No he escrit res des de dissabte.
La veritat és que en el planol polític local, no hi ha hagut gaire més moviment, a part de les reunions de Partit i del rum rum del tpt-mat-2, que sembla que encara no acaba d'arrencar però que, a hores d'ara, ja sembla un fet.
Ho dic per les notícies que llegeixo i sento, però no pas per informació directa. Sembla que els socialistes tenen pressa per donar-ho per fet, però els altres encara han de pair i negociar.
De tota manera, que quedi clar que a nosaltres, no ens han pas trucat (els socialistes vull dir). Deu ser perquè no ens necessiten o perquè estan molt enfeinats !
En tot cas, si no he escrit és també perquè dissabte a la nit vaig tenir un ensurt amb la moto. Vaig sortir a sopar amb la Pili i, en tornar, quan arrencava la moto, no me'n vaig adonar que havia aparcat prop d'una pilona i, en arrencar, em va quedar la cama enganxada entre la moto i la pilona. Deuria quedar a l'angle mort del carenat i no la vaig veure. No vaig avançar ni 30cm i vaig picar. Com que la moto pesa i s'ha d'arrencar una mica fort, el cop va ser prou dur com per fer-me un trencament fibrilar de bessons. Segons el traumatòleg, són 3 mesos per recuperar-me totalment.
Ara vaig coix i amb la cama inflada. Gairebé em fa vergonya explicar com m'ho vaig, fer però què hi farem. El que més em dol és que entre la precampanya i la campanya no vaig poder anar en moto ni a muntanya i ara, TAMPOC. Brrrrrrr !!!
M'he estat rumiant si ho escrivia, no pel cop sinó per l'episodi de després, a Urgències, a l'Hospital de Blanes. Vaig entrar-hi a les 2,23h i vaig sortir-ne a les 7,00. No me'n queixaré perquè se que la gent que hi treballa ho fan tant bé com poden, i em van atendre correctament o, com a mínim, sense que jo pugui jutjar-ho massa. Una hora, gel, una radiografia i a casa.
El tema és el que vaig veure a la sala d'urgències, des de les dues i escaig fins a les sis que em va tocar entrar a mi (primer et fan el triatge i després t'esperes a que et toqui). Allò semblava un hospital de campanya en plena guerra. Una bona part de la gent que hi va arribar, ho va fer amb cops, talls, cares trencades i altres contusions, totes provocades per baralles. I això no era el pitjor. Gent absolutament beguda, que no sabia el que es feia, molestant a la gent, caient per terra, vomitant sense adonar-se'n. A un d'ells, un noi el va haver de fer caure del banc perquè, dormint o inconscient, vomitava amb perill d'ofec. Al cap d'una estona, van sortir 6 o 7 infermeres per agafar-lo, aixecar-lo a plom i emportar-se'l cap dintre.
Segons van comentar, així és cada cap de setmana i molts dies.
Tenim una societat malalta. Quan divertir-se vol dir això, poder acabar amb un tall a la cara perquè t'hi han trencat un got pel cap, és que hem perdut el nord.
El serveis d'urgències no estan per això. Jo, abans d'anar-hi, ja em vaig arribar a sentir culpable per haver tingut un accident i haver de "molestar" als metges. Aquella gent, continuaven la gresca allà mateix com si no passés res. Com si aquest servei no tingués un cost i com si no veiessin que hi havia pares i mares, amb nens petits que esperaven plorant i també fent cua. Tots hem estat joves i n'hem fet alguna però cada vegada és pitjor.
Això s'ha d'aturar !
Potser conduir begut no està permès però, potser que et portin a Urgències begut potser tampoc hauria de passar sense pena. Com a mínim a pagar les despeses que s'ocasiona. Per què no ?
DISCURS DEL FUNDADOR D'APPLE
I per no deixar-ho aquí, us deixo un vídeo que m'ha semblat de molt d'interès. Sobretot pels joves. És un discurs
PAU CASALS A LA ONU.
Aquests dies, també, m'ha vingut a mans el link al discurs de Pau Casals a la seu de l'ONU a l'any 71.
Aquests dies, també, m'ha vingut a mans el link al discurs de Pau Casals a la seu de l'ONU a l'any 71.
