Mentiria si digués que era amic seu com mentiria si digués que la coneixia bé. Entre altres coses perquè no li conec la família a qui, primer de tot, expresso el meu condol. No puc imaginar-me com es deuen sentir amb una situació així. Esgarrifosa com totes, una pèrdua com aquesta no se supera mai.
Ara bé, potser ni ella era conscient de com la sentíem tots aquells que hem seguit la realitat mataronina veient-la cada nit als informatius i a les entrevistes. Professionalment la vaig començar a tractar en convertir-me en candidat i llavors vaig “tastar” la seva murrieria. En sabia de Mataró un niu i gairebé sempre et feia les preguntes més intel.ligents i aclaridores per l’audiència. Et portava al seu terreny ... que no és ni més ni menys que el que ha de fer el periodisme.
La recordo a la sala de plens sempre atenta a prendre nota dels talls que li semblaven més importants ...
Desgraciadament, el mal se’ns l’ha emportada i és lamentable veure com s’escapça una vida tant jove i plena de potencialitat. Potser en el moment més vital de la vida, quan menys t’ho esperes, hi ha quelcom que et crida i et diu que prou, que ja has fet tot el que havies de fer i, senzillament, tot s’acaba. El patiment s’acaba però comença el buit.
Ara hem de viure amb el record que ja s’ha convertit en “per sempre”.
Una presentadora de notícies es algú que veus des del menjador de casa i, per tant, comparteix amb tu moments d’intimitat familiars i ja queda per sempre més en el nostre conscient.
Anna, gràcies.
ÀNIM A TELEVISIÓ DE MATARÓ
Amigues i amics de la tele ... també a vosaltres us colpeja fort la vida. Dues pèrdues en tant poc temps són una prova massa fort per a ser superada sense llàgrimes.
Voldria dir-vos que seguiu endavant però això, ja se que ho feu, voldria dir-vos que tingueu ànim però ja se que en teniu, doncs deixeu-me dir-vos que us aprecio que és quelcom que em surt del cor.
