AVENC DE LA BELLABRIGA

Aquest matí, amb la Glòria i en Toni hem anat a veure si trobàvem l’avenc de la Bellabriga. Només en Toni hi havia estat i com que feia molts anys, no recordava massa el camí. Al final, entre l’Alpina i l’olfacte (més això segon) hi hem arribat. Primer hem trobat un forat que no era però després sí que l’hem encertat. No és cap espectacularitat però per a mi, que no sóc cap veterà en això de les coves, m’ha semblat tota una aventura. Baixar més de 30 metres i seguir tots els braços ha estat molt curiós. Els frontals il.luminaven bé i el sostre brillava com si fos una nit estelada.

En sortir, hem pujat fins a l’Ascensió, després hem anat al veïnat de Freixanet (ens hem ensigalat una mica per voler fer el que no s’ha de fer) i finalment tornar a Camprodon. Una matinal de 5 hores comptant que hem estat tres quarts a l’avenc.

Hi portarem la mainada (amb cordes).

I tu, Joan Vila, ves visitant París ...... que jo :-( ara agafo el cotxe i torno a Mataró, que demà tinc feina.

ESTAT DE LA NEU

Millor que el meu ...

Ahir, tot i les informacions sobre les poques pistes obertes a Vallter 2000 vam decidir anar-hi a fer l’estrena de l’any. Dic estrena però, sense anar més lluny, l’any passat ni em vaig estrenar i fa dos anys hi vaig anar un parell de cops. Vull dir que tot i que gaudeixo esquiant, no hi puc anar gaire.

A l’estació feia un dia impressionant. Sense vent. La neu estava espectacular. La meva forma física ja era un altre cosa i tot i que hi vam pujar tard, vam quedar-nos-hi esquiant fins a les 2/4 de set per fer la baixada amb torxes que acomiada l’any.

Només hi havia obertes les pistes de debutants i la de les cadires. És a dir, que era una mica avorrit fer sempre la mateixa pista però, com que hi havia molt poca gent i la neu era bona, la cosa va ser un no parar.

Com he dit, a les cinc van tancar l’estació i havien preparat una mica de festeta amb rom cremat per a tothom i música d’ambient. Vam tornar a arrencar a esquiar, mentre es feia fosc, tot preparant la baixada de torxes. Bé ! Molt bé !

NADAL ENGRIPAT

Quin Nadal ! :-(

Vaja ... dilluns ja no em trobava catòlic i tot i que ho he intentat no me’n he sortit i he hagut de fer llit. Al vespre de la nit de Nadal vaig sortir a fer els 10 minuts de silenci per escoltar el Nadal que organitza l’Associació Cultural Valors, ACO Maresme, i Justícia i Pau i, alhora, aprofitar per comprar els torrons que, per segon any, encara tenia per comprar a última hora.

Val a dir que no corria gaire gent per enlloc però Déu n’hi do la gent que, finalment, ens vam aplegar a la Plaça de Santa Anna. No vaig pensar a fer cap foto però devíem ser una cinquantena cosa que, per una cosa d’aquestes, un dia com aquest, ja deu ser el que toca ...

Al vespre, tenia la “noche buena” a casa, amb la celebració que fem cada any. Ja se sap que les parelles mixtes ho arriem tot (clar que em perdo la missa del Gall –quins records!- )

Total que tot i l’abundó del sopar, pràcticament, no vaig menjar res més que uns llagostins i una copeta de Gewurztraminer-Olvena (un blanc molt recomanable) i vaig aguantar com vaig poder fins al fi de festa.

Em va animar veure l’Estel com fruïa del Tió que vam organitzar.

L’endemà, el dia de Nadal, no m’hagués llevat per res però no podia faltar al dinar de família així que cap a Arenys! Mare de Déu el que és veure els canelons de la mare, sense gana! Després el pollastre rostit ... les prunes, pinyons, peres i d’altres farciments ... tot sense gana! Vaja, un desastre de proporcions bíbliques ... em trobava tot just menjant una mica de verd, de l’amanida que surt d’aquell hort de Cal Arquer, amb un gust incomparable. Verd com les vaques i au Però feia Nadal ... en família.

Us deixo dues fotos, una del Nen que ens ha acompanyat sempre al menjador de casa dels pares. Jo l’hi he vist 44 anys i en deu fer més ... i unes puntes de coixí que té començades la mare. Fixeu-vos-hi! Està fent una bandera catalana i amb els colors que toquen. Es veu que això és complicadet i ho ha après a afer expressament. Santa paciència!

Què hi farem ... havent dinat, cap al llit i m’hi he estat, Sant Esteve - un altre tiberi perdut- i fins aquest mig dia. Encara no tinc la panxa bé però ja no m’he pogut estar de “connectar-me”. A veure si demà ja puc sortir ...

I apart dels àpats, em vaig perdre la matinal al Turó de l'Home i Les Agudes que m'havia preparat en Jordi. Em vaig haver de conformar amb el crit de guerra habitual (mms QUIN PAÍS!)

DE POLÍTICA ...

Ben poca! El més llastimós és l’episodi que denuncia la Federació d’Associacions de Veïns.

I tant que li demanarem explicacions a l'Alcalde i al Regidor d’Urbanisme i Primer Tinent d’Alcalde! Ja hi estem treballant però a mi em sembla immoral! Segur que alguna explicació ens donaran però crec que l’Alcalde faria bé d’aturar aquest senyor que s’està despenjat per un pendent molt perillós. Potser és un malabarista amb les paraules i es pensa que algú se’l creu però a mi em sembla que s’ha fet un món a la seva mida i se’l creu. Tot solet es fa el guió, el decorat, fa d’actor, i després com si fos un espectador més vol fer-nos creure als demés que no és un conte fet a mida! Perillosa pendent, sí senyor Alcalde.

Jo no crec que intentar manipular al moviment veïnal a base de talps sigui gens convenient. Més aviat es fa mal al propi associacionisme. D’aquest episodi ja n’hi ha la primera conseqüència a la Llàntia.

Militar en un partit i ser d’una entitat no ha de ser cap impediment. Normalment, en un cas així, s’ha de fer allò de “la dona del Cèsar ...” i costa molt, molt ... si es vol fer bé. En canvi, si només es fa per servilisme, se’ls pot acabar veient el llautó. El problema és que si es premia la tasca amb un lloc a la llista del PSC, doncs després tenim algun regidor participatiu “sui generis”.

Aquest capítol encara no s’ha acabat.

AIXÒ SÍ QUE ÉS TRÀGIC

El meu condol a la família del nen de 8 anys que va morir el dia de Nadal en caure d’un terrat del carrer Nàpols.

Aquests desgraciats accidents venen sempre a recordar-nos que la mort sempre és a l’aguait.

EN PUJOL NO PARA ...

Ahir, divendres, va ser un matí boig. Semblava que el món s’acabava i no vaig poder anar a la inauguració del TCM 1.0 (Edifici Vallverich) ni a la recepció de l’Ajuntament. Totes dues coses em saben molt de greu però què hi farem ! Ja procuraré esmenar-ho d’alguna manera.

A la tarda vaig tenir una entrevista amb l’Ernest Lara (estudiant de batxillerat) que feia un treball sobre la política a Mataró des de la transició. Tant de bo trobem més i més joves amb la inquietud d’aquest noi per saber més i més.

I després, a les set, el President Pujol va presentar el seu primer volum de memòries a Can Robafaves. Jo no recordava cap presentació de llibre amb tanta gent. Vaig veure el número 91 i encara quedava molta gent. No se pas quans llibres es deurien vendre només aquella tarda. I l’home, tot i que va començar dient que amb tanta gent no podria escriure i personalitzar gaire, no se’n podia estar i l’anava fent petar amb cadascú. En Manuel Cuyàs, cofoi, al seu costat, ja diu que li ha tocat la loteria amb aquest encàrrec però és que, a més, el punyetero escriu bé i ho fa passador. En Pujol lloant en Cuyàs i en Cuyàs lloant en Pujol ...

... i si en Pujol no para, la MJ (Maria José Recoder) tampoc. Mireu quin bloc s'acaba d'inaugurar.

FELICITACIÓ DE NADAL

La Rambla nevada (1924). Foto Santiago Carreras Oliver. Arxiu Municipal de Mataró. Fons Carreras.

Aquesta és la felicitació que hem editat aquest any. He volgut deixar-hi les paraules d’en Miquel Martí i Pol, en el seu

“Torna Nadal”

L’arbre desvetlla sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

Proclamarem la pau amb les paraules

mentre amb el gest afavorim la guerra ?

En nom meu i el de Convergència i Unió, desitgem que en el 2008, totes les vostres il.lusions es facin realitat.

PLE APROVACIÓ PRESSUPOST CCM

En sortint de la tele vaig anar al Consell Comarcal on s’hi estava celebrant el Consell d’Alcaldes. Hi anava amb calma i una hora abans de l’hora marcada per la Junta de portaveus, que precedeix al Ple. La Marisol, cap de premsa CCM, es va estranyar en veurem entrar amb calma i pel fet de no ser en el Consell. Vaig quedar “fotut” en saber que jo hi havia de ser però no en sabia res. Sort que la Montserrat Candini, en veure que jo no hi era, m’hi va representar. En un moment que va sortir l’Eladi Torres (Gerent) ho vam aclarir i em va dir que s’havien oblidat de convocar-nos (als portaveus que no som Alcaldes). Total, que com que era el primer i jo tampoc en tenia experiència, no vaig poder ser conscient de l’errada i què hi farem (li va passar el mateix en Sergi Penedès). Un cop desfet el malentès, l’Esteve Terrades em va “fer entrar” i vaig ser-hi a la part final.

En acabat el Consell, vam fer la Junta de Portaveus i després el Ple en que vam aprovar el pressupost 2008 del CCM, que va en una línia molt continuista, i donat que els fons administrats són gairebé al 100% finalistes. Poca acció política es pot fer, que no sigui la d’anar articulant confiances i teixint relacions per enfortir el fet comarcal, cosa que encara veig molt verda. Aquí sí que hi ha feina a fer.

Potser, del debat, en destacaria la intervenció del Grup de IC que no acaba d’entendre com és que no és al govern del CCM, i volia punxar als seus companys de tripartit universal per veure què passava. Noi! com els pica que algú faci polítiques socials –les que porta fent CIU- des de fa tants anys ... Siguem realistes! no per dir i repetir mil vegades: “nosaltres som els del catalanisme social, progressistes i d’esquerres”, faran canviar les coses. CIU ha fet bandera durant els gairebé 24 anys de govern a la Generalitat, de buscar la cohesió social per sobre de tot. El nom no fa la cosa i, crec, que fora millor que amb aquest aspecte no en fem tanta demagògia i diguem clar que, fet i fet, l’àrea Serveis a les Persones només administra, de moment, el 8% del pressupost. Esperem i estem convençuts que les bones gestions del nostre Grup faran augmentar aquest capítol, en trobar finançament addicional.

VOT NEGATIU ALS PRESSUPOST 2008

Dijous vam tenir Ple d’aprovació definitiva del pressupost.

Ens vam repartir les intervencions amb en Joaquim Fernàndez, i ell va fer el repàs de les al.legacions presentades i la nostra opinió sobre el tracte que n’hem tingut amb el govern.

Discrepem del cofoisme amb el que ens diuen que han acceptat un percentatge tant important d’al.legacions. Perquè una cosa és acceptar totalment una al.legació (poques) i l’altre el que en diuen acceptacions parcials (que no reflecteixen l’esperit que nosaltres hi volíem donar), o l’altre és que de les coses que accepten, molts cops tampoc les compleixen o que estàvem parlant d’al.legacions al Pla d’actuació municipal 2008, però pel que fa al pressupost (euros) no havien volgut tocar ni una coma.

Tot plegat, i ho podeu seguir en el link cap a la intervenció d’en Quim, que estem igual que al Ple d’aprovació inicial i, per tant, els vam votar negativament.

En la meva intervenció final (només ens donen 5 minuts, i 15 per la que va fer en Quim) vaig reiterar que jutjàvem tot el procés del pressupost molt negativament, i que havíem de fer possible una millorar de les formes pel proper any.

Aquest inici de mandat ha estat nefast pel que al diàleg es refereix. No n’hi ha hagut gens ni mica. El govern ens ha ignorat absolutament i això és dolent per Mataró.

Si jo fos Alcalde intentaria aprofitar totes les idees de tothom i d’estudiar-les al màxim. Consensuar si fos possible i decidir finalment, però el que hem tingut aquest any no és el que se’ns va dir el dia 16 de juny en el Ple d’investidura.

En acabar el Ple, l’Alcalde ens havia convidat a un sopar que es fa cada any amb tots els Regidors. Per a mi era el primer cop i, tot i que he de reconèixer, em costava anar a sopar amb qui no m’he trobat en 6 mesos per parlar del que podem fer per la Ciutat i que no ens tracta com –jo- crec que hauria de ser. També penso que és obligació de tots i meva primer el intentar canviar les coses i, per tant, també és bo que tinguem l' oportunitat de fer-ho i aprofitem aquestes oportunitats. Com a mínim, vaig tenir l'ocasió de seure al costat de l’Alcalde i parlar de forma distesa per conèixer-nos una mica. A veure si, de cara al proper any, les sensacions són diferents i el moment, més sincer. Per tant, tot i que segurament la sensació era mútua i no se si queda massa bé escriure-ho, és una reflexió que tots hem de fer. Gràcies, finalment, alcalde per l’ampolla de cava Mataró. Un detall.

I havent sopat, les ganes de continuar la gresca topaven amb el que l’endemà a les 7 tenia diana i, per tant, vaig anar a fer una cervesa amb els regidors que s’hi van animar i a dormir a les dues. Es veu que, amb això, també CIU va trencar una tradició perquè no passàvem del sopar ...

JOAN MORA. ANY 1. BALANÇ A LA TELE (TVM)

En sortint de la ràdio vaig anar a Can Marfà a gravar l’entrevista amb la Eli Solsona. Primer balanç per a mi i primer any, també, per a ella. La veritat és que l’estona em va passar volant i espero que també us la podrem penjar al bloc, a la que la tinguem.

Gràcies Eli i a tots els amics de TVM. Hem passat un any de forta convivència i tot i les normals diferents perspectives amb que hem vist moltes coses, crec que també en podem fer un balanç positiu.

Us desitjo, sincerament, que trobeu la força per continuar endavant com ho heu fet sempre. Sou la degana i un referent !

JOAN MORA. ANY 1. BALANÇ A MATARÓ RÀDIO

En Salicrú em va trucar per entrevistar-me i –gràcies Joan- va avenir-se a fer-ho a les dues per facilitar-me les coses. En vaig sortir content. Quan la tingui la penjaré.

Això va ser dimarts i, quan escric això (dissabte al matí) encara no l’he sentit. Només ahir, vaig sentir que als informatius deien que Mora “preferia que Mataró tingués el Museu Bassat, o una Universitat Internacional potent que no pas ser l’Alcalde”. Això és notícia? Preferir el bé col.lectiu abans que el personal hauria de ser tònica general no? Vaja, mirarem si pesquem l’entrevista i us la pengem perquè la pugueu sentir.

Gràcies Joan Salicrú per fer-me sentir tant distès.

Als que llegiu aquest post, això no és una declaració d’amor a un periodista eh! el que passa és que també és l’any 1 d’en Joan com a periodista a la ràdio i tenim els nostres més i els nostres menys, com ha de ser !

MATARÓ - CAPGROSSADA DEL SEGLE XXI

TATXÍN ! SOLUCIÓ FINAL PER CAN FÀBREGAS (O NO!)

Dimarts al matí, a la Comissió Informativa de Serveis Territorials en Cesar Fernàndez , Gerent de PUMSA ens va explicar la proposta municipal “definitiva” sobre el procés.

Ens van ensenyar un power point dient que la Direcció General de Patrimoni de la GENCAT havia enviat un document (rebut dijous passat), dient que es pot traslladar sense descatalogar però que s’ha de fer íntegrament. També recomanava l' assignació d’un tècnic d’aquest organisme per a vetllar per tot el procés.

Arribats aquí, amb l’intent fracassat de demolició, amb l’intent fracassat de construcció d’una rèplica, anem a l’intent de trasllat amb “talls” de 9x5m2 i 45 tones de pes amb emmagatzematge ja veurem on i amb reconstrucció a la cantonada Tetuan/Biada. El cost, incloent-hi la xemeneia (que aniria en una pl de nova construcció al mateix sector i que ara sí que ja no està en runes i es pot traslladar –que coses ...-) seria de 3,15 mil.lions d’euros. Segons en Cèsar hi ha molts operadors que es podrien fer càrrec d’un cost així ...

El que jo, no sé, és si n’hi ha tants que tinguin la propietat del solar concret on diuen que anirà i que estiguin disposats assumir-ho? Perquè aquell solar Tetuan/Biada te amo no? Vaja, i la venda de la nau es farà abans de trossejar? un cop emmagatzemada? o se li reconstruirà al propietari claus en ma per el preu que ens diuen? I què passa si es malmet o si costa més? qui se’n farà càrrec? Vaja, de moment, com que a aquell solar hi ha altres coses i el solar de la locomotora es necessitarà aviat, em penso que serem els mataronins qui haurem de pagar la “deconstrucció”. O potser algú ens avançarà els quartos? ... i si algú s’hi posa bé, serà per altruisme? o serà perquè li convé? A la cantonada oposada (Ronda/Biada) hi apareix una torre de 12 pisos (més o menys) que als primers dibuixos no hi era. Hi te alguna relació ? Diuen que no ...

És evident que algú ens ho haurà d’explicar, però la realitat és que aquests dubtes –i els que aniran sortint- hi són i van creixent cada dia que passa.

La realitat és que en una reunió on et trobes això, que et van passant un ppt a tota marxa, procures reaccionar tant àgilment com se’t acut però no ens van donar cap documentació. Evidentment, la vam demanar i ens van dir que ens l'enviarien aquell mateix matí, però va resultar que la vam tenir a les 3 de la tarda. Evidentment, el govern aquell matí ja va fer la roda de premsa explicant'ho als periodistes, i sense la possibilitat de que nosaltres, per responsabilitat (perquè no havíem vist la documentació) poguéssim dir-hi massa cosa.

És evident de que l’elefant baixa de l’arbre per la via de la capgrossada del segle XXI. Més aviat és una morrada.

LES NOSTRES AL.LEGACIONS AL PRESSUPOST 2008

Dilluns vam tenir el dinar que fem, habitualment, per Nadal amb la premsa, i vam aprofitar per explicar-los en detall totes les al.legacions que CIU ha presentat al pressupost municipal. Ja sabeu que en aquets dinars s’aprofita per parlar de tot i per intercanviar impressions de la vida política municipal. Hi va haver dos temes estrella: la duració dels Plens i Can Fàbregas.

Al vespre, CDC vam tenir Assemblea Comarcal per escollir als companys que ens han de representar en les properes eleccions. Millor dit, els noms que la comarca presenta per a que la Direcció, d’acord amb tots els condicionants (que n’hi ha molts) i després d’escoltar a tothom, presenti una proposta de llista electoral.

És evident que la capacitat real de col.locar un nom en llocs de sortida tant per la llista del Congrés com a la del Senat és gairebé impossible. Per què? Doncs perquè com que els llocs són molt pocs, i som un partit molt gran, tenim mil aspirants per cada plaça. Llavors, qui lidera el cartell, també ha de poder presentar un equip cohesionat, ampli en coneixements d’àrees, experiència, etc. Tot plegat fa que, al final, el tema sigui més que complex.

AGRUPEM-NOS ! o REAGRUPEM-NOS !

Algú m’ha fet arribar aquesta foto de la manifestació de primer de desembre.

Ja veiem que sempre hi ha ulls alerta de trobar fotos curioses.

En Suri, martell de tothom en algun moment –fins i tot de si mateix-, sempre preparat a sortir en defensa de noves causes. El que no se li pot negar és que té un olfacte polític innat i una vehemència i passió fora del que és normal.

Amic Jordi, Quin País !

PENYA BARCELONISTA I RUBIANES

CELEBRANT EL NADAL AMB ELS AMICS DE LA PENYA BARCELONISTA
En acabar la manifestació vam anar a saludar als amics de la Penya Barcelonista i vaig menjar els primers torrons de l’any (els que venen més de gust) amb la seva companyia.

LORCA SOMOS TODOS
I després, a teatre. En Rubianes ha fet una bona feina i la colla d’actors joves t’enganxen per la seva magnífica actuació.
Felicitats !

FREDS I REMULLATS PERÒ AMB CONSCIÈNCIA

MANIFESTACIÓ PASSADA PER AIGUA

Aquesta tarda hem estat a la manifestació organitzada per la Plataforma Salvem Can Fàbregas.
Quina tarda ! Fred i aigua. No m’atreveixo a quantificar però érem molts menys que a la que vam fer fa temps. S’havia de ser molt militant per sortir al carrer un dia com avui, amb un fred intens i pluja constant.

Ara bé, hi volíem ser i hi hem estat.

Per desgràcia, el tema de la nau està agafant velocitat, i pel que ens va contestar el Regidor d’urbanisme, al Ple de dijous i les convocatòries que tenim per dimarts que ve, de la CMIST i el Consell de PUMSA, amb aquest tema a l’ordre del dia, ens fa pensar que el govern vol acabar-ho aviat.

Les darreres notícies són poc encoratjadores pel que fa a la nostra voluntat de que vingui el CORTE INGLÉS allà mateix però respectant el Patrimoni i integrant-lo.

Ja ho hem dit per activa i per passiva. CIU VOLEM EL CORTE INGLES ALLÀ però en la configuració inicial que respectava el Patrimoni. La nostra indignació i contrarietat ve a partir de quan l’ex-regidor Vilert va canviar el projecte, va fer una votació secreta al Consell del Patrimoni i pretenia descatalogar la nau fraudulentament. Sort que ens en vam adonar i ho vam aturar. És precisament aquest fet, de que el govern especuli amb el patrimoni quan a ell li convé, és el que no ens agrada i menys, el que ho pretengui fer fent-nos passar a tots per ximples. I si no ... rellegiu la premsa i mireu la quantitat de coses que han arribat a dir i propostes a fer. Contínuament la realitat els ha anat desmentint. La última ha estat la proposta de construir una rèplica, i molt ens temem que la que vindrà ara serà la de traslladar-la a trossos ...

Tot plegat, molt trist. Ara, ho miris per on ho miris, el perjudici econòmic que es causa a la Ciutat és enorme i la pèrdua de credibilitat d’aquest govern queda a la mateixa alçada.

ESMORZARS DE LA EUM

Aquest matí m’he llevat amb moltes dificultats després del Ple d’ahir. Vaig adormir-me a les 6 i a les 7, dret.

Avui ha vingut l’Antoni Soy, Secretari d’Industria de la Generalitat, a parlar-nos sobre les polítiques industrials públiques.

Per a mi, més que un esmorzar era gairebé el sopar d’ahir. Quina gana tenia !

Després cap al despatx i continuant fins al vespre que tenia el sopar de l’empresa. Crec que avui era el dia internacional dels sopars d’empresa 2007.

PLE MARATONIÀ

Per diferents motius, el Ple de dijous va sobrepassar qualsevol lògica.

Vagi d’entrada el meu reconeixement de que hi tenim una sisena part de responsabilitat com a Grup però segurament, les coses han de “petar” perquè es puguin millorar.

Jo no recordo com eren els Plens fa 10 anys, però si sé que tots els d’aquest mandat s’han allargat molt.

Ara hi ha 6 Grups (un més que el mandat passat). Tenim els 3 Grups de l’oposició amb molta empenta i il.lusió. Tenim un govern que no dialoga, que no crea confiança i que és un desgavell en moltes coses.

Sense confiança ni diàleg, només tenim un Ple al mes per tenir respostes públiques i per fer les nostres propostes.

És evident però, que hem de plantejar-nos solucions com la de que, per exemple, les intervencions de públic siguin a l’inici del Ple, les declaracions institucionals i altres temes que no són tant “de Ciutat” que vagin al final, i sobretot, que el Govern amb l’Alcalde al capdavant es plantegin perquè no ens refiem d’ells. No sóc partidari de limitar res. En canvi, no em faria res augmentar el nombre de Plens (potser dic una barbaritat però si és així diguem-ne un altre nom) o buscar qualsevol solució imaginativa que faci que tant els Regidors com els ciutadans ens sentim de gust.

Com és que l’Alcalde dialogant i a dedicació plena no té una relació fluida amb l'oposició ? Amb mi, per exemple, sembla que ens hem de reunir un dia però té l’agenda molt plena i espero tanda. Ves a saber quan em tocarà ! Clar que potser sóc una mica ingenu de pensar que en té ganes o que és el que hauria de ser ...

Tinc una mica la sensació de que el que l’Alcalde espera de nosaltres (l'oposició) és que escoltem i callem. El nostre paper no és aquest. Escoltar, sí ! però fer propostes i fer control de govern també. Convergència i Unió tenim 7 regidors i moltes persones que ens representen en els diferents organismes municipals i tots tenim molts dubtes de que el nivell d’aquest govern estigui a l’alçada del que podria ser.

Per poder ajudar (l’èxit dels Serveis Territorials d’Educació n’és un exemple) necessitem que la nostra col.laboració sigui valorada pel govern. Mentre continuï la sensació de que fem nosa no anirem bé.

Mentre continuï la sensació de que tot el que fem intenta ser manipulat per girar-ho en contra nostra utilitzant els potents altaveus municipals no anirem bé. Per exemple, en aquest Ple, quan eren ja més de 2/4 de quatre de la matinada i les cares de tots els regidors i regidores mostraven un justificat cansament, el nostra Grup va valorar el fer la proposta d’oferir a l’Alcalde el transformar les preguntes i propostes que ens quedaven en preguntes escrites (si es comprometien a contestar-nos en una setmana) i així ho vam fer. Ah noi ! enlloc de rebre-ho en positiu, l’Alcalde va fer allò al que ens té tant acostumats i aprofitant que té el micro i l’última paraula ens va fer un final totalment fora de lloc. En aquell moment vaig veure clar que ja li anava bé i que estava esperant l'oportunitat de fer el numeret.

Ens quedaven preguntes i temes importants, com la que anava sobre la Universitat i la nostra proposta de buscar una Universitat Internacional de prestigi, la pregunta sobre Consell del Patrimoni, etc. Personalment, esperava aquestes preguntes i me les vaig haver de guardar al veure on havíem arribat. Si arribo a saber que l’Alcalde ho aprofitaria així no hagués fet la proposta de que ens contestessin per escrit. Per què ? perquè es veu que tècnicament el que vaig fer va ser retirar-les i es va fer l’ofès per això. Un alcalde segur no ho hauria fet. Un alcalde insegur i nerviós sí.

Això és el que hi ha.

Us deixo dues fotos fetes quan el Regidor Terradas parlava sobre la TDT i les repercussions que tindrà, segons ell, sobre TELEVISIÓ DE MATARÓ, la creació del nou canal públic liderat pel nostre govern municipal. Ho feia a pregunta del PP i les cares de cansament que s'intueixen són importants. Ep ! i els temes són seriosos perquè, p.e. aquest, deixava en evidència les dificultats importantíssimes que tindrà TVM per adaptar-se als nous temps. Tant de bo sàpiguen adaptar-s’hi però el regidor ens va insinuar molt problemes.

Per la nostra banda, ja he dit molts cops que l’Ajuntament de Mataró no hauria de gastar quartos en una Televisió i, menys, el de Mataró que és qui més ben servit està amb un canal privat a qui, ara, farem la competència amb pólvora de Rei.

RECONEIXEMENT A PAQUITA PLA I ...

A TOTES LES VÍCTIMES DELS BOMBARDEJOS ...

Al Casal del parc vam viure un acte molt emotiu i preparat amb il.lusió.

SECRETARI “ESCUT”

Dimarts 11 vaig tenir-me-les amb la Regidora Romero. De bona fe li havia demanat de poder assistir al Patronat de l’EUPMT. Els meus motius eren i són de Ciutat. Volia ser-hi per aportar el que pugues i escoltar. De mica en mica vaig mirant d’aprofundir en els diferents àmbits i el de la Universitat és prou important. No vull polemitzar més sobre aquest tema perquè jo crec que l’hem de reconduir i trobar la confiança suficient perquè aquests fets siguin ben normals.

Segurament, si la Regidora s’ho repensa veurà que no cal emparar-se amb el Secretari. N’hi ha prou amb demanar-ho a la resta de membres del Patronat i, evidentment, si ells no ho veuen bé, doncs no hi participo i ja està.

Tenia una pregunta al Ple de dijous que segurament, si trobéssim la confiança suficient en tenir la informació que demanem i poder confiar en la veracitat del que se’ns diu, potser no hauria calgut.

La pregunta portava implícita una proposta. Tota manera, a dia d’avui encara està per contestar pel motiu que us explicaré en el post del Ple maratonià.

LA IL.LUSIÓ D’EMPRENDRE UNA NOVA VIDA

Avui, per recomanació de l’Anna i el Manel, hem anat a dinar a prop de casa. Jo no he anat a muntanya però m’he llevat d’hora perquè en Joan ha marxat amb l’eixam a portar el pessebre a Puig Ou. Aquest any encara no hi ha neu i la vista és diferent però, si me’n recordo i tinc temps, buscaré unes fotos que tinc de fa un parell d’anys on es veu una panoràmica impressionant. 360º de vista ... des del Canigó al Canigó sense cap barrera. No és una caminada molt llarga i val la pena perquè és un balcó inesperat.

Bé doncs ... escric el post perquè he anat a dinar a l’hostal Els Avets (Camprodon) després de passar-hi per davant durant 12 anys i no haver-hi entrat mai ...

Ens hi hem trobat una parella d’aquelles que, un dia, decideixen marxar de Barcelona i emprendre la il.lusió de la seva vida: un hostal rural.

A part de que el tracte ha estat “de casa”, la sorpresa de l’àpat ha estat majúscula. Els hem deixat fer i què us he de dir ... ! cassoleta de fesolets de Santa Pau, trinxat, peus de porc ... pa de Llanars i vi de la casa. Tot plegat el menú del dia però d’un nivell excepcional. Ah ! i uns postres de la casa que feia temps que no menjava ...

No recordo haver fet comentaris de gairebé cap (o cap) restaurant o hostal però la il.lusió d’en Vicent i la Carme per la seva nova aventura de vida, explicant com s’esforcen per fer cada dia més acollidor l’hostal, m’ha fet decidir. Ells pinten, freguen, fan llits, entapissen cadires, cuinen, serveixen, atenen als hostes ... i s’ho fan tot ells, vaja ... només amb l’ajut de la Isabel que també “remena” a la cuina (que em perdoni l’expressió perquè això no és remenar, és entendre-hi de veritat)

No se si els agradarà que ho hagi fet perquè no sóc crític de cuina ni tampoc se si ho veuran però, repeteixo, la sorpresa m’hi empeny.

Jo també sóc emprenedor i se el que costa fer salts endavant però també reconec l’èxit en la empenta que es demostra. Endavant parella ! No la perdeu mai, la il.lusió. Vosaltres sou la diferència i us en sortireu, segur.

08.11.2009 afegit link a u nou post d'una experiència com aquesta. El Blau Mar a Llafranc.

PARLEM-NE

No n'he parlat mai al bloc (em sembla) i aprofito per fer-ho ara.

Cada mes, Convergència i Unió a Mataró, editem el PARLEM-NE ,on tractem d'explicar la nostra feina i les nostres propostes.

Ja hem editat el darrer, el de novembre, i també un d’extraordinari sobre el pressupost.

Els enviem a tots els simpatitzants que ho volen. Si vols rebre'l, només ens ho has de dir.

LA NENA BASCA VA MORIR DE MORT NATURAL

Quan a l’octubre vaig saber aquest fet, era a Xina i vaig escriure aquest post. L'assumpte em va quedar a dintre amb la impotència per la mort d’una nena.
Fa uns dies vaig veure aquesta notícia i m’ha tornat el record. Tinc un fill de dotze anys i no em puc ni imaginar una cosa així. Una abraçada als pares que, com jo, no es deuen explicar el que, a voltes, ens envia el cel.

DIA DE LA CONSTITUCIÓ

Ahir era festa i, per desgràcia, vaig haver de treballar. No n’estic content, ni ho vaig fer amb cap ànim especial. És que si en una setmana normal ja costa d’arribar-hi, imagineu una com aquesta.

La propera setmana tenim Ple i tot i que ja tenim molta feina avançada, encara hi ha un parell de temes que volem portar-hi. Per sort, al vespre vaig pujar a Camprodon i, tot i que avui també estic penjat a l’ordinador, o fent declaracions a la ràdio, o escrivint al blog, ja no és el mateix. Deu ser la fresqueta.Per cert, pels que deien que la proposta del PP no era fruit d’una campanya oportunista ni electoralista i que havia sortit de Mataró, he trobat aquesta notícia.La nostra posició, és clara i malgrat els promotors i els seguidors de la proposta ho vulguin capgirar, aquí només hi ha un balanceig cap a l'extrem del PP i un psc-PSOE que no sap com quadrar-s'hi i prefereix córrer-hi al darrere abans que plantar-s'hi. Convergència i Unió, al centre, com hem estat sempre. Centrats, centralitat, que el País funcioni, que la gent tingui feina, etc etc ...

Qui són els radicals Sr. Paulí ? Li torno a explicar .... llegeixi el que ja vaig dir al Ple el dia que ho discutiem.

Miri, amb Espanya jo no hi tinc cap problema, amb la Constitució tampoc, és amb qui la interpreta sempre en un mateix sentit. Llegeixi, llegeixi ...

Bon dia Sr. Paulí ! i perdoni que el deixi però he de continuar la tasca i m'espera en Quim a l'skype per tancar les preguntes sobre el tema Universitari i les compensacions de l'Estat que també volem, per Mataró, ja que també n'hem estat perjudicats. O totes han d'anar al Baix Llobregat ? A Mataró també se la juga ZP ... o no ? Disculpi Sr. Paulí, tinc feina i no éstic per discutir amb vostè, encara que sempre sigui un plaer.

Servidor.

PREMI PRESIDENT COMPANYS 2007 i SERVEIS TERRITORIALS D'EDUCACIÓ

Dimarts al vespre, amb en David Morgades i en Francesc Masriera vam anar a Barcelona al lliurament de premis que fa la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. L’Anna Pruna ens va tocar el crostó en el seu discurs, recordant l’”ara no toca” del President Pujol però què hi farem ... la política és així. En aquest tema, no podem pas dir que haguem avançat gaire ...

Allà hi vam trobar en Benet Maimí i en Joan Morell, i vam estar molta estona amb en Francesc Teixidor.

No vaig saber veure cap representant del PSC de Mataró ... però clar que no els conec a tots i potser em va passar per alt ...

Quan sortíem em va arribar l’SMS amb la informació de que els Serveis Territorials d’Educació venen a Mataró. Una satisfacció perquè, entre tots, hem aconseguit que vinguin. Recordo quan en Vicent Garcia em va dir que havíem de lluitar per tenir-ho i que Granollers ja s’estava movent. Vam fer la proposta de resolució, la vam presentar a l’Ajuntament, i ho vam dir a la premsa. A partir d’aquí, com que tots els Grups hi van estar d’acord, es va aprovar i la resta de feina l’ha fet qui la pot fer, el govern. Per tant, un èxit per Mataró.

... encara recordo com algú del PSC em va dir, quan vam presentar la proposta de resolució al Consell Comarcal, que això seria una cosa petita ... com si no tingués importància ...