Corrent des de la sala de plens, vaig pujar al teatre per trobar-me un Monumental a rebentar. Amb la gent dreta i entregada al seu ídol.
Hi vaig arribar tard i tenia la fila sis, a dalt de tot. Tenia una vista total sobre l’escenari i veia com la gent gaudia. El meu problema va ser arribar-hi tard i “entrar” al concert quan faltava poc per acabar. Els advocats em van fer anar tard i la bronca que em a caure em va fer pensar que en necessitaria algun.
Potser és un cantant dels que en diuen ensucrat però tots som una mica romàntics i què voleu que us digui, amb l’excusa d’anar-hi d’acompanyant ... també em va agradar.
