Ull que també corre Ormoier (sense h), però l’enciclopèdia catalana diu clarament Sant Miquel d’Hortmoier.Ahir al vespre semblava que avui havia de fer un dia igual de “rufu” però en si en Vila diu que no farà vent (a baix) vol dir que sortirem i ens anirem a l’Alta Garrotxa (a baix des de Camprodon). I així ho hem fet.
A 2/4 de vuit trobada per fer el cafè i l’entrepà, i cap a Beget. Hem deixat els cotxes al Barrancot i hem sortit per la llera dreta cap a la Vall d’Hortmoier. Feia un matí esplèndid amb un sol preciós. Segur que als cims ventava de valent però al nostre camí no es movia ni una fulla.
Hem esmorzat a sota els roures “del rei” que són catalogats com a arbres monumentals per la Generalitat i que tenen més de 500 anys. Ara només n’hi ha dos ja que al 1997 el vent en va abatre el tercer.
Als peus del Bestracà, a prop de Talaixà, i amb un pic de les Bruixes ben emblanquinat per la nevadeta d’ahir, hem reemprès la caminada tornant per Escaladuix. Allà en Vila i en Toni sempre expliquen el fenòmen càrstic que fa que l’aigua s’esmunyi i no surti fins a Banyoles. A la canalla els encanta sentir-ho però, avui, feia una fila de llera seca on això de l’aigua és gairebé impossible. Tot i les quatre gotes d’ahir, la sensació del terreny és de sequedat total. Fins i tot les cares nord no tenen la quantitat de molses que se solen veure.
A Escaladuix, des de la llera cal fer una grimpada molt dreta per seguir el camí fins tornar al Barrancot. Pels nanos és una aventura i pels grans també. Ara ja hi ha unes escales (graons metàlics) i s’hi puja molt bé. Recordo que fa anys hi havia un cable però algú el va treure i el GMVC hi va fer els esglaons.
Després d’aquesta petita dificultat, de seguida soms de retorn.
Ens hem parat a fer la cervesa a Beget i no hi cabia cap cotxe a l’aparcament. Aquests dies deuen tenir un ple absolut (com a mínim a l’hora de dinar)
