Avui hem visitat el Plug And Play Tech Center al cor del Silicon.És una comunitat d’unes 135 Startup en diferents àrees. És una mena de barreja entre incubadora, acceleradora i bussiness center que, a més de semblar la ONU per la multi-culturalitat s’ocupa de buscar les diferents rondes de capital, desl del capital llavor, risk, venture capital, etc. A més, fan co-inversió entre ells mateixos i els inversors externs.
Per la foto on es veuen penjats a la paret diferents noms d’empreses coneixereu algunes de molt famoses que han passat per aquí.
He de dir, d’entrada, que de tots els que he vist mai, tant aquí com en d’altres llocs del mon, aquests model és el que m’ha semblat més ben muntat. Potser que la Jackie Hernández (mexicana) ens ho hagi venut molt energèticament però així ha estat.
El seu ganxo està en dir que si al SV hi ha un 10% d’èxit, és a dir, 9 de cada 10 empreses noves no arriben als 5 anys, ells ho multipliquen per 3 i arriben a un 30%.
Cada setmana reben visites d’inversors per fer el seguiment de les seves empreses i , per tant, els és molt fàcil trobar-se amb d’altres interessats per contrastar els plans d’empresa.
El promig d’estada de les empreses és d’un any i mig i en tenen per cada una de hardware, 10 de software. Normalment, la gent que munta quelcom de hard és que ja te experiències prèvies. Per exemple, ens ha parlat de APRIUS, una que està mirant com se’n surt per a fer un sistema de descàrrega ràpida d’internet que arribi a la capacitat de 20 CD,s per segon. El seu impulsor havia treballat a Intel i ja va crear un altre empresa que va vendre per 200 mil.lions de $.
Aquí hi ha una empresa espanyola, SECUWARE i des d’on en Feliciano Rivera porta la comercialització per a tota amèrica del sud i centre amèrica, a més de donar serveis de suport.
M’ha semblat un bon punt d’entrada per localitzar-se al Silicon i amb moltes facilitats.
El títol que he posat al post està en relació al que ens ha explicat en Saeed Amidi (iranià). Ens ha dit que el 70% de les empreses de Plug & Play estan fundades per immigrants. Com ha dit “hungry of success”. Ve de que, en general, els americans de neixement tenen una vida com més fàcil ... No se de què em sona !
INBAC
Després hem anat a InBAC, un altre iniciativa, un business acceleration segons ells innovador i diferent de tot el que es fa a Europa.
A mi no m’ho ha semblat tant tot i que també m’han semblat molt seriosos. Dic que no m’ho ha semblat perquè tot el que hem vist és molt diferent a Europa però és que, com també els agrada dir, el Silicon tampoc és els USA. Vol dir que això és un microcosmos molt especial. Només cal dir que Califòrnia seria, per si sola, la octava potència econòmica mundial.
FEBRE iPHONE
Es veu que hi ha febre i stocks trencats.
M’han encarregat comprar-ne i, en arribar a l’hotel, he anat a la botiga d’Apple, just a la cantonada del davant, en plena Market street. M’han dit que no en tenien i que aquest matí sí, però els han durant 20 minuts.
No se pas ...
I el que és per a mi, no és pas un estri que m’interessi massa, com a mínim fins que surti la segona generació amb capacitat de connexió a correu que utilitzem habitualment i ens permeti la sincronització remota. Però repeteixo, és una febre. La moda Apple no para !
Jo, des que sóc militant –del 91- crec recordar que he anat a gairebé tots els congressos. Potser hi ha qui es pensi que tot està apanyat però jo puc dir que he viscut molts i intensos moments en que tot era possible. Recordo, p.e., com degut a la insistència i victòria d’una esmena, al darrer Congrés se’n va haver de convocar un d’extraordinari per discutir la nostra posició davant el referèndum sobre la Constitució Europea, o com va començar tard degut a que teníem a l’Artur i en Coromines tancats en una sala amb delegats discutint sobre com demanàvem que es tractés el tema d’Unió ... que no era res mes que el que finalment va sortir: que anéssim a una força única, la Federació, actuant com a tal i traslladant-hi la doble militància però amb el desig de començar a funcionar com una dona/home un vot. Al final, aquesta opció va anar endavant ! El problema però : -( va ser que el Congrés del soci va dir que “nanai” i ja se sap, continuem fent el que podem. De moment. 
Ep ! i que ningú en faci cap lectura perquè és el mateix que, jo defenso, de fa molts anys i no és cap novetat. CiU és, com deia aquell, una “realitat entranyable” que hem de preservar. N’hem de millorar tots els mecanismes i el que vam proposar en podria ser un. Si ara n’hem de dir Casa Gran del Catalanisme i hem de ser més, millor. Per mi que no quedi.
