La vitalitat de l'Eixam

L'Eixam és la colla de mainada del Grup i fem una sortida al mes per ensenyar-los camins i, sobretot, crear-los l'hàbit de muntanya, l'esperit de sacrifici i la possibilitat de divertir-se tota una colla sense necessitats de "maquinetes". M'ho passo d'allò més bé. A muntanya la canalla s'obra d'allò més i està alerta a tot el que se'ls explica. Busquen les històries i les llegendes. Anomenes les bruixes i ja els tens tots al voltant esperant saber-ne més. Estic segur que s'estimaran el País i la companyonia.

Avui hem fet una volta des d'Espinavell (veïnat de Molló). Si us hi podeu escapar, a l'octubre us recomano la Tria dels Mulats .

Deia que hem sortit d'Espinavell, hem pujat a Fabert i hem fet tota la volta fins a tornar a Molló passant pel Riberal, fondalada que com el seu nom indica és a la ribera del Ritort.

El dia acompanyava. Sol esplèndid i vistes de balcó des de Sant Antoni fins al massís del Canigó. El que teníem al davant tota la estona era el Costabona i les esquerdes de Rojà. La neu nova marcava perfectament les arestes i el cor ja m'hi portava. Espero que arribi l'estiu per anar-hi camí del Canigó.

A mig dia ja érem a casa i sant tornem-hi, que no ha estat res. Reprendre la feina i preparar per tornar a casa aquest mateix vespre. Demà he de preparar la setmana i prefereixo fer-ho des d'allà. Només em sap greu que tothom diu que a Vallter hi ha molt bona neu però per a mi, aquest any m'haurà passat en blanc (mai pitjor dit) i no m'hauré posat els esquís ni una sola vegada. Buf !

Ruta del nen de Llebro

A 2/4 de 9, més de 250 persones hem començat la ruta del "Nen de Llebro" (roca que segons d'on es mira aparenta una figura humana). Ho organitza l'Ajuntament de Vilallonga i cada vegada ho fan millor (indicacions, planell, descripció de ruta, esmorzar per a tothom, itinerari normal i afegit més llarg per qui s'hi ha vist amb cor, etc. Fins i tot l'Alcaldessa feia l'avituallament. En definitiva, molt bé. Així es fa afició a muntanya.

Bé, la veritat és que de la ruta s'ha enfilat de seguida dels 1060 als 1411 metres i des d'allà, érem al balcó perfecte per veure les muntanyes mudades de blanc: el Castell dels Moros, la Serralada de la Coma del Catllar amb el pic de les Borregues (jo encara en dic Pastuira), Bastiments, el Gra de Fajol, Cercle de Concrós i Costabona. Uns 12 km amb uns 700 metres de desnivell acumulat.

Caminar et permet fer una activitat de família i fer salut a l'abast de, pràcticament, tothom.

Recordeu el Grup de Muntanya per si voleu enganxar-vos. Un llibre imprescindible pels caminadors, el d'en Joan Vila, “Caminant per la Vall de Camprodon”.

I demà, sortida amb l'Eixam (nanos del Grup de Muntanya)

Com passa el temps !

Com totes, la Processó de Camprodon és un gran esdeveniment. Hi ha més de 600 persones participant-hi i molt públic.

Aquest any he fet de portador suplent. El pas de l'Oració porta 10 portadors i 2 suplents , a part dels soldats, els angelets i les llums. En total cap a 30 persones (la meitat de Mataró). Des de les vuit del vespre el Monestir bull de gent. A 3/4 de nou els Manaies es comencen a moure i tots els Passos sortim per enquadrar-nos a les escales i jardins del Monestir, des d'on sortirà la processó. La imatge és impressionant.

A quarts de deu es fa el silenci i arrenquem sota una nit serena i força freda (4º). Una hora i mitja després ja hem arribat al final (Església del Carme). He de felicitar a tota la organització, ja que aquest any ha estat especialment bé. I ara, escrivint, me'n adono que és el desè any en que hi participo. Com passa el temps !

En fi, a dormir que demà s'ha d'anar a caminar.

Semi-vacances

Escric des de Camprodon. Són tres quarts d'una i acabo d'arribar. No se si és "mono" o què, però ja estic connectat al correu. De fet, mentre arrencava el portàtil he enviat uns SMS encryptats als amics de la vall. Suposo que és la il·lusió de fer els meus primers dies de semi-descans en molt de temps.

Avui ha estat un dia tranquil, d'aquells per fer tota la feina endarrerida en que acabes fent mil coses que no havies previst. A la tarda hem tingut reunió de campanya, hem discutit totes les accions properes i la planificació del proper mes. No puc dir que se'ns giri més feina perquè com que ja en tenim tanta només podem mirar el futur amb il·lusió i anar fent sense posar-nos nerviosos. La gent està animada i em comprometen més i més. Ahir, sense anar més lluny, vam fer una nova reunió a casa de l'amic Vilar. Hi havia reunit 20 persones per fer una trobada i copsar les seves inquietuds i necessitats. No sé com ens ho fem però comencem a l'hora que comencem sempre acabem a quarts d'una. El temps passa volant i l'efectivitat el boca orella ja es nota. Estic content !

Després, he anat a veure la Desfilada dels Armats i a discutir amb en Pere els detalls del sopar amb gent jove de dijous. Tot plegat que, al final, hem sortit de casa tardíssim, però no hem trobat ningú a la carretera. Quan he parat a fer gas-oil he vist l'anunci de que aquesta setmana ja portàvem 56 morts en accidents de trànsit. CINQUANTA-SIS !!

Demà penso dormir fins que el cor em digui prou. A la nit toca Processó dels Sants Misteris, on, des de fa molts anys, surto amb l'Oració de l'Hort. És un pas que té de portadors a tota una gran família, on els mataronins son majoria. Demà us explicaré com ha anat.

Estem ratllant lo intolerable i les males arts polítiques

Sr. Alcalde. Ja està bé que "pacti" amb el Sr. Vilert que ell no continuï com a elegible però com és que no pacta, també, que deixi de fer-nos passar per "tontos" a tots?

Vostè creu que es pot posar en el mateix sac, en la mateixa proposta al Ple dues coses tant diferents com les següents?

Per una banda, "encarregar a la societat municipal PUMSA, en la seva qualitat d'administració actuant del Sector "Ronda Barceló-Fàbregas i de Caralt", que realitzi, a través de tècnics competents en la matèria, juntament amb els serveis tècnics municipals, els treballs i estudis necessaris per tal de buscar una alternativa al tractament que s'ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, que contempli, si s'escau, el seu trasllat a un emplaçament proper, en connexió amb els estudis que també s'han de realitzar en relació al sector veí de TORRIJOS."

Per l’altre, "modificar l’acord del Ple Municipal de l’11 de gener de 2007, pel que es van aprovar els treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General 1996 que afecta al sector “Entorns del carrer Biada”, en el sentit següent: Deixar sense efectes la proposta relativa a la transformació i nova ordenació del SECTOR TORRIJOS, per tal de poder-ne consensuar una de diferent."

Miri, el PRIMER punt és una barbaritat i ha de quedar ben clar que la incompetència ens costa diners de tots i això ja és inadmissible i indignant.

M'explicaré: És que no va fer tots els estudis abans de fer el concurs? És que ara que el Secretari ha donat la raó a CiU i ha dit que la votació per la descatalogació va ser il·legal i, per tant, la fàbrica queda "CATALOGADA" no es pot fer el més lògic i que fa temps que demanem, que convisqui la locomotora i el patrimoni en un projecte arquitectònic mixt i modern? Sr. Alcalde, torni a la raó, cessi al Sr. Vilert i expliqui’ns a qui farà pagar aquest nou estudi. Si ja ha adjudicat el concurs a “El Corte Inglés”, ara qui es farà càrrec de l'estudi i el trasllat? Vostè no pot quedar-se al marge i ja s'ha fet enrera de gaire bé tot. Una mica més i haurà tornat a la raó.

I deia de no barrejar perquè el segon punt sí que és absolutament lògic. Celebro que d'alguna manera accepti fer la moratòria que li demanàvem i parlar-ne amb els afectats. Tant de bo hagués fet abans i fes el mateix amb l'illa de Can Fàbregas! Avui no es trobaria com es troba. Rectifiqui Sr. Alcalde, rectifiqui que és de savis.

Per tant, no faci que el ple s'hagi de pronunciar amb el mateix veredicte a dues coses tant diferents i tant oposades a la raó. En una cosa hi estem totalment en contra i en l'altra a favor. Nosaltres no sabem com fer anar el cotxe amb primera i marxa enrera alhora. Vostè sí?

Quin matí!!

Sempre hi ha gent que es pensa que tothom està de vacances, però no. No és el meu cas. Dilluns normal i visita al Polígon de Santiga, a Barberà. Sort que a la tarda ens hem trobat els del Fòrum Aristòtil d’EO i he carregat piles. M’han tocat una mica el crostó perquè des que estic de campanya no em veuen gaire el pel.

No se com m’ho faré però és una de les coses que voldria no haver de deixar. Compartir experiències amb gent del mateix perfil meu és quelcom que m’ha ajudat molt.

Un dia de Saetes i Processó

Al matí he gaudit de valent amb les Saetas. El temps ens ha respectat, i la gent s’ho ha passat bé. Els quadres de "la Peña Al Andalus",s’hi han lluït. Entre els uns i els altres m’han posat la pell de gallina més d’un cop. El que surt de l’ànima té un valor especial. És així.

A la tarda no hi ha hagut sort. Els de la Processó del Prendiment només han fet l’escenificació i una volta a la Plaça de Santa Maria. He vist plorar de ràbia a més d’un i d’una.

Tarda passada per aigua

Sap greu que la gent que ha anat a la inauguració del Parc de Mar s’hagi hagut de mullar. Es veia a venir, i tots els que estem acostumats a mirar el radar meteorològic vam veure que ens mullariem. Tot hi això hi he anat.

.

A nosaltres també ens ha aigualit la tarda i no hem pogut muntar la carpa a la plaça Santa Anna. Cap el tard ha parat però ja no hi hem sigut a temps.

.

Al vespre he anat amb la família a veure la nova pel·lícula de Rowan Atkinson.

.

Per cert, amb el link del meteocat, aprofito per deixar el de Mataró. Val la pena. En Ramon ho porta molt bé, i hi teniu una webcam i també us en deixo un altre el del webcam de la Vall amb una qualitat molt bona.

.

Si per curiositat algú vol saber el perquè de tenir un domini “cc” l’enviaré al web per tal que pugui veure. Ara bé, l’anècdota és que fa anys, quan no teníem el .CAT i tots els dominis, diguem-ne normals, estaven ocupats (els vam cedir a la Vall) ens vam haver de buscar la vida, i és el més català que vaig trobar (Quin País !)

Potser un dia m’hi deixo caure ... Tants anys escrivint el "cc" que ja em son familiars i tot !

El secretari de l'Ajuntament ens dóna la raó

Tant difícil era acceptar la moratòria Sr. Baron ? Que no ho veu, que quan vostè proposa una cosa tant ridícula com traslladar Can Fàbregas, en realitat, el que fa és fer el ridícul a la institució ? Vol dir que no està envoltat de mals consellers? Com és possible que no cessi immediatament al seu regidor d’urbanisme i President del consell del patrimoni? Si el secretari ens ha donat la raó, i la votació secreta que ell va forçar, és il·legal, com és que no el cessa? com és que no ens contesta per escrit a les al·legacions que CIU, va entrar el 14 de març, i que han fet que el secretari, li hagi dit el que li ha dit ?

Senzillament, Sr. Baron, perquè no accepta que no han actuat bé i frena el projecte, el reconduïm entre tots ? La locomotora i la fàbrica poden conviure.

Les entitats fan la seva feina

Mushobetis !
Felicitats Peña Bética ! Gràcies pel vostre petit detall i per la vostra alegria. Espero venir algun dia a veure un partit amb vosaltres. Segur que ens divertirem.

La passió dels armats !
Per desgràcia, les obres religioses no estan de moda i s'ha de tenir molta constància per a representar de forma amateur una obra d'aquesta envergadura quan saps que a la gent li costa molt de respondre però se que la única manera de conservar tradicions és aquesta i tots ho sabem. Per tant, gràcies per la passió amb la que feu la Passió. La vostra professionalitat a l'escenari és indiscutible.

.

Comentar també l'article de l'Heribert Barrera a l'Avui d'ahir (24 de març) "Satel·lització i eutanàsia" que subscric absolutament. El recomano.

De la proposta improvisada d'en Vendrell sobre la consulta d'autodeterminació, només dues reflexions. Com és què la proposta no es va fer oficialment des del Consell Nacional d'Esquerra? També ahir dissabte, en tenien la oportunitat. I la segona, i més important, com és que no som capaços de posar-nos d'acord quan toca i després encara ens anem fent la punyeta? Sol passar que quan l'odi t'encega no ets capaç d'actuar amb racionalitat. O aturem aquesta desfeta o ja podem oblidar-nos de tot. Quin País !!

Una acció popular per salvar Can Fàbregas

A part de la sensacional tertúlia històrica sobre l'economia de Mataró i el concert de Santa Maria, el fet més rellevant ha estat, sens dubte, la manifestació en contra de l’enderroc de Can Fàbregas. He fet una bona part de la marxa amb en Pep Riera comentant la varietat i normalitat de gent que hi havia. No crec que haguem de discutir sobre si érem molts o pocs. Crec que hi havia tothom que hi podia i hi volia ser. Si es convoqués dissabte vinent per segona vegada, seríem molts més. Es veia clarament que la gent s'hi anava afegint en la mesura que veia que érem gent poc donada a estridències. No se què pensar. Ja vaig dir que hi seria per coherència, però de mica en mica vaig pensant que, per què no ? vist la gent que érem, crec que aquesta manifestació ha estat més important del que avui podem pensar. No tant pel fet en sí, sinó pels companys de viatge que ens hi hem aplegat que, fet i fet, ho hem fet actuant en consciència, sense consignes, i assumint els riscos polítics que se'n puguin derivar.

El judici, el deixo per a vosaltres. Penseu-hi !!

Manifestació per salvar can Fàbregas

He decidit que assistiré a títol personal a la manifestació de dissabte que ha convocat la Plataforma Salvem Can Fàbregas. Evidentment, he convidat a tothom que s’hi vulgui sumar. Crec que estem portant força bé el tema des del punt de vista de que no hi ha manipulació de cap sigla. Cadascú està fent el que creu que ha de fer i és bo que la gent visualitzi que quan hi coincidències també sabem reconèixer-les. Els motius estan de sobre explicats però, sobretot, per mi és el fet de que la “descatalogació a la carta” és una mala praxis política que genera desconfiança en el ciutadà perquè entén que l’administració l’ha de defensar d’abusos enlloc de cometre’ls.

Òbviament, desconec quin serà el resultat de la manifestació, però crec que tothom hauria de reflexionar sobre els motius que he explicat. És una llàstima que s’hagi de sortir al carrer, però aquest no és un tema qualsevol. Si us soc sincer, l’únic que no m’agrada és que sigui abans d’eleccions perquè, en aquest País, tot es liquida amb una frivolitat esgarrifosa i se que hi haurà molts interessats en malinterpretar-ho. En tot cas, la consciència és la meva i jo no he forçat res.

Es tractava de conèixer millor Europa

Dimarts 20

A les 7 del matí ja volàvem cap a Brussel·les. Érem 20 alcaldables de CDC en visita al Parlament Europeu. A part de la visita en sí, hem fet bona amistat. Tots som novells en això de ser candidats, però la il·lusió i l’empenta eren paleses en tot moment. A mitja nit ja havíem segellat l’agermanament de Mataró amb Aïtona, l’Aldea, Almenar, Badia del Vallès, Blanes, Begur, Berga, Calella, Castellar del Vallès, Castelldefels, Fontrubí, El Masnou, Gandesa, Gavà, Ripoll, Sant Quirze de Besora, Torredembarra i Tremp.

De tots ells en tinc un gran record i hem quedat per més endavant continuar les trobades. De tot se’n aprèn i, de les dificultats, més.
Vaja, que el motiu era el Parlament i les Institucions Europees i també hem fet el fet. Primer en Toni Orovitg ens ha explicat el funcionament del Parlament i hem presenciat durant uns minuts l’Assemblea Mundial sobre l’Aigua que es feia al Saló de Sessions.
M’ha fet gràcia el fet de que la cabina de traducció que correspon a l’Estat Espanyol no tenia retol·lació sinó un paper amb les lletres “ES”. Encara s’està discutint la denominació de la llengua.
Després, en Jordi Torrebadella ens ha explicat tot el funcionament de la Política de cohesió per el periode 2007-2013 i ens ha deixat molt clar que hem de saber moure’ns bé per aconseguir pessigar quelcom per els nostres municipis.
I, finalment, hem saludat a l’Ignasi Guardans amb qui hem xerrat una bona estona i amb qui, després, hem sopat. La veritat és que la seva tasca és immensa i el fet de que sigui un membre molt actiu del Grup Liberal de la Cambra ens permet incidir i ser respectats.
Pel que fa a l’objectiu de la visita, s’ha aconseguit plenament. Conèixer personalment la gent amb qui hauré de treballar ha estat un plaer.

Ah ! Segur que ja coneixeu la cervesa Belga, però prendre-la a la Gran Place és una experiència formidable.

Dimecres 21

Com que teníem el vol a la tarda he aprofitat tot el matí treballant a l’hotel. No se si és al·lèrgia o constipat però estic fatal. A estones cau neu i a fora fa un fred que pela. No se si vaig llepar, ahir ...
L’avió ha sortit a les quatre i a les set ja era al despatx a Mataró. El temps just de preparar una mica l’acte de Cirera. on hem presentat les nostres propostes sobre mobilitat.

Cap de setmana intens

Divendres 16 de març
Avui fa 68 anys de l'afusellament de Josep Abril i Argemí i hem demanat la col·locació d'un monòlit que el recordi i catalanitzi la paraula JUSTICIA de la Plaça Tomás i Valiente. Al vespre, al Monumental, he assistit a l’estrena del documental “Teixint la Ciutat”, on he recordat la meva època de treball al tèxtil. El documental m'ha agradat molt. Felicitats Capgròs.
Després hem anat a jugar una partida de bitlles amb un grapat de joves.

Dissabte 17 de març
Al matí he anat a funeral a la capella del Tanatori per acompanyar a una amiga a qui li ha faltat l'àvia. Després hem voltat per la ciutat veient-ne equipaments i discutint possibilitats de futur. A la tarda hem fet la segona tertúlia històrica pels carrers del centre: hem començat per la plaça Xica, plaça Gran, Can Xammar, Escaletes, Sant Joan, carrer del Cós, Sant Antoni, Pl. Santa Anna i hem acabat a la Plaça de Cuba. Tot plegat parlant de com s'havia configurat i anat creixent la Ciutat, des de l'antiga Iluro fins al que és avui. Aquest, en Ramon, és un crack. Quasi 3 hores de tertúlia històrica que ens han passat a tots volant. Ningú ha defallit i hem tornat a quedar per la propera setmana. Farem una xerrada històrica, aquesta vegada sobre la perspectiva econòmica.

.

Després, berenar i a comprar un skate pel meu fill i hem anat a sopar el plat de Mataró, sèpia amb pèsols. Aquest cop a Can Manolo (Pepeta Moreu, 10). Senzillament excepcional. Aquesta família és una garantia als fogons.

Diumenge 18 de març
No podia perdre'm, encara que sigui per una estoneta, la Dofins 2007. Quan hi anàvem ja ens hem incorporat al recorregut amb tot el Grup. La sensació d'anar en mig de tanta moto és única. Jo no tinc una HD, quan les veig, millor dit, quan les sento, el cor se me'n hi va però avui per avui, m'estimo més una moto més versàtil i que sigui no només còmode per a mi sinó per la parella. Fet i fet, hem pujat a la moto a les deu i n'hem baixat a les dues, quatre hores sense pensar en res més que la carretera i totes les seves sensacions. Sense decidir-ho, hem acabat a Begur, a la Platja Aiguablava, on hem dinat abans de tornar a casa. Per cert, feia un dia d'estiu (per clima i per les caravanes).

Avui, Roda de Premsa i Entrevista

Aquest matí he entrat al registre de l'Ajuntament l'escrit al·legant la nul·litat de ple dret de de la votació per la descatalogació de Can Fàbregas i de Caralt, i després n'hem fet la roda de premsa.

Realment, penso que si l'alcalde es pensa bé la situació, el millor seria recapacitar i frenar el procés. Ara que ja se sap que el regidor d'urbanisme actual no continuarà, segurament amb un pas més, podria assumir el que s'ha deixat arrosegar a un carreró sense sortida i aturar aquest nyap.

Alcalde, pel bé de la credibilitat dels polítics. Mira que m'he fet un tip de parlar-ne amb gent diferent, la majoria sense adscripció política, i encara ningú, ningú, m'ha dit que la descatalogació és correcte.

Després, he estat a TVMataró gravant una entrevista amb els nois i noies del programa “La finestra escolar”, que fan l'assignatur d'audiovisual a 2on. de batxillerat de l’ lnstitut Miquel Biada. M'ha sorprès molt positivament la naturalitat i professionalitat amb la que han treballat. En David ja m'esperava a la porta, en Manel Varea atent a tots els detalls, la Margarida ajudant a les entrevistadores, la Carol, la Anaís i la Desiree, havien preparat al detall les preguntes. M'ho han fet fàcil i no se si les he ajudat prou. La veritat és que l'ambient ha estat més que cordial i m'hi he trobat molt bé.

Molts cops tinc la sensació que, parlant amb els joves és quan em relaxo més. Estan més preparats que mai i saben entendre perfectament el que se'ls diu. Son incrèduls per naturalesa vers els polítics i en tenen moltes raons. Crec que la més important és que sempre els volem fer creure que tot és de color de rosa i tot és fàcil. Ni és, ni serà així. L'estat del benestar no és gratis i el que s'ha aconseguit, s'ha fet amb el sacrifici i l'esforç dels que ens han precedit i, inexorablement, només el nostre esforç ens permetrà mantenir i millorar aquesta qualitat de vida. Sense esforç no hi haurà futur millor.

REPUNTEJANT 40 ANYS

Felicitats Repuntejants. 40 anys no es fan cada dia, ni és senzill portar endavant una entitat durant tant de temps. Des d’avui, ja teniu una sardana que us recordarà, REPUNTEJANT 40 ANYS, del mestre Carles Santiago, primer tible de Cobla Ciutat de Cornellà. M’ha agradat i sembla que a tothom. Els aplaudiments han fet que ens la toquessin dues vegades.

Com m’he recordat de vos, avi Jaume ! Si jo hagués tingut la mateixa paciència que vos, avui no només m’agradaria la música sinó que tocaria algun instrument. La solfa va poder més que jo. Ja ho sabeu ! No vaig passar del tercer any. Ni la guitarra, ni la flauta, ni les classes de piano ... En fi. No devia ser per a mi. Com m’he recordat de vos, avi Jaume !

QUIN ENSURT ! Foc a Montcabrer

Aquesta tarda hi ha hagut sarau a Cabrera. Hi ha hagut un foc espectacular a Montcabrer. La veritat és que pel que podia ser, no ha estat res. Amb la sequedat que hi ha i dia de vent que ha fet, podia haver passat qualsevol cosa. Jo era al despatx quan m’ha trucat la Pili i he marxat disparat. M’he parat a l’Ajuntament a veure si estaven organitzant voluntaris però, en aquell moment, l’alcalde de Cabrera m’ha dit que de moment no. Afortunadament, tot s’ha acabat a mitja tarda.

Avui ha estat un dia complet

Al matí he estat a Cornellà visitant un possible client i veient si trobàvem la manera d’entendre’ns. A mig dia he dinat a Barcelona amb un bon amic de Mataró per canviar impressions sobre el futur de la Ciutat. Després ja m’he incorporat a la campanya: una roda de premsa per presentar les nostres propostes sobre accessibilitat, una visita a l’hotel d’entitats de la Fundació Hospital, al carrer Sant Pelegrí, on hem escoltat les seves demandes sobre tot el que els preocupava i hem parlat sobre la llei de la dependència. Cal dir que ens acompanyava en Carles Campuzano, diputat al congrés i que coneix molt bé aquests temes.

Després he assistit a la presentació dels actes del 75è aniversari del Centre Natació Mataró al Saló de Sessions de l’Ajuntament. Magnífic l’Eugeni Romeu. He disfrutat molt sentint-li la glossa i, com sempre, he après un munt de coses que no sabia. A mi, lo de la natació no en va gens. A mar sí, però a buscar musclos. Suposo que és per problemes de respiració, però no aconsegueixo nedar bé en cap estil.

En acabar, he passat per la peixateria a sentir en Carles Campuzano que estava parlant de temes de cooperació, concretament, la conferència tenia el títol “Cap a una nova Llei de Deute Extern”.

Ja n’aprendrem amic Albert

L’Albert Canalejo, el nostre responsable de comunicació ha quedat ben xafat quan no ha sabut com explicar a TVM el que teníem unes declaracions a fer.

Amic Albert, tranquil que la vida és molt llarga i segur que un altre vegada ho farem millor. Total, intentar fer declaracions demanant a l’alcalde que retiri al Regidor Vilert les seves atribucions a PUMSA i al Consell del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic no devien tenir cap interès informatiu. Sort que altres mitjans sí que se n’han fet ressò.

En definitiva, i dit en positiu, hem demanat a l’alcalde que agafi ell mateix les regnes de PUMSA i del Catàleg. Estic segur que si ell hagués vist en primera instància el que s’estava fent, potser ho hagués evitat.

Nacionalisme Andalús en estat pur

Caram amb la Carmen Lasso. M’agrada anar a la Casa d’Andalusia. De sempre m’han agradat les sevillanes i, en general, tota la música que surt de l’ànima. Però no és el folklore el que m’hi ha portat, sinó la conferència que hi ha pronunciat aquesta andalusa de caràcter i convicció. Ens ha fet una exposició sobre la utilització de la imatge d’Andalusia en la publicitat i com aquest fet ha portat aspectes positius com el coneixement que, avui, se’n té arreu del món i d’altres no tant, com el fet de la assimilació de la cultura andalusa a cultura espanyola. Molt llarg d’explicar però interessant. Molt interessant. ! Gracias Carmen ¡

Fins aviat Quico !

Avui he visitat varis centres cívics i locals depenents de la Regiduria de Participació. M'ha acompanyat en Quim Fernàndez.

Hem començat pel Centre Cívic del Pla d'en Boet, on ens ha rebut la Regidora M. Rosa Cuscó i ens ha presentat a qui ens acompanyaria.

Per cert, per en Quico avui era el seu darrer dia de treball a Mataró. Se'ns en va a la Generalitat.

He d'agrair a tots els responsables i tècnics la seva amabilitat i disponibilitat durant tota la visita i per haver-nos mostrat les instal·lacions i explicat el seu funcionament. De totes les visites m'agradaria ressaltar especialment la dels Intermediadors Culturals i la dels Mediadors Comunitaris. Si totes les tasques de servei al públic mereixen ser tingudes en compte, aquestes dues són especialment difícils i m'ha sembla que la seva feina s'ha de potenciar i donar a conèixer més. La prevenció de conflictes és fonamental.

La única nota negativa s'ha produït després de la visita. Sembla ser que algú ha corregut a explicar-ho a l'alcalde i, aquest, ràpidament ha activat totes les alarmes. Quelcom que hauria de ser una mostra d'interès positiu (que un regidor i un alcaldable visitin instal·lacions municipals) s'ha convertit en nerviosisme. Només el fet de que l'alcalde hagi trucat a la tinenta d'alcalde i que aquesta hagi trucat a en Joaquim per preguntar-li de què anava tot ja demostra fins quin punt tenen poca feina. Es veu que no sabien que fa poc vaig fer la mateixa visita, aquest cop a instal·lacions esportives.
Ah ! i sempre demanant permís al regidor i amb els seu "placet". Of course !

Concert 90 anys dels Pastorets

El Monumental era ple i, ben comptats, no se si ha passat tanta gent per l’escenari com d’assentats al teatre. Això vol dir la quantitat immensa de gent que ha volgut col.laborar amb ells. Us felicito.

L’anècdota. Espero ser el segon alcalde de Mataró a qui ha tocat el xai dels Pastorets. Pels vídeos que s’hi van poder veure vaig assabentar-me que a en Joan Majó també li va tocar un cop.

Tecnocampus Sí. Temples faraònics NO.

Avui hem posat la 1a pedra del futur parc tecnocampus.
A veure si m’explico bé ...

Sí a situar Mataró al mapa de Catalunya. Sí a tenir a Mataró un Parc Tecnològic. Sí a les dues torres per a empreses. Sí a l’auditori. Sí a més edificis per a empreses. Sí a un auditori més gran. Sí a un aparcament més gran. Sí a la incubadora tecnològica. Sí a millorar l’equipament, les instal.lacions i els mitjans de les nostres universitats actuals. Sí a trobar recolzament econòmic de la Generalitat per al dèficit econòmic que any rere any hem de sufragar des de l’Ajuntament. Sí a ser més valent en assegurar realment el futur de les nostres escoles universitàries. Sí a fer-ho ja.

No a gastar 21.731.697,84 euros de tots els mataronins en un projecte faraònic com la construcció d’un nou edifici universitari per a, en paraules de la Presidenta del TCM, tenir a l’any 2015 entre 1000 i 1200 alumnes, quan fa anys, només a l’edifici actual de la Politècnica (EUPMT) ja n’hi havia 1500 i a la del Maresme (EUM) més de 1000. No a gastar diners en carpes per fires al parc quan hi ha eleccions. No a dormir i deixar escapar a Microsoft. No a portar consellers a fer-se la foto sense que hi posin ni un euro.

Senyor Alcalde, Sra. Presidenta del TCM, com és que amb aquest estudi d’ocupació universitària s’atreveixen a fer aquesta inversió? Volen que se’ls recordi com als antics faraons? A Mataró ens fan falta múltiples equipaments. Vol dir que els 21,7 mil.lions no tindrien un destí millor. Els nostres estudiants caben igual on son ara i, caminant, són a menys de 15 minuts de les noves empreses. El que importa són les relacions entre els dos móns i això no ve d’uns metres.

Si ens fessin una mica de cas, només que ens escoltessin una mica, Mataró lluiria d’una altra manera.

Fàbregas i de Caralt i Renfe, els dos primers temes de la setmana

Aquesta setmana hem tingut dues rodes de premsa, la primera pel tema de Fàbregas i de Caralt. Per demanar la moratòria en tot el procés i poder salvar el patrimoni. Podeu seguir-ho CiUtv a www.joanmora.cat i veure per vosaltres mateixos que és el que vaig dir exactament.

Mai hem dit de tirar a terra el patrimoni. Això ens ho donen fet com tantes coses. La veritat és que ho vesteixen de tal forma que sembla mentida. A base de repetir falsedats i embolicar la troca t’arriben a fer dubtar o, el que és igual, et fan perdre temps i temps estudiant i contrastant informació.

Finalment hem decidit tirar pel dret i, sabent el que ens diran els del PSC, no ens ha fet cap por dir el que creiem fermament. Això és un nyap i s’ha d’aturar. No acabo d’entendre com és que Esquerra s’hi posa tant bé i com Iniciativa no diu ni mu.

I l’altra ha estat aquesta tarda. Al davant de l’Estació, per reclamar solucions a la vergonya de Rodalies. Hi ha molta gent que ens reclama que expressem públicament el malestar general, però també estic convençut que el que es vol en realitat és que les coses s’arreglin. Mentre els polítics fem la nostra, la gent pateix els efectes de tants anys de falta d’inversions. Mentre discutim entre nosaltres, hi ha qui, des de la distància se’n riu. Mentre veiem com ens van les coses, altres veuen passar trens nous i molts quilòmetres de vies. Ja n’hi ha prou. D’això i de moltes altres coses.

En tots dos problemes hi ha el mateix fons. La trifulca política que atipa a la gent. Per mi és tant evident que no es pot enderrocar Can Fabregas que no entenc com s’han atrevit a dir-ho. Si el que volen són els no se quants llocs de treball, perquè no ens carreguem un altre illa de cases i portem una locomotora del doble de metres. Així tindrem doble llocs de treball ... AQUEST NO ÉS EL CAS SENYORS ! La llei és per tothom igual i l’administració ha de ser més curosa que ningú amb el que fa. Què en deuen pensar tots aquells que tenen quelcom en el catàleg ?

Realment, ho faig perquè és el que podem fer com a oposició, però no és com m’agradaria que fos. No ens deixen altre camí per el moment que el fet de denunciar-ho. Així, com a mínim, la gent pot jutjar-nos a tots.

Valls, Sant Aleix, Santes Creus i la besàvia Vicenta.

“Sant Aleix, fill de casa mateix, mort sota l’escala”. Així feia la meva besàvia, contínuament, segons la meva mare. Així he conegut una mica més la meva família. Ha estat a l’ Església Arxiprestal de Sant Joan la Major, de Valls.

De vegades les coses són curioses.

Ha estat un plaer escoltar al guia explicar-nos la història de l’església i les seves peripècies. Alguna de “capgrossos” (permeteu-me l’expressió) com l’anècdota de la imatge de la Puríssima d’en Frederic Marés, que es va fer més gran del compte per culpa de les males mides que, a l’artista, li van donar els mateixos amics de Valls.

Fins allà he hagut d’anar per conèixer la història de Sant Aleix.

Hem visitat també l’Ajuntament, la sala de plens que és, al mateix temps, la sala de Vallencs il·lustres (Galeria de ciutadans il·lustres) i hem acabat amb la Capella del Roser, amb les seves meravelloses rajoles commemoratives de la Batalla de Lepant.

Cap a l’hora de dinar, ens hem arribat a Santes Creus, on hi hem fet la calçotada (Hostal Grau) i, a la tarda, hem visitat el Monestir.

Hi hem anat tot un autocar, com cada any des d’en fa molts, organitzat per en Toni Noè, a qui no li costa gens fer-se càrrec d’aquestes coses. Gràcies Toni i Sant Aleix. Ens hem divertit, oi ?
Per cert, aquest any, els calçots no eren com els d’altres anys –o m’ho ha semblat a mi-

Els casaments o les unions continuen portant marxa …

Avui la tan esperada pluja ha fet enfadar a les comparses i suposo que els botiguers han pensat allò de “carrers mullats, calaix eixut” ...

Per altra banda, he estat al Saló Boda i he visitat tots els estands. Realment hi havia intensitat i tots estaven a la recerca dels clients. La parella que m’acompanyava crec que no s’havia plantejat això del casament però, aquesta tarda s’hi ha trobat de cap. Parella+visita saló = negoci. Això, ens agradi o no, és el que mou aquest mercat i s’ha de felicitar a la Saló és molt digne i la passarel·la també hi fa justícia. He de dir que m’ha agradat el que s’hi presentava i estic segur que l’èxit que tenen és degut a la professionalitat amb la que tothom treballava i a la qualitat dels productes presentats.

Muntar aquestes coses porten feina, però me’n he anat amb la sensació de que es pot confiar amb els organitzadors. Segur que hi ha coses que es podrien millorar però jo no les he vist i, en canvi, tan el President, Sr. Salvador Floriach, com el Director General de la Unió de Botiguers, Sr. Filbà, sí que han intercanviat comentaris de detalls a millorar. Us felicito. Sense autoexigència no hi ha futur. Compteu amb nosaltres.

Espero, finalment, que la pluja no us hagi restat visitants i desitjo, en tot cas, que demà diumenge faci millor dia

Sens dubte, recomano a tothom la visita al Saló, encara que no s’hagi de casar. Hi trobareu, a part de roba i complements, molts restaurants, hotels, viatges, lloguer de vehicles d’època, equipament per la llar, etc.

Avui m’he emocionat

En Llach m’ha fet anar enrere, cap als meus anys d’adolescent. En cada cançó que interpretava em venien totes les melodies seves d’aquella època (L’Estaca, Campanades a mort, El meu amic el mar, etc ). Em recordava quan anava a treure el nas a les sis hores de Canet, al Pla d’en Sala. El meu pare, en aquella època no es podia creure el que veia allà i s’ho mirava a distància. Jo, els primers anys era petit, menys encara. Després la cosa ja va anar canviant.

Recordo com, d’ell, eren les primeres cintes de casette que vaig tenir, en un aparell de marca LAVIS que em feia la guitza cada dos per tres (mai va funcionar bé).

Que en Lluís Llach és un home compromès ho sabem de tota la vida. Em va fer pensar quan es va definir com un nacionalista radical i el fet que si la seves lletres o opinions molesten a alguns molt concrets doncs millor. Tampoc hauria de ser, i estic segur que només parlava dels primers anys, quan encara vivíem la dictadura i ell era més a París que a casa. No és hora de teoritzar sobre nacionalismes, però jo no conec cap nacionalista, que hagi reflexionat una mica, que no entengui el respecte cap a les altres nacions i, per tant, hem de vigilar sobre si els nostres actes i actituds són les normals davant els esdeveniments del cada dia, i hem d’anar en compte en no actuar per fer saltar a ningú. Ni ens hem d’auto censurar, ni hem d’encendre focs innecessaris. Hem d’actuar normalment. Sense ell i molts d’altres (Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Toti Soler, Maria del Mar Bonet, Raimon, etc. ) ens hagués costat més sortir de la foscor franquista.

Al Monumental, en el meu cas, hi érem tres generacions, els meus pares i el meu fill d’onze anys. A en Joan, en Llach li era desconegut però com que llegeix molt i és un curiós de mena, les coses del franquisme li sonen una mica. Els diàlegs d’en Llach en cada tema, repassant temps i vivències –seves o d’altres- li feien mantenir l’atenció quan el son el volia vèncer. Parlar de tortura, de garrot vil, de censura ... és per un nen d’onze anys quelcom captivador –entre la curiositat i la inconsciència-. Per a nosaltres, per mi, era un repàs.

Gràcies Lluís pel teu exemple. Continua creant que, segur, tornaràs d’alguna manera o altre.

TecnoCampus virtual i primera pedra

Avui hem tingut reunió de l’EPE del TCM (Entitat Pública Empresarial del Tecnocampus), que gestionarà i administrarà els espais de les futures instal·lacions del Parc Tecnològic. Aquesta reunió s’ha anat movent, per part del govern de la Ciutat, amb la mateixa agilitat amb la que es movien les seves agendes personals o la del Conseller que ha de venir a fer-se la foto. Això seria una anècdota si no fos perquè passa sovint i els que hem d’exercir el control de govern som humans i necessitem també organitzar-nos la vida. De tota manera qui mana, mana, i si a sobre es pensa que la política és això, doncs au, a aguantar mentre hi siguin.

A títol de detall, la reunió s’ha canviat quatre vegades de data o d’hora i la documentació ha arribat amb 48h d’anticipació tot i ser un dossier importantíssim en quan a volum i contingut. Apart d’aquest detall, també han “estrenat” format electrònic i l’han enviat, per primera vegada, en un format diferent als habituals. Sembla que cada dia n’aprenen alguna de nova per jugar al joc de les gimcanes. Així ens mantenen actius !

El dia anterior, vàrem acabar a les dues de la matinada d’estudiar la documentació i vaig haver de fer esforços d’imaginació optimista per creure-m’ho.

Bé, no puc parlar de continguts d’un Consell d’administració però sí que puc dir que, una vegada més, ens ensenyen la informació indispensable i, encara que faci una mica de riure, veus com en les poques hores que fa que t’han enviat la informació, sempre hi ha temes que han variat i, per tant, el que t’expliquen sempre ha sofert evolucions sobre el que tens. Repeteixo, no dono detalls per que no puc, però o és que s’improvisa o és que se’ns vol despistar. Clar que també podria ser que la Pilar Gonzàlez li encarrega tantes feines al Sr. Bonastre, cpa de l'Àrea de Serveis Centrals de l'Ajuntament i director de TecnoCampus, que, aquest, per més interès que hi posa, va just de temps. Tot plegat, per a ells són “detallets”.

Estic convençut que, divendres 23, ensenyarem a la premsa, tan a la local com a la que acompanyarà al conseller, molta més informació de caràcter audiovisual. Segur que també amb realitat virtual de cara a vendre el producte. A qui ? No se si, aquí, el Sr. Vilert, actual regidor d'Urbanisme, ens contestaria com en el plens, que això ho paguen els promotors i per tan no li costa “quartos” a l’Ajuntament. Aquí el promotor és l’Ajuntament i per tant son diners gastats en propaganda electoral i punt. En els altres casos, la meva sensació és que si ho paga el promotor, després no ho resta del seu marge sinó que va a més cost i, per tan, un preu de venda més elevat pel que ha de comprar. És inaudit com fan aquestes afirmacions i es queden tan “panchos”.

Repeteixo, en aquest cas, propaganda electoral per l’Alcalde i pel Conseller que, si no ens sorprèn –estarem expectants- vindrà a fer-se retratar sense que li hagi costat res. Recordo que quan CiU governava la Generalitat, els Consellers amb prou feines podien venir a Mataró si aportaven diners. Ara, sembla que ja no cal ni això.

De tot aquest sistema de funcionament, el que més m’entristeix és que no és bo per la Ciutat. Jo crec que si els temes s’expliquen i es parlen bé, les nostres idees poden complementar fàcilment a las del govern i ajudar a millorar els projectes. Això s’ha de fer en temps de planificació i no veig cap voluntat en aquesta línia. Això no hauria de ser.

Despertem Mataró. Presentació de la meva candidatura a les municipals 2007, a la Sala Cabanyes

Avui hem fet la meva presentació pública a la Sala Cabañes. M’hi he esforçat tot el que he pogut. He estudiat molt el discurs, però m’ha sortit un pel llarg. Al final, més de mitja hora, la meva primera mitja hora. No pretenia ser un repàs exhaustiu, però m’ha semblat que havia de dir el que penso en els temes més importants que tenim sobre la taula: urbanisme i habitatge, mobilitat i immigració, sense deixar de desgranar algunes de les propostes que ja tenim treballades.

M’he sentit còmode a l’escenari. Espero que demà el podreu veure a www.joanmora.cat, a l’apartat CiU TV. M’agradaria tenir els vostres comentaris, no us talleu d’escriure’m.

Artur, cada vegada que fem alguna cosa junts penso el mateix. No t’arronsis. Això és el que volen que fem. Ni toca, ni molt menys. Endavant les “atxes”.

I un pensament per a tots els companys que m’ajudeu i que sou molts. Un esdeveniment així porta molta feina. Ho sé perquè hi he estat mots cops (mai sobre l’escenari) i sé el que és.

Gràcies de veritat.
I escolteu, 105 dies pel 27 de maig.
Quin País !

Comencem a caminar

De fet fa molts dies que caminem, però avui ho comencem a fer a la xarxa. El mateix dia presentem el nou web del candidat i aquest bloc. El primer serà el reflex de tot el que fem i de les nostres propostes, que aniran apareixen paulatinament fins configurar el nostre Programa de Govern pel període entre el 2007 i el 2011. El meu bloc té la pretensió de reflectir, en una primera etapa, sensacions i ser un diari personal de la meva activitat política des d’avui fins el 27 de maig, però també amb vocació de continuïtat una vegada sigui alcalde de la ciutat, si així ho volen els Mataronins. Segurament no serà fàcil separar l’activitat política de la professional i, fins i tot, de la personal, però segur que m’ho sabreu perdonar.

Espero amb que, a partir d’avui, ens anirem trobant en aquest petit racó de la xarxa. De moment no podreu fer comentaris, però podeu fer-me arribar tots els vostres suggeriments a través del web.