Ahir al matí vaig anar a la Sagrada Família per acompanyar-hi uns parents. Mare de Déu quina gentada ! i a la tarda vaig pujar a Camprodon per la processó.
Es pot dir que vaig arribar ben justet però a les 8 era al Monestir preparat pel que fes falta. Aquest any no va fer fred i Déu n’hi do la gent que hi havia a tot el recorregut. És ben bé que, a la Vall, és un atractiu de primer ordre.
En acabar, sopar i bunyolada a Can Ferran per comentar la jugada.
I en clau de ;-)) aquest any, el fill pròdig ha tornat al pas. Com que en Pol estava volant, en Jordi va venir amb la Mar. L’ hauríeu de veure, en Jordi Surinyach, amb el respecte que es mou durant l’hora i pico que dura la processó. Diu que li recorda la seva infantesa i és veritat que, participar-hi, et transporta temps enrere. A mi, sempre em ve al cap el viacrucis a Arenys. Suposo que sí que l’espiritualitat que tots portem a dintre ens fa aflorar sentiments que, normalment, portem molt ocults.
Per cert, ara que hi penso, heu llegit el darrer article d’en Suri ?
