DESFET DE TEMPS ! EL SECRETARI ENS HA TORNAT A DONAR LA RAÓ

NO RECORDEM QUE MAI S’HAGI HAGUT DE REPETIR UNA COMISIÓ INFORMATIVA ...

Dimarts que ve, Convergència i Unió, igual que la resta de grups, haurem de posicionar-nos sobre el que és, probablement, el tema més transcendental de l’any: el Pressupost.

Ja he comentat que és un desfet de temps per tot el que està significant d’endarreriment, pantomima de participació, etc. La darrera és que, a petició nostra –perquè ja n’hi ha prou de que ens prenguin el pel- s’haurà de repetir la Comissió Informativa de dimarts passat en que s’havia d’aprovar el Pressupost per anar al Ple. S’haurà de repetir perquè si ja és just revisar la documentació amb 2 dies, ni això ens han donat. El secretari ens ha tornat a donar la raó i ha fet repetir la comissió que, ara, es celebrarà el proper divendres.

Des de CIU sempre ens hem queixat de com tracta el tripartit municipal a l’oposició, però és que com més malament ho fan pitjor ens tracten. Quan discutim en el grup sobre si hem de procurar aconseguir les coses parlant-hi i explicant-los que ens fan anar malament, sempre acabem veient que portem 30 anys així i que ja no tenen cap respecte pels companys regidors que som nosaltres. A l’oposició ni aigua –deuen pensar- i això vol dir que s’hi val tot. En aquest cas, que la documentació més important ens la donen tard, fraccionada i ara, incomplint fins i tot el ROM.

Quan demanem el pressupost en format “treballable” (p.e. full de càlcul) ens diuen que ui ... que el programa no els ho permet ... que és molt difícil .. etc. I així, ens ho donen en paper o .PDF en mil i un tipus de lletra i documents. Hi ha documentació amb un tipus de lletra tant petita que és inhumà focalitzar-hi la vista més d’uns segons.

Senyors del govern: això no és política ! Això és la degeneració del sistema i a l’Ajuntament hi ha hagut moltes èpoques en que les coses es feien millor. Si ho fan expressament, facin allò que se’n deia examen de consciència i si és que no en saben més, deixin fer als funcionaris que ells sí que saben el que s’ha de fer i com.

Si es pensen que així fan avorrir o cremar a l’oposició van malament. El nostre Grup ja els coneix i no ho aconseguiran. Nosaltres tenim la consciència tranquil·la. I vostès ?

Sempre m’he regit per allò de que no vull pels altres el que no voldria per mi. Pensin-hi un moment i veuran com no els agradaria estar a l’altre costat.

LA NOSTRA FEINA EN EL PASSAT PLE D'OCTUBRE

Perquè veieu la feina que hem fet aquest ple aquí us deixo la relació de les nostres propostes, precs i preguntes:

1. Proposta de Resolució sobre la restitució de les quatre columnes de Josep Puig i Cadafalch a Montjuic.
2. Proposta de Resolució que va presentar el Grup Municipal de CiU, PSC, ICV-EuiA, ERC i de la Cup per al suport a les seleccions catalanes per tal de poder participar en competicions oficials internacionals.
3. Proposta de Resolució sobre el retorn dels papers de Salamanca.
4. Proposta de Resolució per tal de garantir la comunicació de la costa del Maresme.
5. Prec per a què el govern municipal estudiï la creació de places concertades amb les llars d’infants de titularitat privada.
6. Prec sobre la seguretat viària a les escoles de la ciutat.
7. Pregunta referent a la contractació d’exregidors de l’Ajuntament de Mataró.
8. Pregunta sobre el caos circulatori a la ciutat.
9. Pregunta sobre els motius pels quals la ciutat de Mataró no s’ha connectat a la fase pilot del projecte Anella Cultural.
10. Prec per instar a la Policia Espanyola a posar més recursos per evitar cues a l’oficina que expedeix el DNI.
11. Pregunta sobre la plaga de pintades que pateix la ciutat.
12. Pregunta sobre les mancances de l’aparcament de la Pla Occitània.
13. Pregunta sobre el finançament del Parc Tecnocampus.
14. Pregunta sobre les inundacions al carrer Sant Joan.
15. Pregunta sobre la construcció de pisos prefabricats.
16. Pregunta sobre els locals destinats a equipaments cívics.
17. Pregunta sobre les activitats de turisme a Mataró l’estiu del 2007.
18. Pregunta sobre el reconeixement dels sexennis del personal de l’IES Miquel Biada.
19. Pregunta sobre la situació d’inseguretat que pateixen els conductors del Mataró Bus.
20. Pregunta sobre els actes vandàlics dels darrers mesos.
21. Pregunta sobre la nova concessió del transport urbà de passatgers.
22. Pregunta referent al carrer Sant Agustí.

Al final sí, en Maragall

Si que és veritat. En Maragall ha deixat el PSOE. La notícia d’en Vicent era certa.

No crec que hagi deixat el PSC sinó que és el PSC que s’ha desfet com un sucre dins el PSOE.
La notícia de que marxa del partit “deixant de pagar la quota” (mira que fa riure !) ha quedat apagada per la notícia que ha vingut al darrere.

Fer públic que té l’Alzheimer és un acte de valentia que mereix el màxim respecte.

Qui ho diu que els polítics no són humans ? El problema és que massa vegades ens vestim amb un escut que l’únic que fa és allunyar-nos de la gent, quan en realitat, riem i plorem igual que tothom.

SHANGHAI – PARÍS – CANIGÓ – BARCELONA

Sóc volant cap a Barcelona, des del Charles de Gaulle de París. Espero abraçar a la família d’aquí a una hora i mitja.

S’està fent de dia i acabo de veure el Canigó . Identifico perfectament el Sethomes i els tretzevents, esquerdes de Rojà ... Quin País ! Ja tinc la pell de gallina.

Abans, quan hem arribat a París (12 hores de vol des de Shanghai) i en encendre el mòbil he rebut un SMS d’en Vicent (el Valencià del Grup) que diu: “Maragall plega del PSC”. No l’he trucat perquè, a les sis del matí, l’Anna no m’ho hagués perdonat. He intentat confirmar-ho navegant amb la PDA però se m’ha fos la bateria i encara hi he perdut. Total, que no se de què va ...

El vol de Shangai a París se m’ha fet curt. Porto 10 dies dormint molt poc i com que vam sortir a les 23,50h vol dir que acumulava, a més, el cansament de tot el dia. Per tant, he procurat allargar al màxim el posar-me a dormir perquè, a més, havia de restar 6 hores al rellotge i m’ha sortit prou bé. Entre la tertúlia amb companys del Pont i les atencions d’Air France, tot ha anat bé.

Ahir, divendres, vaig dedicar unes hores a visitar Shanghai : Jardí Yu Yuan , Temple dels budes de Jade , el bund, barri francès, Nanjing Road, la casa on es va celebrar el 1er congrés del Partit Comunista, etc.

SANITAT PER A TOTHOM EL 2020

Per cert que ara s’està celebrant el 17è, a Beijing i ja n’he llegit una de les conseqüències: s’han posat com a objectiu per al 2020 el que la sanitat bàsica sigui per a tothom. Us imagineu la d’hospitals i centres d’atenció que s’han de construir ? la quantitat de tecnologia de la salut que fa falta ? La medecina xinesa és absolutament diferent a la nostra i no se com es compatibilitzarà però el que és segur és que es la propera revolució. Tot això estimularà encara més l’I+D i ho notarem, segur.

Si voleu llegir les cròniques del Dossier tecnològic les podreu seguir.

Un dijous complert

VISITA A LA OUTSOURCING SUMMIT

Al matí hem estat a la 2a Outsourcing Summit 2007 al Shanghai Pudong Software Park .

Mira que en son de formals eh !! Valoren el protocol d’una manera estricta i son prou tolerants amb els occidentals (tot i que val la pena fer-se als seus costums) però no em deixa de sorprendre el fet de que tot va perfecte i tothom sap el que te de fer. Van per feina ! Era una fira dedicada totalment a l’outsourcing. En definitiva es tracta de vendre hores home dels 4.500.000 d’enginyers que surten cada any de les Universitats xineses. ÉS una ma d’obra ben preparada i amb ganes de mossegar. Hi ha força empreses d’occident que ja son allà encarregant-los projectes o bé desenvolupant parts dels productes que avui utilitzem a occident. El tema no és gens senzill perquè la barrera cultural és important però, de mica en mica, tothom n’anirà aprenent.


LA MILLOR TERTÚLIA DIGITAL

La d’avui ha estat super-bé ! El temps ha passat volant.

Cito textualment la crònica de Dossier tecnològic:
La Tertulia Digital Shanghai que hoy a las 7 de la tarde en la segunda planta del Gran Hyatt he tenido el placer de moderar ha acabado como el año pasado con aplausos y vuelta al ruedo.
Los ponentes de excepción: Eliseo Sánchez Trasobares un auténtico peso pesado de Telefónica, actualmente co-CEO de China NetCom se ha desplazado expresamente desde Pekín para admirarnos con su experiencia y con su fervor por todo lo relacionado con la idiosincrasia y modo de ser y pensar del pueblo chino. Joan Carbó, Director de Applus China ha entrado en el complejo mundo de la certificación y su manera de entenderse aquí, Juan Isasa, SubDirector de INDRA ha entrado en detalle en el mundo del software y sus especiales características en Asia, Tomás Casas un auténtico emprendedor que aterrizó en China en solitario, es actualmente CEO y propietario de una importante empresa con sede en Shanghai y sucursales en todo el continente. Y para cerrar el reparto, Pablo Fano, Jefe del departamento de Bienes de Equipo de la Oficina Comercial de España, el más joven y un auténtico conocedor de China y sobretodo de la manera en que los españoles abordamos este nuevo Mundo. Fuera de concurso José Álvarez, corresponsal de la agencia EFE ha cubierto el acto y nos ha asegurado que mañana en España tendrán noticia de nosotros.

Per la meva banda, els he fet tantes preguntes com he pogut fins que en Tomàs m’ha parat. Evidentment, després he continuat empaitant-los al dinner-net. D’alguna manera hem clarificat idees sobre el País i les formes de fer que durant tot el viatge hem anat vient però que, fins que algú no t’ho expressa amb contundència, no ho acabes d’interioritzar.

ALTRE COP LES TRES DE LA MATINADA

No se com m’ho faig però ja se m’han fet les 3 altre cop.
Entre la Tertúlia, el dinner-networking i les copes networking al 88è, se m’han fet les dues i com que soc tant dolent fent maletes (no n’aprendré mai perquè no m’agrada gens –tot i que sempre me la faig jo-) m’ha passat l’estona sense adonar-me’n. He trigat mitja hora en comprovar la maleta i fer que no passés dels 20Kg per no pagar sobrepès. Sembla que no sigui res però he fet dues bosses amb catàlegs i que fan 7Kg.

Que de què són ? doncs informació (99,9% en xinès) que vull portar cap a casa per, juntament amb el munt de fotos i vídeos que tinc, fer una llarga sessió amb tota l’empresa per explicar-los el que he vist i sentit, el gran potencial de Xina però –i aquí anava – també la gran dificultat que significa el no entendre res de res. Els caràcters xinesos son indesxifrables per a mi. Amb aquests dies només soc capaç de reconèixer els que indiquen la sortida.

És a dir, que amb l’anglès (sense no cal que hi vagis) no n’hi ha prou. Vaja! que per moure’s en l’ambient occidentalitzat es pot fer en anglès (o xinglish) però per anar bé, ens cal la llengua local (que son també moltes ...)

SHENZHEN – SUZHOU – SHANGHAI

Des de diumenge a la tarda que no he tingut temps d’escriure. Cal dir que el bloc és el darrer que faig, després de les visites de cada dia, contestar el correu i fer les trucades corresponents. Per això, gairebé, el bloc queda com a darrera feina (enlloc de fer la cervesa o descansar).

Portem 8 dies fora de casa i una activitat frenètica. Als que us interessi, podeu seguir el bloc d’en Tomàs, que ell sí que ho fa cada dia. És la seva feina i és divertidíssim. Per demà, ens està preparant la tertúlia digital des de l’hotel de Shanghai.

Diumenge a la nit vam sortir a sopar per Shenzhen i vam anar a petar al restaurant Mao Jia, on quasi se’ns encén la cara. El sopar picava que donava gust, però entre rialles, te i no se quina planta que adorm una mica la boca, al final, tothom content. El sopar era molt bo, ben cuinat i, encara que típic, ben presentat i força occidentalitzat. De la llengua d’ànec, la granota ... etc ni us en parlo ...

L’endemà vam anar a la fira (per darrer dia) i vam tenir sessió de presentació del sector IT a Espanya a càrrec del Lluís Lluch de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la Yolanda Pérez (va parlar de Barcelona Activa) per, just en acabar, tenir un lunch networking amb moltes empreses que van voler conèixer-nos per oferir el seus serveis. Crec que he dit que estan a la que salta i són molt persistents. Podríem dir que la necessitat apreta però la realitat és que es mouen molt i molt. El problema més gran, d’entrada, és l’idiomàtic ja que entendre’ns amb anglès és complexa en molts casos. Després ve el de la cultura i després el de l’especificitat local. Som dos mons diferents però aprenen tant ràpid que m’atreviria a dir que molt aviat seran al nostre nivell (potser en anys però aviat) i amb l’embranzida que porten, els auguro un gran futur.

A la tarda, sense oblidar-nos de visitar l’stand de Barcelona, vam volar cap a Shanghai però enlloc de quedar-nos-hi vam anar directes a Shuzhou, una ciutat que també està creixent vertiginosament i on l’endemà vitavem el Parc. Realment el Parc és quilòmetres i quilòmetres de fàbriques, oficines i apartaments. Una extensió enorme, on es combina el viure amb la feina. A l’edifici central del parc ens van explicar (i intentar vendre) com instal·lar-se allà, les facilitats de tot tipus, els ajuts (a trobar personal, vivenda, escola internacionals pels fills, etc.) i és fàcil d’entendre com és que tenen un creixement tant important. P.e. Microsoft hi té, també, un centre tecnològic com el que va instal·lar-se a Manresa.

Després, vàries companyies que ja hi estaven instal·lades ens van explicar les seves vivències i les dificultats que van tenir i continuen tenint. Segons la majoria, és dur i les coses s’han de fer amb seny i entenent “on ets”. Després, quan els abordes fora del “control” de la gent el parc, encara són més clars i t’identifiquen els problemes. Xina va tant ràpid, però hi ha tantes velocitats diferents, que no es pot parlar d’un País sinó de molts i que conviuen al mateix carrer, dins la mateixa ciutat ...

Després de visitar algunes d’aquestes empreses , vam tornar a Shanghai, aquesta vegada sí cap a un hotel del centre de la Ciutat, concretament a la zona de Pudong. L’hotel és el Grand Hyatt Shanghai i m’ha tocat una habitació de la planta 69. Aquesta ciutat, amb 19 mil·lions d’habitants és mil mons en un. Us passo una foto on es veu la Pearl Tower que, de nit, és impressionant. L’he fet des de l’habitació d’un company de viatge i un altre de l’edifici en construcció que veig des de la meva finestra. L’inauguren el proper més de març i serà el més alt del món. A mi ja em sembla que sóc molt alt i tinc feina per veure on acaba aquest nou.

Com que portava dos dies sense connectar (sort que des de la pda el mail va perfecte) havia de contestar molts mails i fer trucades. Per això vaig anar a dormir molt tard i m’he quedat un parell d’hores al matí a l’hotel a acabar els temes. Els de Mataró deuen pensar que ni marxant a l’altre punta de món els deixo en pau, però és que no podem oblidar que estem en època de pressupostos municipals, ni que hem d’estudiar bé el tema de Can Fàbregas. Ja he dit una i mil vegades que tanta tecnologia et permet estar sempre al dia però ... també ets sempre disponible !

Després, a mig dia, havíem de visitar el parc tecnològic d’aquí però ho han canviat per un Hotel i hem tingut nous discursos i més networking. Després, he tornat a l’hotel per treballar i ara marxarem a sopar al barri francès i mirarem de fer un petit recorregut pel riu.

Ja us explicaré.

ENTRISTIT PEL QUE HA SUCCEÏT A LA TORRE AMETLLER

Com que internet permet que estigui al dia de tot el que passa al món i pugui llegir les notícies de casa, m’he assabentat del intolerable fet de la mort d’una nena de Biscaia, a Cabrera.

En primer lloc, vull fer arribar el meu condol a uns pares, als que res els podrà consolar. No entenc el que ha passat ni com ha pogut passar, però és intolerable i espero que ben aviat en tinguem les explicacions i les solucions perquè no torni a passar mai mes. Amb el que dic no pretenc jutjar a ningú, sinó expressar el meu estat d’ànim. No sóc metge i, per tant, amb el que diuen els diaris no puc saber quin hagués estat el desenllaç en cas d’haver tingut un bon diagnòstic però que en dues visites no es detecti res, no ho entenc.

Gairebé no tinc ganes d’escriure quan veig que aquestes coses passen al nostre País. Necessitem un compromís nacional amb el nostre futur i, el primer de tot, és un compromís personal amb que les coses es facin bé.

Els únics que podem solucionar els nostres problemes som nosaltres mateixos. Culpabilitzant governs, estats, polítics, empresaris, empleats, etc no farem mai res. Segur que tots tenen coses per millorar però, i nosaltres ? Ens sacrifiquem el que cal per la feina ? per quedar bé ? per que el que fem sigui ben fet ? som conscients de què el que fem no només repercuteix en nosaltres sinó també en els altres i en el nivell del País ? quan algú falla, es falla primer a si mateix i després a tota la cadena. Som molt bons exigint però potser que fem una reflexió i ho encarem: ser puntuals, educats, interessats en la qualitat, en el ser millors cada dia –en tot-, en pensar més en el que fem, ser més responsables ...

Si un poble s’ho proposa, se’n surt de tot i, aquest fet, em fa sentir vergonya del meu propi País. Potser, com que escric des de Shenzen (Xina) em podreu dir que em precipito però segueixo sense entendre-ho per més que hi penso ... Jo no sóc metge però demà procuraré fer-ho millor, tot. Fem tots igual i evitem que el País i la nostra confiança amb ell, se’n vagi en orris.


MÉS SHENZEN

.

Avui he visitat la fira amb un “traductor”. No es pot dir que dominés l’anglès perquè prou feina tenia per comprendre les coses bàsiques i, jo mateix, l’havia de dirigir pels pavellons però com a mínim li podia preguntar petites coses i així hem anat trampejant tot el matí.

No se si perquè era diumenge o què, però gairebé no es podia ni caminar. Avui, la fira era aclaparadora. Les escales mecàniques anaven abocant milers i milers de persones contínuament. Si a les nou ja m’ha semblat que estava ple, durant tot el matí no ha parat d’entrar gent i gent. Al final, els passadissos estaven bloquejats completament.

Potser, això m’ha fet pensar en el perquè de tanta barreja tecnològica (informàtica, telecomunicacions, aviació, cotxes, coets, satèl·lits, aplicacions d’energia nuclear (inclosa maqueta central nuclear), etc. Potser també és una manera de mostrar el potencial a la mateixa gent de l’interior ...

El fet és que de gent de fora, com nosaltres, ben poca –per no dir que cap-. Fins i tot, ahir ens van dir que érem la primera delegació important d’Espanya que els visitava ...

Demà acabaré de veure la resta.

CHINA HI-TECH FAIR

Aquest matí hem sortit amb autocar des de Hong Kong cap a Shenzhen. Seria llarg d’explicar però us diré que Shenzhen és una àrea econòmica especial, dins Xina, i és una ciutat nova. Un exemple: l’any 1976 tenia 30.000 habitants i avui en té, oficialment, 9.000.000. La seva proximitat a Hong Kong fa que molt capital Hong ha deslocalitzat fàbriques cap aquí i aquesta província s’ha convertit en una gran fàbrica (més de 400.000) amb un gran nivell tecnològic.

Grans avingudes amb torres i més torres de 80 o 100 pisos. Edificis d’oficines, apartaments, etc.

Hem passat un moment per l’hotel, però aviat hem anat a la fira on ens esperaven les primeres entrevistes. Un cop fetes, he visitat un dels nou pavellons de la fira i no he tingut temps de més. De moment us diré que em sembla una barreja però no puc jutjar massa, encara.

Per l’idioma, en les entrevistes, m’he entès força bé, però visitant la fira he pogut confirmar que, pràcticament, ningú entén l’anglès i sort que a partir de demà tindré intèrpret anglès/cantonès.

En acabar, avui hi havia dues recepcions i com que es veu que la visita de la “Spanish Delegation” ha sortit fins i tot per la tele i les ràdios locals, ens han convidat a totes dues. M’he apuntat a una de les dues i era una recepció oferta per el governador a empresaris i a la nostra delegació i a una altra de russa. Durant una hora de discursos ens han explicat on focalitzen els seus objectius i com estan treballant per situar-se en el món. Ens han parlat del focus en nous materials com pols d’alumini, aplicacions ceràmiques, etc. Com que era la primera vegada que ho veia en directe, m’ha sobtat l’abrandament del discurs dels polítics xinesos, que intercalaven les seves frases amb les d’una intèrpret anglesa. Tots els polítics m’han semblat molt “marcials”, amb els seus vestits foscos, corbates gens cridaneres, sabates ben enllustrades, i la flor (rosa vermella) a la butxaca del vestit. Ben enclenxinats i seriosos. Han estat molt professionals i simpàtics.

En acabar, hem tornat a l’hotel i hem sortit a voltar botigues d’electrònica. He de dir que ningú ha comprat res perquè no ens ha semblat gens econòmic, a part de que no enteníem res de res perquè tot era cantonès.


MACAO

Ahir vaig agafar el ferry de HK a Macao (ex-colonia portuguesa). També és una SAR (com HK), una regió especial autònoma i, en aquest cas, l’han convertit en un paradís del joc. Amb infinitat de casinos (gratacels) a l’estil Las Vegas (d’un estil diferènt). Queda ben poc del passat portuguès i allà, ningú ens parlava en portuguès ni entenia l’anglès (si no era entrant als hotels). Una visita recomanable és la Macau Tower (338m) d’alçada i, si us hi animeu, el salt –pointing en aquest cas towing- més alt del mon (segons ells).

PLE ORDINARI D’OCTUBRE I CRÒNICA DES DE HONG KONG

Avui he estat skypejant amb el despatx i amb en Quim una bona estona.

Com sembla que passa sempre –com a mínim és el que estic veient- a darrera hora tots els grups negocien propostes i temes que podríen haver tingut curs amb una mica més de temps. Si les coses van així, què hi farem. Si es pot, es fa.!

A la que tingui un moment, us linkaré les nostres propostes, precs i preguntes d’aquest ple que, també serà llarg.

VISITA AL HONG KONG CYBERPORT

No m’embolico. Si hi teniu interès, és un macro parc tecnològic orientat a empreses de molt alta tecnologia dedicades al sector dels continguts. És immens, metres i metres de modernes oficines amb molts edificis, un hotel dins, un mall, apartaments, etc. Màxim equipament en tots els aspectes.

Com que, des que som aquí, ens volen vendre Hong Kong com a porta d’entrada a tot Àsia (així és) aquest lloc és un excel·lent punt de radicació. No és excesivament car i hi ha empreses de totes les mides. Des de Microsoft a p.e. una que hem visitat, amb 60m2, un start-up francesa REAL EYES i on ens ha atès en Raul, un canari trans-nacional que està obrint el mercat asiàtic per aquesta companyia. Des de Hong Kong viatja al Japó, Corea, Taiwan i per suposat tot Xina.

Realment, es palpa la connexió Hong Kong – Asia a per tot arreu.

HONG KONG INNOVATION AND TECHNOLOGY COMMISSION

Aquí, el Acting Deputy Commissioner, Mr. T K Yeung ens ha explicat, també, les grans facilitats per instal·lar-se a Hong Kong i per accedir a la resta de Xina. Ens ha parlat dels diferents programes d’ajut del govern, del Scientific Parc, etc. En definitiva, tothom està absolutament bussiness oriented i van per feina. Com a mi m’agrada.

POSTA AL DIA

Després, ja se’ns ha fet l’hora de plegar i cap a l’hotel a tornar a posar-me al dia. El fet d’anar 6 hores per davant fa que, ara mateix, siguin les dues de la matinada aquí a Hong Kong (quan acabo la feina) i a Mataró son les 8 del vespre (el ple deu portar una hora en marxa).

Gairebé porto tres hores remenant correus i skypejant i he de dir que tinc sentiments contradictoris. Se que el meu lloc és avui aquí, però també m’agradaria veure el que està succeint al Ple.

Espero que, aviat, la mateixa tecnologia que m’ha permès estar parlant (a cost 0) Hong Kong – Mataró serveixi , també, per poder estar seguint el Ple en directe. Per què no ?

Si la tecnologia em permet ser a milers de quilòmetres de casa i no notar-ho s’ha d’aprofitar. Asseure’s a esperar a que ningú et porti res és perdre el temps i no ens ho podem permetre. Hi ha qui pensarà que així no s’hi val, però estic convençut que les coses van per aquí.

I mentre estant, he demanat a l’Albert que em gravi el Ple i me l’envií en MP3. Així el passaré a l’iPod i l’escoltaré en estones perdudes fent trajectes d’enllaç. Per què no ?

Quin País !

JA SOM DEMÀ I AIXÒ ÉS HONG KONG

L’aeroport de Hong Kong és un dels més grans del món. Modern i impressionant.

D’aquí a l’hotel, deixar maletes, dutxa i tots a l’autocar cap al Hong Kong Trade Development Council office. Tres conferències: una del Sr. José Luis García-Tapia (del consultat espanyol) i dues de gent del HKTDC. El primer ens ha donat una visió sobre els negocis a Hong Kong i a Xina en general, molt acurada i molt útil. Ha estat planer, clar i franc. Un 10.

Després la Jenny Koo (Head Overseas Promotions) ens ha fet un “why HK?” que també ha valgut la pena i, finalment, l’Anthony Au (Honorary President de la Hong Kong Information Technologi Federation) que ens ha fet un informe sobre el sector TIC també molt valuós.

Jo, he tingut la primera topada amb l’idioma perquè entenia perfectament a la Jenny i, en canvi, l’anglès de l’Anthony tenia un accent molt diferent (m’hi hauré d’acostumar) i característic d’ Àsia que m’ha despistat més del compte. Sort que tenim un informe escrit i hem pogut fer aclariments.

Al final, hem tingut un cocktel de networking (Tea recepcion) amb empreses de Hong Kong. En acabar, tots estàvem una mica tous. Jo encara anava fent però noto la nit que m’he saltat (a l’avió pràcticament no he dormit). He decidit que aguantaria, aniria a sopar i intentaria agafar el nou fus horari com sigui i així ho he fet.

A passejar per la riba amb vistes a l’skyline de la ciutat. Espectacular.

Per cert, us deixo unlink al bloc d’en Tomàs Cascante que , també en parla. Com que ell és un professional de la comunicació, hi deixa més floritures i potser és més amè.

DE VIATGE I PENSANT EN MATARÓ

CAN FÀBREGAS DES DE SCHIPHOL

Estàs nerviós eh ? Clar que sí ! li contesto a en Quim quan el truco ...

Potser és que no li he dit ni bon dia ! ... marxo amb el cuc de saber que avui és faria pública la solució sobre Can Fàbregas que ens proposa el PSC.

Jo viatjo avui cap a Hong Kong en un pont tecnològic organitzat per la Cambra de Comerç, on visitarem fires TIC i diferents parcs tecnològics i organitzacions empresarials. De Hong Kong anirem a Shenzhen i a Shanghai passant per Suzhou.

Bé, torno al principi ... tal i com havíem acordat, a la una, en acabar la roda de premsa del regidor d’urganisme, en Quim Fernàndez, faria declaracions per explicar la situació i el nostre posicionament inicial que, no pot ser altre, ha de ser el de denunciar el que tot just aquest matí haurem tingut accés als informes famosos (durant la Comissió Informativa) i que, per tant, encara s’han d’estudiar a fons.

El que és clar però, és que el govern reconeix la mala gestió de l’Alcalde Baron en no acceptar la moratòria sol·licitada per CIU abans de fer tot aquest numeret. Si hagués estat alerta això no hagués passat. Per haver transigit i consentit les males formes de l’antic regidor del ram, el Sr. Arcadi Vilert, ara ens hem de veure amb aquesta situació inverosímil. Aprofito per dir que a aquest senyor, l’Ajuntament l’ha premiat amb un contracte a MESSA (empresa municipal depenent d’Aigues de Mataró).

Tot i això, se’ns proposa una rèplica de formigo. Vaja, com els castells de Disney ! Una rèplica !!

Ho haurem d’estudiar bé però d’entrada, ja se’n desprenen vàries conclussions:
- No s’ha estudiat la integració de la nau i el centre comercial. Proposta inicial de CIU.
- S’haurà de descatalogar igualment ? I ara com es farà ? Ara no podran tornar a fer una votació secreta (recordem que va ser declarada nul·la pel secretari a instància de CIU). I si el Consell del Patrimoni hi vota en contra ?

Hi ha tantes incògnites que ho deixo per avui ...

.

VOLANT A HONG KONG

.

Aquest post l’escric a bord d’un 747 des del vol de KLM que ens porta a destí. Deu hores i quart des d’Amsterdam, sumat al vol des de Barcelona, etc. Ara mateix he acabat de sopar i he de mirar de dormir (a veure si aquest spiced xinesse chicken m’ho permet), perquè allà són 6 hores més i quan aterrem seran les 8 del matí i haurem de treballar.

En fi, demà continuaré.

CONSELL DE CIUTAT

Vinc del Consell de Ciutat.

Aquest matí a la Comissió Informativa de Serveis Centrals ens han donat la primera aproximació de pressupost i la mateixa versió de PAM que ens han repartit als del Consell, a l’entrada.

Crec que no es pot jugar amb la bona voluntat de tanta gent que ha anat a la trobada amb ganes de fer-hi aportacions i s’han trobat amb que, malgrat la bona feina dels tècnics, pel govern era només una forma de cobrir l’expedient i no reconèixer les poques ganes de recollir les propostes de la gent. Alguns ho han dit a les seves intervencions, a més o menys encert, i al final tots ens hem quedat amb les ganes d’una fer una posada en comú dels diferents grups i saber que s’havia dit. Ens han dit que hem de mirar-ho al bloc.

Quan deia, ja fa dies, que les ordres donades per l’Alcalde als seus subordinats era una fotocòpia de l’acord de govern no era broma. Als membre del Consell de Ciutat, amb la convocatòria, també els ha tramés una copia del mateix acord. Es veu que no hi ha vida fora d’aquest ambigu pacte del tripartit municipal.


Quin País !
'

Acabo de rebre aquesta foto. El que jo dic, Quin País !

Va ser una matinal, no massa llarga, per resseguir un canal que es va construir per una central que no va funcionar mai. Al fons teniu la Coma de l'Orri i els Gra de Fajol.

Entre altres coses, dedicar-se a la política també t'allunya, només físicament, d'aquest meravellós País.

DOBLE ARC DE SANT MARTÍ

Abans d'acabar, us deixo una foto que he fet, mentre anava al Consell.
S’aprecia poc però hi ha dos arcs de Sant Martí en paral.lel.

.

FESTA DE LA VELLESA

Aquest matí, amb en Vicent, hem assistit a la Festa de la Vellesa que, com cada any, es celebra al Teatre Monumental.

A primera hora hem participat a la missa de celebració, a la capella de Valldemia. Val a dir que m’ha sobtat que donada la importància de l’acte, no hi assistís cap representant del govern.

Tot seguit, al monumental, on hi havia uns 600 avis, hem escoltat els parlaments de l’alcalde, del president dels armats, convidat d'honor, doncs aquest any han estat guardonats amb la medalla d’or de la ciutat, també ens ha adreçat unes paraules el president del patronat de la Vellesa, i altres convidats.

Sabeu que l'avi més gran tenia 91 anys i l'àvia 98?. Quin goig veure'ls allà tant contents rebent els rams de flors i el regal de l’homenatge. Els nostres avis es mereixen tot això i molt més.

Hem de vetllar per a què tinguin uns bons espais on desenvolupar totes aquelles activitats, que fan que aflorin la il·lusió pel treball que desenvolupen i el dinamisme, doncs pel sol fet de ser grans, tenen molt a ensenyar-nos. Cal que rebin tots aquells serveis que necessiten, doncs, ells tota la vida han treballat per a nosaltres, ara és el moment en què més ens necessiten, no els fallem.

No podem oblidar que són el nostre patrimoni cultural, històric i familiar. Gràcies a ells podem viure l’estat de benestar del qual gaudim tots avui en dia.

Per cert, el fi de festa va estar molt bé, crec que tots vàrem gaudir amb l’actuació del còmic que feia riure a petits i grans.

Arquitectura, Ceràmica i Futbol

Avui, apart de que, com diu en Quim és la data límit que tenien els “experts” per lliurar els seus informes sobre Can Fàbregas i de Caralt, hem tingut un dia complet.

.

Al matí hem anat a la passejada que ha organitzat l’Associació de Veïns de Mataró centre per visitar alguns dels espais i construccions presentats als Premis Puig i Cadafalch d’ enguany i a mig dia he fet un volt per la fira de la rajola.

A la tarda, el C.E. Mataró ha presentat el futbol base. Imatges boniques i gran pedrera. Espero que hi hagi seny i el govern sigui conscient del que significa tenir tanta canalla fent esport de base a prop de casa. Si voleu, aquí teniu el discurs del President i pareu atenció a les seves paraules cap al govern municipal.

Al final, el Barça però, ens ha fet una segona part de llibre i ens han remuntat el partit. Res a dir. De tota manera, després del trabucaire que tenia la “pólvora molla” en Pep Guardiola a estat el que més atreia a la gent.

Quins nervis

CONSELL NACIONAL CDC

Continuo pensant que CDC s’està movent lentament però en la direcció correcte. És evident que el que nosaltres veiem i pensem triga molt en arribar a la gent no polititzada i, per tant, els moviments vistos un a un no diuen res.

En Felip puig pot ser un gran dinamitzador del partit. El coneix, se’l creu, sempre hi ha estat al costat i, amb més o menys encert i vehemència, sempre ha fet el que creia millor encara que s’equivoqués. Jo ja l’he felicitat i m’hi he posat a disposició.

Deixo anar una anècdota que, alguns companys d’aquella època ja coneixen. Fa més de 10 anys, no recordo exactament quants ni quin dia va ser, alguns membres de l’executiu de Mataró vam visitar-lo a l’antiga seu, per expressar-li el nostre parer sobre temes d’actualitat (de llavors –of course-) i vam “congeniar” tant que pràcticament em va fer fora del despatx. Així és el Felip però jo tampoc soc “manco”. Torno a dir, endavant Felip, tens tot el meu suport. Aquesta decisió de l’Artur em sembla molt encertada. Ell necessita estar més en contacte amb la gent i dedicar-se a fons a la seva idea. Les tasques de partit , per en Felip.

TARDA DE NERVIS

A la tarda he intentat preparar el que necessito per marxar la propera setmana i arribar al correllengua. El trànsit estava impossible, aparcar pitjor (pàrkings plens) i no he pogut ser-hi. Sort que hi havia els altres companys de CiU. El bloc d’en Quim us en parla

PER FI ... CAN FÀBREGAS

Aquest vespre ens hem trobat , durant una hora, amb el regidor d’urbanisme que ens ha “explicat” (tot de paraula) quina serà la seva proposta sobre el tema .

Evidentment ens ha demanat confidencialitat i, per responsabilitat, així serà. Ara bé, vull remarcar que ha estat avui i que no podem dir què se’ns ha dit. Per tant, dimarts tindrem Comissió Informativa i roda de premsa. Podrem contrastar ...

El que és evident és que podrem opinar però el que es diu participar ... exactament com qualsevol altre persona o entitat. Potser, per hores –i no comprovat però ens ho creiem- , hem estat els primers “externs” en saber alguna cosa però el fet de ser el principal grup de l’oposició no ens dona cap més dret que aquest.

És una pena però això va com la famosa reunió amb l’alcalde. CIU a les 11, PP a les 12 i CUP a la una ...

Ja se sap. Haurem de guanyar les eleccions del 25 de maig del 2011 ! I que ningú no dubti que hi estic i hi estem compromesos.


LLIURAMENT DE PREMIS PUIG I CADAFALCH

Després, hem assistit al lliurament dels premis i a la conferència.

.

A CORRECUITA

Han canviat les dates dels consells d’administració de PUMSA i GINTRA.

Es veu que la nostra denúncia ha fet “una mica” d’efecte i els han avançat per tenir aprovats els pressupostos respectius un dia abans de passar per la comissió informativa.

Tot plegat fa pena perquè, si bé compliran el que marca la llei, queda clar que no hi ha cap respecte per les formes.

Continuem dormint...

ALCALDE, AMB TOT EL RESPECTE

Hauria de mirar de donar un toc al seu govern. El pressupost és, potser, el més seriós d’un govern i el que marca si hi ha o no, bona organització.

En constatar com anem d’endarrerits i desorganitzats hem hagut de donar l’alarma i fer una nota de premsa i declaracions.

Continuem dormint ...

100 dies...

ES VEU QUE JA FA 100 DIES ...

I hem tingut roda de premsa del govern amb auto bombo. Hi ha vegades que seria millor estar calladet i deixar que siguin els ciutadans els que jutgin.

Com que els periodistes ens han demanat de contestar, en pocs minuts hem tingut la nostra opinió .

Clar que, continuo opinant, seria millor que els ciutadans jutgin pel seu compte ...

Els 100 dies vistos per CiU

L’empenta política no s’ha vist per enlloc però ja hem tastat la “diplomàcia” del tripartit: ens han fet fora de la junta de govern, han trencat el consens sobre el l’ús dels equipaments cívics, han “inaugurat” una televisió que no necessitem, van marxar de vacances sense preparar el pressupost i ara la participació ja només serà façana. Volen canviar i revisar els Consells i OOAA però ningú sap on anem. Li han fet un contracte fix a la ex-regidora del PSC, Pilar Gonzàlez, sense saber per què fer, han contractat també a l’ex-regidor del PSC, Arcadi Vilert, i a hores d’ara (1 d’octubre) encara no se’ns ha dit què es pensa fer amb Can Fàbregas. Mentre estant, 15 regidors més una pila de càrrecs de confiança continuen vetllant per nosaltres amb una fotocòpia de l’acord de govern com a full de ruta i sense cap diàleg amb els ciutadans..

Per altra banda, qualsevol cosa que els hi presentem els sembla malament sense molestar-se ha parlar-ne. El regidor de Cultura menysprea la proposta de convertir la casa on va néixer Puig i Cadafalch en un atractiu cultural i turístic. El regidor d’Urbanisme s’enfila en un discurs de mitja hora, volent fer entrar la por al personal, en lloc de seure’s a parlar de com preservar i rehabilitar el que ens queda de centre històric i, alhora, fer-ho compatible amb els legítims interessos dels ciutadans. Deu ser que com que no han treballat prou, els hi sap greu que els altres ho facin.

.

Versió complerta de l'article publicat a CAPGRÒS

Caram, quina tàctica !

Avui he al:lucinat llegint el Capgròs. La notícia es comenta tota sola. El senyor Penedès no només va votar SÍ al Patronat sinó que no va obrir la boca en tot el vespre.

Jo no entenc res ! Si no ho veuen bé perquè no s’hi oposen i punt. Millor dit, els socialistes ja no s’atrevirien a presentar-ho si sabessin que no tindrien els suports suficients.

Com ho deia en Mourinho ... “teatro, es puro teatro”.