Festa de l’any nou Amazic 2960 a Mataró

Com sabem, la nostra societat és cada dia més diversa i ens tots ens hem d’esforçar en apropar-nos a aquesta realitat perquè la integració només és possible amb un veritable esforç.

És tremendament enriquidor participar-hi i conèixer de primera ma totes les cultures que conviuen amb nosaltres. Els seus neguits han de ser una mica nostres també. Comprendre’ls i ajudar-los a desenvolupar-se adaptant-se a la societat d’acollida però respectant també l’origen cultural.

Avui hem estat amb els Amazics. Orgullosos debaten sobre la diàspora i la recuperació de la seva cultura, la seva llengua i les seves formes de viure. Enriquidor, repeteixo.

Mereixen la nostra atenció i felicitació.

Beatificació del Dr. Josep Samsó i Elias, a la Basílica de Santa Maria

Des que es va fer públic que es faria, l’entorn de Santa Maria ha desplegat una activitat frenètica perquè tot sortís bé. Segurament, el fet de que aquests actes es fessin al Vaticà i ens arribessin per televisió i ens ensenyessin, potser, la part més ritual –i un pel opulenta- d’aquests esdeveniments, ens els allunyaven del veritable sentit que, per a mi, haurien de tenir.

Però fer-se a Mataró, a la mateixa parròquia on ell va exercir durant 17 anys, ens apropen una mica més el sentit que aquests testimonis voldrien o haurien de donar. Evidentment, no vaig conèixer al Dr. Samsó i no cal que m’escarrassi a parlar del que no he viscut. Espero llegir aviat “El pastor retrobat” (llibre recentment publicat per Ramon Reixach) però, tot i això, tindré més coneixements sobre el beat però res més. Per mi, l’important és extreure’n de les persones les coses bones i les millors característiques. L’època que li va tocar viure, les costums del moment, i la confrontació larvada llargament fins l’esclat de la guerra fratricida, ens van mostrar la cara més cruel de les misèries humanes. La reconciliació no és completa amb l’oblit sinó amb el coneixement, el respecte i el perdó. Avui, posar-se a un costat o a l’altre no te cap sentit i, en canvi, sí que el te reclamar el mateix respecte per a totes les víctimes. Si els creients som crítics amb algunes coses de l’església (potser perquè no albirem tant amunt com els seus alts fedataris) no és perquè haguem deixat de creure. Som crítics però tenim més necessitat que mai de creure. Respecto l’agnosticisme però crec que l’espiritualitat és l’equilibri i un suport de l’ànima i, per davant de tot, s’ha de respectar les creences de tothom. La nostra societat s’ha construït d’una determinada manera i, el Dr. Samsó, n’és un exemple, senzillament això. No hi ha cap sacrifici útil com no hi ha cap justificació per l’odi que el va portar a la mort, de la mateixa manera que la manipulació de la seva memòria no li va fer cap favor. Ara bé, tampoc cal buscar-li, si hi va ser, la part polèmica de la seva vida perquè ben segur era humà com nosaltres i, per tant, subjecte a errar o més ben dit, subjecte a interpretar la fe conforme als cànons històrics del moment. Interpretar els seus actes avui, és un exercici que requereix molta cura.

En tot cas, estic molt content i emocionat d’haver viscut aquest dia a la basílica al costat de tanta gent i em sap greu que molta no hi hagi pogut entrar o hagin marxat pel fred que feia al carrer. Ben segur que el fet que s’hagi gravat contribuirà a apropar la cerimònia a totes aquestes persones.

Artur Mas, a Mataró per escoltar.

Ha vingut per dinar amb gent d’empresa. Havia de ser un dinar amb gent diversa i no gaire ampli, amb la finalitat de que tothom pogués parlar i exposar la seva visió. Per la seva experiència anterior a la política, a en Mas no li costen gens aquestes situacions i són de les que se’n pot extreure més conclusions. Es tractava de no enraonar gaire, escoltar molt i crec que ha estat així.

Cadascú s’ha presentat a sí mateix i hem tingut un debat interesantíssim que, en algun moment, m’ha costat de controlar perquè tothom volia intervenir, tot i que les cartes i proximitat de l’Artur ho han simplificat molt. Hem acabat molt més tard del previst però si es tractava de posar sobre la taula el que pensava cadascú, em sembla que s’ha aconseguit.

Han sortit temes com la solvència de l’administració en el sentit dels endarreriments en el pagament (dèficits de les administracions), la paralització del consum en el mercat estatal, l’alta mortalitat de micro-empreses (s’ha parlat d’un 30% menys de nòmines en aquests tipus d’empreses), la necessitat d’afrontar una reforma social en el sentit d’incentivar la contractació laboral per a rebaixar l’alt índex d’atur, dels problemes que podem tenir en el futur degut a que estan desapareixent clusters industrials (tèxtils i altres) que dificultaran moltíssim la recuperació econòmica d’alguns sectors, de la necessitat de fer polítiques valentes que generin confiança en el consumidor/elector per tal d’activar el consum de qui no està patint la crisi i així iniciar la cadena, d’eliminar un excés d’administracions i regulacions que creen inseguretat jurídica, de mirar com es podria garantir que se superin els problemes de finançament i el tancament de crèdit per part de la gran banca, de la morositat, dels impagaments, de la rigidesa d’algunes clàusules de convenis col•lectius que impedeixen motivar en funció d’objectius personals, dels problemes específics dels treballadors autònoms, de la formació, de les dificultats de la recerca i la relació entre Universitat/Empresa/Centres tecnològics (transferència tecnològica) , de la necessitat de que Catalunya compti amb un Pla estratègic Industrial, el paper de l’Institut Català de Finances, ... i també de la necessitat d’actuar sobre valors i actituds, sobretot a nivell escolar, per a retornar l’esperit de sacrifici, la meritocràcia, i un retorn als veritables valors tradicionals que han fet aquest País i que, avui, amb una globalització tant important, necessita urgentment la recuperació d’un nivell major d’esforç col•lectiu.

.

Evidentment, la situació econòmica actual ha marcat molt però no he notat defalliment ni pessimisme generalitzat sinó ben al contrari. Hi ha hagut l’exigència de que els polítics estiguin a l’alçada del que s’espera. Les empreses exportadores han explicat com, avui més que mai, la gran diferència dels mercats mundials respecte al de l’Estat fan que els estímuls vers la productivitat les faci ser cada dia millors i, aquest precisament, ha estat un altre eix de la conversa: la necessitat de que el País s’adapti a un sistema de compensacions en funció d’objectius de productivitat enlloc d’anar a remolc d’IPC,s que massa vegades falsegen la realitat i que no comporten cap millora en la competitivitat.

Abans de venir a Mataró

Al matí s’ha trobat amb empresaris a Alella i després ha estat a Vilassar de Mar on hem discutit el desafortunat tractament que s’està donant a la desaparició de sorra de les nostres platges. Un tema que portarà cua perquè els ports, que són molt importants, també afecten el litoral (si no es fan com cal o no es fa el que s’hauria de fer) i caldrà que trobem solucions imaginatives (com espigons submarins) que permetin que les regeneracions de platges durin a perpetuïtat enlloc de pocs mesos com ara. Segur que la solució seria molt més cara però si ha de ser definitiva, valdrà la pena. Tots sabem el comportament del mar en funció dels temporals i, per tant, no podem llençar diners de la manera que s’està fent. Senzillament és inacceptable.

.

Tot seguit, hem vingut cap a Mataró. Havíem compromès una entrevista pel programa Tribuna de Televisió de Mataró que, com sabeu, aquests dies està fent moviments amb MD. Total, que hem gravat al Centre Cívic del Pla d’en Boet una llarga xerrada amb Manel Roca i que s’ha passat aquest vespre mateix.

Arriba a Mataró la campanya “Catalunya perd el tren”

Avui hem sortit aviat al carrer per explicar que el traspàs de rodalies que ha acceptat el tripartit és de rebaixes, doncs no inclou ni les vies, ni les estacions, ni els trens i si volem fer millores en el servei les haurem de pagar els catalans, quan a la resta d’Espanya les pagaran des de l’Estat.

Com a altres poblacions de la comarca, a 2/4 de 8 en punt del matí érem davant de l’estació per parlar amb la gent es disposava a agafar el tren per anar a treballar o estudiar i lliurar-los el targetó de la campanya.

Us deixo el vídeo amb les declaracions que, allà mateix, he fet a la premsa.

Artur Mas: “si Catalunya provoca aquest canvi, si capgira la situació, podrem fer aquesta Catalunya prestigiosa, respectada, moderna, digna, i oberta

Avui hem tingut doble sessió de Consell Nacional. Primer el de CDC i després el conjunt amb CIU.

Com que a Mataró ja hem fet la fusió, hi hem anat tots junts i hem aprofitat per esmorzar amb calma i passejar una mica per l’entorn meravellós que és el Món St Benet.

Primer, en el CN Convergent, hem tingut els habituals torns d’informació del Parlament, Congrés, i Europa per, tot seguit, en Felip informar sobre el procés de proclamació que, expressament, l’Artur ha demanat que es complís escrupolosament i, per tant, ens han fet votar. 361 vots afirmatius i 1 de negatiu.

Tot seguit, han entrat els companys d’Unió i on, en Trias, ha obert el Consell i ha estat en Duran qui s’ha encarregat de proposar la Candidatura d’en Mas.

Ha estat un matí vibrant.

En Mas ha estat brillant. Deixat anar i molt sincer. Parlant des del fons del cor ha volgut començar donant les gràcies a tothom qui ha contribuït a passar els anys difícils de la travessa del desert i agraint sincerament el suport i escalf que ha rebut i que rep constantment. S’ha referit, fins i tot, a les Regles de Sant Benet i ha comentat la de l’Abat que més o menys diu que “és a qui més responsabilitat se li dona però que, també, a qui més responsabilitat se li exigeix” (regla que –creieu-me- em sembla que porta gravada a l’ADN)

Després, en un discurs abrandat, ens ha encomanat el positivisme per construir la gran majoria que necessita el País per fer un govern fort, capaç de prendre decisions, potser gens fàcils, que no acontentaran tothom, però que són les que es necessiten per treure el País de l’ensopiment.

“Si Catalunya suma, pot”. Si Catalunya suma aquesta gran majoria, pot.

Si Catalunya provoca aquest canvi, si capgira la situació, podrem fer aquesta Catalunya prestigiosa, respectada, moderna, digna, i oberta al món.

Imputat l'Alcalde de Mataró, Sr. Baron, i s'hi afegeix el Regidor d'Urbanisme Ramon Bassas

Ahir, només quinze minuts abans de començar el Ple vam saber que el jutge havia admès a tràmit la querella interposada pel fiscal contra l’alcalde i una lletrada municipal, afegint-hi el regidor d’urbanisme.

Als punts del Ple on s’havia de parlar del tema, CiU va deixar clar el seu total suport a l’arribada de “El Corte Inglés” a Mataró. L’alcalde no va respondre cap de les preguntes presentades argumentant que el que digués podia anar en contra seva una vegada havia estat imputat pel jutge.

Aquí teniu les intervencions que, amb extrema prudència i responsabilitat, vam tenir ahir:

Si voleu seguir la història de l’afer de Can Fàbregas i els nostres posicionaments, sempre a favor de l’arribada de “El Corte Inglés” i denunciant allò que creiem s’estava fent malament, ho trobareu tot aquí.

Què mirem?

L’Ajuntament de Mataró és el soci majoritari del Consorci que controla la cadena pública de televisió del Maresme, però, a la institució, la informació és absolutament nul•la pel que fa a l’evolució del procés d’absorció de Televisió de Mataró per part de Maresme Digital TV.

A finals de la setmana passada ja es van poder observar els primer moviments, però des d’ahir podem veure com ambdues cadenes emeten gairebé totes les hores la mateixa programació. A la part superior hi trobem els dos logos, i, a la pràctica, l’emissió és el 95% la que fins ara estava fent la Televisió de Mataró que tothom coneix i mirava.

Una prova més del fracàs del canal públic, que no ha sabut fer-se un forat fins que, aprofitant la situació econòmica que fa encara més difícil un projecte privat amb vocació de servei públic, com ho definien ells, ha tirat per l’absorció, probablement fent promeses que ara haurà de vestir amb concursos i adjudicacions.

Ple Municipal gener 2010

Comencem un nou any i amb ell també el primer Ple Municipal. Com cada cop que s'apropa, us penjo les Preguntes i els Precs que hem presentat al Ple Municipal.

Pregunta sobre l'exclusió de l'àrea de rehabilitació integral del centre històric i l'eixample de Mataró dels ajuts corresponents al Pla estatal d'habitatge i rehabilitació 2009-2012

Prec sobre la situació del Festival Cruïlla de Cultures

Pregunta referent a un aparcament al solar d'IVECO PEGASO

Pregunta sobre la querella presentada pel Fiscal contra l'Alcalde i una lletrada d'aquest Ajuntament

Aconseguim que el seny i el sentit comú s'imposi als plens de Mataró

Tots els grups municipals hem rebut la "Proposta d'ordenació dels Plens Municipals" que resum tot allò que s'havia parlat fins ara, incloent aquells punts que no ens agraden.

Una vegada llegida, l'he contestat inmediatament amb la postura que sempre hem consensuat tots els regidors del Grup i que us transcric a continuació:

Joan Antoni Barón i Espinar

-Alcalde-

A/copia a tots els grups municipals

Benvolgut Alcalde,

Acusem rebut de l’escrit “Proposta d’ordenació dels Plens Municipals”, i tot i que pensem que no aporta res de nou al que ha anat apareixent en el debat mantingut entre els grups, veiem molt bé que acceptis avançar les intervencions de les entitats, cosa que el ROM actual et permet, com a Alcalde, de fer i llargament reivindicada per CiU. Per la qual cosa és evident que estem d’acord en aplicar aquest punt de la proposta des d’ara mateix.

Et volem proposar, també, com ja hem fet altres vegades, de no limitar el temps d'invervenció dels respectius grups municipals en els Plens extraordinaris de Pressupostos, ja que és absolutament impossible fer una feina seriosa en tant poc temps i ens coarta absolutament. No cal que dir que estem parlant d’un dels moments més importants de la política municipals i, paradoxalment i només per tradició, l’únic en que es fixen limitacions de temps.

Com molt bé saps, des del primer dia, la proposta de CiU ha estat evitar les "limitacions" que pretens, exceptuant, si vols, el que fa a les mocions institucionals. Pensem que la durada dels Plens no ve donada tant pel nombre de punts, que també, com per les llargues intervencions en molts d'ells. Per tant, no ens sembla gens bé barrejar les coses. Cal que tinguis en compte que, en aquest mandat, hi ha un grup polític més i, per tant, és lògic que hi hagi més punts i, fins i tot, més debat.

I, si em permets, tot i que no forma part del mateix "paquet" però sí dins del mateix àmbit, voldríem que s'estudiés la possibilitat de tenir un circuït de gravació i emetre els plens íntegres mitjançant internet. Avui hi ha formes ben econòmiques de transmissió (en directe i a la carta) i, pensem que un Ajuntament modern i transparent, se’n podria dotar. Evidentment, ens oferim a fer un estudi de costos i buscar el millor moment i oportunitat per a fer-ho, en funció dels objectius, inversió i terminis.

Molt cordialment,

Joan Mora i Bosch

President del Grup Municipal de CiU

8 de gener de 2010

Presumpció d'innocència i respecte a la Institució davant la querella del fiscal, a l’Alcalde de Mataró, pel tema de Can Fàbregas i de Caralt

Ahir, a la tarda, vaig rebre la trucada de l’Alcalde anunciant-nos que tenia una querella del fiscal contra ell. Em va comunicar, estrictament, el fet, i que es posicionarien.

En demanar-li la querella em va dir que no era al despatx i que ja me l’enviaria demà –avui- (a hores d’ara encara no ho han fet) i ens va remetre a la comissió informativa de dijous al matí on en donarien compte.

El més curiós és que, un quart més tard, ja em trucaven diferents periodistes per preguntar i, fins i tot, de Mataró Ràdio per demanar-nos el posicionament de CiU. Aquí el teniu.

És a dir, davant d’una cosa tant seriosa com aquesta, hi va haver la trucada –que agraeixo- però al cap d’un quart ja tenia la sensació de que, també en aquest cas tant greu, la premsa tenia tota la informació (vegeu-ne notícies a sote) i a nosaltres encara ens ho han d’enviar.

Com heu sentit a Mataró Ràdio, el nostre posicionament és clar de fer costat a l’Alcalde en la seva presumpció d’innocència i mantenir el més profund respecte per a la Institució que representa.

Tot i les discrepàncies polítiques, evidents, que hem mantingut sobre aquest tema hem de deixar que la justícia treballi i faci el que hagi de fer. Recordem que el fiscal actua pel seu compte i per tant, ningú controla aquest procés.

A partir d’ara, el jutge haurà de decidir si admet a tràmit la querella o no. Si ho fa, després s’instruirà el cas (revisarà el que cregui convenient) i si, finalment, estimés que hi ha indicis de delicte, ho portaria al jutjat penal o a l’Audiència, de la mateixa manera que si estimés que no hi ha res, doncs també quedaria mort.

Per tant, s’ha d’esperar i, com he dit abans, hem de preservar al màxim la Institució de l’Alcalde i actuar amb seny. Ja hi ha prou desprestigi a la política. No n’hi afegim !

Notícia EL PUNT. Notícia EL CAPGRÓS.

Concurs públic de la nova empresa Mataro Maresme Digital S.L.

Avui he rebut alguns correus preguntant pel tema de comunicació relacionat amb el discurs de pressupostos.

Si ho voleu seguir, aquí teniu el concurs públic i aquí teniu els Estatuts de la societat Mataró Maresme Digital S.L.

Aquesta, sembla que, serà l'empresa que farà l'absorció de la Televisió de Mataró (TVM) i de mica en mica anirem sabent-ne coses. Pel que sabem fins ara, just d'aquí una setmana començaran a emetre conjuntament els informatius i fent les primeres proves d'emissió, també conjunta, d'altres programes.

Pels diners que hi posa el nostre Ajuntament seria d'esperar que ens haguessin informat de més detalls, de fet tots els que tenim són extraoficials o per recerques pròpies, però fins aquest moment no tenim cap dada de la viabilitat del nou projecte ni de la cancelació del deute del Consorci Digital Mataró-Maresme amb Mataró Audiovisual, empresa cent per cent municipal.

Diem adéu al 2009. Final d’un cicle polític.

Aquesta nit direm adéu a l’any 2009. Un any que ha estat difícil per a moltes persones, també a Mataró.

Arribada aquesta data tocaria fer balanç però, sobretot per corregir allò que estigui a les nostres mans, també en política. De fet, darrerament ja he comentat aquesta línia i he aprofitat el Ple de pressupostos per fer un anàlisi exhaustiu de l’Ajuntament i plantejar que faria CiU, oferint diàleg i col·laboració. Avui mateix, en tenim una mostra més amb el Cruïlla.

Com dic en el discurs, el tripartit local ens ha portat a una situació financera molt greu. I aquesta és una realitat que corroboren els més alts tècnics municipals, no és pas una cosa que diguem només des de CiU. En el 2009, a més, el govern ha rebutjat revisar el Pla de l’Habitatge, no ha volgut sentir a parlar d’un Pla global d’Equipaments, continua modificant el Pla general a pedaços sense abordar-ne un de nou, segueix entestant-se en tapar la incapacitat amb més propaganda, manté i fa créixer una estructura municipal insostenible i impossible de mantenir negant-se a revisar l’artificiosa estructura política que han anat creant durant 30 anys, quan la lògica i els temps (apart de l’economia) exigeixen buscar l’eficiència i la coordinació per evitar redundàncies.

En definitiva, des de CiU, i jo personalment, estem convençuts que, com també vaig dir al darrer Ple, la deriva econòmica a que ens ha portat el govern municipal requereix un gran pacte polític per a cercar l’eficàcia per sobre del rendiment electoral, però d’aquest primer i fonamental pas perquè al 2010 les coses vaig per un altre camí, el govern no vol ni sentir-ne parlar.

Clarament, estem davant un final de cicle. El 2010 pot ser la darrera pàgina d’un tarannà i d’un projecte absolutament esgotat. A la tardor tindrem eleccions al Parlament a Catalunya i podrien portar el primer canvi i iniciar la recuperació del respecte que la feina ben feta mereix (quan es fa) i que seria, sens dubte, un primer pas molt important. Ara bé, des de Mataró, aquest canvi que també s’albira a les municipals del 2011 vol dir també escoltar molt. Escoltar la gent més que intentar convèncer-la. Només així recuperarem, de mica en mica, la credibilitat que els polítics hem perdut pel camí i sense la qual no podem esperar altre cosa que més indiferència. I una societat indiferent és una societat desmobilitzada. Jo no vull un Mataró així.

Però de tot això en continuarem parlant demà mateix, avui vull desitjar-vos una MOLT BONA ENTRADA D’ANY i UN VENTURÓS 2010.

Joan Mora i Bosch. Quin País !!!

Balanç Mataró 2009 a la premsa i coses de la COMUNICACIÓ de l'Ajuntament.

Aquests dies, la premsa local ens convida a fer balanç.

Aquí en trobareu l'entrevista de Mataró Ràdio però també podeu sentir la de tots els altres partits.

La de TVM encara s'ha d'emetre però us deixo una foto de la gravació amb l'Oriol Debat. Suposo que sortirà un dia d'aquests i la podreu veure repetida en qualsevol altre moment. A la que en tinguem accés a la còpia, la penjarem. Suposo que serà la última entrevista a TVM, abans de l'absorció.

Aprofito també, per deixar-vos la part de COMUNICACIÓ del nostre discurs del Ple de Pressupost. Llegiu-la amb atenció.

Recordeu que trobarem tota la informació sobre el pressupost a MATARÓ TRANSPARENT

SOBRE LA COMUNICACIÓ

En una lectura ràpida del pressupost ens podria semblar que la davallada en comunicació que fa el govern municipal és molt important, però de seguida podem veure que la partida més gran, l’aportació a Mataró Audiovisual, que enguany supera els 404.000 €, s’ha traslladat a les despeses generals de l’Àrea de Presidència. Com aquesta, altres partides de menor volum sumades a rebaixes insignificants són les que sumen els 579.250 euros que aparentment disminueixen els recursos en comunicació.

Pel que fa a Mataró Audiovisual, prescindint del canal Maresme Digital TV i de l’encàrrec de COM Ràdio, el seu pressupost disminueix un 3,8%, mentre que l’aportació municipal augmenta un 13,7 %. La necessitat de revisar el pressupost aprovat l’octubre pel consell d’administració ha posat de relleu la manca de rigor en la seva confecció, fent-lo quadrar jugant amb l’import d’algunes partides, a més de demostrar que no existia una imputació correcte dels costos que diferenciés entre les despeses ocasionades pel funcionament de la ràdio i per la gestió del canal de televisió Maresme Digital TV.

No podem passar per alt que el balanç del 1r trimestre de 2009 de Mataró Audiovisual donava un resultat de pèrdues tant pel que fa a Ràdio com, i sobretot, pel que fa al de televisió, havent-se anunciat una rebaixa en l’aportació del Consorci Digital Mataró Maresme. Això passava en un moment en que encara es comptava amb mantenir l’encomana del canal del baix Maresme i es preveia que també es faria la del canal públic del Maresme Nord. Finalment, el Consorci no ha renovat el contracte programa que tenia amb l’empresa sense que es conegui si existeix deute per part seva, malgrat tot fa pensar que sí. Recordem que Mataró Audiovisual ha hagut de demanar l’avançament de l’aportació municipal en un parell d’ocasions i un ajut de caixa que fa pocs dies encara no s’havia retornat.

Malgrat ser reiteratius, cal recordar que aquest Ajuntament ha passat de només tenir un web corporatiu a tenir: nou web, butlletí municipal en paper, butlletí digital diari, emissora pública de ràdio i més del 50% en un canal públic de televisió.

I aquí toca parlar de la famosa ABSORCIÓ de TVM. En el discurs de l’any passat ja els dèiem que ni Mataró necessitava una nova Televisió, ni ningú havia demanat de gastar-hi diners. Només la seva visió intervencionista i el seu afany de controlar-ho tot els va impedir escoltar el que tothom deia i en pocs mesos, el fracàs, sí, el fracàs, el seu fracàs Sr. Baron, s’ha fet evident.

Però vostè no en té prou. La seva tossuderia en no reconèixer la inviabilitat del projecte –per una raó tant senzilla de que no hi ha espectadors- el porta a una fugida endavant. Si l’any passat li dèiem que la seva TV, MD, tirava amb pólvora del rei mentre la privada TVM s’havia d’espavilar com podia per fer front a la nova competència que vostè li havia creat, avui aquesta empresa amb anys d’història s’ha hagut de rendir als seus peus. El que hauria de ser un fracàs per a vostè sol, acaba arrossegant a la TVM. Això sí, tot fet a la seva manera. D’amagatotis, mentint perquè expliquen que és una fusió quan és una absorció i, sobretot, amb la seva mala gestió habitual perquè no sabem quins llocs de treball en quedaran afectats o en quan s’ampliarà la plantilla municipal, ni quan ens costarà. Evidentment, va córrer a anunciar-ho sense haver fet cap pla de viabilitat ni cap valoració de les conseqüències que no fos la d’evitar enfrontar-se a la realitat.

Ens angoixa pensar què pot arribar a passar quan aquest nou projecte sumi despeses dels dos canals i els ingressos que avui són capaços d’arrancar TVM per publicitat i serveis es puguin marcir degut a la mateixa incapacitat que han mostrat vostès en el MD TV o la mateixa ràdio en aquest aspecte. Al final, haurà de ser altre vegada el ciutadà de Mataró qui pagui dels seus impostos els deliris d’aquest govern.

I no deixaria de ser curiós que, al final, el seu intervencionisme malaltís sobre el control de la comunicació acabés donant la raó als qui, avui, ja veuen en tot aquest procés una volta de cargol més per col·locar a coneguts amics de la òrbita socialista per mitjà de les maniobres de sempre.

I per tancar aquest tema, una referència al “Premi Lluís Lligonya”, que torna a desaparèixer del pressupost municipal. Ens preguntem si ja definitivament, o si és que aquest merescut homenatge no nat es farà alguna vegada.

La saviesa de pare i mare. Nadal 2009. A la Rosa Bosch i a en Joan Mora.

Poques coses em fan més feliç que estimar uns pares que em fan sentir tant orgullós. El Nadal sempre ha estat molt especial per la família i no se si és perquè em faig gran, o perquè cada vegada tenim menys ocasions com aquesta però, avui, ha estat per mi un dia molt especial.

Reunir la família al cau és una sensació de plenitud que voldria compartir, però més encara quan, mare i pare, ens donen lliçons de saviesa i amor. Tots dos m’han donat la constància i el valor del sacrifici; la mare, a més, encara no m’ha deixat de sorprendre amb la seva tendre saviesa.

Trobar-se al voltant de la taula amb els tradicionals canalons i pollastre és com sentir que encara sóc nen. Fa dies que s’ho treballen amorosament. El pare fa la seva feina; des de l’hort vigila els pollastres (5kg nets feien) que el veí li engreixa i procura tenir a punt l’amanida (api, escarola, enciam ...) La mare fa dies que rumia per no oblidar ni el més petit detall, fa dies que s’ho ha organitzat per cuinar i rostir per tenir-ho tot a punt per avui, fer goig a taula. Quina feinada per fer els canelons: rostir la vedella i el porc amb llar i oli. Apart, la “pechuga” de gallina –més gustosa , diu ella- ; em sembla que hi afegeix un parell de fetgets de pollastre i un cervell de xai. Tot trinxat amb la vella màquina ... La ceba rostida amb mantega –també ben roseta- i després a barrejar-ho tot amb la carn i una mica de llet per amorosir abans d'embolicar. Quina feinada!

Tot però, per triomfar avui a l’apoteosi de la festa. Ella vestida de mestressa, amb els galons que li confereix el davantal comença amb el ritual: Quans en vols (de canelons)? On vas a parar, te, quatre! Cuixa o “pechuga”? Sempre amb la mateixa cantarella de qui acaba fent el que li ve de gust sabent el que ens agrada i la mida de la gana (multiplicada per dos). No me’n posi tant! Però ella fa el que vol, que per això és la mare. Perquè vol que ens atipem i perquè vol omplir-nos a vessar del seu amor de cassola en forma de pinyons, panses, peres, prunes i orellanes. Aquest any, encara, hi ha afegit carn de porc rostida –diu que abans també es feia- Quina festassa la de la mare, quan ens te tots a la taula. El pare s’ho mira, feliç de la trobada. Li diu la mare, Joan, l’any que ve no me’ls portis tant grossos que em costen de rostir. El pare, no li farà cas perquè ni ell seria el pare, ni faria feliç a la mare.

I al final de l’àpat, amb els torrons, he intentat, per tornar-li una mica d’amor, llegir-li a la mare el Romanç de la coca, que no he pogut acabar. Però la mare, sàvia , s’hi ha tornat amb un altre poema: el plat de fusta. I encara no n’ha tingut prou que me’n ha descobert un altre: la festa major.

Aquí us els deixo perquè tots dos contenen els ingredients de la seva felicitat i el perquè del seu enamorament.

Quina saviesa la de la mare!

EL PLAT DE FUSTA

Un cert home va envellir,
i com més els anys venien,
més les forces li fugien,
i al fi no es pogué tenir;
i per causa de l'edat,
i del pols molt tremolós,
així que menjava, dos
tot seguit feia del plat.

Per sabut deixo de banda
com per tal causa posava
les estovalles: vessava
quasi sempre la vianda.

El seu fill, cansat d'això,
i qui és el vell oblidant,
diu cremat: "-D'aquí endavant
menja el pare en un recó.
Tanta trencadissa assusta
i més no es pot aguantà;
avui mateix menjarà
el pare en un plat de fusta".

En compliment del manat,
al pobre vell es donava
un plat de fusta, i menjava
en un recó, com llençat.

I això dirà fins que un dia
observà el fill un petit
que era séu, molt eixerit,
que un troç de fusta tenía,
i encara que de pocs anys,
treballava per trencar-la,
i en trencar-la i arranjar-la
hi posava el seus afanys.

-Què fas? - preguntà al xicot-.
Què es proposes? Què barrines?
I el seu fill- No ho endevines?
li respon tot palpissot,
i amb el dit posat al llavi,
"un plat de fusta, perquè,
quan tu seràs vell, farè
que hi mengis com ara l'avi".

Es cremà en sentir això
el seu pare tant i tant,
que li pegà, i tremolant,
el nin cridà amb un gran plò.
"-Com veia que al pare teu
li donaves semblant plat,
jo fer-ne un per tu he pensat
perquè tu ets el pare meu¡"
Calla el nin; el pare pensa;
al seu fill dóna un petó,
de l'avi s'en va al recó,
li agafa el plat i m'el llença;

i amb commoguda paraula
mana com un desagravi,
que en endavant tingui l'avi
el lloc preferit a taula,
i ho mana perquè repara
que és exacte i ben segur
"que el fill es portarà amb tu
com tu et portis amb el pare".

Si ets bon fill, bons fills tindràs,
el teu exemple aprendran,
que és molt veritat el refrany:

Èpica d’una Festa Major

Alegres repiquen al vol les campanes;

i a punta de dia ja surt un pregó,

que el batlle publica per fer saber al poble,

que avui és la festa, la festa major.

Al mig de la plaça s’aixeca un tablado,

que diu a les noies que allí es ballarà,

i els joves del poble se’n van amb frisança,

a rebre la cobla que està per arribar.

Hi ha festa d’església, concert al casino,

sortija i tauletes que venen torrat;

funcions de teatre, per còmics de fama;

hi ha focs i sardanes, i balls d’envelat.

Ja arriba la cobla! Sentiu la tenora?

que dolça modula! Quin so més potent!

Ja fa la passada, tocant una estona

davant de la casa de l’ajuntament.

A joves i velles que estan ja vestint-se,

per anar a missa, a missa major,

les cames els brinquen, el cor se’ls eixampla

no en ballaran poques després del sermó!

Ningú es queda a casa. Tothom vol més aire,

sortir a divertir-se, rodar pels carrers.

Quina gent, mare meva! Fins i tot hi ha cares noves,

ja es veu per la roba que són forasters.

Tothom està alegre. Davant de l’església

de joves del poble s’hi forma un cordó,

que n’és de bonica la festa del poble,

la festa de casa, la festa major!

En caure la tarda, al poble entra un jove,

porta un trajo negre, vesteix molt sever,

és guapo, moreno, té bona presència,

no sembla del poble, deu ser foraster.

Camina de pressa, sovint es detura

i mira les cases amb molta atenció,

quan és a la plaça, sospira i contempla

els arcs que la volten, cor pres d’emoció.

- Aquí l’esperava sortint de l’ofi ci,

–Murmura amb tristesa–, i aquí em va donar el sí,

la trobaré morta, serà ja casada?,

no vull pas pensar-hi, què fóra de mi?

De sobte la cobla del ball de la tarda

fa sonar una tonada que sentíem en temps passat.

- Qui sap si ara balla, si balla amb un altre!

exclama, i s’aixeca per anar a l’envelat.

- No –diu– no he de fer-ho, les forces em manquen;

me’n vaig a cal batlle, que ell prou m’ho dirà.

I ja no s’hi pensa, donant la volta a la plaça,

a casa del batlle, de pressa se’n va.

Ja són prop les dotze. La nit és preciosa;

no es veu un sol núvol; fa un cel estelat,

la cobla fa estona que toca, com ballen!

quin goig fan les noies que hi ha a l’envelat.

Hi ha anat tot el poble, vestit de les festes.

Les noies per anar-hi s’han fet un vestit,

les velles, cansades de tot, fan becaines,

només es desperten quan creix el brogit.

No hi falta una noia. I quina estranyesa!

La Margarideta també ha anat al ball;

hi ha anat a la força, son pare entestant-s’hi

me l’ha convençuda, no sense treball.

Però ella no balla. Si ni s’ha fet roba!

Va tota de negre, vestida de dol;

D’ençà que el seu Jaume va anar-se’n del poble

no troba en el poble ni goig ni consol.

Quan més entristida la pobra es trobava,

un jove s’hi apropa, mirant-se-la bé.

- Que està compromesa? –li diu amb dolçor–

- Dispensi’m, no ballo –contesta–; no en sé.

- Ni amb mi, ni amb Jaume? –Replica aquell jove–

com pot ser possible que em diguis que no?

- En Jaume! –Exclama ella– , s’aixeca, se’l mira,

se’l menja amb la vista i arrenca amb un plor.

La gent se n’assabenta. Sa mare s’alarma,

Tothom acostant-s’hi la vol consolar.

- No es res –diu el batlle que sap qui és el jove–

son plors d’alegria, ja es consolarà.

I tant si es consola!, després d’explicar-se

les mil amargures que els dos han passat,

la nit se’ls fa curta, ballant l’han passada,

dels balls del programa ni un sol n’han deixat.

I des d’aquella hora, la Margarideta,

per qui era la vida neguit i tristor,

també diu, joiosa, que preciosa és la festa...

la festa del poble, la festa major!...