La pluja d’ahir a la nit, suposo, ha desencantat a molta gent i, fins i tot, aquest mateix matí estava tant tapat que algú pot haver pensat que no sortiríem. Tot i això, una desena d’irreductibles hem arrencat de Vallter, per la pista de debutants i a la dreta cap a xemeneies fins agafar el corriol que s’enfila cap al Pla de la Regalíssia i cap a la carena que s’enfilaria cap a Bastiments per l’esquena d’ase. Nosaltres però, hem anat cap al fons de la Vall, a la dreta de Bastiments, pel camí ben marcat, i fins el fons on hi ha el llac de Bacivers. Allà hi hem esmorzat, amb la gresca habitual, tot i que ens hem hagut d’abrigar com a l’hivern i protegit del vent al millor racó que hem trobat. Sense torbar-nos, ens hem enfilat per darrera la barraca que hi ha al peu del Pic de Bacivers, fins a trobar la carena i el mateix Pic. Conforme guanyàvem alçada es feien evidents els núvols baixos, per sota de la nostra cota i que configuraven unes vistes magnífiques sobre els 360 graus. Veure el circ del Canigó sobre un tortell de núvols també ha estat un bon incentiu.Després d’aturar-nos al Pic de Bacivers per veure’n el pessebre que hi instal·laren els companys, crec que va ser el desembre del 93, hem continuat carena amunt, fins l’últim coll, des d’on hem saltat a la dreta, cap a Coma Mitjana. Abans però, hem pogut veure l’àrnica que sortien ben bé entre les pedres. No era massa dret i de seguit hem sigut baix. Aturada per desabrigar-nos i amunt altre cop, cap al Coll del Freser (o Coma mitjana) des d’on hem fet la diagonal fins al coll de la marrana, aquest cop passant ben bé pel mig dels ronyons del Bastiments. De la marrana a l’estació, res a explicar llevat de veure una euga morta, de la que els voltors i altres rapinyaires només han deixat pell i ossos.
Aquí en trobareu el post de l'article que, en Joan Vila, ha publicat avui mateix al Diari de Girona i un vídeo gravat fa un mes i pico, fent el mateix recorregut.
