Més senzillesa impossible.
Com es pot jutjar sinó que una diva digui literalment “estem contentes de servir per algo ...” referint-se al fet de venir a Mataró, de franc, per col.laborar amb la lluita contra l’Alzheimer?
Em van estovar en tot el recital, especialment en “O mio babbino caro” de la Montserrat Martí. Excepcional. Ja demano mil disculpes per no haver-ne trobat a internet cap gravació d’ella i us en deixo una de la Callas. Potser no ho hauria d’haver fet (lo de la Callas vull dir) però , escoltant a la Martí vaig fer llàgrima igual que quan ja al final, la Caballé va dir unes paraules d’agraiment, entre elles, les que us he ressenyat. Algú que està tant alt, que ho ha aconseguit tot en el seu camp, tingui aquest punt d’humilitat de casa, és per rendir-se.
Tampoc tinc paraules pel Cant dels ocells final a duo.
Vaig xalar. Moltes gràcies Montserrats, i moltes gràcies Ascensió Miró, de l’Associació de familiars de malalts d’Alzheimer del Maresme.
Recordem que també van organitzar la caminada.
