Aquesta setmana també hem tingut un altre episodi d’aquells que fan pensar.
La especulació urbanística s’ha acabat i el crèdit fàcil i tou també.
La perspectiva econòmica a curt termini en un País on la construcció representava el 19% no és pas la millor.
I, nosaltres –Mataró-, a continuar amb un urbanisme que estima en més de 6.000 euros el valor del metre quadrat útil dels pisos de la torre de 25 pisos projectada a la Ronda Barceló?
A hores no soc capaç de saber si aquest projecte es farà perquè depèn de que la carambola planificada per PUMSA surti bé. Ara bé, el que sí que m’atreveixo a dir és que de compradors de pisos a 6000 euros m2/útil n’hi ha pocs i, ara mateix, són tots amagats o a Dubai.
Per tant, un te la sensació de que estem davant d’una fugida endavant atrapats pel gegantisme cec i per compromisos econòmics molt forts i que no es volen revisar. Potser és que no es pot?
Durant anys, sobretot els últims, el govern de la Ciutat no ha volgut veure que la situació es torçaria i que les circumstàncies podrien canviar. Als que hem avisat i demanat que s’actués amb més seny i realisme se’ns ha acusat de tot. No es tracta de dir allò del “jo ja ho deia” sinó de rectificar quan abans millor.
Nosaltres ho hem demanat al govern en una de les 14 mesures a prendre de cara al proper exercici. De moment, l’actitud del govern és la de marejar però al final, no quedarà més remei que actuar.
A la Ronda Barceló, p.e., com a d’altres llocs, qui més i qui menys ha jugat a mirar si les circumstàncies li podrien ser com més favorables millor. Això és absolutament legítim però també és cert que, aquest fet, s’ha forçat i incentivat per part de l’urbanisme municipal venent l’idea de que tothom multiplicaria el patrimoni, encara que fos a cost d’estar empantanegats precàriament tots aquests anys.
Ara, quan hem de retornar a l’economia real, ells són els primers que hi estan disposats. Fora bo que el govern municipal els escoltés.
A CiU no ens hem mogut de la mateixa posició: Urbanisme humà. Gran superfície, també! És a dir, Corte Inglés també, però integrat a l’entorn i respectant el patrimoni. De vegades, això costa d’explicar però de seguida en podem veure exemples: una torre de 25 pisos a primera línia trenca amb la Ciutat tradicional. Per això fa anys que demanàvem la Comissió del Front de Mar i que el govern no ha volgut crear –tot i haver-la votat- fins que ho ha tingut tot decidit, dibuixat i pactat. Desmuntar un edifici com Can Fàbregas costarà -diuen- aproximadament 1.600.000 euros que aniran a engruixir el preu dels pisos (abans ja m’hi he referit). Comentar que, si les coses estan com estan, els trossos de nau restaran sine die emmagatzemats en algun lloc de la ciutat.
El govern s’ha ennuegat amb aquesta política. Fins fa un parell d’anys, “el mercat” s’ho menjava tot i ocultava totes les ineficiències. Això s’ha acabat igual que s’ha acabat el fet de fer empassar a la gent que aquest urbanisme proporciona tants i tants pisos protegits i tanta vivenda de lloguer, tot a preu econòmic. La conclusió? Que la tregui cadascú.
