Romeria rociera 2014

Mataró és el resultat del treball i de l'esforç de moltes persones vingudes d'arreu. La sang que corre per les venes dels mataronins té moltes procedències geogràfiques, lingüístiques, ètniques i culturals. Però té un tret distintiu: la voluntat de ser aquí i de formar part d'una ciutat amb uns orígens de més de dos mil anys d'història.

Les tradicions formen part d’aquest pòsit cultural que anem heretant i que després deixem en herència. I una d’aquestes tradicions que la ciutat ha acollit i ja s'ha fet seva ens ha vingut dels mataronins vinguts d’Andalusia: la Romeria Rociera. Aviat farà quaranta anys que la ciutat té el goig de viure, veure i gaudir una festa plena d'alegria, llum, color i música que aplega més de 20.000 rocieros i rocieras. Però també d'entendre un sentiment de devoció cap a la Virgen del Rocío.

Aquest any 2014, Mataró parla de valors, d'allò que ens fa a tots més persones. Es parla del compromís, de la solidaritat, de la identitat, de la justícia... Sota el vel de la festa de la Romeria hi ha un munt de persones i d'entitats plenes d'energia que en el seu dia a dia -potser sense saber-ho, molts des de l'anonimat-, contribueixen a fer possible que els nostres conciutadans, les persones del nostre entorn superin situacions difícils. Això són valors.

La Romeria, si bé té un sentiment andalús innegable, és alhora un gran esdeveniment de Ciutat del que me'n sento orgullós i al que m'agradaria convidar tothom a participar-hi i viure'l amb intensitat.

La Romeria és un bon moment per la festa, per trobar-se, per compartir una xerrada, un àpat, "el camino" o un ball. Visquem-la amb espontaneïtat, responsabilitat i civisme, sense oblidar la fe dels romeros que és l'origen de tan estimada tradició.

Per molts anys!

(Aquest escrit surt al programa de festes)

Per molts anys Capgròs!

Que una empresa compleixi 30 anys no pot ser res més que una excel·lent notícia. Les empreses són el teixit que permet a aquesta societat generar riquesa, valor afegit i benestar. 

Sense les empreses, la societat no seria res més que una immensitat d’autòmats desmotivats, sense horitzó ni afany de superació. Per tant, el primer que cal expressar és la satisfacció per aquest trentè aniversari de l’empresa Capgròs Comunicació S.L.

L'obligació de tota empresa és tenir beneficis per redistribuir-los entre els seus treballadors, reinvertir en el negoci i remunerar a aquells que van decidir arriscar un capital per ajudar a tirar endavant l’aventura. Però una empresa de comunicació, a més de la seva rendibilitat, té un compromís amb la societat a la que serveix. Un mitjà de comunicació -en aquest cas, un mitjà de proximitat- té la responsabilitat de traslladar a la comunitat a la que serveix i, de la que obté uns recursos per sostenir l'empresa, uns continguts fiables i verídics. El gran actiu d'un mitjà de comunicació no són els recursos que hi destina per ser més competitiu; ni el tiratge; ni tan sols la publicitat; el gran actiu dels mitjans és la seva credibilitat i el seu compromís amb la veritat. 

Això és el que diferencia els mitjans seriosos dels pamflets.

Capgròs porta 30 anys explicant el que passa a Mataró. Apostant per allò que creu que ha d'apostar i jugant -legítimament- les seves cartes. I ho ha fet sempre en català. En la nostra llengua, ha explicat la transformació d’una ciutat que treballa i lluita per tornar a fer-se un lloc entre les grans capitals de Catalunya. La nostra història ens diu que Mataró ha estat una ciutat clau pel país. I ho volem continuar essent. Sense renunciar a res. Mirant el futur amb l'optimisme d'aquell que sap que la seva matèria primera és de qualitat. Fent compatible les aspiracions legítimes d’aquesta comunitat amb l’empenta dels valors que ens han fet com som: l'esforç, el compromís, la justícia, ..., la il·lusió. Tots aquests valors segur que també són els que han empès la propietat i els treballadors de Capgròs a buscar permanentment nous horitzons que serveixin per donar més viabilitat al projecte. I quan algú persegueix amb convicció alguna cosa, ja ho comença a tenir mig aconseguit.

Per molts anys!!!

Un acte de justícia

Repensant aquests darrers dies les accions que des de l’Ajuntament de Mataró vam iniciar per defensar els clients de l’antiga Caixa Laietana, tenedors de participacions preferents i altres productes financers de risc, que havien perdut els seus estalvis com a conseqüència d’una evident mala pràctica bancària -per dir-ho en paraules planeres-, m’han servit per reafirmar velles idees, idees que moltes vegades sembla que hagin passat de moda, “que ja no es portin”, però que estic segur que són la raó de ser de molts alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores del país. De res serveix una administració, un ajuntament, si no és per intentar solucionar els problemes dels ciutadans, per ajudar –amb el que es pugui- als col·lectius, veïns i veïnes que més pateixen, per escoltar, per acompanyar i per transformar la seva lluita i el seu clam de justícia amb un crit unànime de la ciutat, amb l’ajuntament al capdavant.

A Mataró, no teníem en absolut la pretensió d’esdevenir els defensors de les causes perdudes, ni d’abanderar-nos en la defensa dels afectats per una presumpta estafa bancària amb majúscules. En absolut. Simplement hem lluitat -i lluitarem- perquè Mataró ha estat un municipi especialment afectat per la comercialització d’aquests productes ja que Caixa Laietana, entitat fortament arrelada a la ciutat i a la comarca del Maresme, va ser una de les entitats que més en va vendre.

I sé que potser això no és una competència de l’Ajuntament, o més ben dit, no ens tocaria a nosaltres defensar els afectats. Però com que som novells i inexperts –ho reconec-, tenim aquest grau de tossuderia que molts cops la política havia perdut, i no ens espanta la voluntat transformadora, el fer les coses d’una altra manera. Només reclamant i aconseguint justícia podrem enfortir la dignitat dels polítics, les administracions i les ciutats.

I ho hem fet i ho continuarem fent conscients que lluitem contra institucions i organismes fins ara intocables, invencibles. I ho fem junts, tots els grups polítics del Consistori, si, tots, CiU, PSC, PP, PxC, ICV i CUP, i també amb les plataformes d’afectats (Estafabanca, ADICAE, APREDEF), amb el defensor del ciutadà, amb el Col.legi d’advocats, amb l’Agència Catalana de Consum. Amb la unanimitat també del Consell d’Alcaldes del Maresme, amb el suport de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis, amb la creació d’una oficina municipal d’atenció als afectats gràcies a la complicitat de molts treballadors públics. La clau és comuna, les responsabilitats també, dels govern, dels grups polítics, de tots els ciutadans, dels mataronins, dels maresmencs. Tenim, doncs, la força de la raó i la unitat política. Volem una societat més justa i per això lluitem.

I malgrat les dificultats, les enormes dificultats, aquesta unió, aquesta tossuderia, aquest clam de justícia, aquesta capacitat de superació que la ciutat ha demostrat ens esperona i encoratja encara més per continuar reclamant solucions justes. Defensant els afectats, hem defensat també una manera de fer, un enfortiment de la dignitat de les institucions, una manera de fer política superant l’immobilisme i demostrant que, quan cal, hi som tots.

Els Armats de Mataró i els seus valors

Mataró s’ha compromès aquest 2014 a ser bandera dels valors. Pot semblar un fet anecdòtic i menor, però no ho és. Els valors són el nostre codi de conducta. De valors en podem trobar a tot arreu; en totes i cadascuna de les petites coses que fem al llarg del dia. De fet, sense aquesta veu interior, que ens fa decidir per unes coses i no per unes altres seria impossible la convivència. Per això, la vella Iluro dels romans ha decidit fixar-se en el que som i en què fem, explicar-ho a la nostra gent i divulgar-ho als de fora. Mataró, ciutat de valors és això, la difusió d’aquelles maneres d’actuar que ens permeten ser millors; la visualització d’uns codis que ens ajuden a relacionar-nos amb els nostres veïns; la identificació d’uns personatges que ens ajuden a entendre el què i el per què d’aquesta ciutat i, sobretot, l’exposició davant del mirall de la vida de les entitats d’aquesta ciutat sense les quals res del que es fa seria possible. Algú dubta que els Armats de Mataró formen part d’aquest col·lectiu que treballa –sense demanar res a canvi—per la seva comunitat?.

Tot just fa un any, en aquesta mateixa revista, vaig escriure: “L’imaginari popular mataroní identifica la Setmana Santa amb les processons, les confraries i les germandats; amb l’esforç i el sacrifici; amb l’altruisme, la solidaritat i el compromís.” Els Armats, tal i com en diem nosaltres, en altres indrets s’anomenen Manaies, Manages o Estaferms, són una part molt activa d’aquesta Setmana Santa i són portadors dels atributs d’aquesta setmana: esforç, sacrifici, altruisme, solidaritat i compromís. Tots ells, valors d’aquests Soldats de la Pau que passegen no solament les seves indumentàries; les seves ganes i la seva tradició; sinó que llueixen amb orgull una història que els porta al 1705, data en què documentalment s’acredita la seva existència.

El Mataró del 2014 és el resultats de moltes anades i vingudes de pobles diferents amb accents diferents; és el mestissatge de cultures diverses que amb el temps han acabat fent un bon maridatge; és en definitiva la força de voluntat i el treball amb valors de moltes persones i entitats que ens han precedit. Entre elles, i ocupant el lloc que es mereix, els Armats.

Il·lusió i alegria

Quan per l’horitzó treu el cap la festa del barri de Via Europa-Nou Parc Central és el senyal que el bon temps es comença a instal·lar al nostre paisatge més immediat -amb l’objectiu no sempre realitzable de quedar-s’hi-. També significa que el calendari festiu de la ciutat inicia un nou cicle. El barri més novell de la ciutat es descara -com es descaren els més joves que reclamen un espai propi- per donar el tret de sortida al programa de festes que s’han de fer a Mataró, i que no s’acabaran fins al mes de setembre.

La il·lusió és un bon punt de partida per superar tots els obstacles. Serveix per fer front als problemes del dia a dia de la nostra història particular, però també serveix per liderar una festa com la de Via Europa-Nou Parc Central. I la conseqüència última de les coses que es fan amb il·lusió, i a més surten bé, és l’alegria. Aquest és l’estat d’ànim òptim: alegria perquè el nostre projecte personal o professional surt tal com havíem imaginat, o alegria perquè el projecte col·lectiu assoleix les fites proposades. Tirar endavant una festa com la de Via Europa-Nou Parc Central és un projecte col·lectiu que surt bé, es fa amb il·lusió i genera alegria i satisfacció.

Tretze edicions de la festa és sinònim de constància, esforç, treball, dedicació, cooperació i solidaritat. No són només paraules, són mots que defineixen valors. Els valors són aquell conjunt d’actituds que ens serveixen per fer front a qualsevol iniciativa que ens proposem; que ens permeten realitzar-les; que ens donen forces per superar els mals moments i, sobretot, que ens ajuden a considerar que el treball dels altres és igual de valuós que el nostre. Els valors, en definitiva, ens aporten aquell plus de respecte i consideració que ens fa ser persones.

Tot això ho podem trobar, també, al treball veïnal. Dedicar hores de lleure per millorar l’entorn on es viu, procurar pel progressiu benestar dels nostres conciutadans o negociar per evitar injustícies, és treballar amb valors. I compartir espai, festa i caliu humà és treballar per la cohesió, un dels valors més anhelats.

Deia que la il·lusió ben entesa ens porta alegria. Ara, toca viure amb il·lusió i alegria la festa de Via Europa-Nou Parc Central. Ara cal sortir al carrer gaudir i compartir.

Moltes felicitats!

(Aquest escrit surt al programa de les festes de Via Europa-Nou Parc Central)

Ja tenim el nou Parlem-ne 125!

Ja podeu llegir el nou Parlem-ne del mes d'abril.

Parlem-ne 125

Bon Sant Jordi 2014

... i la princesa es va mirar el seu cavaller, el que ella havia triat, un Sant Jordi desproveït de tota arma, i va acceptar la rosa que li oferia. Una flor amb els pètals amarats de valors com l’esforç, la solidaritat, la identitat, la justícia, la constància...

La nostra princesa comparteix amb el seu cavaller el bon gust per la bellesa més simple, la d’una senzilla flor, i per l’art de la paraula, que esdevé escriptura, que esdevé lectura, que esdevé sentiment o coneixement. El mateix que assaboria i transmetia el poeta, l’autor teatral, l’historiador i el promotor cultural, Esteve Albert; el mateix que escrivia en occità el Premi Nobel de Literatura Frederic Mistral.

Aquesta princesa que sap el que vol, no dubta a pujar al cavall majestuós del seu Sant Jordi per a creuar rials i rieres, pujar muntanyes i desafiar l’aigua de mar del mes d’abril. Amb l’arma més imbatible que existeix, la més poderosa i immortal, la paraula, marxen plegats a cercar el Drac que té atemorit al seu poble. La valenta i bonica princesa sap que per alliberar la seva gent ha d’unir el seu esforç a l’esforç del seu cavaller. Sense llances, només amb la raó dels que tenen raó; amb la paraula dels que tenen veu, i les lletres dels que escriuen clar. Contra aquesta munició no hi ha cap Drac que s’hi pugui resistir.

Fem de la paraula, el llibre i la rosa l’estendard d’aquest Sant Jordi!