27 d’agost de 2010. Pregó Serenata del Carrer de Sant Ramon.
Bona nit a tothom. És de consuetud, en començar, agrair l’honor que se’m fa –en nom de Convergència i Unió- de ser el pregoner d’aquesta cent quaranta-cinquena Serenata del vostre carrer de Sant Ramon.
Seré breu perquè estic segur que no heu vingut a escoltar a cap polític i espereu les Havaneres, però tampoc trencarem la tradició i intentaré fer-ho tant bé com sàpiga. Tot i que ja fa quatre anys que estic en primera línia política local, us ben asseguro que he passat algun nervi des que en Gallemí em va venir a convidar.
Primer vaig pensar que quedaria molt erudit dissertar sobre els fets de Sant Ramon nonat al nord d’Àfrica com a Mercedari redimint i alliberant captius o confortant cristians i fins i tot convertint algun mahometà. També vaig pensar mirar d’entretenir-vos parlant d’història d’aquest carrer, del de Pasqual Madoz, el de Mitja Galta, o de les mateixes Serenates de Mataró però ... com que sembla que això ja ho sabeu tots i a més us ho han explicat cada any, doncs ho he aparcat. Ara tinc un dossier importantíssim sobre el tema !
Al final, he preferit filosofar sobre el sentit mateix d’aquesta festa i dels valors implícits que hi hem de saber buscar i trobar. De vegades, pel fet mateix de perdre’ns en la frivolitat superficial d’una festa més, ens hem oblidat del fons veritable que representa l’esperit de la Serenata.
Perquè, fixeu-vos: no és cert que després de la família i els amics, és en el veïnatge on hi trobem el sentit més proper de la solidaritat ? Avui, afortunadament, les distàncies se’ns han escurçat i la capacitat de les administracions públiques de solucionar problemes ha crescut molt, fins i tot fins a semblar que ja no calien certs comportaments familiars o de bon veïnatge (greu error al meu entendre). Tinc la sensació de que, havent avançat molt, també hem perdut alguna cosa d’aquella fraternitat entre veïns. Anar pel carre, ser saludat i correspondre és motiu d’alegria constant: bon dia ! bon vespre ! Passi-ho bé ! ...
Conèixer els veïns ens aporta seguretat i confiança. Hi ha molta saviesa popular darrera el veïnatge. Per exemple i tot i que jo no en vaig fer cabal, de petit sentia allò de “si vols estar ben casat, casa’t al mateix veïnat”. Però n’hi ha molts més com ara “Qui te la teulada de vidre, no tira pedres a la del veïnat”, “si vols saber quin tipus de persona és, espera a que s’enfadi amb els veïns”, “bones tanques fan bons veïns”, “més val un bon veí que un amic llunyà” . Si us els escolteu bé, veureu que ancestralment s’ha donat al veïnatge un valor intrínsec a reconèixer i, si cal, com que fa modern en reivindicaré una versió actualitzada que en direm “Serenates 2.0”. Més encara! Estic convençut que fomentant-les, insuflaríem a casa nostra un guariment contra molts mals d’avui com són la soledat o l’egoisme.
Probablement des del moment de l’aparició de la Televisió que va abatre molt la conversa familiar, no havíem rebut cap altre impacte tant important com el dels darrers anys: els ordinadors i els mòbils ens connecten a internet amb tot el món i n’hi ha molts que no saben o sabem viure sense blog, Messenger, Twitter, Facebook, skype, o d’altres, perquè ens aporten relació social, informació i sobretot, comunicació immediata. Sense anar més lluny, aquest pregó estarà pujant, automàticament, a internet des del meu blog perquè així l’he programat per aquesta hora. Ben segur que més d’un dels presents en farà –si no ha fet ja- alguna fotografia o comentari que pujarà també a les xarxes socials. Des d’allà, qualsevol amic o amiga, des de qualsevol punt del planeta, se’n recordarà de la Serenata del carrer Sant Ramon de Mataró perquè l’imatge li hi transportarà i permetrà fins i tot iniciar una conversa a base de missatges d’anada i tornada que poden durar dies i dies i enganxar a més i més gent. Així, retrobar amistats des del núvol és fa molt senzill, i difondre’n tot tipus d’informació és l’esport mundial més de moda (llàstima que normalment es fa assegut).
I ara pensareu ... on vol arribar aquest en Mora amb això de les Serenates 2.0 ... ? Doncs al fet de que hi ha alguna cosa que falla quan aprofitem tant bé la capacitat de relació que ens donen les noves tecnologies i, en canvi, potser hi ha cada vegada més desconeguts entre els nostres veïns més propers, que tot i no ser el cas del carrer de Sant Ramon, sí que ho és si parlem en general.
Per tant, i no voldria posar-me transcendental ... sobretot perquè ara comença una festa que precisament va en la línia que esmento, el que hem de pensar és que, d’alguna manera, fa 145 anys o més, amics i amigues del Carrer Sant Ramon i rodalies, ja us vau connectar a la vella autopista de la informació: era el carrer 1.0 !!! i allà vau encetar aquesta nova via de relació. Als joves els haurem d’explicar que la Serenata és la precursora de les xarxes socials, i als més grans doncs, que no s’atabalin amb això d’internet perquè al final, és com una Serenata però a tot hora i amb l’inconvenient de que no pots fer ni el gelat, ni la cervesa ni, molt menys, tocar cuixa o ballar perquè, el carrer, més que a internet, és el punt on retrobar vells coneguts, fer noves relacions, compartir experiències i vivències, desfer mals entesos, i on perquè no? enamorar-se bojament de l’hereu o la pubilla dels veïns gravant per sempre el record el primer petó.
Sapigueu que m’enorgulleixo de com manteniu aquesta tradició i la nostra identitat en forma de Serenata perquè també així es fa Mataró i, també així es fa Catalunya. Que mai us falti l’empenta ni la il·lusió. Si donar fa més feliç que rebre, en aquest carrer hi ha molta felicitat perquè s’ha fet i es continuarà fent, molta Serenata !
I acabo, apart d’agraint la paciència per escoltar-me, fent un reconeixement a la feina de tots els que la feu possible perquè tot just acabada la de l’any passat ja esteu pensant en què fareu el vinent. I recordar, com heu fet vosaltres en el programa, a dos col·laboradors incansables de la Serenata, persones que malauradament ens han deixat recentment: en Ventura Blanch i en Miquel Batlle, amic, de qui permeteu-me que manllevi la poesia que va escriure l’any passat per la ocasió:
Sant Ramon Nonat
Patró d’aquest veïnat
per la vostra gran bondat
ompliu les vostres llars
en pau, amor i felicitat.
Que per molts anys conserveu i traspasseu la Serenata!
Visca la Serenata del Carrer Sant Ramon, visca Mataró i Visca Catalunya !
Joan Mora i Bosch
President de CiU a Mataró.
