És normal que els polítics, tots, vulguem capitalitzar la nostra feina en un sentit o un altre i, per tant, qui més trompetes té, o més facilitat per fer-les sonar, és qui es fa més visible. En aquest cas, l’Alcalde, bufant que farà declaracions en sortint d’una reunió preparatòria del grup de mobilitat del Consell Comarcal per “apuntar-se” un “tanto” sabent que seria una deslleialtat però que, sobretot, buscava enviar un missatge clar als seus socis.
A aquestes alçades, només els molt desinformats o els que, senzillament, passen de la política (és veritat que són molts) es podran creure algunes versions que es volen fer córrer.
Fa riure veure com el PSC ha de fer tripijocs per enredar als seus socis i només se’n surti fent-los por amb la socio-vergència. Ara bé, si funciona –i funciona-, benvingut sigui.
El problema però, rau en que si ets govern, representa que hauries de tenir la capacitat de fer el que creus que és necessari i, en aquest cas, per poder-ho dir, has d’enredar al personal facilitant que els teus socis naturals puguin fer por a les seves bases amenaçant-los amb un altre tipus de govern. Tot plegat, és kafkià però si ens ho mirem bé, és més senzill del que sembla. És un problema de cadires.
El que sí saben, els del PSC, és que nosaltres estarem al mateix lloc de sempre i no ens mourem per estratègies electorals. Tant de bo tothom podés dir el mateix.
A aquestes alçades, només els molt desinformats o els que, senzillament, passen de la política (és veritat que són molts) es podran creure algunes versions que es volen fer córrer.
Fa riure veure com el PSC ha de fer tripijocs per enredar als seus socis i només se’n surti fent-los por amb la socio-vergència. Ara bé, si funciona –i funciona-, benvingut sigui.
El problema però, rau en que si ets govern, representa que hauries de tenir la capacitat de fer el que creus que és necessari i, en aquest cas, per poder-ho dir, has d’enredar al personal facilitant que els teus socis naturals puguin fer por a les seves bases amenaçant-los amb un altre tipus de govern. Tot plegat, és kafkià però si ens ho mirem bé, és més senzill del que sembla. És un problema de cadires.
El que sí saben, els del PSC, és que nosaltres estarem al mateix lloc de sempre i no ens mourem per estratègies electorals. Tant de bo tothom podés dir el mateix.
I un altre cosa ... nosaltres només demanem calendaris i planificació econòmica. Mentre no se'ns doni això, pensarem que tot és "talante"
Llegiu el post d’en Quim i aclarireu moltes coses de qui demana què i des de quan.
Ep! I jo no descobreixo res eh! També hi ha algun periodista que ho veu ...
Llegiu el post d’en Quim i aclarireu moltes coses de qui demana què i des de quan.
Ep! I jo no descobreixo res eh! També hi ha algun periodista que ho veu ...
