Tornar als orígens
Després d’uns anys d’eufòria econòmica general i encara que no per a tothom, ens adonem, si escoltem el nostre entorn proper, que hi ha hagut molts indiferents i, fins i tot, escèptics o permanentment sorpresos.
Entre aquests escèptics (per anomenar-los d’alguna manera) hi ha els que ho arreglen amb un “jo, ja ho deia que això no podia durar ...” però també n’hi ha d’altres, i aquests són els que m‘interessen més que, de fet, si els escoltem bé, són els que pensen que ens han fallat una mica perquè no han sabut com fer que els escoltéssim ... que ens han fallat en la obligació que tenien de transmetre valors morals durables en les relacions humanes però, també, en les grans decisions econòmiques.
Els grans ..., els vells ..., els adults madurs..., han estat arraconats sistemàticament i hem menystingut la seva saviesa i experiències. Aquest fet ha passat contínuament i continua passant, en la nostra societat. No escoltem les seves experiències i, en canvi, no parem de sentir-los dir allò de què: “ja ho vèiem a venir ...” o allò altre “.. és que no es pot viure permanentment a crèdit, ni es pot gastar tot el que es guanya, ni ens hem de deixar arrossegar per les modes, ni pel que fa el veí” etc. I aquí rau la diferència entre el sentir a dir i l’escoltar. Segur que l’edat ens fa pesats però el cabell blanc també acumula experiència i sentit comú.
No pretenc acusar a ningú sinó reflexionar sobre certs aspectes de la vida. És que als nostres pares i mares els feia cap gràcia escombrar l’acera del davant? O el seu tros d’escala? O arreglar-se el pis per casar-se els caps de setmana? O estalviar i no sortir per comprar una rentadora? O una moto per nosaltres? Segur que no, però ho feien. És que no els hagués agradat gaudir, en general, de la vida que hem fet nosaltres –els seus fills- I tant que sí! I potser per això no s’han atrevit a ser més contundents amb les seves ensenyances ... perquè volien per nosaltres tot el que no van poder tenir ells.
Tots tenim dret a progressar, però no hem d’oblidar que el progrés ens ve donat, sobretot, pel sacrifici de les generacions que ens precedeixen i, per sentit comú, estem obligats a mirar endavant i aportar als nostres fills unes bases sòlides perquè ells en gaudeixin però, també, perquè puguin traspassar-les als seus de fills.
Avui, crec que es fa necessari recuperar les lliçons dels nostres pares i avis. Rehabilitar els seus valors bàsics i dir-los que, potser sí, que potser hem estat una mica inconscients. Sí, segur! Em direu que les circumstàncies ens hi empenyien i que, si no, com ho hauríem fet? Tot el que vulgueu, però escoltant els avis potser hauríem trobat la saviesa per fer el camí de manera diferent.
Encara hi som a temps. Aprofitem les nostres arrels per extreure’n la lliçó. Busquem on van trobar ells, realment, la felicitat i veurem que no va ser en els bens materials sinó en les estones en família, en valorar les petites coses, en l’afecte i el goig de veure’ns créixer i, sobretot, en el donar més que en el rebre.
No els defraudem. Pensem en la responsabilitat que tenim sobre els que ens venen darrere i diguem-los que no ens han fallat ells, que nosaltres, amb un punt d’arrogància, no els hem sabut escoltar.
