Per la nit de pluja que ha fet, semblava que no podríem sortir però com que el radar no enganya, després de comprovar que el front ja estava passant, ens hem decidit a sortir. Això sí, hem rumiat què fer per no embardissar-nos massa i no quedar xops. Al final hem provat de sortir del mateix Espinavell però nevava (probablement per l’efecte de la rufa) i hem tornat una mica enrere i deixat el cotxe una mica més avall, ja a la carretera de Molló, al camí de Can Freixa. D’allà, la primera intenció era anar fins a Camprodon però per coses de la vida “tira cap aquí, tira cap allà, anem per Sant Sió (Ascensió), anem a Llanars, per Feitús, etc.” ens ha passat allò de quan no tens rumb que vas canviant d’objectiu sobre la marxa i l’hem anat allargant. Seguíem la línia de neu molt emboirats però a mesura que anava escampant s’obria el paisatge meravellós on fins i tot el Comanegra se’ns ha presentat vestit de blanc. Suposo que el front de la nit ha deixat una emblanquinada que ha repintat de blanc tots els cims. Al final però, hem anat a petar a Freixanet i allà, xerrant amb la experiència de qui en coneix tots els racons hem volgut provar un altre via per tornar a Molló passant per la “Veremetera” i no se pas què més. Evidentment no ens hem perdut perquè teníem molt clar on anàvem però sí que hem fotut alguna marrada pel “tira per aquí/ tira per allà” i descobrint indrets fantàstics del Quin País que tenim ben a prop i no veiem perquè sempre anem de travessa i mai pentinem el tros. Arribats a Molló, 2,5Km més fins al cotxe i cap a fer la cervesa preceptiva. Al final, entre “pitos y flautas” devem haver fet cap a 15km des de les 8 del matí fins a la una. Avui, l’equip érem en Joan Vila, en Toni Suriñach, en Quim Bruna i l’Isidro, el nou fitxatge que ens ha demostrat com es va d’excursió amb els ganyips i el cafè barrejat.
Quin País !!!
