Aquest vespre he estat al Monumental a l’acte de graduació de la EUM i la EUPM i, després, corrent cap a Santa Maria a escoltar a Primavera per la Pau que, celebrant els seus 25 anys, acompanyaven el mil·lenari de la nostra Basílica.
Fantàstic concert que ha acabat amb el clàssic d’en Dylan.
En acabar se m’ha acostat la Neus Pinart, a qui no coneixia, per dir-me més o menys el que també ha postejat. No puc negar que em fa il·lusió que la gent es presenti i ens parli oberta i francament, com ho ha fet ella. Molts cops la gent es pensa que els polítics som fets d’una pasta diferent, estirats, distants, etc i prefereixen no dirigir-se a nosaltres ni per bé ni per mal. Jo ja sé que tinc pinta de seriós i és cert que, més aviat ho sóc, però com tothom, tinc les meves coses. M’apassiono fàcilment. M’agrada la música i m’emociona la que surt de l’ànima. Avui, ha estat un d’aquests dies.
Gràcies Neus. Gràcies Primavera.
Gràcies Neus. Gràcies Primavera.
