Com escrivia ahir volant, vaig arribar al ple mitja hora tard i sense temps de passar per casa. Directe de l’avió a la cadira del ple. Vaig arribar al punt 4, tot just després d’haver-se aprovat, per tots els grups, el Pacte sobre les polítiques d’immigració i integració 2008-2011. Em va saber greu no haver pogut ser-hi però ja teníem preparat el discurs i prevista l’eventualitat de que no arribés. És una bona notícia però ho serà més, encara, si aconseguim desplegar-lo amb racionalitat i sabent omplir els molts buits necessaris deixats per a actuar amb seny però amb fermesa.
Va ser un ple llarg (vam acabar –crec recordar- ben passada la una) i distret. Hi va haver bons instants, moments surrealistes i, fins i tot, vaig detectar certa prepotència en alguns membres del govern que van merèixer, dins el que permet el ROM, la resposta adequada. Per exemple, magistral en Quim Fernàndez en la seva rèplica al Regidor del govern Carlos Fernández, a qui va deixar sense paraules i més que tocat en la pregunta del Consorci de Normalització Lingüística.
A més, ja se sap que l’Alcalde queda sempre amb la darrera paraula (per això és l’Alcalde) i fa que acabem molts punts amb el somriure del que pensa “ja l’ha deixat anar”. Ja tindrem temps d’anar explicant punt per punt cada tema perquè n’hi ha que mereixen molta atenció i que expliquen, per si sols, quin tipus de tarannà te el govern que ens presideix. Parlo p.e. del tema informes sobre objectiu i resultat dels viatges de regidors i tècnics d’alt nivell, en els dos punts que portàvem al ple. El primer, un prec en el que demanàvem un protocol per els viatges i que se’ns va contestar que ni parlar-ne ... però on l’Alcalde va haver de contemporitzar una mica perquè ni ell semblava creure’s el que deia el seu regidor Fernàndez o, com a mínim, ho veia poc raonable. Poc més tard, ja va ser increïble, en el punt on reclamàvem un informe d’un viatge a USA de la Regidora Romero de fa mesos i que ja s’havia compromès a fer a pregunta nostra, aquesta va sortir amb una prepotència pròpia del rodet del TPT i l’Alcalde va contradir-se contínuament. Tot plegat, per llogar-hi cadires. És evident que el sentit comú diu que no cal un informe quan es va a la festa major de Pineda (com van dir) però sí que és important tenir-ho d’altres com el de la pròpia Regidora. Sempre, però més en temps de crisi, cal vigilar en què gastem els quartos i, sobretot, justificar-ho. A voltes, quan un ha d’escriure, potser no troba tant indispensable la despesa. Tampoc cal informar-ho tot però hagués costat poc intentar arribar a un acord i discutir en base a, per exemple, l’import del viatge, etc.
No seré jo qui digui que no cal invertir el que calgui i anar a buscar el que necessitem on sigui però sempre amb un objectiu clar. És quelcom que en qualsevol empresa es fa. La negativa sembla voler ocultar no sabem què però, malauradament, està en la línia de la manca de transparència d’aquest equip de govern. Potser algú pensa que la millor manera de tapar vergonyes és no donar informació. Trist. Molt trist !
Tota manera, ja en parlarem amb calma. Ara prefereixo també ressenyar un altre acord: el del front de mar on el Partit Popular, concretament en Carlos Súnico hi tenia l’ull posat i on en Pau Mojedano s’hi havia esforçat de valent. Finalment, hem pogut consensuar i fusionar una primera proposta signada per tots els grups, menys el propi PP allà pel 2006, afegint-hi les concrecions d’ara del Partit Popular i d’on ja havien caigut les volades de coloms com el nou braç del port (que no l’ampliació estratègica que està preparant el mateix port i que no te res a veure amb la proposta del PP). Per tant, benvingut PP al consens tot i que, com vaig dir, l’important no és la signatura d’acords sinó la voluntat de complir-los que tingui el govern. No vull cridar al mal temps amb aquest però, de l’acord del 2006 no en van fer cap cas. Va servir per semblar que era un govern dialogant però cap efecte pràctic perquè des de CIU no vam aconseguir que es s’apliqués i es tirés endavant la comissió que havia de vetllar per el desenvolupament tant urbanístic com econòmic del front de mar. Ara torna a ser-hi en aquest text i veurem quina voluntat hi ha ...
No dic tot això com a cosa gratuïta perquè, ahir, per exemple, va sortir un altre tema –també de la Regidora Romero- on queda evident la ineficiència o poca voluntat d’anar per feina d’una àrea tant important (potser per això hi ha hagut tant de canvi de directors a l’IMPEM) com és el tema de política de fires. Ara resulta que després de tenir l’estudi amb el que ens han entretingut un any, ara ha creat una comissió per estudiar-lo. Mare de Déu! A aquest pas no es va enlloc.
En fi ... vull dir que d’anar entretenint el personal, i dilatant els temes ja en saben ja, igual que aprofitar cada petit pas per fer propaganda ... un altre cosa és eficàcia. D’això, aquest govern, més aviat poca.
També va ser important l’acceptació d’una de les propostes de CIU, concretament treballada per en Francesc Masriera sobre el fet de que Mataró sol.liciti els ajuts previstos per a rehabilitar habitatges a les Àrees de Rehabilitació Integrada, en aquest cas del Centre Històric i Eixample, que ho són des de 1987.
I n’hi va haver més, en Vicent seguint els incompliments de l’àrea de la Carmen Esteban, la Carol col.laborant amb les nostres propostes per la situació econòmica que, finalment vam decidir retirar per negociar, en Marcel com a estrella solista en tota la primera part del ple i en Pere ... en Pere que ens va deixar parats a tots amb la seva resposta a la CUP sobre la seva proposta, com sempre, radical i maximalista, en el tema dels pisos de lloguer o el sistema ANDEL. S’ha de dir que en Pere el va intentar treballar abans del ple, amb la CUP, però no se’n va sortir.
Com he dit, ja tindrem temps d’anar explicant les coses perquè aquest ple va donar molt de si. Fins i tot m’hauré quedat curt quan vaig dir que Mataró no es podia permetre obres faraòniques (i algú se’n recorda cada dia) referint-me, concretament, a l’edifici universitari del TCM (més de 21 mil.lions d’euros) quan, avui, podria afegir que un cop decidida la inversió, el mateix govern ha vist que seria difícil de pagar i més d’omplir d’estudiants, i ha decidit tirar pel camí més fàcil i unilateralment vendre’n una part a CETEMMSA. El més fotut és que el pagament/cobrament –la part del lleó- no serà en efectiu sinó que serà a canvi de l’edifici que el centre tecnològic te al carrer Balmes. Ja ho he dit sempre. Un cop decidida la inversió, ja no hi havia res a fer i, per tant, el que calia era enfortir el projecte universitari i cercar com potenciar les dues universitats i si cal buscar-ne la llavor d’un altra. Reduir l’espai no ens sembla una bona opció i segur que el Centre Tecnològic hauria trobat, al mateix rengle, i ben a prop, un bon local. Espais no n’hi falten.
