU INTERPOSA UN RECURS DE REPOSICIÓ A LA NEGACIÓ DEL GOVERN D'NVESTIGAR LES IRREGULARITATS DEL MANIFEST APÒCRIF

En els links trobareu la nota de premsa i, dins, la informació en detall.

TARDA ESPORTIVA

Ahir vaig anar a veure el handbol i el basquet. Vaig acompanyar en Francesc Masriera que és, entre altres coses, el nostre “home dels esports”. Al handbol cap dels dos equips s’hi jugava res i es va notar una certa relaxació. No vaig veure tot el partit (hi vaig arribar a mitja part) però el Tot va guanyar còmodament al Granollers.

Al basquet ja va ser un patiment. Tot el partit anant per davant i als darrers minuts ens van capgirar el marcador. Quins nervis! Jo no hi estic acostumat i sempre pateixo més del compte. Vam perdre per poc i sembla que no puguem aconseguir guanyar a l’Igualada.

Avui veig que en futbol hem guanyat a Manresa.

L’ALCALDE IMPEDEIX INVESTIGAR EL REGISTRE DEL MANIFEST APÒCRIF

Art i part, ens quedem sense poder saber què va passar exactament, de moment.
Al Ple ja vam anunciar un recurs de reposició davant la negativa de l’Alcalde d' investigar com va ser que el manifest apòcrif va ser-nos lliurat sense cap signatura, i també afegit a la documentació que es va donar a la premsa.

Per poder saber com van anar els fets hauríem de poder parlar amb totes les parts i necessitarem que el secretari ens contesti, també, a les nostres preguntes. No només a les del regidor d’Urbanisme que, evidentment també és art i part.

Al bloc d’en Quim Fernàndez hi

trobareu més detalls i jo ja he parlat molt sobre aquest tema i em remeto a les consideracions inicials.

Veurem com acaba el tema, perquè és un fet greu, que no podem deixar passar perquè estem convençuts de que

hi ha responsabilitats polítiques i administratives.

ENHORABONA CAIXA LAIETANA

Dimecres vaig anar a la inauguració del nou Edifici central de la Caixa Laietana.

Em va fer il.lusió perquè des del meu despatx he anat veient tot el procés de construcció, des del primer moviment de terres fins als preparatius per a la inauguració. La vista que tinc, elevada, sobre l’Edifici fa que el senti com una cosa familiar. Potser mai he estat tant present en una construcció (encara que sigui tafanejant involuntàriament)

Ara bé, l’important és que tenim a la Ciutat la seu d’una important entitat financera que des de 1863 està treballant a casa nostra, i que es mereix el màxim respecte. No anem sobrats de potències com la Laietana i faríem bé de tenir-ne màxima cura perquè ella també en tingui de la Ciutat que la va veure néixer. Així és a tot el món i no veig perquè ha de ser diferent a Mataró.

Gràcies.

I ARA UN ACUDIT.

ELS D'APM, DIMARTS QUE VE, JA TENEN UN ACUDIT.

SORT DELS D’INICIATIVA

Això sí que és fer política. Aquesta setmana he quedat estorat.

Au! A veure qui la diu més grossa. Crec que no val la pena perdre-hi massa el temps perquè és evident que el paper dels socis del tripartit en aquest tema és ben galdós.

Jo, en un any i mig, seguint aquest tema no he vist mai un posicionament clar d’ICV, com tampoc d’ERC. Els seus silencis han estat clamorosos. Segur que, algun dia, sabrem els motius de les dues dimissions de regidors en tant poc temps. Vaja, un, ja no va prendre l'acta de regidor.

MENTET I L’AGRUPE

Aquesta setmana he parlat amb en Pere Busquets, de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, en relació al butlletí que tornen a editar en paper. Xerrant, xerrant ha sortit que volen preparar una sortida de cap de setmana a Mentet. No me’n puc estar, quan algú em parla de llocs que conec, de buscar la informació que en tinc i gaudir dels records.

En aquest cas, us deixo les fotos d’una sortida amb el Grup de Muntanya i un escrit del bloc d’en Joan Vila.

També passa que tornat de Mentet cap a l’estació de Vallter, pujant la portella, vaig agafar una pàjara. L’única que recordo però així va ser. El més fotut és que els meus dos acompanyants, a sobre, se’n fotien. I com que per més inri tampoc són del meu color polític, volien avançar les eleccions tot dient-me que jo era fora del País (la Portella fa frontera). Tothom que ha fet muntanya sap que una pàjara es pot agafar si no et dosifiques i és el que em va passar a mi. Aquell matí d’estiu, molt calorós, vam sortir de l’estació, portella, cap del roc, Mentet, barraca dels alemanys, portella i a casa. És una sortida llarga però tampoc res de l’altre món. El que passa és que em vaig prendre la pujada obrint pas amb molta marxa, sense avituallar, i just en l’últim esforç, em va fallar l’esma i vaig haver de descansar una mica. Bé, va ser l’únic dia que m’ha passat i de tot s’ha d’aprendre. Des de llavors, mai estic més de dues hores sense menjar uns ganyips .

I recordeu, per saber el temps de la zona, clickeu.

MOVIMENTS VERS EL CEIP PERAMAS

Després de les denúncies sobre el mal estat del Centre i la manca de manteniment, el Govern s’hi ha posat en marxa. Ho celebrem. Llàstima que hagi passat anys i haguem hagut d’arribar a aquest extrem. El nostre paper ha estat, com diem molts cops, d'accelerador del procés. En Vicent Garcia està sempre atent i gràcies a les seves bones relacions amb la comunitat educativa hi podem estar molt al sobre.

Feina realitzada per al Ple de gener

Aquestes són les preguntes que hem presentat per al primer Ple Municipal de l’any:

1. Pregunta en referència a la denúncia de la FAVM sobre el manifest apòcrif de sis presidents d’entitats veïnals.
2. Pregunta sobre l’elecció dels membres dels Consells Territorials i de Ciutat escollits aleatòriament.
3. Pregunta sobre el servei de retirada de la brossa domiciliària, comercial i selectiva.
4. Pregunta sobre l’escolarització d’alumnes de P3 (per ser contestada per escrit).
5. Pregunta sobre el centre de creació d’arts visuals i pensament contemporani de Can Xalant.
6. Pregunta sobre els ajuts de la Llei de Dependència.
7. Pregunta sobre la Renda Bàsica d’Emancipació.

Us convido a que assistiu al Ple Municipal de gener. Serà el dijous 10 a les 19:00 hores.

NIT I DIA DE REIS

NIT MÀGICA

Qui tornés a ser nen!

La tarda de Reis sempre ha estat especial. Suposo que la nostra infantesa no s’entendria sense el neguit, els nervis, i els plors de la nit de Reis.

Tinc gravada a la ment la imatge de cada any, sortint amb els pares, fanalet en ma a rebre els Reis. Sembla que els fanalets s’han perdut definitivament. Segur que eren un perill perquè una espelma amb una carcassa de paper ja us podeu imaginar com acabava però hi afegia una sensació especial i més emoció. Jo mai havia vist que ningú es fes mal però de plors perquè el fanalet es cremava n’hi havia una bona colla.

A Arenys, la nit de Reis també significava nit de naps. Sortíem a penjar naps a les noies i ens ho passàvem molt bé. Jo vaig deixar d’anar-hi quan van començar les bretolades i la Policia va haver de muntar dispositius especials. Per mi, allà es va perdre l’esperit de la nit. Recordo quan, a sobre de mobylettes, vespas privamera, derbis , puig, bultacos streaker, montesas crono i altres “amotos” anàvem a buscar els naps cap a Vallgorguina, Arenys de Munt, Canet o Sant Iscle. Imagineu-vos el fred que feia i nosaltres a carregar naps en motxilles i capses que traginàvem com podíem. Més d’un accident per la carretera glaçada i no cal dir que els naps ens els “trobàvem”. Nosaltres els arrancàvem un per un i miràvem de no fer mal però la cosa va degenerar i al final ja fèiem el que podíem. Recordo un any que, a falta de naps, vam anar a l’hort del pare a buscar cols que ja estaven espigades. Va ser el darrer any i els policies d’Arenys no es creien que les cols eren “meves”. Vaja ! del pare. Aquell any vaig decidir que la “tradició” havia mort (per mi i per la nostra colla).

Després he anat seguint la tradició però ja hi ha hagut massa bretolades. Suposo que la dificultat de trobar naps i la massificació ( apart ara surten també les noies -en diuen penja-cols-) ha anat portant la tradició cap al fet de fer bromes (i no tant bromes).

En fi. És l’evolució ...

Bé, ja ho veieu, volia explicar la nit de Reis que vaig viure ahir i, al final, la nostàlgia m’ha portat molt més enrere. Què hi farem ! És el meu blog no? Però no queda gaire bé.

Va ser la meva primera cavalcada “des del balcó”. Des dels 18 o 19 anys que les he vist pràcticament totes i, fins i tot, hi he participat de conductor en la caravana comercial. L’he mirat des de diferents punts de la Ciutat i, sobretot, vaig viure-la intensament amb el meu primer fill, en Marc. Però, com deia, va ser la meva primera des del balcó i es veu tot una mica diferent. Encara em costa acostumar-m’hi perquè no deixes d’estar una mica “sol” allà a dalt, però com em diuen contínuament, s’hi ha de ser. Ara que hi penso, crec que mai he marxat per Reis i més aviat, el recordo sempre com un dia de treball especial, on es plega a migdia o a primera hora de la tarda per anar a la cavalcada. I és que tots portem un nen a dintre.

... que què m'han portat ? Doncs llibres i algun quadre.

I ara futbol.

MATARÓ IN EXTREMIS! 2 - 2

Aquesta tarda he anat a futbol i he arribat tard al camp. Perdíem per 0-1 en un gol de penal que tothom m’ha dit que no ho era. Ja se sap que “a perro flaco ...”

I en lloc del 1 a 1 ha arribat el 0 a 2. El Balaguer s’ha tancat al darrera però pam, allò del contracop i a dintre.

Us deixo una foto curiosa. La de la darrera jugada d’avui. En Callicó acabava de llençar el penal que deixava el marcador en el 2 a 2. L’àrbitre ha pitat sense deixar continuar. S’havia aconseguit un empat que, si bé s’ha treballat, s’ha hagut de patir massa i només ha ajudat a mantenir el goal average amb el Balaguer a favor. Ara! Continuarem anant els últims i hem de tenir en compte que el Balaguer va penúltim.

La foto té la curiositat de què el marcador estava parat i, per tant, a efectes de marcador, el partit estava en 0-2 i rellotge parat al minut 45. Vull dir que hem fet els dos gols en temps de descompte.

Au Mataró! Cal treballar més dur.

ACLARIM-HO BÉ. HI HA RESPONSABILITATS

Acabo d’entrar per registre la sol·licitud d’obertura d’un expedient informatiu per esbrinar que va passar amb l’entrada d’un manifest estranyament utilitzat pel Regidor d’Urbanisme.

Fem història! El Govern ja havia decidit enderrocar la nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt, però la pressió popular, poc abans d’un eleccions municipals, i també el fet que el secretari ens donés la raó en que la votació del consell del Patrimoni era nul·la va fer que s’aturessin. Després volien fer una rèplica, però la Generalitat els hi diu que per això han de descatalogar i no s’hi veuen en cor. Finalment, ens proposen traslladar la nau a trossos. Tot plegat una capgrossada per no haver encarat el problema com cal i, sobretot, per actuar diferent quan el subjecte actuant és l’administració o el ciutadà, contradient el principi de que tothom és igual davant la llei.

Quan, mal ens pesi, semblava que el govern havia decidit no cedir ni negociar més i presentar una proposta definitiva, el Regidor d’Urbanisme i Primer Tinent d’alcalde aconsegueix “colar” a l’expedient un manifest apòcrif, amb noms, però sense cap dada ni signatura (Així és com el va lliurar als grups municipals i a la premsa).

Segurament, si qualsevol ciutadà s’acosta a l’administració amb un document així li fan notar que abans, com a mínim, s’ha de signar, però què passa si això ho fa el segon càrrec municipal? Per això vam decidir fer una pregunta al proper Ple. Però, una vegada se’n han adonat de que, encara que sigui políticament, l’acció ha estat incorrecte, corren a demanar al Secretari si s’ha actuat correctament, però es clar, només amb la versió del regidor del govern. Per això nosaltres volem escoltar a tothom. I, per fer-ho, demanem que s’obri un expedient i que es creï una comissió que ho aclareixi, convençuts que els treballadors de la casa actuen com cal quan ningú interfereix en la seva feina.

NOU ANY, NO TOT SÓN BONS PROPÒSITS ...

Podria escriure sobre els bons propòsits que tots ens fem però no. Vull escriure el perquè no estic content amb algunes de les notícies d'avui.

No vull el cànon digital, no m'agrada que a Catalunya no se suprimeixi totalment l'impost de successions i donacions com ja s’ha fet en tantes altres “Comunitats”, la inflació s’ha elevat i no ens portarà res de bo (no escric la llista d’augments), tanta propaganda per millorar la qualitat de l’aire (80km/h) i no ens atrevim a fer el que han fet d’altres prohibint fumar en restaurants i bars (p.e. avui els francesos)

Tinc la sensació de que estem governats per polítics que volen fer content a tothom i funcionant a cop d’enquesta i amb els ulls posats a les properes eleccions.

Un exemple ... què us hi va que no trigarem gaire a veure la prohibició total del fum en bars i restaurants? potser l’any que ve? màxim l’altre ...