Del 5 al 11 de març vaig ser a Mèxic per assistir a la Conferència que EO va muntar a la Regió i que, donat que m’interessa molt veure de fer negocis allà, vaig decidir ser-hi.Tot i que quan m’hi vaig enrolar ja sabia que m’enxamparien les eleccions (les dates de la conferència ens són donades amb un any d’anticipació) vaig pensar que marxant el 4 ja seria la recta final i la Campanya en clau mataronina ja estaria, pràcticament, feta.
La conferència era a Santiago de Querétaro, una ciutat declarada Patrimoni Universal per la Unesco el 1996 i amb un centre històric preciós.
Com que havíem de ser allà el dijous a la tarda vaig decidir avançar un dia l’arribada a fi de minimitzar els efectes del Jet lag i, així, vaig poder fer una visita poc més que de tafaner a San Miguel d’Allende (un altre preciositat colonial) i a Querétaro.
Allà vam comptar amb la inestimable col.laboració dels amics d’EO i d’en Manel i la Gemma, amics barcelonins que van marxar ja fa un any al D.F. per establir-s’hi professionalment i que son els guies perfectes. Com que formen part també de la família EO ja es coneixen a tots els “autòctons” i, per tant érem una colla i vam poder apreciar com en són d’hospitalaris aquella gent. Jo ja començo per dir que he tornat enamorat del País. ¡ Qué viva México !
Dijous a la tarda ja anava arribant tothom i vam coincidir gent de Guatemala, El Salvador, República Dominicana, Colòmbia, Canadà, de molts Estats USA (New York, Chicago, Boston, Houston, Silicon Valley, ... ), nosaltres –els de BCN- que érem 3 membres, algú de New Delhi i d’europeus només van fallar els anglesos per no se quin problema de darrera hora. Això apart dels propis Mexicans que venien del D.F., Monterrey i el propi Querétaro.
Val a dir que la companyonia entre el conjunt d’emprenedors és immensa i sembla que et coneguis de tota la vida i ningú es fa estrany ni des del primer minut. Per mi, una alegria retrobar els que vaig conèixer al GLC de Washington l’any passat. Per això, aquell vespre, amb la Welcome reception ja n’hi va haver prou per agafar confiança i preparar l’ambient per l’endemà.
Tot i que érem on érem, tot és en anglès i entre els companys és una barreja total però les conferències son en anglès i tota l’organització també. Deu ser per això que anàvem a “toc de pito” i les hores del “lunch” i “dinner” eren les pròpies de “més amunt”. S’ha de dir que així vam complir agenda perquè, si no, a l’estil mexicà potser haguéssim allargat massa les coses ...
Les sessions que em van agradar més van ser las de Bob Prosen, Blair Singer, Christina Harbridge-Law, Fernando Melo i Bruno Ferrari (PROMEXICO). Totes elles super-interessants, molt interactives i plenes de contingut.
Cada dia, a les 9 ja érem a les conferències i pràcticament no paràvem fins a les 5 de la tarda on ens havien preparat diverses activitats: futbol a l’estadi de Querétaro, “Charlotada” a la plaça de Juriquilla, festivals mexicans, etc. Tot plegat ja us ho podeu imaginar !
Ah ! i tequilitas reposados y añejos (em van agradar el Don Julio i el 1800) que em prenia amb molt de compte perquè jo aviat havia de frenar però ells semblava que beguessin aigua del riu ...
La conferència es va acabar diumenge i jo tenia previstes trobades professionals al D.F. i, per tant, diumenge vam retornar cap a la Capital (més de vint milions de persones ) fins dimarts al vespre que vam agafar l’avió cap a París i Barcelona on vam arribar-hi ja dimecres a la tarda.
