Spain Confederation & State of Catalonia ?

Si les coses van com sembla que aniran en relació a l’Estatut per part del Tribunal Constitucional i amb el finançament, potser que comencem a parlar clar a la gent. Està preparada la societat catalana? L’hem conreat prou com perquè entengui la gravetat de la situació i recolzi un plantejament polític de més profunditat? Si un ampli cos de País no ens fa d’alçaprem, els polítics difícilment podrem pressionar cap palanca.
Estic convençut de que el tractament de la realitat amb el filtre del que és “políticament correcte” ens fa molt mal i no ajuda. El que els polítics en general i, també molts líders d’opinió, intel·lectuals, empresaris, etc no diguin en públic el que expressen en privat ens fa molt mal i no ajuda gens a que la gent prengui consciència de la realitat, elevi el seu nivell crític i, finalment, participi políticament de forma activa. Ja sé que no és amb aquest tema tot sol, sinó amb tot que passa això. En general, sembla que hom temi sortir del guió de la mediocritat. Avui dia, està ben vist ser superficial i frívol. És el compromís el que ens costa !
Faig aquesta reflexió en el sentit de que ja fa temps que penso quines podrien ser les sortides acceptables i que, majoritàriament, podessin ser seguides per la gent d’aquest País.
Una sortida possible podria ser l’estat confederal. Això és, pactant políticament la Confederació espanyola però partint d’un Estat propi.
Hem patit per tirar un Estatut endavant perquè no teníem el País al costat i ha estat, en general, cosa només de la classe política però, si féssim aquest pas, ben explicat a la gent amb el que significaria, no ens aturaria ningú.
Al final del que estem parlant és de que cadascú a casa seva que s’administri com vulgui i, en el que ens posem d’acord –des de la igualtat- cedim una part de sobirania representativa pactant els objectius comuns.
Ho deixo aquí. Ja ho anirem discutint ...

Seleccions catalanes a Mataró

Avui s’està celebrant a Mataró el dia de les seleccions catalanes amb un ampli ventall d’activitats esportives i promocionals.
Objectiu, la normalització nacional. Sense anar contra ningú, i a favor de l’esport català, estic convençut que aconseguir que Catalunya jugui competicions internacionals oficials beneficiaria a l’esport en general promocionant l’esport de base ja que tindria major projecció.
Al matí he anat al CN per veure guanyar 12 a 9 al Catalunya – Austràlia de Waterpolo, després a voltar pel parc central i a mig dia, al dinar oficial.

Gràcies Plataforma.

Catanyòlia: TV3 acutxilla la llengua catalana

Vet aquí un video que un amic m'ha fet arribar: "Catanyòlia: TV3 acutxilla la llengua catalana".
Es tracta d'una paròdia del que passa diàriament a la nostra televisió catalana, en principi la que hauria de protegir i mantenir la nostra llengua viva.
TV3 es va crear per protegir i tenir cura del català, i doncs, què és el que trobem? Barbaritats i més barbaritats.
Si us plau, escolteu el vídeo.

No ens fiem, ni ens relaxem; actuem i cuidem el que és nostre.

Felicitats als que han tingut aquesta iniciativa!

Per sortir de la crisi: més i millor

Aquest és el meu article que podeu llegir a la revista Valors.

La feina és -m'agrada veure-ho així, per una qüestió de temps dedicat- la segona corona de confortabilitat de les persones després de la família. Demostrat com està que necessitem treballar per viure, hem de procurar que aquesta activitat ens reporti quel-com més que una contraprestació en format monetari. Hi ha d'haver també el cobrament en forma de satisfacció per la feina ben feta, per la comanda aconseguida, les peces ben acabades, el lliurament en hora i qualitat, la satisfacció del client o el ciutadà administrat, l'orgull de pertànyer a l'equip, sentir-se apreciat i valorat. En definitiva, ser feliç allà per transmetre felicitat, també, a tot l'entorn laboral i retornar al món familiar amb l'autoestima vital intacta. No ens enganyem: no ser feliços a la feina no ens deixarà ser totalment feliços.
En un món cada dia més globalitzat i competitiu, les regles per sortir-nos-en continuen essent les mateixes d'abans: més i millor. Treballar més i millor en el mateix temps i si és possible en menys. La productivitat al nostre país és quelcom que, desgraciadament, ens allunya cada dia més de la competitivitat global i, sense adonar-nos-en té un resultat pervers que fa que es desincentivi l’emprenedoria i, amb això, el cercle de la generació de prosperitat no es retroalimenta, amb el perill que representa pel futur, sobretot, dels nostres fills.
Estic d'acord en què amb el nivell de preus assolits ens els darrers anys, el mileurista té complicat seguir el ritme imposat per la societat d'avui. Crec que la única manera de sortir-ne no és el planyiment sinó la convicció de què cal millorar la preparació i demostrar una actitud de voluntat de superació en tots els sentits. Si la reacció a una feina poc remunerada és el planyiment i el desistiment, aviat el desànim provocarà una lògica de decadència del rendiment. Potser aquest efecte és imperceptible al principi perquè és inconscient però, al final, l'efecte hi és i quan un se'n adona, si és que això passa, és massa tard i ens podem haver convertit en una persona improductiva. El resultat és sempre el mateix: ser superat per un company o companya, ser acomiadat o, en el pitjor dels casos, que el baix rendiment s'encomani fins que aquest faci metàstasi a l'empresa i aquesta s'enfonsi.
No vull deixar de dir que aquests estafadors globals que han generat la crisi financera aprofitant-se de la cobdícia humana i hiperalimentant l'especulació en format piramidal ens han fet molt mal. Clar que sí. Aquest model econòmic de liquiditat monetària sumat a les diferents condicions específiques del nostre país ha empès a l'endeutament fins a nivells insospitables fa uns anys a les famílies i a les empreses que, avui, quan la banca retorna bruscament als criteris defensius "tradicionals" ens demanen més avals, tipus diferencials molt més elevats, o ens financen percentatges més baixos de les inversions, o senzillament opten per reduir el risc rebaixant-nos el risc, el resultat és l'escanyament d'una economia que s'ha anat acostumant a viure a crèdit i que s'ha trobat que havia oblidat l'estalvi perquè, senzillament, aquest estava poc o gens reconegut i menys incentivat.
Molt bé, direu... i què hi té a veure... doncs res i tot. Vull dir que amb els estafadors globals d'algun tipus o altre hi haurem de conviure ens agradi o no. Els hem de combatre però n'hi ha hagut i n'hi haurà. A mi, personalment, em costen d'entendre tants forats econòmics i tants pocs noms de responsables. Fins i tot podrem dir que segur que hi havia qui ho veia a venir i no va fer res, etc... però, la realitat és que la crisi hi és i que costarà de marxar però, mentre estant, nosaltres què hi farem? Ens planyem? O és millor aprendre'n i fer el que només nosaltres podem fer? Jo crec clarament que la segona opció és la única sortida. Hem de contestar al món que nosaltres estem disposats a lluitar. Hem de verbalitzar clarament que volem tornar a ser reconeguts per la nostra aptitud i actitud. Que si per ser competitius s'han de treure millors notes, s'ha d'estar concentrat en el que es fa, s'ha de saber idiomes, s'ha de treballar amb una rialla d'orella a orella i s'ha d'estar alerta al mínim desig del client o administrat... hi estarem i ho farem. I si per això, per aquesta feina ben feta, si pel nostre més i millor no rebem la compensació que creiem que ens mereixem, la negociarem amb fermesa però si no aconseguim avançar, segur que trobarem un altre lloc on aportar-hi el nostre valor o tornarem a encarar el camí del propi negoci. En cap empresa pot ser que tot siguin directors però ai d'aquell director que no sàpiga reconèixer la vàlua dels seus col·laboradors! A la llarga, aquella empresa també anirà malament, si no és que el Consell no se'n adona abans pels baixos resultats de l'empresa (responsabilitat de la direcció) i per tant en busca recanvi.
Al final, tot el que dic és pur sentit comú o experiència viscuda, potser sí. Ara bé, m'atreveixo a afirmar que d'aquesta convicció en podem treure la força per sortir d'aquesta crisi. Esperar que passi està bé però els bons temps només arribaran per nosaltres, individualment, si ens els guanyem. Per cada pam de benestar hi ha milers de candidatures.

Joan Mora és empresari.

PLE MUNICIPAL DE JUNY

Aquestes són les nostres Propostes, preguntes i precs pel proper Ple municipal del dia 11 de juny:

• Proposta de Resolució conjunta per l'adhesió al VI Manifest 2009 de la fibromialgia i d ela síndrome de la fatiga crònica


• Proposta de Resolució per a l'adhesió a la campanya "Aconseguir la recepció de les televisions en català a tot el territori lingüístic"


• Proposta de Resolució sobre la celebració de l'Any Amades


• Proposta de Resolució perquè es revisi el Pla Local de l'Habitatge


• Proposta de resolució referent a la utilització de vehicles elèctrics


• Pregunta sobre els ajuts als malalts d'Alzheimer


• Prec per tal de que l'Ajuntament estableixi acords amb portals de recerca de feina


• Pregunta sobre els ajuts al patrimoni amb càrrec a l'1% cultural


• Pregunta sobre la manca de plànols de la ciutat amb el nom dels carrers a les oficines de turisme


• Pregunta referent a la seguretat a les escoles


• Pregunta referent al trasllat del centre de trasnformació del carrer Sant Antoni


• Pregunta referent a la ubicació del Festival Cruïlla de Cultures a l'espai IVECO


• Prec pel condicionament d'un espai d'estacionament provisional al sector IVECO-PEGASO


• Pregunta sobre la signatura a porta tancada de la compra-venda del solar del carrer Badia cantonada amb Ronda Alfons XII

A casa, satisfet pel resultat de les Europees. Tremosa a Brussel·les.

Tinc sensació de tranquil·litat i no em trobo cansat. Potser és que la sensació d’haver fet tot el que hem pogut, personalment i col·lectivament, em permet anar a dormir amb la consciència tranquil·la. Demà analitzarem bé els resultats. D’entrada, crec que fem bé d’anar treballant el tema de la regeneració democràtica perquè superar la elevada abstenció del 2004 semblava impossible i ha passat. Suposo que la crisi que patim ho agreuja però la campanya dels dos grans espanyols segur que també.
El fet de que CiU siguem la única força que, a la Ciutat, ha guanyat en vots (més de 1200) tot i haver-hi més abstenció, i el fet de la patacada general del tripartit local amb el PSC al capdavant també em deixen un bon gust de boca però caldrà analitzar-ho amb calma. Tot i això, cal felicitar al PSC per haver guanyat les eleccions.
No vull marxar sense, però, agrair des d’aquí a tots els que han treballat professionalment en donant suport a les eleccions d’avui, als mataronins i mataronines que els ha tocat ser a les meses electorals, als interventors/res i apoderats/rades, i a tot l’equip de CiU que ha treballat en la campanya.

Podeu veure algunes de les "imatges de campanya de CiU" aquí
Ah! I jo soc tant poc diputat europeu ara, com quan m’he llevat ... què hi farem !!! ;-)
... a dormir perquè m’espera una setmana d’autèntica bogeria i ara ja és demà.

Ja he votaaaat !!!! Europees 2009

El títol que m’ha sortit em recorda a una cançó de la Trinca.
A tres quarts de nou ja era al col·legi per votar. La gent s’hi ha anat apropant de mica en mica, sense aglomeracions, però a ritme normal respecte a d’altres ocasions.
M’he estat ben bé una hora davant per allà i el ritme era el normal.
Veurem al vespre.
La democràcia es defensa, també, votant.
Després, aturada tècnica per esmorzar i a voltar per col·legis a agrair la dedicació de la gent de les meses. A les dotze érem a Santa Maria a la diada castellera i pel descobriment de la placa que la acredita com a plaça de 9 i després a continuar la feina.

Final de campanya a l’Hospitalet

Quan he arribat a l’Hospitalet en Tremosa em diu: “Joan, ja s’acaba això ...” Ni t’ho pensis ! Tot just ara comença tot. Les campanyes, per dures i cansades que siguin, passen que ni te’n adones perquè no pares ni un segon. Però ... en la vida d’un polític, l’endemà és quan es treballa més de gust i comença la feina de veritat. Les campanyes son el preu que s’ha de pagar i cada vegada tinc més clar que no serveixen per a res. Vaja, sí ... per cansar més a la gent i desencisar-la més. Cada dia estic més convençut que la gent ens escolta molt més quan no hi ha res en joc. Deu ser perquè tenim poca credibilitat. En fi ... l’acte d’ahir va ser molt maco i emotiu, això sí, i va servir, un cop més, per demostrar que en tenim ganes.

Nova manca de transparència del tripartit de Mataró amb l’afer de la gran superfície.

La comunicació de l’arribada de la gran superfície s’ha de veure des de dues vessants:

1- CIU sempre ha treballat activament per l’arribada de la gran superfície, tot i que en unes mides més reduïdes, vigilant que no pugui malmetre el petit comerç local.

2- Les coses no es poden haver fet pitjor, i no hem acabat:
En els primers dibuixos la gran superfície convivia amb el patrimoni (Can Fàbregas)
L’intent il·legal de descatalogació, després l'intent de construcció d’una rèplica i finalment la capgrossada, fora de tota lògica, del trasllat.
El de menys és que no s’hagi comunicat als grups municipals o si ha estat fet amb voluntat electoralista. Com a mínim, des de CiU ja intuíem fa dies que podria anar així. La comunicació pública d’una signatura sense explicar condicions ni permetre preguntes només pot tenir un objectiu: voluntat de no ser transparent.
Per què, davant d’una situació de crisi com la que patim, es juga demagògicament publicant xifres diferents de creació potencial de llocs de treball sense concretar-ne dates i, sobretot, sense que qui ha de fer la construcció i contractació en digui ni una paraula ni molt menys compromís.
Per què no s’ha explicat amb transparència i a fons, des del punt de vista econòmic, la operació?
CiU preguntarà, al proper ple, aquestes coses perquè, per tota la informació de la que disposem, pensem que el vestit a mida que s’ha fet a la gran superfície podria arribar al punt de que se li vengui per sota del cost econòmic que hi ha invertit la Ciutat, tant el propi Ajuntament com, i sobretot, la mateixa societat municipal PUMSA.

En definitiva, massa interrogants per un llarg historial !

Editorial del capgros digital.

D'amagatotis, segons EL PUNT.

Tu tries qui defensarà Catalunya a Europa !

Jo, ja fa dies que vaig dient que a CIU no ens amaguem.

Beques empresarials als estudiants de la EUM

Normalment no parlo gaire, o més aviat poc, de les coses que faig com a empresari però aquesta d’avui sí perquè crec que és prou significativa i n'estic orgullós.
Fa molts anys que pertanyo al Consell Empresarial de la EUM, ara del TCM. Des que la Mar Isla -antiga Directora- el va muntar es va anar envoltant de moltes empreses de la comarca i ens va anar involucrant en el projecte universitari intentant sempre que els alumnes de la EUM tinguessin referents empresarials reals.
Una de les coses que va crear van ser les beques. En el nostres cas, donem dues bosses de viatge (ajut econòmic) per a alumnes que surtin fora per a millorar el seu anglès. I és això el que vull remarcar, sense el domini de l’anglès, serà molt difícil sortir-se’n en un mon tant globalitzat.
En paraules que avui ha dirigit als alumnes becats, Jordi Triginer de Metalogenia, crec que ha expressat l’esperit amb el que ho fem: “les empreses busquem, amb aquests ajuts, que les universitats millorin i formin els professionals que necessitem”.

Altres beques eren les de Conserves Dani, Golden Hotels i Aqua Hotels.

Antoni Uix, Director del TCM, i la nova directora de la pròpia EUM, Montse Vilalta, han remarcat també la importància de l’esdeveniment i de mantenir aquesta estreta relació que tant ha costat teixir.

Notícia del capgros.

Nota de la pròpia EUM

Campanya a Terrassa, Montgat i Debat a Televisió de Mataró

Aquest matí a primera hora, amb en Josep Rull -Diputat al Parlament i cap de llista de Terrassa- hem fet mercat a Terrassa i després roda de premsa per remarcar les nostres propostes econòmiques.
A la tarda, hem gravat el debat de TVM. Avui, hem repetit per part del PP l’Antoni Bosch, del PSC-PSOE la Consol Prados i jo mateix. IC i ERC han canviat i ha vingut l’Ernest Urtasun i la Marta Rovira. En part, la durada ens ha permès potser explicar-nos millor però també tinc la sensació de que s’ha fet una mica massa llarg, sobretot la primera part del debat.
Al vespre, primer he anat a acompanyar als companys de Montgat i després hem fet reunió de Grup Municipal i executius per preparar el ple de la propera setmana (podria ser llarg) i veure tots junts el debat per poder-lo analitzar i corregir coses pel futur. Ens ho hem passat bé. El que més m’ha sobtat, però, és que fora del plató, es veu menys intensitat de debat perquè molts comentaris calents del debat i interpel·lacions no es veuen perquè el que no està parlant te el micro tancat. Això li fa perdre una mica de naturalitat. Deuen ser coses de la tècnica de TV (que no qüestiono) perquè, si no, potser seria una olla de grills.

Les meves intervencions: part 1, part 2, part 3, part 4, part 5, part 6, part 7, part 8 i part 9.

A més, podeu trobar més vídeos a CiUTube.

Tarda de gravacions de TV per les eleccions europees de diumenge.

Aquesta tarda hem gravat un debat pel MD a la Sala Cabañes.
El debat, conduit per la Sara Escriu, ha estat distret però potser una mica massa pautat. Pel meu gust, clar. Espero, però, que demà a les deu del vespre, la gent que el vegi el trobi distret i, sobretot, n’extregui la conclusió d’anar a votar. Així ho espero.
Pel PP ha vingut l’Antoni Bosch, President del PP Barcelona, la Consol Prados pel PSC-PSOE, l’Andreu Francisco, Alcalde d’Alella per ERC i el Xavier Serra per IC.

Després, he visitat els estudis del Canal Català Maresme per gravar una entrevista amb la Cristina Iglesias.

Demà, també gravarem un debat a Televisió de Mataró.

I tot ... estarà en antena demà mateix, dimecres. L’entrevista del CCM s’emetrà a les 20,30h. i els debats a TVM i MD, a les 22h. Tot juntet!

Vols caldo? Tres tasses!

Si la signatura és a casa del notari amb el Gerent de la Societat i El Corte Inglés, què fa el tpt municipal a la sala dels lleons si no és electoralisme?
Ja ho vaig dir i ha passat.

Campanya a Calella i Malgrat

Avui hem tingut tot el dia en Felip Puig a la comarca. Hem dinat a Calella amb la Montserrat Candini i sopat a Malgrat amb la Neus Serra. A Tots dos llocs hem omplert la sala tot i ser dilluns.
A la tarda, en Felip, s’ha reunit al port d’Arenys amb els pescadors, acompanyat d’en Benet Maimí i en Joan Morell.