En Jordi Marin (Gerent Maresme Audiovisual) m’havia convidat a aquest dinar feia dies. Avui havia de ser a Madrid i no m’havia compromès però, finalment, se’m va girar l’agenda i no he pogut anar a Madrid. Total que el matí ha estat de bojos però en Lluís Sala m’ha convençut a mig dia i ens hi hem arribat tots dos.
Resulta que CatEI, és una nova Associació Catalana d’Empreses d’Informàtica que va néixer recolzada pel un Col.legi professional. La veritat és que costa de creure com anem fent bolets i bolets ... Jo, no ho entenc ! Quan presidia GENTIC em vaig fer un tip de fer pedagogia per a crear una mena de Federació o Confederació catalana d’empreses TIC intentar reunir en una entitat superior (que no interferís en els àmbits respectius) totes les iniciatives TIC catalanes, per anar –després- més amunt. Vaja, que ja hi ha ASEITEC (CECOT), CLUSTER, àrea TIC de la Cambra de Comerç, una associació a Lleida, una a Girona, la mateixa GENTIC MARESME, etc.
És evident que no me’n vaig sortir i encara hi ha qui en promou de noves. Estic convençut de que la cosa caurà pel seu propi pes perquè així no es va enlloc. No estic en contra de que es creï aquesta ja que una més no hi farà res però em sembla que anem sense rumb i “fotem” pals de cec.
Sort que el propi Jordi Marín (President CatEI) és el primer que creu en el que explico i, estic segur, que si la iniciativa es posa al davant, farà el possible perquè CatEI hi entri.
En definitiva, tan seria quin dels noms quedés al final. El fet seria unificar sota una mateixa Junta, i per tant interlocució, a totes les empreses TIC. Lògic no ?
Des del maresme i des de GENTIC, sempre havíem donat la idea de que s’anomenés GENTIC CATALUNYA però només era això, una idea.
Bé, al dinar ens ha acompanyat el Director de la Societat de la Informació de la GENCAT que també està d’acord amb aquesta idea –tothom hi està- i que m’ha semblat que tot el que deia era molt assenyat. El problema és que tinc la sensació de que si els de “fora” som molts bolets, els de “dins” (GENCAT) també són un erol sencer.
En fi ... mooolt camí per córrer. Llàstima que els nostres competidors van més per feina i tenen les coses més clares. O no ?
