La Llàntia, 40 anys

Aquest vespre, amb en Marcel, hem estat a la Llàntia a l'acte d'homenatge a tots els que han estat presidents de l'Associació de Veïns.

Un acte molt treballat que iniciava la festa del barri i que volia celebrar el 40è aniversari de la fundació de l'entitat.

Veure la película documental i les explicacions emocionades dels implicats ha estat molt emotiu.

Ple del Cartipàs

El meu segon Ple i el primer de Cartipàs.

Realment, avui no m'ha sorprès.

Bé, potser pensant-hi .... una mica, la reacció de l'Alcalde, i avui en positiu. O tenia ganes d'anar per feina o m'ha semblat que el no haver tingut la delicadesa de parlar amb nosaltres des de les eleccions (en el meu cas, mai), el haver-nos exclòs de la Junta de Govern i el fet de que marxi a la Diputació (ja es veurà amb quina intensitat) no li feia tenir la consciència gaire tranquil·la, i ha estat prou comprensiu.

Ara ens queda per veure si quan en parlem el dia 4, s'ho repensa i se'n adona que seria bo rectificar en el tema de la Junta de Govern. CiU li ho agrairia i no en faria lluita política. Ha anat així, i si es pot arreglar, doncs endavant.

Quan al fet de la Diputació ... esperarem a veure què hi fa i quina dedicació hi té. Jo no hi veig la diferència entre que algú -p.e. jo- fes d'alcalde i, vagi quatre tardes al mes a l'empresa, i que ell se'n vagi a la Diputació, uns dies o uns matins ...

Això ho veu tothom i, en el fons, crec que ell també. A veure si de mica en mica, anem canviant formes i maneres. Els ciutadans ens ho agrairan.

En el cartipàs no hem pogut donar-los recolzament perquè no ens hi han donat ni la mínima entrada, i és més que clar que és un govern de continuïtat respecte de l'anterior.

Afeblit però on no hi ha manera de que els minoritaris s'acabin d'adonar de que els ciutadans els voten perquè incideixin en "tot" (el que puguin) i, en canvi, la lectura que en fan ells o que els fan fer els grans és: vosaltres a la vostra àrea i prou. Ara bé, a canvi de que us donem aquestes àrees (dedicacions completes + càrrecs confiança) heu de ser corresponsables de tot el que fa el govern. Així s'entén que les qüestions problemàtiques es deixin de banda i es facin l'orni en el 90% dels temes.

Un dia que vegi a un dels negociadors de IC, el mateix que megàfon en ma cridava "especuladors" a l'anterior govern en la mani sobre Can Fàbregas, li preguntaré com és que aquest tema no és objecte d'acord. O bé és que hi ha acord però és privat ? En fi, de vegades, quan rasques, hi trobes la coherència ....

.

Els hem dit ben clar que amb tot el document, que enlloc diu ,de que cal que l'administració municipal actuï amb criteris d'austeritat. Al ciutadà cada vegada li costa més arribar a final de mes i l'administració ha de fer també un esforç per minimitzar les despeses i per valorar molt bé les inversions. Si continuem sense voler veure què podem millorar, també, en aquest aspecte, no ens ha d'estranyar que els ciutadans només vegin com l'Ajuntament els ha de perseguir amb multes. Mil cent milions de pessetes l'any en multes i grua no són cap tonteria. La maquinària municipal necessita aquests diners per tirar endavant i no és d'estranyar que el ciutadà ens vegi com a recaptadors.

Tot plegat, l'acord de govern famós serveix en 22 pàgines i mitja, per justificar el contingut de l'altre mitja, que fa 23. El repartiment del pastís.

Sembla el programa socialista amb pinzellades folklòriques. Ara sí, sorprèn veure com concrecions com el lloc on els PSC pensava fer les 4500 places d'aparcament o els carrers on pensava fer actuacions de millora han desaparegut en l'acord. Només és un exemple, però és una constant.

Hi ha coses surrealistes, com el punt que diu: "Dotarem de recursos econòmics i tècnics la regidoria d'habitatge per garantir el compliment de les accions en aquest àmbit". I és pot saber què feia ERC el mandat passat amb un càrrec de confiança i PROHABITATGE ? De quina àrea treuran aquests recursos ?

Haurem de veure, també, si aquesta nova àrea creada (innovació i Promoció) té la visió i l'empenta suficient per tirar endavant o només és per donar "nivell" a algú.

No se si l’ explicació de tot plegat podria ser:
PSC - Vaig a unes eleccions amb un programa que en dic COMPROMISOS, no propostes. I tota la campanya així ... mirant de concretar per atraure el vot. Res a dir.
ERC - +Mataró + Esquerra + Equilibri + atreviment .....
IC - Ètica, Equitat i Ecologia ...

Finalment sumem, però amb patacada forta. Què fem ? Doncs tripartit segur des de la primera nit, però ho fem durar tres setmanes fins la nit del 15 de juny (dia abans de la constitució de l'Ajuntament) perquè les Assemblees dels minoritaris no tinguin un atac de cor en veure com claudiquem.

Redactem un Acord de govern, aprofitarem per "rebaixar" plantejaments maximalistes (majoritari), eliminarem (minoritaris) allò que no volen els majoritaris i, al final, tindrem un document que després convertirem en PROGRAMA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL. I a partir d’aquí podrem dir als ciutadans, que dels 3 programes, ben bé, res de res, que farem el que podrem durant 4 anys i si el vent bufa, ens mourem. Si no, la calma tampoc mata.
Ara, la nostra bíblia serà l'Acord de Govern.

Quedi clar però, que he començat la intervenció amb la ma estesa i l'he acabat igual. A veure què passa!

Diàleg?

DIÀLEG, QUIN DIÀLEG ?

Ens fan fora de la Junta de Govern.

Un altre gerro d'aigua freda. L'Alcalde Manel Mas, en l'anterior etapa, i en pro de donar una imatge de més diàleg, va donar-nos entrada a la Junta de Govern. Ara, l'alcalde dialogant i proper, ens hi treu.

En absoluta contradicció amb les seves paraules en el ple de constitució, i fent gala de que el millor diàleg, és el de tenir l'altre ben lluny i ben collat. És a dir, la oportunitat que ens donava la Junta de Govern de seguir i comentar els temes del dia a dia tenint a l'Alcalde al davant, s'ha esvaït. “Por sus actos les conocereis”.

UN ALCALDE 24H, DEDICACIÓ EXCLUSIVA A MATARÓ, MATARÓ NECESSITA UN ALCALDE A TEMPS COMPLET, ...

Aquesta és la cantarella del Sr. Baron i del seu equip, sobretot del Sr. Bassas, durant tota la campanya. "Un alcalde que només tingui com a prioritat, el govern de la ciutat".

Sobren les paraules quan veus la notícia.

No seré jo qui critiqui el fet de que busqui on calgui els ajuts per Mataró, però no és ni elegant ni ètic, passar-se la campanya dient una cosa i després fer-ne una altra.

Haurem d'esperar a veure el paper que hi juga, i com queda tot plegat.


DIJOUS PLE DE CARTIPÀS

És un ple extraordinari, que no ens permetrà fer cap més joc que el de la valoració del nou cartipàs. Fins el 19 de juliol (Ple ordinari) no podrem actuar en altres temes.

Interrogants

QUÈ VOLIA DIR L'ALCALDE PER DIÀLEG ?

En l'era d'internet, rebo una carta tradicional per informar-me que es posa a la nostra disposició per parlar, tal i com va dir al Ple passat . Intento, per e-mail, fer una proposta de dates, que siguin abans del proper ple de cartipàs, per parlar-ne i veure si la manca de concreció de l'Acord de govern es per voluntat o per quin motiu. Com que ja imagino que l'alcalde està molt ocupat, ens truca la secretària convocant pel dia 4 de juliol (el ple l'han convocat avui per el proper dijous 28). Aquest és el pa que s'hi dona a l'oposició i és el que sempre hem denunciat. Espero que sigui només la inèrcia del mandat passat i que pugui convèncer a l'Alcalde de que, val la pena, no desaprofitar els vots de l'oposició que el primer que vam fer és posar el nostre programa a la seva disposició.

SEGURETAT ?

Crec que si es vol millorar la seguretat a la Casa Gran i la millora que se'ls acut és fer que, tampoc, es pugui pujar al segon pis amb ascensor (si no es té una clau especial) és que, d'alguna manera les coses no es pensen de cap manera ja que, qualsevol, pot pujar a peu i fer qualsevol malifeta (encara que quedi gravat). O hi ha descoordinació entre departaments o, el que és pitjor, han actuat amb nerviosisme degut a que, ara, en som més. De grups municipals, vull dir.

I m'hi poso perquè, divendres, hi va haver gent gran que s'hi va trobar, i que la feien pujar per l'escala. A la tarda, a mi mateix - recordem que vaig coix - una mica més i he de pujar per l'escala amb la bossa. Sort que al fer-li notar al policia, "especialment", que tenia una lesió em va obrir amb la clau.

BENVINGUDA LA CUP A LA NORMALITAT DEL CONSISTORI

Quan el 20 de febrer CiU va demanar la moratòria sobre el tema de Can Fàbregas, ja vam demanar als altres partits de deixar el tema sobre la taula i parlar-ne després de les eleccions. Ara és la CUP qui proposa de parlar-ne. Benvinguts a la normalitat . Nosaltres som on érem ! Ens trobem un dia, tots els partits junts, i en parlem. Espero que tots siguin coherents amb el que han dit durant la campanya i hi siguin. Els únics que se n'han desmarcat han estat els socialistes.


TVM

Com es pot tractar una notícia ...

Aquest cap de setmana he vist la repetició de la notícia que, sobre Can Fàbregas, va donar TVM. Si no vaig sentir-hi malament, va semblar que la donaven per descatalogada però que, el govern anterior havia decidit presentar una proposta de trasllat (en funció de l'estudi).

El meu comentari sobre aquest tema és que, primer, la fàbrica continua estant catalogada perquè el secretari de l'ajuntament va admetre que, a proposta de CiU, la votació va ser nul·la i, per tant, la nau continua catalogada. Segon, el govern va veure's obligat a fer aquesta proposta de fer un estudi per no donar la raó a l'oposició, d'haver fet un procediment incorrecte i forçat.Si faig aquest comentari sobre una notícia de TVM és perquè crec, que les coses es poden explicar de moltes maneres. Només demano que s'intenti actuar com a notaris de la realitat. Res més.

Canigó i Països Catalans!

Ahir a la tarda, davant de l'Ajuntament, vam tenir un emotiu acte. L'arribada de la flama que des del Canigó, i per iniciativa d'en Francesc Pujade, ens reviu cada any la consciència de Països Catalans.

Recordo fa anys, la meva primera pujada al Canigó. Aquell dia va ser amb en Jordi Surinyach. Vam anar amb cotxe fins a Marialles, fer Cim, i tornar a Camprodon. Feia una calor de por, però us asseguro que vaig fer cim amb pell de gallina. Cim mític, que fet des de Marialles és preciós i amb una xemeneia final que t'obliga grimpar però que et fa arribar a dalt amb un orgull especial. Encara recordo que el més curiós era com hi havia molta gent al cim, vestits pràcticament de carrer. Gairebé tots havien pujat des del refugi de Cortalets (un passeig) i allà s'hi arriba amb taxis de muntanya (4x4).

Més tard hi vaig anar amb el meu fill Marc, però sortint de Camprodon i en dos dies. Vaja, des de les roques d'en Mercer. Itinerari : collada verda, Rojà, nit al lliure de Marialles - un desastre i molt deixat -, i amunt al cim. Després, caiguda lliure fins a Vernet. Un tip ! però amb l'autoestima d'haver fet una gran caminada. Vam aprofitar per marcar el camí pel llibre d'en Vila.

Bé, segurament explico això per la melangia que em dona el fet de que, per la cama, no podré fer muntanya aquest estiu però realment, del que volia parlar és de l'acte de la flama.

Va ser emotiu, cal felicitar als organitzadors. Això davant de tot però, deixeu-me que reflexioni sobre el fet de que cal evitar que aquests actes esdevinguin pur folklore. Si, de veritat, ens creiem el sentit de la unitat que representa, cal que no ens deixem enredar per cerimònies - que són necessàries- però que també exigeixen un treball del dia a dia quan hi ha tants i tants exemples que treballen en contra del que significava l'acte.

Que no ens passi com a la Catalunya nord on el catalanisme és més folklòric que res més !

Fem bondat!

D'ENTRENAMENT RES

Avui he llegit el bloc d'en Joan Salicrú i m'ha fet pensar en el que em costarà tornar a agafar la forma, pel meu mal cap !
Com que ahir no vaig fer bondat i vaig estar tot el dia voltant, avui he mirat de fer repòs. Llegir diaris ... família, diumenge plàcid.


EL BARÇA GANDUL

Al Barça li ha passat com a l'estudiant que vol fer els deures a darrera hora i estudiar a fons per l’examen final. Si hem fet l'ase tot el curs, és difícil que soni la flauta.... encara que cal dir que als altres els ha sonat !

Quin dissabte!

COALICIÓ ELECTORAL TRIPARTIT DE MATARÓ

Aquest matí hem tingut el Ple de Constitució. A primera hora, he intentat localitzar l'acord de Govern a internet. He pensat que en Bassas no s'hauria pogut aguantar i tindria el seu blog al dia. Efectivament ! Hi havia el link però, ah !! No funcionava !! El que sí he pogut veure és que era el primer lloc on he vist escrit que ell seria el Regidor d'Urbanisme. "Yo me lo guiso, yo me lo como".

Total, que una vegada més haurem d'anar al Ple sense saber què diu l'acord ...

A 1/4 de dotze ja era al despatx del Grup, a l'Ajuntament fent la darrera repassada al discurs. A 2/4 ha entrat la Miquela i se'n ha adonat que, sobre la taula, tenia un sobre a la meva atenció. Sorpresa ! L'acord de govern. Fantàstic, minuts abans del ple a llegir-lo per veure de què va. Evidentment, lectura ràpida sense profunditat. L'analitzarem amb calma més endavant però m'ha sorprès moltíssim que del problema que més s'ha parlat darrerament, Can Fàbregas, ni una paraula.

Si ERC ha demanat replantejar el tema, durant la campanya electoral, com és que ara no hi ha introduït res ? I IC, tampoc ?

Entenc que a Mataró no és tant senzill fer com a Barcelona i abandonar el govern. Allà, tots els regidors, govern i oposició, poden tenir dedicació a l'Ajuntament i, per tant, és més senzill decidir on et posiciones perquè no hi entren components de necessitats personals.

Torno a repetir que això és el més trist de la política encara que, per altra banda, també queda més que visualitzat que el tripartit a Mataró és una coalició electoral fixa.

PLE

Ha estat el meu primer Ple com a Regidor. Des del 1991 he anat al Ple en moltes ocasions però sempre m'ho mirava des de l'altre costat.

Crec que hi ha hagut normalitat. He fet un discurs més orientat a actituds i valors que no pas a contingut concret de Ciutat. Ens ha semblat que hi era més escaient.

M'ha semblat que a l'alcalde no li ha agradat que li digui que hem tingut l'acord de govern minuts abans del ple perquè, en fer el seu discurs, ha remarcat que l'havien penjat al web de l'ajuntament i l'havien lliurat als grups ahir (divendres).

1er. El web de l'Ajuntament no és cap meravella ergonòmica, l'estic cercant i no el trobo. Dec ser jo. De tota manera aquest matí no se m'ha acudit anar-hi, tampoc.

2on. Si són 3 grups polítics que arriben a un acord, no entenc com poden utilitzar el web de l'ajuntament per penjar-hi un acord d'aquesta mena. És a dir, que no és oficial en tant que són intencions i que no formen part del funcionament oficial municipal. Com a mínim, fins que els que ho pengin tinguin potestat per fer-ho. Fins avui està tothom en funcions.

3er. Si volien que ens arribés als altres grups polítics, amb un senzill mail s'hagués arreglat.
4rt. Dir, l'alcalde, que el van fer arribar ahir (divendres) als Grups, deu voler dir que algú va agafar la clau del Grup -que evidentment té i ha de tenir l'Ajuntament- i va deixar-hi un sobre amb l'acord.

5è. Si ho van haver de fer així, és perquè van veure que no hi havia ningú de CIU i, per tant, considerar-ho com a lliurat és cert però ...

Si hi dedico aquestes ratlles, a aquesta petitesa, és perquè la gent se'n adoni de quin és el tracte que rebem des de l'oposició. Cap facilitat, cap consideració.

Avui, mentre ens fèiem la foto, l'Alcalde m'ha dit que ens trucaria d’aquí uns dies per parlar. Li agraeixo molt. Més del que ell es pensa ja que sóc incapaç d'entendre com és que no m'ha trucat mai per parlar, cara a cara tots dos, en tots els mesos en que he estat candidat, ni des del dia 27 fins avui. Si jo hagués estat en la seva posició, ho hagués fet.

Jo sóc una persona que em considero lleial i per tant, mentre ningú me la fa, tothom és mereixedor de la meva màxima confiança. Per això crec que seria bo començar a tenir una mica de consideració vers les persones i el que representem.

La política de trifulca, de joc de patades sota la taula, la de jugar al gat i la rata és pels que no tenen res a fer. Ja se sap, el que no te feina el gat pentina ...

Per a mi, s'ha d'anar per feina i la feina és fer de Mataró la millor ciutat del món.

ASCENSOR PENÓS
.
Aquesta si que ha estat bona ! Després del ple hem dinat en un restaurant a prop i en sortir, hem anat amb la meva esposa a buscar el cotxe al parquing de la plaça de les Tereses..Com que estic com estic, hem agafar l'ascensor i mentre ella baixava al primer pis - per anar a pagar- jo he intentat arribar al tercer (on tenia el cotxe). Dic intentar perquè s'ha aturat al segon i he quedat tancat.No m'havia passat mai abans. Són aquelles llegendes urbanes que corren però a mi m'ha passat avui.

Ha estat una mica penós pel que us explicaré.

Primer he pensat que, estic sol, lloc ampli, no hi fa excessiva calor, la Pili em trobarà a faltar, hi ha sistemes de seguretat ... cap problema.

Per tant, primer tranquil·litat.

M'he mirat els botons per a demanar auxili i he premut el primer. Res ! ni timbre ni res. Després n'hi havia un altre que deia quelcom així com "Premi per parlar". Jo endavant i dir allò de "que em sent algú ? Algú ho està sentint ? Hi ha una persona tancada dins l'ascensor" Res de res. Després un altre botó amb una campana. Caram ! aquest sí que fa sonar una "sireneta" .... El quart, una campana amb diferents inscripcions que semblava que és el que havia d'estar connectat amb no se qui. El premo i "Teléfono fuera de servicio !!".

Per plorar vaja !

Sort que la meva esposa havia avisat als vigilants que ja hi tenen molta experiència i han valorat què fer. Al final, he aparegut altre vegada a dalt de la plaça i la porta se m'ha obert !
Pel que he vist, els passa sovint i no se soluciona.

No entenc res. Si a qualsevol ascensor particular et fan instal·lar una línia de telèfon com és que aquest, que és públic i amb tant d'us, no hi és o no funciona. Pel que diuen els vigilants, jo sóc un tranquil però hi ha gent que surt plorant, gent que els ha amenaçant, gent que ha passat de l'amenaça a agafar-los pel coll, etc.

Quan han vist qui era jo i que m'ho prenia així de bé s'han fomut un tip de riure gent conya amb lo del segrest polític. Ens hem de saber prendre les coses bé però, també, actuar en contundència i per això ho escric i deixo aquests testimonis del que us dic. Com que tenia la càmara, he fet un parell de vídeos.

Finalment, he omplert el corresponent full de reclamacions perquè en quedi constància i faré el que estigui a les meves mans per millorar-ho.

TARDA D'HAVANERES

.

A les vuit, a la mateixa plaça de les Tereses teníem la festeta d'agraïment. Hem tingut un grup d'havaneres i cremat per a tothom.

Una bona oportunitat per saludar gent, xerrar i fer amics.

CONSEQÜÈNCIES

.

La cama més inflada que mai. Pels observadors, a la foto oficial que ens han fet a l'ajuntament, es veu clarament la diferència entre una cama i l'altra.

Tripartit Confirmat

Pel Capgrós i d'altre mitjans sabem que ja està tancat. El text, el desconeixem , però la subhasta de carteres ja s'ha adjudicat.


ACUPUNTURA

.
Amb tal d'accelerar el procés de recuperació, estic fent acupuntura i corrents. L'anècdota d'avui era que hem aprofitat i hem resolt un mal de queixal amb unes agulles. Això fa miracles !

Política i Esport

POLÍTICA LOCAL

Avui hem tingut l'Assemblea ordinària de la Federació. Entre les trobades de cada partit (CDC i UDC) més les de la Federació anem escoltant la gent i copsant les seves vibracions respecte del resultats i de l'estratègia a seguir a partir d'ara.

De novetats locals poques. Vaja, una notícia sobre IC i poca cosa més. A per tot s'estan movent coses i intueixo que, a Mataró, les coses tampoc han de ser fàcils.

La voluntat de fer un tripartit hi és. Els 11 regidors dels socialistes els donen una majoria important i suposo que per IC i ERC és més fàcil agafar el que puguin que estar-se a l'oposició obligant al govern en minoria a pactar cada tema. Sens dubte, això sí que seria enriquidor per la vida política de la Ciutat però gens còmode per els socialistes. A ells els és més fàcil tancar un acord de govern que en realitat vulgui dir "vosaltres callats durant quatre anys que jo faré el que vulgui que per això en tinc més que vosaltres". Això és el que s'havia fet fins ara. A veure si algú n'aprèn i troba un altre manera de fer !

De moment, dissabte constitució i el més calent a l'aigüera. Hi haurà sorpresa ? No. Les situacions personals/professionals d'alguns pesen molt. Es digui el que es digui, és tant trist com això i no ho dic com a crítica personal cap a ningú sinó cap a les pròpies circumstàncies que envolten la política local que fan que, moltes vegades, algú s'hagi d'agafar a la "feina" de polític perquè a fora no hi ha res clar. Ni tant sols l'assegurança d'atur. Aquest tema també s'ha d'arreglar !

Buff ! Hi ha molta roba i molt poc sabó.


TODAVIA O MAI

Amb aquest títol, tenim un nou article d'en Jordi Pujol.

Encara no havia fet mai un post dirigint cap al web del President Pujol. Jo tinc per costum llegir-ne els articles que semblen interessar-me del seu butlletí. Pels que encara no coneixeu el Centre d'estudis , hi ha molt per llegir.


JAKUTSK

La Selecció Catalana de futbol sala a JAKUTSK. Per què ens ho fem tant difícil ? No passa res ! Fa uns anys, 521.249 signatures no van servir per a poder tirar endavant quelcom que seria un desllorigador important. Hem de resoldre el problema d'una vegada. Catalunya i la resta de l'Estat poden caminar juntes però ha de ser amb respecte mutu i començant per aquests detalls.

La societat ho admetria, si no fos perquè hi ha partits interessats a fer veure el que no és i a fer bandera de l'anti-cat per a desviar l'atenció i focalitzar sobre l'estómac allò que hauria de focalitzar-se sobre el cervell. Parlant la gent s'entén. Visceralment, mai !

No estic gens content d'haver de fer aquest post perquè m'entristeix veure on som. De tota manera, una mica més enllà sí que hem anat. I si no, recordeu el que es deia en una conferència de l’"adormit" Fòrum Cívic de Mataró sobre aquest tema.

Lesionat però, me'n surto

FESTA D'ANNIVERSARI

Això de tenir la cama quieta ja em comença a fer pujar la mosca al nas. I això que només som al 8è dia!

Sort que aquesta tarda hem celebrat una festa amb els amics del nano i m'ho he passat molt bé amb les seves coses.

Amb 12 anys tot es veu clar. Les seves il·lusions encara són força càndides (per alguns no tant) perquè no tenen malícia.

Gaudeixen de la companyia dels amics sense esperar res més que anar allargant l'hora per no separar-se.

Aquesta tarda en família, m'ha fet pensar que feia molts dies que no gaudia d'una tarda així de tranquil·la.

Quan entres en una campanya, sense adonar-te'n, tu mateix t'hi vas ficant i no veus el que deixes fins que ho retrobes.

STONER WINS EPIC CATALAN CONFRONTATION

Com que la Pili ja anava prou atabalada - jo no la podia ajudar- i en Marc ha anat al Circuit, m'he quedat sense diaris i he hagut de llegir per Internet i veure les curses per la tele.

.

Avui l'Stoner amb la Ducati ha estat millor que el Dottore i que en Dani. De tota manera sembla que la Honda va millor, però no prou com perquè ell tingui la confiança per superar la frenada d'en Rossi. Dani, estic segur que quan tinguis la moto ben adaptada estaràs al davant. No te la juguis més del compte ! La punta de la Ducati i la agilitat de la Yamaha són un pel superiors. Tingues paciència i te'n sortiràs. Cal que confiem amb tu i amb els "japos".

.

"EN DEFENSA PRÒPIA"

.
M'ha semblat un bon resum l'article d'en Sanchís "En defensa pròpia". Astúcia de l'aparell socialista en diria jo. Crec, senzillament, que ell era al lloc adequat en el moment adequat i no només per les eleccions generals, que el van portar al poder, sinó en el congrés socialista que el va anomenar.

EN JOAN VILA HI TOCA

.
L'amic Vila continua escrivint. Si no fos pel seu blog i l'skype no el podria seguir. Com que no puc anar a muntanya no podem gaudir de les llargues discussions amb en Toni eh ? La teva reflexió sobre les eleccions municipals. Fins aviat. Entre el teu blog i la webcam és ben bé com si t'estigués veient.

.

Aprofito pels que us agrada anar a muntanya enviar-vos al link al post que també tinc sobre aquest tema.

.
Ah ! el títol és per tothom menys per en Joan que, de vegades també és tant tossut com jo.

El discurs

Avui he procurat descansar la cama i veure si em baixava l'inflor però, al final, he passat moltes hores embastant el discurs de la propera setmana. El del Ple de constitució del nou Ajuntament. Al vespre, he sortit a sopar amb companys de feina. Hem tornat al Teppanyaki de Cerdanyola que, de tant en tant, també ens agrada molt. Realment, el seu nom és el SAPPORO.

Exemple de mala praxis política que genera desafecció: pensar que els ciutadans no ponderaríem la notícia d'un endarreriment més i, per tant, els polítics del ministeri creuen que és millor no dir-nos-ho fins passades les eleccions.

I que ningú pensi allò de que "això ho fan tots" perquè és el primer pas per generar més desafecció. Els que ho fan, siguin quins siguin, ho fan malament. Siguin els teus, els meus, o els altres.

Il·lusió pel futur

Aquesta tarda ens hem trobat a la sala dels lleons.

Els regidors del Grup actual, els "sortints" per entendre'ns, ens han passat l'alternativa a la nova llista.

Crec que amb la disponibilitat per continuar treballant que tenen els que surten i la il·lusió de tot el nou Grup, i no parlo només dels set regidors sinó de tots, farem una bona feina.

Tots estem d'acord en que estem davant d'una cursa de fons, on s'ha de treballar de forma constant i saber arribar a la gent, però que si es treballa, d'aquí a quatre anys, les nostres opcions seran reals.

CONTINUEM AMB CAN FÀBREGAS

Després m'he trobat amb dues persones de la Plataforma que ens havien demanat per reunir-nos.

M'ha sorprès el fet de que el que volien saber és quina seria la nostra posició. Tant poca credibilitat tenim els polítics ? Elles dues han seguit la campanya i saben la nostra posició des de fa mesos.

Sembla que volien saber si mantindríem la nostra posició. Accepto que no en devem tenir -de credibilitat- i, per tant, també serà una cosa que haurem d'aconseguir amb els anys treballant de forma honesta i clara.

SOPAR ÍNTIM

Avui m'he adonat que he pogut anar a sopar amb la Pili, tots sols.Feia molts dies que no en teníem la oportunitat.

He fet molt de gust la pre i la campanya però segurament no me'n he adonat prou de tot el que he sacrificat. Ho dono tot per bo i ningú m'ha retret res. Molt menys la família a qui li dec el recolzament anímic més important.

Per no caminar, hem anat al Sangiovese del carrer Sant Josep. Bé, com sempre. Endavant Pepi i Joan.

COMUNICAT MÈDIC

Com que el trauma em va dir que se m'inflaria i agafaria colors -la cama vull dir- doncs no me'n preocupo però sí que hi entén sí.

Procuro caminar poc però quan ho he de fer, sóc com un cuc que marxa arrossegant una cama.

Societat malalta

No he escrit res des de dissabte.

La veritat és que en el planol polític local, no hi ha hagut gaire més moviment, a part de les reunions de Partit i del rum rum del tpt-mat-2, que sembla que encara no acaba d'arrencar però que, a hores d'ara, ja sembla un fet.

Ho dic per les notícies que llegeixo i sento, però no pas per informació directa. Sembla que els socialistes tenen pressa per donar-ho per fet, però els altres encara han de pair i negociar.
De tota manera, que quedi clar que a nosaltres, no ens han pas trucat (els socialistes vull dir). Deu ser perquè no ens necessiten o perquè estan molt enfeinats !

En tot cas, si no he escrit és també perquè dissabte a la nit vaig tenir un ensurt amb la moto. Vaig sortir a sopar amb la Pili i, en tornar, quan arrencava la moto, no me'n vaig adonar que havia aparcat prop d'una pilona i, en arrencar, em va quedar la cama enganxada entre la moto i la pilona. Deuria quedar a l'angle mort del carenat i no la vaig veure. No vaig avançar ni 30cm i vaig picar. Com que la moto pesa i s'ha d'arrencar una mica fort, el cop va ser prou dur com per fer-me un trencament fibrilar de bessons. Segons el traumatòleg, són 3 mesos per recuperar-me totalment.

Ara vaig coix i amb la cama inflada. Gairebé em fa vergonya explicar com m'ho vaig, fer però què hi farem. El que més em dol és que entre la precampanya i la campanya no vaig poder anar en moto ni a muntanya i ara, TAMPOC. Brrrrrrr !!!

M'he estat rumiant si ho escrivia, no pel cop sinó per l'episodi de després, a Urgències, a l'Hospital de Blanes. Vaig entrar-hi a les 2,23h i vaig sortir-ne a les 7,00. No me'n queixaré perquè se que la gent que hi treballa ho fan tant bé com poden, i em van atendre correctament o, com a mínim, sense que jo pugui jutjar-ho massa. Una hora, gel, una radiografia i a casa.

El tema és el que vaig veure a la sala d'urgències, des de les dues i escaig fins a les sis que em va tocar entrar a mi (primer et fan el triatge i després t'esperes a que et toqui). Allò semblava un hospital de campanya en plena guerra. Una bona part de la gent que hi va arribar, ho va fer amb cops, talls, cares trencades i altres contusions, totes provocades per baralles. I això no era el pitjor. Gent absolutament beguda, que no sabia el que es feia, molestant a la gent, caient per terra, vomitant sense adonar-se'n. A un d'ells, un noi el va haver de fer caure del banc perquè, dormint o inconscient, vomitava amb perill d'ofec. Al cap d'una estona, van sortir 6 o 7 infermeres per agafar-lo, aixecar-lo a plom i emportar-se'l cap dintre.

Segons van comentar, així és cada cap de setmana i molts dies.

Tenim una societat malalta. Quan divertir-se vol dir això, poder acabar amb un tall a la cara perquè t'hi han trencat un got pel cap, és que hem perdut el nord.

El serveis d'urgències no estan per això. Jo, abans d'anar-hi, ja em vaig arribar a sentir culpable per haver tingut un accident i haver de "molestar" als metges. Aquella gent, continuaven la gresca allà mateix com si no passés res. Com si aquest servei no tingués un cost i com si no veiessin que hi havia pares i mares, amb nens petits que esperaven plorant i també fent cua. Tots hem estat joves i n'hem fet alguna però cada vegada és pitjor.

Això s'ha d'aturar !

Potser conduir begut no està permès però, potser que et portin a Urgències begut potser tampoc hauria de passar sense pena. Com a mínim a pagar les despeses que s'ocasiona. Per què no ?

DISCURS DEL FUNDADOR D'APPLE
I per no deixar-ho aquí, us deixo un vídeo que m'ha semblat de molt d'interès. Sobretot pels joves. És un discurs

de l'Steve Jobs a la Universitat d'Standford.

PAU CASALS A LA ONU.
Aquests dies, també, m'ha vingut a mans el link al discurs de Pau Casals a la seu de l'ONU a l'any 71.

GRAUPERA JONES

Veig que les eleccions ja s’han cobrat la primera víctima. En Jaume Graupera plega. Òbviament respecto la seva decisió però, encara, no sé com interpretar-la: és la primera passa abans que ICV decideixi no entrar en un tpt-Mataró-2 ? o és precisament a l’inrevés ? Ja es veurà ! En definitiva, com Davy Jones a Piratas del Caribe 3.ens deixa (figuradament clar !). Dic això perquè, ahir al vespre, vaig anar al cinema amb el meu fill petit i vaig lligar caps. Davy Jones ens deixa però l’Holandès errant continuarà navegant. Segur que hi haurà una quarta ! Es veu a venir. La vaig trobar distreta tot i que un pel llarga. Per cert, espectacular la Keira.

.

A la tarda he visitat les dues Mesquites de Mataró, que avui estaven de portes obertes. Hi he trobat a la Maria Rosa Cuscó a qui ja he felicitat pel seu article. Cal tenir-lo en compte.

Crec que aquestes eleccions no podran passar, de cap manera, com unes eleccions normals. Tots hem de canviar. Jo ja hi estic treballant.

I canviant de terç, aquí us deixo també unes fotos de fira. Quan tens canalla ja se sap, toca anar a la fira i com cada any, els de La Guita, millor dit, l’Antonio, el Gerent de ANMA i els de la Casa de Andalusia ens conviden a la festa del “descorche”. Una bona estona on només has d’estar atent a no “descorchar” massa !! .