Sortint, corrents cap a l’Assemblea de Convergència. Avui hem fet l’elecció de delegats al Congrés que farem el juliol. A Mataró ens corresponen 10 delegats i, com cada any, hem fet eleccions i hem votat a qui millor ens sembla que ens podrà representar.
Ha estat maco perquè cada candidat ha fet el seu speech explicant els motius pels quals volia ser-hi i ha demanat el vot. Amb això de la democràcia interna s’hi creu o no s’hi creu. Ha sortit un equipet molt potent i compensat. No serà fàcil que ningú ens faci combregar amb rodes de moli i farem molta feina.
Jo, des que sóc militant –del 91- crec recordar que he anat a gairebé tots els congressos. Potser hi ha qui es pensi que tot està apanyat però jo puc dir que he viscut molts i intensos moments en que tot era possible. Recordo, p.e., com degut a la insistència i victòria d’una esmena, al darrer Congrés se’n va haver de convocar un d’extraordinari per discutir la nostra posició davant el referèndum sobre la Constitució Europea, o com va començar tard degut a que teníem a l’Artur i en Coromines tancats en una sala amb delegats discutint sobre com demanàvem que es tractés el tema d’Unió ... que no era res mes que el que finalment va sortir: que anéssim a una força única, la Federació, actuant com a tal i traslladant-hi la doble militància però amb el desig de començar a funcionar com una dona/home un vot. Al final, aquesta opció va anar endavant ! El problema però : -( va ser que el Congrés del soci va dir que “nanai” i ja se sap, continuem fent el que podem. De moment. 
Ep ! i que ningú en faci cap lectura perquè és el mateix que, jo defenso, de fa molts anys i no és cap novetat. CiU és, com deia aquell, una “realitat entranyable” que hem de preservar. N’hem de millorar tots els mecanismes i el que vam proposar en podria ser un. Si ara n’hem de dir Casa Gran del Catalanisme i hem de ser més, millor. Per mi que no quedi.