Aquesta fira és sempre un valor segur. Segurament deu ser que el verd no te edat.Les tradicions són les tradicions i, aquesta, potser perquè no és gens postissa , aguanta molt bé. La organització, amb en Solà i Capdeferro al davant, també hi te el seu mèrit. La Ciutat deu molt a aquests voluntaris que preparen aquestes activitats. L’administració municipal ha de col·laborar-hi tant com sigui possible i aprendre’n. Segur que la professionalització pot aportar –hi valors però també ha demostrat en altres fires que, a la mínima dificultat, se’n retira. La nostra societat està canviant i voluntaris aglutinadors com l’Emili en queden pocs. L’Ajuntament, repeteixo, ha de fer-se càrrec de les coses però, si és possible, des d’una segona línia i empenyent noves generacions d’Emilis que, tot i que costen de trobar, ens hem d’obligar fins i tot a cultivar. Si ens pensem que les administracions ho poden i ho han de fer tot estem molt equivocats. Organitzar aquesta fira, costaria molt més a l'Ajuntament perquè desapareixeria el voluntarisme i entraria el professonalisme. Que què passaria? Doncs que el veritable esperit dels impulsors es perdria, segur. M'enteneu? No. Doncs esperem que no passi i que jo en sigui l'equivocat. Ò és que el model de fires a Mataró existeix?
Però tornem a la fira ... aquest any no hi cabia ni una parada més. Sembla que la crisi empeny als artesans a buscar el client i les milers de persones que passen pel Parc hi anem propensos a gastar. Ben segur que més espai s’hagués necessitat. No sempre passa el mateix però amb 31 anys hi ha hagut de tot. Gent que deixa de venir i gent nova que hi vol entrar i anys més bons que altres.
Aquest any, la ciutat convidada era Isla Cristina, que ens han rebut molt amablement quan els hem fet la visita oficial.
Deixo també la foto del bust d’en Vilamanyà al parc. Al despatx de casa, hi tinc el CD de música per a cobla que vaig comprar als familiars fa un any i mig i que, de tant en tant escolto.
... i per sopar, pa de nous i sobrassada de porc negre, de l’amiga de Felanitx que ens l’ha venuda. Ai ... recordo aquells entrepans calents que d’aquest aliment dels Deus feia al bar del mercat de la plaça, de Felanitx, quan hi anava per feina. Penseu-hi si hi aneu.
