Entrevistes i comiat

Avui he tingut una entrevista amb en Cugat Comas per el TOT, i imagino que sortirà la propera setmana al setmanari.

El més curiós és que m'ha semblat que, ell mateix, ha començat molt tens i després s'ha anat relaxant. Semblava com si vingués encarcarat a fer determinades preguntes i, un cop les ha fet, la resta de l’entrevista ja ha estat molt més relaxada. És una sensació que es repeteix amb tots els periodistes que no em coneixen, i que no se si és per la primera vegada, perquè tenen una opinió premeditada i els sorprenc o perquè sempre ha de ser així. També podria ser només una percepció meva. Ves a saber !Després, juntament amb en Joaquim Fernández, hem visitat la caserna dels mossos d'esquadra ,amb la finalitat de donar-nos a conèxier i intercanviar opinions sobre la realitat de la nostra Ciutat.

En acabar he passat pel despatx i m'he arribat al Ple amb la intenció de veure la presa de possesió d'en Marcel Martínez .Només m'hi he pogut quedar una hora perquè he anat al sopar de comiat de la Mar Isla , Directora de l'escola , que també ha estat al Consell Assessor . No hi ha pogut assistir tothom però ha estat un sopar d'amics. Gent que només l'entusiasme i empenta de la Mar ha aconseguit reunir, en un Consell que està absolutament compromès amb la comarca i amb la EUM. De veritat, és un Grup important -no perquè jo hi sigui- i ho podeu comprovar només amb els noms dels que en formen part. Tots li hem fet arribar el nostre recolzament i felicitació per la seva tasca a l'Escola i li hem desitjat èxits en la seva nova etapa.

En la meva opinió, perdem una gran professional.

Fins molt aviat, Mar !

Entrevistes i debats

Entrevista amb en Manel Roca, per la Tribuna. Mitja hora passa volant, però crec que són programes així, els que la gent necessita per conèixer més a les persones.

He vist que també sortia l'entrevista al PUNT. Aquí la teniu.

A la tarda he fet el primer "debat oficial", el que ha organitzat la FAVM. Érem 10 candidatures i només hi ha mancat l'actual Alcalde. Quan he vist el representant del PSC he pensat que potser la tanca que va aparèixer ahir no era una errada i, ara el PSC, a més de canviar els alcaldes sobre la marxa els canvia de lloc. Com fitxes !.

Un debat amb tanta gent és una mica complex i no se fins quin punt haurà agradat.

La sala del Casal era plena però m'ha semblat de ciutadans i ciutadanes molt "convençuts". Espero que l'hagi seguit molta gent per Mataró Ràdio, encara que, pel que m'han dit, després, a les nou, han tallat directament i deuen haver deixat als radio oients una mica penjats. Segur que tenen les seves raons i quan llegeixin aquestes paraules, ja me les explicaran, a la que em vegin. Endavant Mataró Ràdio! ja que el que acabo d'escriure, no treu - ni molt menys - que si no fos per vosaltres el debat hagués quedat només en la intimitat.

Treball de campanya

Avui hem tingut paella de campanya. En Vicent és un crack. Jo l'ajudo a cuinar i a l'hora de l’àpat.

A la tarda ens hem dedicat a preparar el debat de demà a les 19,00h, a la sala del Casal Nova Aliança (c/ Bonaire 25) i la conferència que faré divendres a les 20,30h, al Racó, convidat pels Amics de Mataró.

El debat de demà serà en directe però si no hi podeu venir, el podreu seguir a la mateixa hora a Mataró Ràdio 89.3 FM o per internet .

També hem comentat el manifest que han presentat conjuntament CCOO i UGT amb motiu del l'u de maig "Per la igualtat, ocupació i salaris dignes".

Crec que, com passa en molts altres àmbits, hi ha tòpics sobre els sindicats que s'han de trencar. Fa anys que estan seguint el camí del diàleg i la comprensió mútua per solucionar els conflictes. Per la seva posició, són molt conscients dels reptes de futur i des de la Ciutat, hem de tenir-hi debats lleials i que superin la visió localista. En aquest àmbit, també, s'ha de considerar la seva visió àmplia i més enllà del pur terme municipal. Avui, poques coses comencen i acaben dins els termes.

Un dilluns de pont

Sempre he tingut la sensació de que treballar un dia de pont és el doble de productiu.

Com que una empresa de serveis no pot fer mai ni ponts ni vacances he passat tot el matí al despatx. La veritat és però, que ha trucat molt poca gent. Total que he aprofitat el temps.

A mig dia he pogut anar al gimnàs i a la tarda he anat a la ràdio a fer una entrevista amb en Joan Salicrú que ha de sortir demà.

Amb ell discrepo d'algunes coses, òbviament, però igual que jo com a candidat, ell també ha començat l'aventura de Mataró Ràdio fa pocs mesos, i cada vegada se li nota més que domina el mitjà.

En acabar un altre entrevista, ara amb EL PUNT . La Teresa Màrquez i en Lluís Martínez m'han fet un tercer grau. Em fa gràcia que a tothom li preocupa amb qui pactarem.

Tinc clar que si, primer, aconseguim que el tripartit no sumi i guanyem les eleccions, tindrem més d'una trucada.

Jo ja els dic que, primer de tot, convidarem a ERC a governar amb nosaltres. Cada dia em trobo gent, votant dels dos, que no entenen com és que les nostres "cúpules" no ho han fet. Estic segur que a Mataró funcionarà.

Presentació candidatura amb el recolzament de Jordi Pujol

A les nou del matí reunió de coordinació de tota la candidatura i preparació de debats, però a les dotze ja era a Premià a gravar un Perfil pel Canal Català (foto), que podreu veure dissabte dia cinc.

A la tarda he assistit a l'homenatge que el Centre Atlètic Laietània ha fet a l'artista Manuel Cuyàs i Duran, amb una exposició de retrats, dibuixos i pintures. Jo no hi vaig parlar mai personalment però sí que li recordo aquell passejar amb el posat de senyor.

Al vespre, hem fet un acte entranyable de presentació de la Candidatura. Constato una vegada més el bon ambient. El dia 27 de maig es desvetllarà la incògnita, però tal i com veig les coses, podem fer un gran resultat.

El President ha tingut un d'aquells dies genials. A mitja tarda, just quan sortia de casa, m'ha trucat al mòbil per fer-me l'examen: Mora ! Com ho tenim això ? Una fàbrica volen moure ? Però ja està construïda ? Evidentment costa d'entendre. Potser és la única cosa que li he hagut d'explicar bé. De la resta, el murri, n'està ben assabentat. Va pel món dient que, ell, de política no en fa, però jo el veig tant en forma com sempre i, a més, ara gaudeix de valent. Quan en Lluís Arcal (periodista) li ha demanat per fer-li unes preguntes li ha espetat: Noi ! Jo no en faig de política ara, l'important és el que et dirà en Mora però, en tres minuts li ha deixat anar quatre andanades molt entenedores. Continua amb aquell fer-se l'orni però està atent a tot.

Al Sot de Cal Arquer, costellada per celebrar l'aniversari de la mare i 150 aniversari dels Maristes

Ja feia dies que havíem quedat amb l'Eli i la Cristina de TVM per gravar imatges de recurs per a un programa especial que volen emetre el dia de les eleccions. Ja en vàrem gravar al despatx i tot dinant en un dia qualsevol. Avui hem anat a l'hort del pare i hem rememorat una mica la meva infantesa. Hem trencat alguna maduixa i després hem tornat cap a casa per gravar-me preparant una costellada. He aprofitat que era l’aniversari de la mare per convidar-los a dinar i així ho hem celebrat tots junts. La llàstima és que com que és un dia de cada dia tothom ha anat arribant a diferents hores i han anat marxat seguint els ritmes normals.

A la tarda, reunió de campanya i a 2/4 de vuit he gaudit de valent amb la història dels Maristes de Valldemia. Felicitats !

Un dia llarg i intens

Aquest matí he anat a l'autònoma a fer una visita comercial. He començat bé, ja que abans d'entrar-hi, fent una maniobra en un aparcament d'allà, no he vist el voladís d'una escala exterior i he trencat un vidre del cotxe (fent marxa enrera). Calma i anem-hi que no ha estat res. Sort que la visita ha anat força bé.

A la tarda, el diari El Punt ens havia convocat a fer una foto amb tots els alcaldables al nou Parc de Mar, al Rengle. Apart de patir fent ganyotes de cara al resol, trobada ràpida i feina feta.

A les set he anat a escoltar al Gremi de Constructors i Promotors en la presentació del seu Estudi d'investigació sobre la percepció i valoració dels professionals del sector i de la ciutadania. L'ajuntament no en surt gens ben parat. Jo en faig aquesta valoració: Si un Gremi és capaç de, a 30 dies de les eleccions, treure un estudi d'aquesta magnitud, amb apreciacions tant contundents sobre l'Ajuntament, imagineu què es diu en privat. L'intervencionisme d'aquest govern tripartit és escandalós. Només l'acusació de competència deslleial ja resumeix el tarannà d'aquest socialisme planificador que, quan es destapa, retorna a etapes històriques que pensàvem oblidades.

A les vuit del vespre hem presentat el programa sobre equipaments al local de l’Associació Cultural Serenata del carrer Sant Ramon i, en acabar, m'he arribat al pub Innish Free per a un debat amb les altres forces polítiques. M'hi he trobat a gust i m'ha agradat. Un altre cosa és que com que la moderació només ha estat voluntariosa, els temps no s'han aplicat i de vegades tenia la sensació d'haver-hi anat a escoltar. A mig debat he hagut de marxar i acompanyar al meu fill gran a urgències a l'Hospital Vall d'Hebron on, en 5 minuts, més l’espera d'una hora (cap queixa), l'Otorrino li ha resolt el problema que, no se si desgraciadament o per manca de mitjans, no han pogut resoldre a l'Hospital de Mataró.

300 anys

Almansa
Hem de mirar endavant però no podem ignorar la història perquè, si bades, te l'escriuen i llavors resulta que ets fill d'en Patufet.

Sopar sorpresa

En un dels molts sopars que fem per conèixer inquietuds i explicar missatges. Vaig coincidir amb l’Anna, una antiga companya de Can Casabella (tèxtil que dissortadament va tancar fa molts anys). Va ser la meva primera feina fora de casa, amb 16 anys. Treballava de dia i estudiava al vespre, a l’Avinguda Recoder.

Ella soleta va parlar amb un altre, en Dani, i van preparar-me un sopar sorpresa amb molts d’altres. Vaja, no va ser a mi sinó que jo vaig ser l’excusa. Us podeu imaginar ... en el meu cas, vaig plegar d’allà fa uns 22 anys i a la majoria no els havia tornat a veure. Anècdotes, aventures ... tornar a vells temps. Ells van veure’m començar, la vespa, casar-me ... Al final un tip de riure i una gran alegria per tots. Aquestes coses, si no les organitza algú, no es fan mai. Gràcies Anna i Dani.

Ah !, abans vaig anar a escoltar la conferència que, sobre La maternitat d’Elna havia de fer l’Assumpta Montellà. Pobre Carles Mora ! Com patia perquè es feia tard i no trobava a l’Assumpta. Sembla que ella es va confondre d’hora i finalment es va haver de suspendre.

Total, que xerrant a fora amb gent varem anar parlant de coses fins anar a petar a muntanya, trobar amics comuns i passar a explicar “batalletes”. Parlar amb en Carles em va fer recordar que, amb 13 o 14 anys, amb ell, en varem fer una de grossa. Psicofonia al Pantà de Sau. Primer varem travessar el pantà amb aquestes petites barquetes de plàstic de jugar a la platja per enfilar-nos al cingles fins a l’ermita (no en recordo el nom) i allà fer les maniobres i dormir fent bivac. Quina aventura !

Dia de records ! Total, a les dues al llit però satisfet.

Diada de Sant Jordi

Sant Jordi !!!
És un d’aquells dies en que sents l’orgull nacional. El País treballa. La gent està contenta. Tothom fa alguna coseta especial. Llibres, roses, paradetes, tafanejar, gegants i capgrossos , trobar-te a tothom per la Riera ...

Aquesta festa és formidable !

He d’agrair als companys que van estar tot el dia venent roses a la parada, que cada any muntem a la Riera. A les 7 ja no en teníem cap. Crec que se’n van vendre 300.

Dia complet.

Ja sóc a casa

Al final he arribat al Prat a les 8 del matí.

A les 10 ja esmorzava amb la família. Tantes coses per explicar ... però que, de fet, t’adones que la tecnologia et serveix per fer-te sentir que no ets tant lluny. Des d’allà, he parlat amb tots amb skype . Quina meravella ! Parlar i veure a la gent de casa, des de tant lluny i de franc. Tens la sensació de què els tens allà i que et dius el que t’has de dir. Estàs al dia ....

De tota manera, no és el mateix un petó que un “kisus”.

Després he descansat una mica i això sí, quin dinar ! Allà he fet pocs àpats com cal i com els de casa cap.

A la tarda, quan tothom ja anava per les seves m’he posat el dia de diaris, capgròs , tot , etc. i a assegurar que ho tinc tot lligat per la setmana que comença.

Viatge de tornada a casa

Avui poca cosa podré explicar. Wake-up a les 3,30h, bus a l’aeroport de S.Francisco i 5,30h de vol a New York. Estic escrivint això en un Boeing 757 de Delta, de darrera generació, amb pantalla en cada seient. Acabem de deixar Nebraska i entrem a Iowa. Per tastar la tecnologia –quin vici ! – he pagat $5 per jugar al Galaktor. És el primer joc de “marcianitos” que vaig conèixer. Ara, això sí, en pantalla tàctil. Surt a dolar per hora !

Pots veure TV, ràdio, pel·lícules, música, etc. El pagament l’he fet sense moure’m, American Express “que te crió”! i au. Ja hi ha companyies i avions que permeten parlar per telèfon, i internet està al caure. Què voleu que us digui ... molta tecnologia però continuem volant a la mateixa velocitat, en els mateixos incomodíssims seients i amb pitjors esperes i controls.

Veig que qui més qui menys ha s’ha firat en gadgets. A mi m’han fet comprar uns auricul.lars per l’iPOD que, si us dic la veritat, no acabo d’apreciar si son o no millors que els originals.
Ha estat la meva única despesa suntuària i, pel que veig, he estat molt moderat. No se si és perquè no he tingut temps lliure ?

Ah ! una cosa sí, porto una maleta més. Tant gran com l’altre. L’Abigail , ahir, es va “compinchar” amb els meus fills i em va fer anar al Wal-Mart a comprar alguna cosa que, segons ella, volien els meus fills. Al final, porto una maleta NOVA! Plena d’american traditional food. Això tampoc es pot explicar. Ridiculous !

Buff ! encara falten dues hores per arribar a New York. Vaig a canviar l’hora i ja continuaré el bloc al vol a BCN (si tinc bateria) ...

I això que són les 19,20h a Mataró i les 10,20h aquí, les 13,20 a New York .... Buff, també !

Fins demà, a les 7,35 no aterrem a BCN !! Long trip !

Els motarras a USA

Encara que l’accés a internet al Silicon, és un bé universal, ens falta el temps per fer-ho. Aquests dies llegia i contestava els mails urgents, des de la PDA, durant els desplaçament. Això em donava la sensació de tranquil·litat, tot i que també sabia la feina que m’espera quan tornés. Per tant, aquest matí, que no tenia visites de l’empresa, tampoc he anat a les institucionals i m’he quedat a l’hotel a “endreçar”.

A mig dia m’han vingut a buscar els amics que tinc a Pleasanton i hem anat a casa seva i a voltar-la. M’han preparat la sorpresa de la setmana. M’han portat a la botiga museu de l’Arlen Ness (pare de les customitzacions de motos) http://www.arlenness.com/ La meca dels motarres. Mai havia vist aquelles màquines ni tantes de juntes. Em pensava que només existien en les revistes. Ara, a part de fer la 66 de costa a costa, hauré de mirar de provar aquests cavalls de ferro tant espectaculars.

Cada dia més interessant

Hem visitat l’Ajuntament de San José i l’Agencia de Redesenvolupament on ens han explicat tot el procés que segueixen per a potenciar el re-desenvolupament de la ciutat i de la seva economia. Renovan les zones que més ho necessiten i s’orienten sempre cap a la nova economia del coneixement, però sense oblidar els equipaments necessaris, perquè el talent que es necessita busca qualitat de vida a més de les oportunitats econòmiques.

L’eix econòmic del Silicon són les tecnologies de la informació en el sentit més ampli de la paraula. Tot gira en relació a aquest objectiu per tant, tot es fa pensant en què necessiten les empreses per a ser punteres, i com donar facilitats als emprenedors. Tot està calculat i planificat per a aquest objectiu. No hi ha res que els pugui destorbar. Quan surt la idea, la oportunitat hi és. Hi ha molts inversors buscant “col·locar” dòlars i ajudar i ajudar-se a fer diners. Això és quelcom que ells saben dir i fer sense cap mena de pudor. Tot és bussines oriented !

A migdia hem anat fins a l’e-Bay Town Hall on ens hem entrevistat amb el Sr Carlos Figueroa, President de la Greater San José Hispanic Chamber of Commerce mentre celebraven la reunió anual de la CCIT California Council International Trade.
També hem estat al US Market Access Center , al San José Software Business Cluster i hem estat amb el President de la Greater San José Hispanic Chamber of Commerce.

Al vespre, rendits, hem decidit anar a sopar a San Francisco, al port, per tenir al davant la vista del Golden Gate. Marrada !! plovia i només n’hem vist la silueta.

Nota: San José és al centre del Silicon i té 950.000 habitants, la 3a ciutat de Califòrnia i la 10a dels Estats Units. Molt menys coneguda que d’altres, però molt potent.

Els negocis a USA

A les 7 del matí tothom esmorzant amb en Chris Gill, President & CEO de SVASE (The Silicon Valley Association of Startup Entrepreneus ; . En 45 minuts ens ha explicat com tenir èxit en els negocis a USA. Després hem visitat el Campus de YAHOO en total 22 Edificis, on ens han explicat quin és el procés que utilitzen per a crear les aplicacions i verificar-ne la “usabilitat” (forma amb la que els usuaris utilitzem la internet). Val a dir que, les instal.lacions són brutals. Espai per tot arreu, un gimnàs immens, camps de basquet, jardins impressionants, cafeteries i restaurants gratuïts, i un ambient molt molt jove i gent de tot el món. Caram!, la mitjana d’edat són 30 anys i no s’estan de contractar i descontractar gent a mesura que tenen noves idees o les velles deixen de funcionar. Aquí el sistema que es porta és el “dilluns no torno” i el “tingui el seu salari, dilluns no cal que vingui”. És una forma de fer absolutament consubstancial a la seva forma d’entendre la vida i prou. La gent busca constantment noves oportunitats quan no li agrada la feina que fa. Les empreses tenen molta feina per retenir a la gent. Al Silicon Valley coses com que, et rentin el cotxe una o dues vegades per setmana és un incentiu , o la perruqueria ...

Ens hem de fer a la idea de que Califòrnia

té el 36% de les exportacions d' USA, i tota soleta podria ser la 5ª potència econòmica mundial.

Pels que vivim en el món tecnològic, SV és com trobar a tots els teus companys de viatge junts. Porta per porta ...

Després hem anat al SRI Stanford Research Institute que és un Centre privat de recerca amb el focus principal posat en la innovació. Durant els seus 60 anys d’existència, entre altres moltes coses, han inventat el mouse, l’interface d’usuari del PC, van tenir el primer nodo d’internet (ARPAnet) i van establir el primer Network Information Center (NIC) d’internet. Ens ha rebut i acompanyat, Mr. Eugene Thiers, un xilè establert a Califòrnia, gran coneixedor i enamorat de Catalunya que fins i tot té clar que vindrà a retirar-se al nostre País. Hem estat parlant amb ell, potser hores, i he quedat bocabadat de com veu les coses. Clar que les veu des d’una atalaia privilegiada però, cal tenir la ment molt oberta per veure-ho tant clar. No s’està de dir el que pensa mai, agradi o no. Ens ha dit que no estem aprofitant les oportunitats que teníem i que fa temps van fer un diagnòstic sobre la situació catalana, que ha quedat guardat en un calaix. Ha arribat a dir que, si no ens movem ràpid, “serem els millors taxistes del món, gent amb dues carreres, però res mes”. Potser una mica apocalíptic però quan ha explicat exemples hem vist els riscos reals. Certament, en una economia globalitzada, pensar en local i tenir mides locals no és cap garantia de futur i encara estem massa tancats en nosaltres mateixos.

Allà hi hem vist un projecte de recerca d’un “cirurgià” operant en remot, mitjançant robots, nous teixits amb “muscle artificial”, etc. L’ambient era absolutament de niu de savis grillats. Imagineu, literalment, les habitacions d’un hospital on cada cubícul és ocupat per un d’aquests genis, taules brutes, plenes de papers (piles) que quan ja no hi caben van a terra (més piles), estris científics de tota mena, pissarres, etc. No se si és la teoria del caos o és que no hi ha altre manera de fer-ho.
Segons en Gene, nosaltres, els Europeus, investiguem el que ens interessa i ells el que és important. Segons aquesta teoria el que és important té mercat i, per tant, és negoci i el que a nosaltres ens interessa, de vegades no. L’SRI està absolutament orientat al negoci, empreses i institucions. Molts governs, van allà a buscar solucions, la majoria de vegades quan ja s’ha intentat trobar-les per altres mitjans, quan no se’n surten, van a l’SRI i, normalment, la solució existeix o es pot crear. Pensem que hi ha més de 900 investigadors, alts graduats, tots amb molta experiència pràctica.

A la tarda, hem visitat Cisco , un altre d’aquests monstres (52.000 empleats).

Després hem tornat a San José on hem tingut una tertúlia i una trobada amb empresaris locals.

Cal dir que hem estat tot el dia amb l’Andreu Veà , un excel·lent amfitrió al Silicon i un company fabulós. Us recomano escoltar (en directe) la seva tesi . Aprendreu d’on surt internet, d’una forma molt senzilla.

Seattle Chamber of Commerce

Avui ja m’he llevat com un coet i ja torno a ser jo. A les 10 ens esperaven a la Cambra de Comerç i ens ha rebut el mateix President William B. Stafford. Ell representa a la i a la i de seguida ens hem adonat que és un pou d’experiència. Nosaltres érem 6 persones representant a la Cambra de comerç de Barcelona , a Barcelona Activa, i a varies empreses (totes TIC).

Abans d’entrar-hi, mentre anàvem en el minibus, jo explicava als companys la sensació de que a Catalunya, i a l’Estat exactament igual, hi ha massa “bolets” intentant fer el mateix: promoure la nostra economia dins el concert de les regions mundials globalitzades.

Un cop dintre, en Bill

-com volia que l’anomenessim- amb la tranquil·litat i seguretat que dona el haver fet centenars d’entrevistes com la nostra i el haver viatjat per tot el món veient i parlant amb Presidents de govern, ministres, alcaldes, empresaris, etc. Ens ha explicat el què i el per què de la Trade Development Alliance of Greater Seattle.

Primer de tot tenen unificats els missatges, els objectius i els materials promocionals. Per donar un exemple, al material promocional no hi ha la foto de l’alcalde i ens ho ha fet notar expressament. Així, ha dit, quan canvia el polític, no s’ha de tornar a editar i s’estalvien molts costos.

Molt per aprendre!

Després, mentre fèiem temps per anar a l’Aeroport

hem aprofitat i hem visitat el famós mercat del peix i l’Space needle . Llàstima que no es pot gaudir tot això amb una hora i mitja.

Hidros al Lake Union

No he dormit massa aquesta nit. Com que no he apagat el mòbil, algú m’ha trucat a la nit. Coses de la tech.

En llevar-me ja he vist que a Seattle

les coses son diferents. Un sorollet sord m’ha fet treure el cap per la finestra. A llac del davant, just davant de la porta, un hidroavió s’ha anat separant del moll i s’ha enlairat.

He baixat a esmorzar i m’he adonat que no a tothom li pesa igual el jet-lag. Jo ja me’n recordo d’altres vegades que l’anada em costa i, per tant, m’ho conec.

A les 8 tots érem al bus que ens ha portat a Redmond, al headquarter (seu central) de Microsoft

Hi treballen 35000 persones de les 65000 que té, en total, la Corporació. Les instal.lacions son envejables. Hi ha desenes d’edificis dedicats a diferents temes, repartits per tot el campus, envoltats d’avets que superen sempre l’alçada dels edificis.
La sensació és de pau i ordre. Allà, tens la sensació d’estar dins el bosc però perquè hi ets !

Tot el dia hem estat tancats al mateix edifici i hem anat escoltant a diferents ponents explicant-nos diferents perspectives de la tecnologia i la recerca, els models de desenvolupament, les seves orientacions, etc. Ens han ensenyat un laboratori on es simulava (en prototipus) la sala de comandament d’un laboratori farmacèutic, evidentment des de la perspectiva del software de control, i hem fet l’exemple de la creació d’un nou producte i la visualització de totes les seves fases, amb el treball en equip perfectament coordinat menys quan, jo, que m’ha tocat la taula de comandament, m’he pensat que estava sol i he començat a remenar. Tot d’una, la demostradora m’ha connectat a les pantalles generals i s’han fotut un fart de riure veien les meves “maniobres”. Bé, apart de les pantalles, immenses, de totes les tecnologies, i sempre tres –anoteu !- com si la nostra “pantalleta única” de sempre ja no fos “fashion” el més impactant era la sensació de “tot i tothom integrat”. Cadascú amb el seu rol.

D’allà hem passat a un altre sala que simulava una sessió de treball entre dos equips, un de marqueting i un de fabricació, en videoconferència al voltant de dues taules rodones, amb un tablet PC

cadascun i compartint presentacions, documents, fent anotacions i dibuixant sobre la mateixa pissarra, parlant, etc. En un moment donat, han fet aixecar a en Pep, agafar el seu Tablet i marxar cap a casa (simulat) i continuar treballant exactament igual que a l’empresa, i després veient com seria una farmàcia, el box del metge, etc. Evolució. Cap revolució.

Hem acabat amb una tertúlia entre nosaltres i s’hi han afegit quatre catalans i un sevillà que treballen allà i amb qui hem compartit experiències .

Ja de tornada a Seattle, els amics de MS ens han convidat a gaudir del deliciós salmó de la regió en un restaurant del llac . Res a veure amb el que podem menjar aquí.

Barcelona-New York-Seattle

Sóc al vol DL1763 de New York a Seattle. Aquí dalt fa un dia esplèndid i m’adono que és la primera vegada que veig terra. Tot el dia ha fet mal temps. No tinc ni idea d’on som exactament ni de quina hora és. Avui vaig amb les 3 corones del rellotge. La família deu dormir (2 de la matinada de dilluns). A New York, des d’on m’he enlairat són les 8 del vespre de diumenge, i si tinc en compte l’hora de Seattle ara mateix, allà son les 5 de la tarda i si tot va bé, hi arribaré a les 8 del vespre.

M’he llevat a les 5 del matí d’avui diumenge i arribaré a les 10 del vespre (hora Seattle) havent volat quasi 15 hores en dos trajectes.

El vol BCN NY ha estat molt plàcid i la tripulació molt amable. Potser l’anècdota han estat les turbulències de bona part de l’aproximació al JFK i sobretot l’aterratge. El temps era fatal i l’aparell es movia de valent fins a tocar a terra. Els aplaudiments han estat dels històrics i la mini pizza d’espinacs ha fet de les seves al meu estómac.

Després d’un vol d’aquests ja quedes una mica baldat i com que portava son endarrerida he fet alguna becaina.

M’ha tocat seure al costat d’un emprenedor de Madrid que es dedica a fer sistemes de visió per ordenador, orientat a sistemes de seguretat. Hem estat parlant de com són de durs els inicis i com són tots tant iguals. Al final, ha sortit la política però, com sempre, el sentit comú acosta les posicions de manera sincera i clara. Hem parlat de la política que es porta a terme sobre els emprenedors, a Catalunya i a Madrid i hem coincidit absolutament. Hi ha més voluntat i façana que programes d’ajut concret i útils de veritat. En tot cas, sempre surt la manca d’experiència i coneixement real dels qui se’n ocupen. Un emprenedor, per naturalesa és algú que arrisca i, això, lliga poc amb l’administració.

Al JFK hi hem matat unes 4 hores, entre passar el Server d’immigració, la duana i esperar l’altre vol. Com que el cos ja s’ha acostumat a menjar fora d’hores ho hem arreglat amb una "hamburguer monster plus gib beer". Tot plegat m’ha semblat el sopar.

Ara estic escrivint quan som a mig trajecte fins a Seattle (WA) i m’estic mirant un paquet que diu Enjoy ! amb el que deu representar el berenar però, a mi, el cor no em diu d’encetar-lo.
Ja fa 3 hores que ens hem enlairat de NY i és ben clar, es veu perfectament el territori que sobrevolem. El meu esperit cerca la nit i es vol endormiscar. Volant cap a l’oest anem buscant el sol i allarguem el dia però el rellotge vital diu que tururut ! Ja ho sabeu.

Bé, el motiu del viatge és un Pont tecnològic organitzat per la cambra de comerç de Barcelona i Barcelona activa. Visitarem i ens entrevistarem amb moltes empreses, centres de recerca, universitats i agències vàries.

Demà esmerçarem el dia complet a Redmont, a la seu central de microsoft. Per a uns la meca i per altres el cau del Dimoni.

Per a mi, gent que respecto per tot el que han fet i per com ho han fet. Per algú que ha viscut els problemes de fer programari diferent per a cada marca d’ordinadors (que no servia per a altres) , el fet de que algú aconseguís “estandaritzar” d’alguna forma, i per elecció voluntària dels usuaris (no ho oblidem) el treballar amb un sistema (MS/DOS i després Windows), és un fet remarcable i que s’ha de reconèixer. Des d’aquell moment és quan realment es va popularitzar l’ús del PC. El Fals debat sobre la confrontació de micfrosoft amb el software lliure no te res a veure amb el respecte que mereix una empresa que ha fet bé moltes coses, i encara que n’hi hagi d’altres que no siguin tant reeixides.

Ara bé, a Seattle no només hi ha MS sinó que és una de les àrees amb més potencial. Aquí hi ha BOEING, per exemple, Aixa i infinitat de companyies especialitzades en biotecnologia. Aquí hi ha també un dels més importants centres mundials d’ investigació sobre el càncer.
Finalment, Seattle té una llegendària qualitat de vida. Un dels millors, sinó el millor dels Estats Units. Paisatge i oportunitats professionals ben combinats són un còctel perfecte. Natura en estat pur. Ara mateix, des de l’hotel, sóc davant d’un llac.
I això no serà tot. Dimarts al vesper volarem a Sant Francisco i dormirem ja a Palo Alto, al cor de Silicon Valley.

Un dissabte d'allò més complert

Ahir vaig anar a dormir a les dues, i avui a les 9 tots els membres de la llista ja estavem reunits. Team building i fotos. La veritat és que cada vegada que volem sortir a fer fotos plou.

Després hem acomiadat en Bis i més tard hem tingut l'acte amb els interventors. Quina il·lusió els fa a aquesta gent ser útils. És una feina que jo també he fet tants anys, que ho he vist sempre. N’hi ha molts que son gent gran, se senten útils i saben la importància que té el que fan. No se si els ho agraïm prou!!

A dos quarts de quatre ja ens hem trobat amb en Ramon Reixach a l’ajuntament i hem començat la passejada tertúlia. Avui hem anat veient edificis històrics amb personatges rellevants o fets remarcables. Hem acabat a les set i hem sigut una bona colla. De vegades, les coses que fas sense premeditar son les que millor surten.

Ah! però el final de tarda ha estat el millor, unes horetes repartint fulletons a la rambla i parlant amb la gent. Això sí que és fer campanya. La gent no se'n està ni un pel, no es tallen gens i em diuen tot el que pensen.

Assamblea emocionant

Avui he presentat la llista a la militància de la Federació.

Al local no hi cabia ni una agulla, i això que era divendres, plovia i part de la llista ja era coneguda perquè havia corregut pels mitjans.

Suposo que els tristos fets que s’han produït aquesta setmana han motivat també als militats a venir, encara que, al final sense cap voluntat premeditada. La gent ha estat summament carinyosa , fins i tot, ha aplaudit cada nom de la llista com si fossin els jugadors del barça quan surten al camp.

La cosa ha començat quan, de manera espontània, al comentar jo el perquè havia demanat a en Quim Fernandez que sigui el número dos, i en acabar d’explicar-ho, he dit allò de que: “En Quim, porta l’ajuntament al cap i CiU al cor”. La gent, repeteixo, ha estat molt emotiva i no ha parat d’aplaudir els meus comentaris, un per un, fins el número 30.

La veritat és que estic molt orgullós de tota la llista. Fem un bon equip. Humil, treballador i il·lusionat.

Ens ha deixat en Bis

Bis, no puc dir que ens coneguem en profunditat però sempre he tingut la sensació, parlant amb tu, que eres franc.

Per això sempre has tingut el meu respecte i la meva admiració.

Saps que jo també sóc dels que diuen el que pensen, i més d’una vegada t’he dit que ets un idealista. Per a mi, aquest és un dels motors que mouen vides i la teva n’ha estat un exemple.
Ja ens veurem !

La vitalitat de l'Eixam

L'Eixam és la colla de mainada del Grup i fem una sortida al mes per ensenyar-los camins i, sobretot, crear-los l'hàbit de muntanya, l'esperit de sacrifici i la possibilitat de divertir-se tota una colla sense necessitats de "maquinetes". M'ho passo d'allò més bé. A muntanya la canalla s'obra d'allò més i està alerta a tot el que se'ls explica. Busquen les històries i les llegendes. Anomenes les bruixes i ja els tens tots al voltant esperant saber-ne més. Estic segur que s'estimaran el País i la companyonia.

Avui hem fet una volta des d'Espinavell (veïnat de Molló). Si us hi podeu escapar, a l'octubre us recomano la Tria dels Mulats .

Deia que hem sortit d'Espinavell, hem pujat a Fabert i hem fet tota la volta fins a tornar a Molló passant pel Riberal, fondalada que com el seu nom indica és a la ribera del Ritort.

El dia acompanyava. Sol esplèndid i vistes de balcó des de Sant Antoni fins al massís del Canigó. El que teníem al davant tota la estona era el Costabona i les esquerdes de Rojà. La neu nova marcava perfectament les arestes i el cor ja m'hi portava. Espero que arribi l'estiu per anar-hi camí del Canigó.

A mig dia ja érem a casa i sant tornem-hi, que no ha estat res. Reprendre la feina i preparar per tornar a casa aquest mateix vespre. Demà he de preparar la setmana i prefereixo fer-ho des d'allà. Només em sap greu que tothom diu que a Vallter hi ha molt bona neu però per a mi, aquest any m'haurà passat en blanc (mai pitjor dit) i no m'hauré posat els esquís ni una sola vegada. Buf !

Ruta del nen de Llebro

A 2/4 de 9, més de 250 persones hem començat la ruta del "Nen de Llebro" (roca que segons d'on es mira aparenta una figura humana). Ho organitza l'Ajuntament de Vilallonga i cada vegada ho fan millor (indicacions, planell, descripció de ruta, esmorzar per a tothom, itinerari normal i afegit més llarg per qui s'hi ha vist amb cor, etc. Fins i tot l'Alcaldessa feia l'avituallament. En definitiva, molt bé. Així es fa afició a muntanya.

Bé, la veritat és que de la ruta s'ha enfilat de seguida dels 1060 als 1411 metres i des d'allà, érem al balcó perfecte per veure les muntanyes mudades de blanc: el Castell dels Moros, la Serralada de la Coma del Catllar amb el pic de les Borregues (jo encara en dic Pastuira), Bastiments, el Gra de Fajol, Cercle de Concrós i Costabona. Uns 12 km amb uns 700 metres de desnivell acumulat.

Caminar et permet fer una activitat de família i fer salut a l'abast de, pràcticament, tothom.

Recordeu el Grup de Muntanya per si voleu enganxar-vos. Un llibre imprescindible pels caminadors, el d'en Joan Vila, “Caminant per la Vall de Camprodon”.

I demà, sortida amb l'Eixam (nanos del Grup de Muntanya)

Com passa el temps !

Com totes, la Processó de Camprodon és un gran esdeveniment. Hi ha més de 600 persones participant-hi i molt públic.

Aquest any he fet de portador suplent. El pas de l'Oració porta 10 portadors i 2 suplents , a part dels soldats, els angelets i les llums. En total cap a 30 persones (la meitat de Mataró). Des de les vuit del vespre el Monestir bull de gent. A 3/4 de nou els Manaies es comencen a moure i tots els Passos sortim per enquadrar-nos a les escales i jardins del Monestir, des d'on sortirà la processó. La imatge és impressionant.

A quarts de deu es fa el silenci i arrenquem sota una nit serena i força freda (4º). Una hora i mitja després ja hem arribat al final (Església del Carme). He de felicitar a tota la organització, ja que aquest any ha estat especialment bé. I ara, escrivint, me'n adono que és el desè any en que hi participo. Com passa el temps !

En fi, a dormir que demà s'ha d'anar a caminar.

Semi-vacances

Escric des de Camprodon. Són tres quarts d'una i acabo d'arribar. No se si és "mono" o què, però ja estic connectat al correu. De fet, mentre arrencava el portàtil he enviat uns SMS encryptats als amics de la vall. Suposo que és la il·lusió de fer els meus primers dies de semi-descans en molt de temps.

Avui ha estat un dia tranquil, d'aquells per fer tota la feina endarrerida en que acabes fent mil coses que no havies previst. A la tarda hem tingut reunió de campanya, hem discutit totes les accions properes i la planificació del proper mes. No puc dir que se'ns giri més feina perquè com que ja en tenim tanta només podem mirar el futur amb il·lusió i anar fent sense posar-nos nerviosos. La gent està animada i em comprometen més i més. Ahir, sense anar més lluny, vam fer una nova reunió a casa de l'amic Vilar. Hi havia reunit 20 persones per fer una trobada i copsar les seves inquietuds i necessitats. No sé com ens ho fem però comencem a l'hora que comencem sempre acabem a quarts d'una. El temps passa volant i l'efectivitat el boca orella ja es nota. Estic content !

Després, he anat a veure la Desfilada dels Armats i a discutir amb en Pere els detalls del sopar amb gent jove de dijous. Tot plegat que, al final, hem sortit de casa tardíssim, però no hem trobat ningú a la carretera. Quan he parat a fer gas-oil he vist l'anunci de que aquesta setmana ja portàvem 56 morts en accidents de trànsit. CINQUANTA-SIS !!

Demà penso dormir fins que el cor em digui prou. A la nit toca Processó dels Sants Misteris, on, des de fa molts anys, surto amb l'Oració de l'Hort. És un pas que té de portadors a tota una gran família, on els mataronins son majoria. Demà us explicaré com ha anat.

Estem ratllant lo intolerable i les males arts polítiques

Sr. Alcalde. Ja està bé que "pacti" amb el Sr. Vilert que ell no continuï com a elegible però com és que no pacta, també, que deixi de fer-nos passar per "tontos" a tots?

Vostè creu que es pot posar en el mateix sac, en la mateixa proposta al Ple dues coses tant diferents com les següents?

Per una banda, "encarregar a la societat municipal PUMSA, en la seva qualitat d'administració actuant del Sector "Ronda Barceló-Fàbregas i de Caralt", que realitzi, a través de tècnics competents en la matèria, juntament amb els serveis tècnics municipals, els treballs i estudis necessaris per tal de buscar una alternativa al tractament que s'ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, que contempli, si s'escau, el seu trasllat a un emplaçament proper, en connexió amb els estudis que també s'han de realitzar en relació al sector veí de TORRIJOS."

Per l’altre, "modificar l’acord del Ple Municipal de l’11 de gener de 2007, pel que es van aprovar els treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General 1996 que afecta al sector “Entorns del carrer Biada”, en el sentit següent: Deixar sense efectes la proposta relativa a la transformació i nova ordenació del SECTOR TORRIJOS, per tal de poder-ne consensuar una de diferent."

Miri, el PRIMER punt és una barbaritat i ha de quedar ben clar que la incompetència ens costa diners de tots i això ja és inadmissible i indignant.

M'explicaré: És que no va fer tots els estudis abans de fer el concurs? És que ara que el Secretari ha donat la raó a CiU i ha dit que la votació per la descatalogació va ser il·legal i, per tant, la fàbrica queda "CATALOGADA" no es pot fer el més lògic i que fa temps que demanem, que convisqui la locomotora i el patrimoni en un projecte arquitectònic mixt i modern? Sr. Alcalde, torni a la raó, cessi al Sr. Vilert i expliqui’ns a qui farà pagar aquest nou estudi. Si ja ha adjudicat el concurs a “El Corte Inglés”, ara qui es farà càrrec de l'estudi i el trasllat? Vostè no pot quedar-se al marge i ja s'ha fet enrera de gaire bé tot. Una mica més i haurà tornat a la raó.

I deia de no barrejar perquè el segon punt sí que és absolutament lògic. Celebro que d'alguna manera accepti fer la moratòria que li demanàvem i parlar-ne amb els afectats. Tant de bo hagués fet abans i fes el mateix amb l'illa de Can Fàbregas! Avui no es trobaria com es troba. Rectifiqui Sr. Alcalde, rectifiqui que és de savis.

Per tant, no faci que el ple s'hagi de pronunciar amb el mateix veredicte a dues coses tant diferents i tant oposades a la raó. En una cosa hi estem totalment en contra i en l'altra a favor. Nosaltres no sabem com fer anar el cotxe amb primera i marxa enrera alhora. Vostè sí?

Quin matí!!

Sempre hi ha gent que es pensa que tothom està de vacances, però no. No és el meu cas. Dilluns normal i visita al Polígon de Santiga, a Barberà. Sort que a la tarda ens hem trobat els del Fòrum Aristòtil d’EO i he carregat piles. M’han tocat una mica el crostó perquè des que estic de campanya no em veuen gaire el pel.

No se com m’ho faré però és una de les coses que voldria no haver de deixar. Compartir experiències amb gent del mateix perfil meu és quelcom que m’ha ajudat molt.

Un dia de Saetes i Processó

Al matí he gaudit de valent amb les Saetas. El temps ens ha respectat, i la gent s’ho ha passat bé. Els quadres de "la Peña Al Andalus",s’hi han lluït. Entre els uns i els altres m’han posat la pell de gallina més d’un cop. El que surt de l’ànima té un valor especial. És així.

A la tarda no hi ha hagut sort. Els de la Processó del Prendiment només han fet l’escenificació i una volta a la Plaça de Santa Maria. He vist plorar de ràbia a més d’un i d’una.

Tarda passada per aigua

Sap greu que la gent que ha anat a la inauguració del Parc de Mar s’hagi hagut de mullar. Es veia a venir, i tots els que estem acostumats a mirar el radar meteorològic vam veure que ens mullariem. Tot hi això hi he anat.

.

A nosaltres també ens ha aigualit la tarda i no hem pogut muntar la carpa a la plaça Santa Anna. Cap el tard ha parat però ja no hi hem sigut a temps.

.

Al vespre he anat amb la família a veure la nova pel·lícula de Rowan Atkinson.

.

Per cert, amb el link del meteocat, aprofito per deixar el de Mataró. Val la pena. En Ramon ho porta molt bé, i hi teniu una webcam i també us en deixo un altre el del webcam de la Vall amb una qualitat molt bona.

.

Si per curiositat algú vol saber el perquè de tenir un domini “cc” l’enviaré al web per tal que pugui veure. Ara bé, l’anècdota és que fa anys, quan no teníem el .CAT i tots els dominis, diguem-ne normals, estaven ocupats (els vam cedir a la Vall) ens vam haver de buscar la vida, i és el més català que vaig trobar (Quin País !)

Potser un dia m’hi deixo caure ... Tants anys escrivint el "cc" que ja em son familiars i tot !

El secretari de l'Ajuntament ens dóna la raó

Tant difícil era acceptar la moratòria Sr. Baron ? Que no ho veu, que quan vostè proposa una cosa tant ridícula com traslladar Can Fàbregas, en realitat, el que fa és fer el ridícul a la institució ? Vol dir que no està envoltat de mals consellers? Com és possible que no cessi immediatament al seu regidor d’urbanisme i President del consell del patrimoni? Si el secretari ens ha donat la raó, i la votació secreta que ell va forçar, és il·legal, com és que no el cessa? com és que no ens contesta per escrit a les al·legacions que CIU, va entrar el 14 de març, i que han fet que el secretari, li hagi dit el que li ha dit ?

Senzillament, Sr. Baron, perquè no accepta que no han actuat bé i frena el projecte, el reconduïm entre tots ? La locomotora i la fàbrica poden conviure.