El proper dimarts 23, fem un Ple extraordinari per aprovar inicialment el PAM i el Pressupost 2015 i aprovar definitivament les Ordenances Fiscals de l'exercici 2015.
Ordre del dia
19/12/14
Ple extraordinari desembre 2014
El proper dimarts 23, fem un Ple extraordinari per aprovar inicialment el PAM i el Pressupost 2015 i aprovar definitivament les Ordenances Fiscals de l'exercici 2015.
Ordre del dia
2/12/14
5/11/14
27/10/14
Ple extraordinari d'octubre
El proper dijous 30, fem un Ple extraordinari per aprovar provisionalment les Ordenances Fiscals de l'exercici 2015.
Ordre del dia
20/10/14
Festes de Sant Simó, una festa amb gruix històric
L'imaginari emocional de Mataró té a l'Ermita de Sant simó un dels seus llocs de referència. Segurament pocs indrets com aquest han estat tan presents a les vides de les mataronines i dels mataronins. En el decurs de la història ha estat referència de navegants ("ja veig l'ermita de Sant Simó, axiò vol dir que hem arribat a Mataró"); de viatgers que tornen a casa ("bé, ja som a Sant Simó, ja hem arribat") o de viatgers que marxen ("quedem a Sant Simó i sortim plegats"). La vella Ermita ha estat lloc de trobada de moltes generacions de petits i grans que han compartitt un dia de lleure, la cerca del famós sabre endolcit: una peça de pastisseria que recorda els sables dels vells corsaris. És el dia de la seva festivitat, el 28 d'octubre. Ni el primer tren de la Península, el que va unir Barcelona amb Mataró, es va voler perdre aquesta diada. Per això el seu primer trajecte, justament va arribar a l'estació de la nostra ciutat el 28 d'octubre de l'any 1848.
Sant Simó és sinònim de senzillesa, d'acolliment i de caliu. La seva ermita se sap modesta, petita i important, com la Nau Gaudí; se sent plena de records dels que hi han fet cap en alguna ocasió, com Santa Maria en ple ofici de Festa Major; i es veu maca, radiant i atractiva, com una posta de sol. I, sobretot, se sap, se sent i es veu forta, combativa i resistent, perquè quan Les Santes encara no eren Les Santes, les festes de Santi Simó ja eren les festes de Sant Simó, és a dir, ja existeixen a l'imaginari de mataronins i mataronines.
Mataró fa el seu camí, creix, s'obre a nous horitzons, però sap que sempre podrà tornar a l'ermita marinera de Sant Simó i trobar-se una mica més a si mateixa.
2/10/14
.JPG)
18/9/14
Ple municipal extraordinari setembre
Aquest dimarts tenim Ple extraordinari amb motiu de la Proposta de resolució que presentem els grups municipals CIU, ICV-EUIA i CUP de suport de l'Ajuntament de Mataró a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9N.
Ordre del dia
10/9/14
M’he mullat per l'ELA
Aquesta setmana he acceptat el repte que em
van llançar els Armats de Mataró per sumar-me a la iniciativa de l’Ice Bucket
Challenge per donar a conèixer la malaltia de l’ELA (Esclerosi Lateral
Amiotròfica). Us deixo un vídeo de testimoni de la meva remullada amb
aigua freda, tal i com marca el repte. A més, he fet una donació a la Fundació Miquel Valls que
lluita contra l’esclarosi múltiple, i he nominat a la resta de regidors del
govern, als periodistes que cobreixen la informació local, i a la colla de la
Momerota.
He de reconèixer que jo era una mica escèptic
sobre aquesta acció viral, però em van convèncer de que gràcies a fer-ho així
hi ha molta més gent conscienciada. I, sobretot, cal afegir-hi el donatiu. Per
això us animo a sumar-vos a la iniciativa i sobretot a fer aportacions als
següents comptes:
Ingrés al compte de "la Caixa": 2100.3422.1622.1010.3820.
Ingrés al compte de CatalunyaCaixa: 2013.3288.90.0200041929.
Ingrés al compte del BBVA: 0182.1615.22.0201676803
3/9/14
8/8/14
Serenata del carrer Sant Ramon 2014
Hi havia un temps on el carrer era el lloc de trobada habitual dels ciutadans; el lloc on s'hi feia més vida social. Pocs carros o pocs cotxes, poc perill i moltes ganes de compartir conversa a la fresca, tot matant el temps asseguts al portal o al voltant d'una immensa taula amb els veïns. Si, a més, s'hi afegia l'ingredient de la diversió amb un toc de música i una mica de sopar podem dir que la serenata ja estava muntada. Tot en la seva justa mesura; i ja se sap que la mesura justa no està escrita, s'intueix.
La Serenata del carrer Sant Ramon és fruit d'aquell moment històric de fa 149 anys, quan els carrers de la ciutat vivien la seva pròpia identitat amb saraus a la fresca i sopars de veïns. A la Revista Mataronesa del 8 de setembre de l'any 1865 trobem per primera vegada una referència escrita de la Serenata del carrer Sant Ramon, al costat de la del carrer Sant Agustí, carrer Nou o Sant Roc, entre altres.
Mataró dedica el 2014 a parlar dels valors; cada més un valor. La Serenata cau de ple enmig de dos d'aquests valors, el de l'acollida (agost) i el de la identitat (setembre). Un i altre valors, el carrer de Sant Ramon els té ben interioritzats. Acollida com a sinònim d'inclusió, d'acceptació, de saber compartir un espai on tots els veïns hi són protagonistes. I identitat com a definició del sentir d'un carrer de Mataró que se sap amb tradició i que no vol deixar de lluir la seva personalitat.
La Serenata té tradició, pòsit històric i força, i és un referent obligat quan l'estiu comença a acomiadar-se.
Ànims, per molts anys, i que continuï el ball.
30/7/14
Les Santes 2014: Recull de fotos
Ahir vam acomiadar Les Santes 2014, la nostra Festa Major. Tal i com vaig dir en una entrevista a Mataró Ràdio, els que vivim Les Santes sentim que són la millor Festa Major de Catalunya. I és possible per la dedicació, entusiasme i esforç de les colles, els tècnics, els voluntaris, les entitats i els ciutadans que, d'una manera o altre, contribueixen a fer d'aquests dies una gran celebració i un orgull per Mataró.
Vull donar les gràcies a tots, professionals i voluntaris, que han treballat aquests dies perquè tots poguessim gaudir de la festa. Ni tan sols la pluja, que ens ha esguerrat algun acte, ha impedit que els mataronins i mataronines celebrem Les Santes com cal.
Ja falta menys per les Santes 2015. Glòria a Les Santes!
28/7/14
En defensa dels alcaldes
La setmana passada em van notificar la meva
imputació, juntament amb la resta d’alcaldes que formem part de la Federació de
Municipis de Catalunya, per l’assumpte dels
suposats sobresous. Una situació que em disgusta i m’entristeix perquè, com he
reiterat des del moment en què es van donar a conèixer els fets, en som
innocents. No m’agrada aquesta situació que atempta contra el cor mateix de la
democràcia i ens fa mal com a societat. Però entenc també que la imputació ens
permetrà explicar que som innocents, que els alcaldes no hem fet res mal fet i
que tot plegat és una injustícia. Així li manifestarem a la jutgessa i ho
defensarem on calgui.
Ho he explicat molts cops i ho explicaré les
vegades que faci falta: Les quantitats que vam percebre estaven declarades a
Hisenda amb el seu corresponent IRPF. Mai va haver-hi cap voluntat d’amagar res
i no vam tenir cap sospita que la Federació de Municipis no estigués fent les
coses bé. No vam dubtar mai d’una entitat on alcaldes i tècnics ens assessorem
de com fer bé les coses. I quan, a través dels mitjans, em vaig assabentar que
se’ns investigava i que un informe qüestionava els pagaments, vaig ser el
primer en fer un dipòsit cautelar dels diners i de retirar-me dels òrgans executius
de la direcció fins que se’ns expliqués bé el que s’estava investigant.
25/7/14
Les Santes 2014: La Crida
Mataronines i Mataronins! D’aquí, d’allà i
d’arreu! Ja les tenim aquí! Hem esperat tot un any però ja són aquí!
L’Herald, diligent, ha fet la seva feina i ha proclamat
la festa major als quatre vents. A tall de tastets, hem fet l’exposició d’en
Quim Puig, el Festival d’orgue, les Santes esportives, els Capgrossos ens han
fet gaudir de la millor diada de la història, els Ball de diables s’han superat
amb la mostra i l’Encesa, les biblioteques han fet somniar grans i petits amb
els seus contes, la gegantada i els Gospelsons ens van fer ballar, i tot
degustant el cremat tradicional vam tornar a escoltar aquelles havaneres que
ens fan sentir tan bé, abans de la nit de rumba.
Però ja s’ha acabat l’espera! Puntuals, ens
retrobem amb la festa major de la nostra ciutat. Petits i grans, hereus i
donzelles, menestrals i prohoms, tothom és cridat a fer festa grossa i omplir
carrers i places de gatzara.
Després d'un any de lluita, d’esforç, de
patiments i de cabòries ha arribat el moment que més esperem de l’any, quan
darrera del majestuós Robafaves dansarem incansables fins a exhaurir el darrer
alè de força per guarir nostre esperit.
Aquest any, també estem d’aniversari. Hem de
felicitar la banda de música pels seus 30 anys d’existència i per
acompanyar-nos amb la seva alegria vital. Gràcies! moltes gràcies músics!
Deixeu-me, també, que tingui un record per a
tots aquells mataronins i mataronines que ens han deixat, alguns d’ells abans
que el rellotge natural s’exhaureixi. Recordem també nens i nenes, joves i
grans que per malaltia són a casa o a l’hospital, a tots ells, us desitgem que
us recupereu aviat. Us volem aquí amb nosaltres l’any vinent!
Als que treballeu, als que sereu darrera de
cada acte perquè la festa surti bé, el nostre agraïment. A tots aquells que es
perden la festa perquè tenen altres obligacions, a tots ells, els enviem la
nostra consideració i respecte.
La festa la fem entre tots i totes, menuts,
joves i grans, amb la
família Robafaves i l’àliga, momerota i momeroteta, drac i
dragalió, nans i diablesses a més de la banda; però d’entre tots, sempre hi ha
qui, tocat per la marinada, per l’esperit de les Santes o per l’olor de pólvora,
qui la viu de forma tan plena que ens fa sentir a tots que som especials. I és
aquí, precisament, que no em vull oblidar de que, aquest any, aquí sota ens en
falta un!
Un d’aquells que s’encenia amb bogeria
fent-nos sentir l’esperit de Santes com pocs ho saben fer. Company! Jordi! Aquest
any ens hauràs de mirar des del balcó etern però sàpigues que et trobem a
faltar i que el teu tremp marcarà les Santes per sempre!
L’any passat us deia que ens queden moltes
batalles per guanyar i que n’hi havia una, la de manca de feina, que angoixa
encara a moltes famílies. Aquest any tenim més confiança, hem estat capaços de
millorar una mica en aquest terreny però no n’estem satisfets, ens queda molt
per fer i és la nostra primera prioritat.
Permeteu-me també, que abans que sonin
flabiols i gralles i que el tronar de la traca ens faci tremolar d’emoció, us
expressi també el meu desig que, igual que la festa major ens agermana
fraternalment, junts trobem la manera de fer un món més just, sense
mesquineses, sense guerres, on els infants puguin viure feliços i en pau, que junts
construïm un món de valors on el respecte per l’altre siguin la divisa que guiï
el nostre cor, i on no haguem de viure
colpidores guerres que no fan més que manifestar-nos els límits de la nostra imperfecta
humanitat. Hem de dir prou! Prou de guerres, prou de governants que se senten
amos del seu poble, prou de nacions que se senten amb dret sobre les altres. Volem
pau allà on hi ha conflictes!
I de cara a la festa, on hi haurà de tot i per
a tots els gustos, us demano que l’encarem amb civisme i amb la ferma voluntat
d’acabar-la amb la satisfacció d’haver-ho cremat tot -si voleu- però acabar-la
bé. Que l’orgull que sentim ara sigui més gran quan anem a tancar! Per això hem de respectar les normes de cada
acte, respectar les figures i la seguretat pròpia i d’altri, i sobretot la dels
més menuts que viuen amb il·lusió la nostra històrica i cada dia més
multitudinària festa major.
Fent una mica d’història: des d’aquell 25 de
juliol de 1772, avui fa 242 anys que la comitiva mataronina arribava a Sant
Cugat per recollir les relíquies de les nostres Santes, i que arribarien a
Mataró l’endemà i que el 27 ja eren a Santa Maria durant l’ofici solemne. Podríem
dir, que allà va néixer la nostra Festa Major actual, encara que per aquella
època es feia festa grossa per la Mare de Déu d’Agost. Però mireu per on, un
referèndum popular -el 1852- decidí que Santa Juliana i Santa Semproniana
serien les noves patrones. I heus aquí que 162 anys després, i havent
enriquit la nostra festa fent-la símbol conegut arreu, tornem a exhibir
orgullosos la nostra voluntat de llibertat per triar el nostre camí.
Som lleials a les nostres tradicions. Hem
acollit amb generositat a tothom qui ha arribat a casa nostra. Hem obert de bat
a bat els nostres cors, per integrar cultures i tradicions alienes tot
respectant les arrels de cadascú, però hem de deixar ben clar que volem que es
respectin les nostres: ha de quedar ben clar que volem ser un País normal, i que
no renunciarem al compromís amb la voluntat majoritària del nostre poble ni a
reclamar la llibertat de la nostra nació per construir pacífica i
democràticament un país nou: lliure, socialment just, econòmicament pròsper i,
moral i espiritualment fort.
Robafaves, ha arribat el moment que t’alcis i,
majestuós, comandis la Ciutat! Que tot Catalunya sàpiga que, a Mataró, són Santes.
Mataronines i Mataronins, ha arribat el moment
que el tronar eixordador de la traca doni inici a Les Santes 2014.
Mataronines i Mataronins, agafeu aire i crideu
amb mi: Glòria a les Santes!!!
Visca Mataró! Visca Catalunya lliure!
24/7/14
18/7/14
Ple extraordinari juliol 2014
El proper dilluns 21 de juliol convoquem Ple extraordinari per presentar l'adjudicació de la gestió del servei públic de recollida de residus, de la neteja viària, de la neteja del passeig marítim i les platges.
- Ordre del dia
9/7/14
Sobre la Federació de Municipis de Catalunya
En aquesta entrevista al programa Migdia de 8tv explico amb tot detall la meva posició davant els fets que han tingut lloc a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Per la gravetat de les acusacions que s'estan llançant al conjunt d'alcaldes i alcaldesses que formen part de l'entitat, ara cal més que mai donar totes les explicacions que calgui i exigir la depuració de responsabilitats fins al final.
Els alcaldes i alcaldesses de la FMC ens hem vist involucrats en una situació que nosaltres no hem generat. La Federació presumia de legalitat en tot el que feia i és on se'ns assessorava en les bones pràctiques. Em sento enganyat i estic indignat.
Em reitero: Si en política hi ha pomes podrides, les hem de separar. El que no podem tolerar és que es posi a tots els polítics en el mateix sac i permetre un atac que fa mal al cor mateix de la democràcia.
Com he explicat als mitjans, en cap moment se'ns va demanar justificar les quantitats percebudes, que d'altra banda estan declarades a hisenda com a rendiments de treball. Tot i això, tant bon punt vaig tenir coneixement de la possible irregularitat amb el cobrament de sous i fins que s'aclareixin els fets, vaig decidir depositar de forma cautelar els diners rebuts.
Aquesta és la carta que vaig fer arribar al secretari general de l'entitat. Us adjunto també el certificat de retencions de la FMC on consta que els diners es van percebre com a rendiments de treball i no com a dietes.
3/7/14
Ple municipal juliol 2014
Com cada mes us adjunto l'ordre del dia del Ple municipal. En aquest cas serà el darrer abans de les vacances d'estiu.
- Ordre del dia
Desitjant que sigui del vostre interès.
18/6/14
L’art, un espai de llibertat individual
L’art és la relació íntima entre el creador i els
seus sentiments. I assoleix el seu punt culminant quan el resultat d’aquesta
relació s’emancipa, quan una obra deixa de pertànyer al creador per
dipositar-se al cor de l’observador. L’art és transversal i parla el llenguatge
universal del bon gust, la sensibilitat, la tècnica i l’emoció.
El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró té
com a objectius l’exhibició i la interpretació educativa d’obres d’art contemporani,
amb una atenció especial per l’obra dels artistes catalans o relacionats amb
Mataró, el Maresme i Catalunya. També és un objectiu del Consorci la
programació d’activitats que contribueixin a la formació i l’educació de la
sensibilitat i de l’esperit crític de les persones. La Col·lecció Bassat és un
actiu per projectar el nom del Consorci entre els amants de l’art. Però amb l’art
també podem fer país, fer comarca i fer ciutat.
Sortosament, a Mataró, podem fer compatible un
magnífic continent -la Nau Gaudí, la primera obra de l’insigne arquitecte de la
Sagrada Família-, amb un singular contingut -la Col·lecció Bassat que aixopluga
un exclusiu fons d’art contemporani de la segona meitat del segle XX-
Però no seria just limitar l’art, la creació, al
gaudi d’uns pocs. S’ha de compartir. I en el nostre cas, una manera de fer-ho
és amb l’organització d’exposicions itinerants o fent-ne la cessió temporal.
Per això, a aquesta ciutat i a aquest alcalde els congratula poder compartir amb
Sant Joan de les Abadesses les sensacions, les vibracions i els sentiments que
traspuen les obres dels més destacats artistes contemporanis catalans. En
aquest cas concret, l’obra dels artistes Albert Ràfols Casamada i Josep
Guinovart.
Compartir és un dels valors més importants que
existeix, és sinònim de solidaritat, renúncia, consens, equilibri, generositat,
servei. Compartir és el que fa sòlids i grans els projectes. Per això, ens agrada
i volem compartir amb tots vostès una part de la Col·lecció Bassat; ens plau gaudir
plegats d’un espai de llibertat individual com és l’art.
Article que he enviat per l'exposició de Sant Joan de les Abadesses
17/6/14
Ja podeu llegir el nou Parlem-ne 127!
A continuació us adjunto el nou Parlem-ne del mes de juny.
Entre d'altres temes, trobareu:
- Resultats de les eleccions europees
- La proposta de modificació dels enllaços de Mataró Oest
- Rebuig de la Llei Wert en defensa de l'escola catalana...
Desitjo que sigui del vostre interès
2/6/14
Ple municipal juny 2014
Com cada mes us adjunto l'ordre del dia del ple municipal d'aquest mes.
Entre d'altres temes, tenim les aprovacions inicials del Reglament del Consell d'Infants i la de l'ús i accés als mitjans públics de comunicació d'àmbit local per part dels grups municipals de l'Ajuntament.
Desitjo que sigui del vostre interès.
23/5/14
El 25 M, omplim les urnes
Aquest proper diumenge tenim una cita a
les urnes per escollir els nostres representants al Parlament Europeu. És una
cita important, i encara que això pugui semblar un tòpic que es repeteix cada
vegada que hi eleccions, el cert és que aquests comicis arriben en un moment
històric d’especial transcendència pel futur de Catalunya.
Aquest 25 de Maig serà l’única vegada que
podrem anar a les urnes abans de la Consulta del 9 de novembre. Hem d’aprofitar
l’ocasió per aixecar la nostra veu i enviar un missatge clar i rotund a Europa.
Perquè és a Europa on el nostre projecte nacional trobarà els seus aliats. I
cal que la voluntat dels catalans, de tot un poble, s’expressi de forma
contundent.
El passat 11 de setembre vam omplir els
carrers de forma multitudinària amb la Via Catalana. El mateix esperit cívic i
l’entusiasme que ens va impulsar llavors ens hauria d’empènyer aquest diumenge
a omplir les urnes. Necessitem una elevada participació per legitimar el nostre
projecte de nació, perquè Europa i el món entenguin que la nostra voluntat és
ferma.
I m’atreveixo a demanar una cosa més: el
suport per als partits que, com CiU, s’han arremangat per fer possible la
consulta que ens ha de definir com a nació catalana, sòlida i de futur. El
president Mas ha donat la cara i lidera aquest procés que, com sabeu, és ple
d’entrebancs i dificultats. Ara necessita que els catalans, i els mataronins,
l’ajudem amb un gest ben clar. Donem suport a CiU i al nostre candidat, en
Ramon Tremosa, perquè pugui fer arribar la veu d’un poble allà on ens sabran
escoltar.
Hem d’aconseguir és que aquest 25 de maig,
quan Europa miri els resultats electorals, vegi que a una nació petita com la
nostra li interessa Europa més que a ningú. Perquè Europa serà la nostra única
sortida.
Diumenge, ens veiem a les urnes.
15/5/14
Ja podeu llegir el nou Parlem-ne 126!
Ja podeu llegir el nou Parlem-ne de maig.
Entre d'altres temes, trobareu:
- La recuperació del Pati del Cafè Nou
- Eleccions europees
- Declaració de persones non grates dels ex-dirigents de Bankia
- Impuls del "Bosc Vertical" al Parc Forestal
11/5/14
La Policia Local, més propera
El cap de setmana passat es va celebrar la primera Cursa BTT de la Policia Local. Un acte emmarcat en la celebració del Dia de la Policia Local de Mataró i promogut pels propis agents amb la voluntat d’acostar-se a la ciutadania i mostrar la seva cara més amable. Un acte lúdic i esportiu organitzat pel propi cos policial que va ser tot un èxit de participació i que va permetre acostar-se als nostres agents de forma més amena i distesa.
Els agents de la
Policia Local no tenen una feina fàcil. Són els responsables de mantenir
l’ordre a la via pública, de garantir la seguretat als nostres carrers i
places, amb les dificultats i riscos que això comporta. Al mateix temps, són
els que primers que reben les queixes, la indignació i el malestar dels
ciutadans, preocupats per un tema tant sensible com el de la seguretat. Per
això activitats com la cursa BTT de dissabte, que ens fa propera la Policia
Local, són tan importants. Els encoratjo a seguir endavant amb aquesta
iniciativa.
Des de
l’Ajuntament, aquesta setmana també hem celebrat l’acte institucional en motiu
del Dia de la Policia Local. Un acte que ha servit per condecorar i reconèixer
la tasca dels nostres agents i també dels ciutadans que han col·laborat amb el
cos en la resolució de conflictes. No em cansaré de dir que la col·laboració
ciutadana amb la Policia Local és essencial per al bon funcionament de la
nostra ciutat.
En aquest sentit,
des del govern hem fet un esforç per tal de reforçar el servei de Policia de
Barri que vam haver de reestructurar a principis de mandat per tal de crear el
quart torn de vigilància a les nits. Aquest any hem pogut cobrir les places
vacants del cos i destinar a aquest servei de proximitat cinc agents que se
sumen als cinc que ja vam recuperar del servei de grua i que ja patrullen als
diferents districtes de Mataró.
6/5/14
26/4/14
Romeria rociera 2014
Mataró és el resultat del treball i de l'esforç de
moltes persones vingudes d'arreu. La sang que corre per les venes dels
mataronins té moltes procedències geogràfiques, lingüístiques, ètniques i
culturals. Però té un tret distintiu: la voluntat de ser aquí i de formar part
d'una ciutat amb uns orígens de més de dos mil anys d'història.
Les tradicions formen part d’aquest pòsit cultural
que anem heretant i que després deixem en herència. I una d’aquestes tradicions
que la ciutat ha acollit i ja s'ha fet seva ens ha vingut dels mataronins
vinguts d’Andalusia: la Romeria Rociera. Aviat farà quaranta anys que la ciutat
té el goig de viure, veure i gaudir una festa plena d'alegria, llum, color i
música que aplega més de 20.000 rocieros i rocieras. Però també d'entendre un
sentiment de devoció cap a la Virgen del Rocío.
Aquest any 2014, Mataró parla de valors, d'allò que
ens fa a tots més persones. Es parla del compromís, de la solidaritat, de la
identitat, de la justícia... Sota el vel de la festa de la Romeria hi ha un
munt de persones i d'entitats plenes d'energia que en el seu dia a dia -potser
sense saber-ho, molts des de l'anonimat-, contribueixen a fer possible que els nostres
conciutadans, les persones del nostre entorn superin situacions difícils. Això
són valors.
La Romeria, si bé té un sentiment andalús
innegable, és alhora un gran esdeveniment de Ciutat del que me'n sento orgullós
i al que m'agradaria convidar tothom a participar-hi i viure'l amb intensitat.
La Romeria és un bon moment per la festa, per
trobar-se, per compartir una xerrada, un àpat, "el camino" o un ball.
Visquem-la amb espontaneïtat, responsabilitat i civisme, sense oblidar la fe
dels romeros que és l'origen de tan estimada tradició.
Per molts anys!(Aquest escrit surt al programa de festes)
25/4/14
Per molts anys Capgròs!
Que una empresa compleixi 30 anys no pot ser res més que
una excel·lent notícia. Les empreses són el teixit que permet a aquesta
societat generar riquesa, valor afegit i benestar.
Sense les empreses, la
societat no seria res més que una immensitat d’autòmats desmotivats, sense
horitzó ni afany de superació. Per tant, el primer que cal expressar és la
satisfacció per aquest trentè aniversari de l’empresa Capgròs Comunicació S.L.
L'obligació de tota empresa és tenir beneficis per
redistribuir-los entre els seus treballadors, reinvertir en el negoci i
remunerar a aquells que van decidir arriscar un capital per ajudar a tirar
endavant l’aventura. Però una empresa de comunicació, a més de la seva
rendibilitat, té un compromís amb la societat a la que serveix. Un mitjà de
comunicació -en aquest cas, un mitjà de proximitat- té la responsabilitat de
traslladar a la comunitat a la que serveix i, de la que obté uns recursos per
sostenir l'empresa, uns continguts fiables i verídics. El gran actiu d'un mitjà
de comunicació no són els recursos que hi destina per ser més competitiu; ni el
tiratge; ni tan sols la publicitat; el gran actiu dels mitjans és la seva
credibilitat i el seu compromís amb la veritat.
Això és el que diferencia els
mitjans seriosos dels pamflets.
Capgròs porta 30 anys explicant el que passa a Mataró.
Apostant per allò que creu que ha d'apostar i jugant -legítimament- les seves
cartes. I ho ha fet sempre en català. En la nostra llengua, ha explicat la
transformació d’una ciutat que treballa i lluita per tornar a fer-se un lloc
entre les grans capitals de Catalunya. La nostra història ens diu que Mataró ha
estat una ciutat clau pel país. I ho volem continuar essent. Sense renunciar a
res. Mirant el futur amb l'optimisme d'aquell que sap que la seva matèria
primera és de qualitat. Fent compatible les aspiracions legítimes d’aquesta
comunitat amb l’empenta dels valors que ens han fet com som: l'esforç,
el compromís, la justícia, ..., la il·lusió. Tots aquests valors segur que també
són els que han empès la propietat i els treballadors de Capgròs a buscar
permanentment nous horitzons que serveixin per donar més viabilitat al
projecte. I quan algú persegueix amb convicció alguna cosa, ja ho comença a
tenir mig aconseguit.
Per molts anys!!!
Un acte de justícia
Repensant aquests darrers dies les accions que des de l’Ajuntament de
Mataró vam iniciar per defensar els clients de l’antiga Caixa Laietana,
tenedors de participacions preferents i altres productes financers de risc, que
havien perdut els seus estalvis com a conseqüència d’una evident mala pràctica
bancària -per dir-ho en paraules planeres-, m’han servit per reafirmar velles
idees, idees que moltes vegades sembla que hagin passat de moda, “que ja no es
portin”, però que estic segur que són la raó de ser de molts alcaldes,
alcaldesses, regidors i regidores del país. De res serveix una administració,
un ajuntament, si no és per intentar solucionar els problemes dels ciutadans,
per ajudar –amb el que es pugui- als col·lectius, veïns i veïnes que més
pateixen, per escoltar, per acompanyar i per transformar la seva lluita i el
seu clam de justícia amb un crit unànime de la ciutat, amb l’ajuntament al
capdavant.
A Mataró, no teníem en absolut la pretensió d’esdevenir els defensors de
les causes perdudes, ni d’abanderar-nos en la defensa dels afectats per una presumpta
estafa bancària amb majúscules. En absolut. Simplement hem lluitat -i lluitarem-
perquè Mataró ha estat un municipi especialment afectat per la comercialització
d’aquests productes ja que Caixa Laietana, entitat fortament arrelada a la
ciutat i a la comarca del Maresme, va ser una de les entitats que més en va
vendre.
I sé que potser això no és una competència de l’Ajuntament, o més ben dit,
no ens tocaria a nosaltres defensar els afectats. Però com que som novells i
inexperts –ho reconec-, tenim aquest grau de tossuderia que molts cops la
política havia perdut, i no ens espanta la voluntat transformadora, el fer les
coses d’una altra manera. Només reclamant i aconseguint justícia podrem
enfortir la dignitat dels polítics, les administracions i les ciutats.
I ho hem fet i ho continuarem fent conscients que lluitem contra
institucions i organismes fins ara intocables, invencibles. I ho fem junts,
tots els grups polítics del Consistori, si, tots, CiU, PSC, PP, PxC, ICV i CUP,
i també amb les plataformes d’afectats (Estafabanca, ADICAE, APREDEF), amb el
defensor del ciutadà, amb el Col.legi d’advocats, amb l’Agència Catalana de
Consum. Amb la unanimitat també del Consell d’Alcaldes del Maresme, amb el
suport de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de
Municipis, amb la creació d’una oficina municipal d’atenció als afectats
gràcies a la complicitat de molts treballadors públics. La clau és comuna, les
responsabilitats també, dels govern, dels grups polítics, de tots els
ciutadans, dels mataronins, dels maresmencs. Tenim, doncs, la força de la raó i
la unitat política. Volem una societat més justa i per això lluitem.
I malgrat les dificultats, les enormes dificultats, aquesta unió, aquesta
tossuderia, aquest clam de justícia, aquesta capacitat de superació que la
ciutat ha demostrat ens esperona i encoratja encara més per continuar reclamant
solucions justes. Defensant els afectats, hem defensat també una manera de fer,
un enfortiment de la dignitat de les institucions, una manera de fer política
superant l’immobilisme i demostrant que, quan cal, hi som tots.
20/4/14
Els Armats de Mataró i els seus valors
Mataró
s’ha compromès aquest 2014 a ser bandera dels valors. Pot semblar un fet
anecdòtic i menor, però no ho és. Els valors són el nostre codi de conducta. De
valors en podem trobar a tot arreu; en totes i cadascuna de les petites coses
que fem al llarg del dia. De fet, sense aquesta veu interior, que ens fa
decidir per unes coses i no per unes altres seria impossible la convivència.
Per això, la vella Iluro dels romans ha decidit fixar-se en el que som i en què
fem, explicar-ho a la nostra gent i divulgar-ho als de fora. Mataró, ciutat de valors és això, la
difusió d’aquelles maneres d’actuar que ens permeten ser millors; la
visualització d’uns codis que ens ajuden a relacionar-nos amb els nostres
veïns; la identificació d’uns personatges que ens ajuden a entendre el què i el
per què d’aquesta ciutat i, sobretot, l’exposició davant del mirall de la vida
de les entitats d’aquesta ciutat sense les quals res del que es fa seria
possible. Algú dubta que els Armats de Mataró formen part d’aquest col·lectiu
que treballa –sense demanar res a canvi—per la seva comunitat?.
Tot
just fa un any, en aquesta mateixa revista, vaig escriure: “L’imaginari popular mataroní identifica la Setmana Santa amb les
processons, les confraries i les germandats; amb l’esforç i el sacrifici; amb l’altruisme,
la solidaritat i el compromís.” Els Armats, tal i com en diem nosaltres, en
altres indrets s’anomenen Manaies, Manages o Estaferms, són una part molt
activa d’aquesta Setmana Santa i són portadors dels atributs d’aquesta setmana:
esforç, sacrifici, altruisme, solidaritat i compromís. Tots ells, valors
d’aquests Soldats de la Pau que passegen no solament les seves indumentàries;
les seves ganes i la seva tradició; sinó que llueixen amb orgull una història
que els porta al 1705, data en què documentalment s’acredita
la seva existència.
Il·lusió i alegria
Quan per l’horitzó treu el cap la festa del barri
de Via Europa-Nou Parc Central és el senyal que el bon temps es comença a
instal·lar al nostre paisatge més immediat -amb l’objectiu no sempre
realitzable de quedar-s’hi-. També significa que el calendari festiu de la
ciutat inicia un nou cicle. El barri més novell de la ciutat es descara -com es
descaren els més joves que reclamen un espai propi- per donar el tret de
sortida al programa de festes que s’han de fer a Mataró, i que no s’acabaran
fins al mes de setembre.
La il·lusió és un bon punt de partida per superar
tots els obstacles. Serveix per fer front als problemes del dia a dia de la
nostra història particular, però també serveix per liderar una festa com la de
Via Europa-Nou Parc Central. I la conseqüència última de les coses que es fan
amb il·lusió, i a més surten bé, és l’alegria. Aquest és l’estat d’ànim òptim:
alegria perquè el nostre projecte personal o professional surt tal com havíem
imaginat, o alegria perquè el projecte col·lectiu assoleix les fites
proposades. Tirar endavant una festa com la de Via Europa-Nou Parc Central és
un projecte col·lectiu que surt bé, es fa amb il·lusió i genera alegria i
satisfacció.
Tretze edicions de la festa és sinònim de
constància, esforç, treball, dedicació, cooperació i solidaritat. No són només
paraules, són mots que defineixen valors. Els valors són aquell conjunt
d’actituds que ens serveixen per fer front a qualsevol iniciativa que ens
proposem; que ens permeten realitzar-les; que ens donen forces per superar els
mals moments i, sobretot, que ens ajuden a considerar que el treball dels
altres és igual de valuós que el nostre. Els valors, en definitiva, ens aporten
aquell plus de respecte i consideració que ens fa ser persones.
Tot això ho podem trobar, també, al treball veïnal.
Dedicar hores de lleure per millorar l’entorn on es viu, procurar pel
progressiu benestar dels nostres conciutadans o negociar per evitar injustícies,
és treballar amb valors. I compartir espai, festa i caliu humà és treballar per
la cohesió, un dels valors més anhelats.
Deia que la il·lusió ben entesa ens porta alegria.
Ara, toca viure amb il·lusió i alegria la festa de Via Europa-Nou Parc Central.
Ara cal sortir al carrer gaudir i compartir.
Moltes felicitats!
(Aquest escrit surt al programa de les festes de Via Europa-Nou Parc Central)
(Aquest escrit surt al programa de les festes de Via Europa-Nou Parc Central)
14/4/14
13/4/14
Bon Sant Jordi 2014
... i la princesa es
va mirar el seu cavaller, el que ella havia triat, un Sant Jordi desproveït de
tota arma, i
va acceptar la rosa que li oferia. Una flor amb els pètals amarats de valors com
l’esforç, la solidaritat, la identitat, la justícia, la constància...
La nostra princesa comparteix
amb el seu cavaller el bon gust per la bellesa més simple, la d’una senzilla
flor, i per l’art de la paraula, que esdevé escriptura, que esdevé lectura, que
esdevé sentiment o coneixement. El mateix que assaboria i transmetia el poeta, l’autor
teatral, l’historiador i el promotor cultural, Esteve
Albert; el mateix que escrivia en occità el Premi Nobel de Literatura Frederic
Mistral.
Aquesta princesa que sap
el que vol, no dubta a pujar al cavall majestuós del seu Sant Jordi per a creuar
rials i rieres, pujar muntanyes i desafiar l’aigua de mar del mes d’abril. Amb
l’arma més imbatible que existeix, la més poderosa i immortal, la paraula, marxen
plegats a cercar el Drac que té atemorit al seu poble. La valenta i bonica princesa
sap que per alliberar la seva gent ha d’unir el seu esforç a l’esforç del seu
cavaller. Sense llances, només amb la raó dels que tenen raó; amb la paraula
dels que tenen veu, i les lletres dels que escriuen clar. Contra aquesta munició
no hi ha cap Drac que s’hi pugui resistir.
Fem de la paraula, el
llibre i la rosa l’estendard d’aquest Sant Jordi!
31/3/14
23/3/14
Doble satisfacció per la visita de la Volta Ciclista a Catalunya per Mataró
Mataró torna a rebre
amb els braços ben oberts la Volta Ciclista a Catalunya. Fa molt de temps que
la Volta no venia a la ciutat. Va ser el 1982 quan vam ser final d’etapa i un
corredor holandès, Johan van der Velde -que dos anys abans havia estat la
revelació del Tour de França- creuava
victoriós la meta situada davant mateix del Parc Central. Ara, 32 anys després
aquesta ciutat tindrà el doble goig de veure els corredors circular pels seus
carrers durant la primera etapa de la Volta i ser la sortida de la segona
etapa.
Qui els dies feiners o
els festius recorri les carreteres del Maresme veurà, sempre, ciclistes
circular-hi. Aquí hi ha molta afició a aquest esport, i no solament perquè la
N-II és una carretera plana. Hi ha afició perquè al Velòdrom hi ha rodat els
millors ciclistes de totes les èpoques com Miquel Poblet o Guillem Timoner.
Precisament és a Miquel Poblet a qui es dedica una meta volant de la primera
etapa al seu pas per Mataró. És per tot el que he explicat que per Mataró i per
la comarca és una satisfacció que la cursa ciclista més antiga de la península
i la tercera més antiga del continent passi per casa nostra i faci cap i casal
a Mataró.
La capital del
Maresme és una ciutat viva, en transformació constant i amb un patrimoni cultural
important que la dota de personalitat pròpia. Ciutat
mediterrània, activa i compromesa amb les noves tecnologies i
fidel amb la cultura i la seva història.
Mataró té més de dos mil
anys d’història. Des de la Iluro
romana fins a l’actualitat, la ciutat ha anat creant espais, construccions i
manifestacions artístiques que han configurat un paisatge urbà i humà amb
personalitat pròpia. Passejant pels seus carrers es poden descobrir els indrets
més singulars i les propostes patrimonials més interessants: el llegat
modernista de Puig i Cadafalch; la Nau Gaudí, la primera obra -el km 0- d’Antoni
Gaudí; les pintures d’Antoni Viladomat; els inicis i l’evolució del tèxtil,
etc.
La ciutat té història
i té futur; té una indústria vinculada a les noves tecnologies en general -i al
tèxtil en particular- i a la salut al voltant de la universitat del
Tecnocampus. I, sobretot, viu amb intensitat la festa popular -Les Santes en
són un clar exemple- i l’esport. Per això rebem amb satisfacció aquesta doble
visita de la Volta.
12/3/14
3/3/14
2/3/14
En defensa dels municipis de Catalunya
A continuació us adjunto l'article que he escrit a El Periodico.
" Una de les errades de la socialdemocràcia que s'aixopluga sota les sigles del PSC ha estat acceptar la dicotomia entre el que és nacional i el que és social, ignorant - i rebutjant, de fet - el patrimoni d'aquells que en la lluita antifranquista van saber sumar les dues qüestions en un únic projecte polític. La socialdemocràcia espanyola durant la transició va emprendre un altre camí conseqüència de les pressions dels opders fàctics que els va portar a defensar el contrari del que havien dit, pensat i escrit en els seus programes polítics - el 27è Congrés del PSOE de l'any 1976, propugnava el lliure exercici del dret a l'autodeterminació dels pobles de l'estat Espanyol-. Amb el pas dels anys, aquest canvi de posicionament ha portat a l'actual paràlisi constitucional en plena crisi econòmica, social i territorial que paradoxalment afavoreix l'impuls ultra dretà dels sectors més conservadors.
No s'entén doncs, que hi hagi a Catalunya qui encara postuli aquesta mateixa dicotomia, i a més ho faci en el terreny municipal, parlant d'un municipalisme identitari versus un municipalisme social, que justificaria teòricament l'existència de la divisió en dues organitzacions del municipalisme català. És aquesta una visió antiga i maniquea que està allunyada de la realitat. Són els defensors de la recentralització els mateixos que pretenen desmuntar les conquestes socials de la socitat del benestar traient dels municipis les competències més directament relacionades amb aquest àmbit. La situació d'indefensió que ha provocat la reforma local protagonitzada pel PP, amb l'acord i assentiment de l'actual directiva de la Federación Española de Municipios y Provincias és el que permet demanar la suspensió de relacions amb un ens que és l'actual refugi dels nous centralitzadors i del conservadorisme social més tronat.
La majoria dels electes locals catalans que militen en partits de llarga tradició democràtica, accepten que el municipalisme té com a base princiapl el serveia a la ciutadania i la defensa de l'autonomia local davant la resta de les administracions territorials. Són els que defensen mesures que permetin la reforma del sistema de finançament local i que disminueixin la desafecció de la ciutania, proposant canvis en el sistema de representació i en les formes de participació. Però sembla un autèntic contrasentit dir-ho i a l'hora mostrar-se incòmode amb el posssible exercici del dret a decidir del nostre poble, que en seria la màxima expressió de la radicalitat democràtica que es pregona. Denunciar aquesta incoherència, no té res a veure amb un suposat tacticisme de curta volada sinó que és l'expressió d'un nou municipalisme català que ha de ser una institució clau del futur nou estat català del benestar, que ha d'evitar la dicotomia entre social i nacional que alguns, allunyats de l'actual batec de la història, encara formulen".
5è aniversari del Ball de Gitanes a Mataró
Aquest dissabte al matí, amb una plaça Santa Anna plena de gom a gom i la música de la Principal de la Bisbal, l'Associació Cultural i d'esbarjo Mestres del Gai Saber han celebrat el seu 5è aniversari, 5 anys de molta feina i il.lusió.
Enguany s'ha estrenat la colla jove "La Corranda", que estic segur serà la següent generació.
També vull felicitar a tota la colla per la seva espontaneïtat i sacrifici i fer-nos passar un matí agradable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)