Blanco diu que el traspàs de Rodalies és qüestió de mesos.
Fantàstic. Gràcies.
Els catalans, de moment, sempre hem d’anar igual. Benvingut sigui qualsevol moviment. Diguem que se’ns rifen tant com volen i ara, tot d’una, tots hem d'estar contents perquè el nou ministre de Foment diu que Rodalies és qüestió de mesos.
Fantàstic. Gràcies.
Els catalans, de moment, sempre hem d’anar igual. Benvingut sigui qualsevol moviment. Diguem que se’ns rifen tant com volen i ara, tot d’una, tots hem d'estar contents perquè el nou ministre de Foment diu que Rodalies és qüestió de mesos.
Això no s’aguanta ni des del punt de vista del Peix al cove que era una estratègia Pujolista i que, per cert, és la única que es podia fer amb la força que donava el pes polític del moment.
Que el nou ministre s’hi posa ... només faltaria: ho diu una llei: l'Estatut. Ara bé, ja que els que porten els avions no son els mateixos que els que porten els trens, que el ministre aprofiti i treballi en paral·lel per també, si vol en mesos, ens traspassi els aeroports. És a dir, que com que poden ser feines paral·leles, en mesos, podríem tenir trens i aeroports. No?
Però clar, el problema no només són els trens i els avions sinó que són els quartos per arreglar-ho, clar està. I ben bé, el problema no són els quartos per resoldre les Rodalies i aeroports catalans sinó que, com l’únic que exigim els catalans (també ho diu l'Estatut) és que no se’ns emportin tants quartos a compte d’una “solidaritat” mal entesa, el problema és que si ens en “prenen menys” algú haurà de patir retallades i, ai, aquí és on hi ha els “marramiaus”.
En definitiva, la propaganda del “farem farem farem” no te límits i es tracta de fugir endavant sigui com sigui. Ens arriben les eleccions europees, s’ha de fer bon paper i , sobretot, al PSOE ja estem preocupats perquè el PP ja ens ha agafat la pole. Què més podem fer? A veure ... enviem un xec a Andalusia a compte de la “deuda històrica” i donem el relleu a Chaves fent-lo ascendir a la Champions. De passada aprofitem i reforcem el perfil polític dels ministres amb pesos pesants “del aparato” per tal de que la política-comunicació passi al davant de qualsevol consideració i comencem a enviar paraules (no fets) a Catalunya ja que, el 9 de març, no ens va anar malament ...
A mi, tota aquesta moguda tàctica em sembla impròpia de l’alta política. El País està davant de reptes molt seriosos i el PSOE, també. El País per raons òbvies i el PSOE perquè no te majoria al Congrés i ha d’anar rumiant de cedir davant algú per poder aprovar els pressupostos 2010 i abordar la Presidència Europea amb tranquil·litat. El País necessita fer polítiques que van molt més enllà del curt-terminisme i no pot estar a l’albir dels calendaris electorals. Quan ho entendrem això?
Tant de bo fos qüestió de mesos ...
Però clar, el problema no només són els trens i els avions sinó que són els quartos per arreglar-ho, clar està. I ben bé, el problema no són els quartos per resoldre les Rodalies i aeroports catalans sinó que, com l’únic que exigim els catalans (també ho diu l'Estatut) és que no se’ns emportin tants quartos a compte d’una “solidaritat” mal entesa, el problema és que si ens en “prenen menys” algú haurà de patir retallades i, ai, aquí és on hi ha els “marramiaus”.
En definitiva, la propaganda del “farem farem farem” no te límits i es tracta de fugir endavant sigui com sigui. Ens arriben les eleccions europees, s’ha de fer bon paper i , sobretot, al PSOE ja estem preocupats perquè el PP ja ens ha agafat la pole. Què més podem fer? A veure ... enviem un xec a Andalusia a compte de la “deuda històrica” i donem el relleu a Chaves fent-lo ascendir a la Champions. De passada aprofitem i reforcem el perfil polític dels ministres amb pesos pesants “del aparato” per tal de que la política-comunicació passi al davant de qualsevol consideració i comencem a enviar paraules (no fets) a Catalunya ja que, el 9 de març, no ens va anar malament ...
A mi, tota aquesta moguda tàctica em sembla impròpia de l’alta política. El País està davant de reptes molt seriosos i el PSOE, també. El País per raons òbvies i el PSOE perquè no te majoria al Congrés i ha d’anar rumiant de cedir davant algú per poder aprovar els pressupostos 2010 i abordar la Presidència Europea amb tranquil·litat. El País necessita fer polítiques que van molt més enllà del curt-terminisme i no pot estar a l’albir dels calendaris electorals. Quan ho entendrem això?
Tant de bo fos qüestió de mesos ...
