He volgut anar a Santa Maria, al Museu Arxiu, a la inauguració de l’exposició “Documentació, plànols, i projectes de Santa Maria” però he arribat tard i n’he sortit en amb prou feines saludar. Com que diumenge, de matinada, marxo a San Francisco, havia de deixar tot lo del despatx ben lligat i se m’ha fet tard. M’ha sabut molt de greu perquè ja no vaig poder anar a la Missa perquè tenia Consell de PUMSA i avui he fallat. Us en demano disculpes. Dic que he sortit de pressa perquè havia d’acompanyar la família a comprar però també hem trobat tancat. Total, que demà hauré de comprar el que em manca i tornaré a Santa Maria a veure l’exposició en calma un altre dia.
De tota manera us deixo quelcom que em van fer arribar i que són fragments del document sobre pergamí on s’esmenta per primera vegada la parròquia de Santa Maria. En el dia vuitè de les calendes d’abril de l’any dotze del regnat de Robert rei dels francs, que correspon al 25 de març de 1.008.
“En nom de Crist, Aeci, per la gràcia de Déu, bisbe de Barcelona, i Deodat, ardiaca, en representació del col·legi de canonges de la Seu de La Santa Creu i Santa Eulàlia, del qual capítol és només indigne servidor. Tots junts som permutadors amb tu, Oruç, grec, jutge.
És manifest que convé a les dues parts de fer les permutes tal com les fem. Perquè et donem en la teva permuta terres en diversos llocs, conreades i ermes, que tenim al comtat de Barcelona, en la Marítima, en el terme de Mata, depenents de la parròquia de Santa Maria, que en diuen “Civitas Fracta”.
Les predites terres afronten per la part d’occident amb la riera que en diuen de Valldeix, a la part del nord tenen terme amb la serra que separa Mata i Dosrius. A migdia el dit alou circundeja fins a topar amb les ones del mar. A orient també conclou amb la riera que en diuen de Llavaneres, que corre amb la pluja.
Es bescanvien per dues mojades òptimes de bona vinya i dues unces d’or legítim. Nosaltres, tots en conjunt, corroborem signant que aquesta permuta l’hem fet el dia i l’any ja esmentat” (o sia el 25 de març de 1.008). El document acaba amb la signatura autèntica del bisbe Aeci i dels canonges, clergues, levites, testimonis i participants.
