Des de l’estiu passat que només he tocat la moto per anar a futbol i poca cosa més. De vegades penso que l’hauria de pujar al despatx i utilitzar-la per seure-hi ;-)) Seria la manera d’anar-hi ...
Ahir, tot i que tard, l’sms motarra convocava les màquines i, amb en Vicent i en Pep, hem sortit aquest matí. Sense objectiu fixat, hem intentat allunyar-nos de les vies de retorn a BCN per tal de no trobar embussades i, per Parpers, hem anat a petar a Santa Fe on hem esmorzat com és de consuetud.
Feia un matí esplèndid però el Montseny tenia una corona de boira que el feia encara més atractiu. La primavera encara no hi ha esclatat i l’ambient era d’hivern, fins i tot amb una mica de neu a la cuneta. Paisatges impressionants a tocar de casa que, sobre la moto, encara semblen més espectaculars. El ferm en excel·lents condicions i amb seny, hem anat gastant rodes.
De Santa Fe fins a l’Eix i fins a Vic on hem girat cua i tornat enrere fins a agafar el trencant cap a Arbúcies i després a Breda i Sant Celoni fins a Llinars i després cap a casa passant per Dosrius.
A veure si no triguem tant fins a la propera sortida ...
Tot seguit, cap a menjar la mona del meu fillol amb pares i germanes. Aquest any, i sembla mentida, encara no havia menjat calçots i el pare els ha cuit a l'hort i baixat a casa on també hem fet la carn a la brasa i al darrera un bon tall de mona. D'això sí, fins l'any que ve.
