Als consellers de PUMSA se’ns informa de l’estudi històric-artístic i arqueològic de Can Fàbregas

No puc informar sobre les deliberacions del Consell però sí puc dir que a partir d’ara, quan els arquitectes vulguin protegir un edifici en un catàleg de patrimoni hauran d’escriure “l’edifici i el seu subsòl” perquè em temo que aquesta serà l’argúcia utilitzada per traslladar el sobre rasant i destruir el que hi ha al subsòl.
Per part meva i de tothom amb qui parlo, és inimaginable una situació així. Una construcció, un edifici catalogat te sentit quan es conserva al 100% i és evident que neix del seu subsòl amb totes les seves conseqüències. Això és el que, fins ara, es sobreentenia de tota catalogació. A partir d’ara, aquest tripartit municipal, amb regidor d’urbanisme president de PUMSA al capdavant, s’ha empescat nova consuetud.
És a dir, torno a dir, o es fa un projecte Corte Inglés que integri la nau i tot el que conté patrimonialment parlant, o traslladar només el sobre rasant és una barbaritat tècnica i un escàndol econòmic.
Aquí en trobareu posts amb una mica d’història sobre aquest tema.

El Consell de PUMSA aprova els pisos contenidor de Figuera Major

Tot i que el govern continua negant que el tema estigui fet, avui, al Consell de PUMSA ens han portat a votació la “Contractació d’un tècnic per redactar el projecte i PORTAR LA DIRECCIÓ DE LES OBRES de la promoció d’habitatges de Riera de Figuera Major” per un valor de 183.711,69 Euros.
Nosaltres no ens movem de lloc. No estem en contra de la innovació però cal fer un debat tècnic serè i seriós abans de fer els 30 pisos contenidor de cop.
El més sorprenent és que tot i aquesta aprovació (amb el nostre vot contrari pel motius exposats) el Regidor continua dient que no ... que encara s’ha de fer el projecte ... que ja veurem ...
No entenc aquesta tossuderia en mantenir una proposta poc reflexionada d´abans de les eleccions sense que, ara, no es vulgui estudiar a fons quan semblaria el més lògic. Els polítics no hauríem de ser tant tossuts. Quina por ha de fer un debat tècnic?

Més posts sobre aquest tema.

Ple Municipal d'abril

EL dijous dia 2 d'abril tenim Ple Municipal a l'Ajuntament de Mataró. Aquestes són les nostres Propostes de Resolució, Preguntes i Precs:

• Proposta de Resolució que presentem amb PSC, ICV-EUiA, ERC i PP sobre la commemoració dels 30 anys d'Ajuntaments democràtics.


• Proposta de Resolució que presentem amb PSC, ICV-EUiA, ERC i PPC sobre el Dia Internacional del Poble Gitano.


• Declaració Institucional que presentem amb PSC, ICV-EUiA, ERC i PPC per la difusió de la festa de l'esport i l'assoliment del Dia de l'esport a Europa.


• Proposta de Resolució per millorar l'eficàcia en la lluita contra les pintades.


• Prec sobre l'Ordenança de Civisme de Mataró.


• Prec per a fomentar circuits de salut a les platges de Mataró.


• Prec sobre el Vapor Gordils i Dalmau.


• Prec perquè no s'obligui als ciutadans adjudicataris d'habitatge públic a comprar plaça d'aparcament.


• Pregunta sobre les factures de pagament relacionades amb el Festival Shakespeare.

A Santa Maria amb Pelegrí, Sedó i Maimí.

A la tarda hem convidat al Secretari General d’UDC, en Josep Maria Pelegrí, a que vingués a Mataró a visitar Santa Maria i després havíem previst estar-nos un parell d’hores a la Rambla conversant amb la gent. Malauradament, la segona part no l’hem pogut fer perquè, amb la pluja, no ens hem vist amb cor de muntar la carpa i, avui corria molt poca gent.
A la basílica ens hi esperava la Comissió del Mil·lenari i hi hem trobat a Mossèn Barat ... que ens ha rebut amb el seu clàssic “...que veniu a pagar-nos les obres?”. La visita ens l’ha fet en Ramon Reixach que com a bon Premi Iluro cada dia en sap més.
Ens han acompanyat també, en Salvador Sedó (n.1 d’Unió a les llistes Europees) i en Benet Maimí (Diputat i President Comarcal d’UDC)

Passejada pel Pla d’en Boet

Aquest matí, pràcticament tota l’estona sota la pluja, hem fet una passejada pel barri amb els amics de l’associació de Pla d’en Boet.
De regidors, hi hem coincidit amb en Francesc Teixidor, la Núria Aguilar i en Vicent Garcia.
En Quim Navarro (President) n’exercia d’ amfitrió i hem fet un recorregut tot parlant de la situació actual i de tot allò que els ocupa i preocupa de cara a millorar la situació.
Tot i que el dia no acompanyava gaire ens ho hem passat bé.
Gràcies amics.

Nit de l’Esport. En van 54.

Festa esportiva a Privat. Amb un format diferent a la de les altres vegades (més informal) hem assistit a aquesta festa amb tot l’esport mataroní. La ocasió anual per compartir amb aquest sector, tot junt.

Laurent Cathala, Alcalde de Créteil a Mataró

Hem tingut a la Ciutat l’Alcalde de Cretéil. A tres quarts de nou ha signat al llibre d’honor de la Ciutat. Aquest senyor és l'alcalde socialista d'aquella Ciutat des de fa 32 anys, en que també ha estat Ministre de França (de família). Després ha estat amb nosaltres a la Nit de l’Esport.

Posts que vaig fer en la meva visita a Cretéil, l'any passat, en que van dedicar el Jour de Fete a Mataró.

Gràcies Créteil

Nous sommes a Créteil

Cabrera a Mataró. Presentació del web Arqueologia i patrimoni

A Can Palauet, hem tingut la presentació, a càrrec del Dr. Joan Santacana, del web: Cabrera de Mar, arqueologia i patrimoni.
L’ha presentat l’historiador Josep Maria Rovira, coautor juntament amb l’enginyer Ferran Bayés i l’objectiu del treball és donar proximitat als importants jaciments arqueològics de Cabrera, per la via de la recreació virtual en 3D. És un treball magnífic que els portarà molt temps però és i serà una obra cabdal per a les noves generacions.

Reunió de la comissió Cinc Sènies-Valldeix.

Aquesta tarda hem tingut la primera reunió (després de la de constitució de l’any passat) d’aquesta Comissió amb un nom súper “rimbombant” Comissió Especial de Seguiment del Pla Especial de Millora Rural i Desenvolupament Agrícola “Cinc Sènies-Valldeix” de Mataró.
Sorpresa! Del no res, és a dir, del ara encara no toca ... això vindrà més endavant ... quan sigui ja hi haurà temps de parlar-ne ... etc frases habituals d’aquest govern per mantenir entretingut i distret al personal, hem passat a tenir un projecte molt definit del traçat de la línia orbital al seu pas per la ciutat.
Aquest govern i el regidor d’urbanisme en particular, a la meva manera d’entendre, abusen del fet de mantenir oculta la informació o de no donar-hi la importància que te fins que ja ho tenen tot dat i beneit. Llavors, cansat el govern de veure i parlar sobre el tema, passen a “informar-ne” a la gent (inclosa la oposició) i, llavors, es fan els sorpresos de les nostres preguntes i reticències. Segurament -pensen ells- és millor això i passar algun mal de cap intens però molt acotat en el temps que no pas parlar-ne amb calma i que tothom hi pugui dir la seva. Sembla com si faci por parlar-ne públicament fins que arriben els terminis legals. Es compleix la llei però no la deguda transparència política.
Em temo que, una vegada més, s’estan passant de frenada i es crearà un conflicte que s’hauria d’haver evitat. Em refereixo al pas per les cinc sènies que el govern creu que si fos soterrat no hauria de produir impactes importants però no han pensat en coses tant evidents com les aigües pel reg. Soterrar una línia de tren repercutiria molt probablement en vetes d’aigua, mines, pous, etc. En definitiva, una cosa tant senzilla com haver tingut en compte això, més el fet d’haver-nos reunit abans, ens hauria estalviat nervis i paraules gruixudes, a més del neguit i indignació lògica de molts pagesos.
La línia orbital és necessària. Un traçat o altre s’haurà de trobar. Segur que hi haurà d’haver sacrificis però, d’aquesta manera, difícilment ningú estarà disposat a fer-los sense lluitar perquè, la sensació que una vegada més s’ha creat, és la de que es tira pel dret sense tenir en compte als afectats. Repeteixo, la gestió d’aquest traçat s’està portant sense diàleg ni explicacions i el problema és que torna a recaure la responsabilitat sobre el mateix.
Molt em temo que aquest tema crisparà novament la Ciutat. Si no se’ns explica clarament com es pensa resoldre el tema ambiental, difícilment podrem entendre que es vulgui preservar les cinc sènies si se’ls estronca l’aigua de reg. Sorprèn, en definitiva, que siguem nosaltres, oposició i afectats, qui hagi de posar sobre la taula una cosa tant senzilla.

“La immersió lingüística” de Joaquim Arenas i Margarida Muset

Al Centre cultural Caixa Laietana s’ha presentat el llibre “la immersió lingüística”, escrit per la parella mataronina en Joaquim Arenas i la Margarida Muset.
N’ha fet la presentació en Pep Comas i ha estat esplèndid. Ha fet la glosa dels autors, ha explicat els perquès, ha fet un resum per capítols, n’ha explicat la estructura i ens ha fet venir ganes de llegir-lo. Ha anat molt més enllà d’una presentació normal. Ha volgut quedar bé amb els seus amics i s’ha notat. Pep, felicitats!
Ens ha dit: “libre necessari, fet per qui ho ha fet i explicant perquè s’ha fet. Perquè se sàpiga que res no ens ha vingut donat, ha costat molt i perquè no s’estronqui. Explicat des de la humilitat i la modèstia, explicant el que s’ha fet bé i el que no. Ella i ell, tots dos, en son protagonistes però, en canvi, adopten el paper de narradors (autoria compartida) amagant qualsevol tipus de protagonisme. El procés d’immersió lingüística fet a Catalunya és el més ampli fet mai. És un referent mundial. El llibre, fet per encàrrec del Centre d’Estudis Jordi Pujol, ja està en la seva segona edició. Pujol diu que, en tirar endavant aquest procés, sempre va tenir en compte tots els elements que afavorien la convivència. Llibre necessari, honest, escrit amb modèstia, compromès, explícit, propositiu i interpel·lant.”
I ara tornem als autors perquè, de fet, ells eren les estrelles. Jo coneixia a en Joaquim i ja l’havia sentit parlar. A qui no coneixia era a la Margarida i m’ha causat la bona impressió que en Pep ens havia avançat. Decidida, ferma, cartesiana (segons en Joaquim) m’ha agradat, vaja!
Han volgut deixar molt clar que el protagonisme d’aquest projecte ha estat dels pares castellano-parlants i dels mestres. Pares, famílies i mestres. Volien que fos per un lector no especialitzat i creés la sensació d’orgull en aquest poble que ho va aconseguir.
Des del punt de vista pedagògic, el una miqueta en català i una miqueta en castellà no funciona i, per tant, la immersió era la única via. Volien donar la seguretat de que si va ser complicat i es va aconseguir, s’ha de seguir fent. Intentar donar un missatge de continuïtat i dir, també, el que no ha funcionat perquè no ens tornem a equivocar: “si fem gaires errors perdrem la llengua i després la identitat”. “Seria una mena d’eutanàsia”. També transmetre un cert punt de preocupació perquè en algun moment hi ha hagut algun punt de cofoisme en que les estadístiques positives han fet que s’hagi baixat la guàrdia.
La Margarida, que continua fent d’inspectora en un barri de Barcelona veu com hi ha instituts on nois i noies només parlen català a les aules i, encara, amb algun punt rebel.
“la immersió és un gran tresor. La història d’ujn miracle que hem fet possible molta gent i n’hem d’estar orgullosos” ha conclòs.

Avui, reunió amb Iniciativa

Aquest vespre ens hem vist amb la gent d’Iniciativa i, amb ells, hem tancat la roda de converses amb tots els grups polítics presents a l’Ajuntament.
Com amb la resta, hem parlat sobre la situació econòmica i com la podríem afrontar millor. Ens ha agradat que s’hagin compromès a traslladar les nostres propostes a la resta de socis de govern.

Parlem de mesures contra la crisi. Suport a l'acte veinal d'avui

La setmana passada vaig anar al Canal Català Maresme a fer una entrevista sobre les nostres propostes municipals contra la crisi.
La podeu veure aquí: part 1 / part 2
De moment no som massa afortunats (pel nul cas del govern) però, tot i això, insistirem per exemple, donant suport a les associacions veïnals en l’acte que tenen previst fer avui a dos quarts de vuit, davant l’Ajuntament.
El tema de l’augment d’impostos, taxes, i preus públics per sobre l’IPC clama al cel. El que demanen les associacions, pel que fa a l’Ajuntament, ja ho vam demanar l’any passat quan vam donar els nostre vot negatiu als pressupostos i ho vam tornar a demanar al ple del mes passat. Ni cas per part del tripartit local.

Avui no coordino bé els temps.

No se si és que vull fer massa coses o és que les coses són així. És igual.
Aquest matí he sortit en moto amb el meu fill. Era la primera vegada que m’acompanyava i entre que en Vicent no s’aclaria amb l’alarma de la seva, que hem quedat a les 9 (tard), i que hem decidit anar fins a Tamariu, m’ha fallat l’horari per anar a la Penya Al Andalus a celebrar el seu XIIIè aniversari. Ho tenia previst i em sap greu no haver-hi arribat però també estic content d’haver passat una matinal amb el meu fill en una experiència nova. Està en una edat que descobreix aquestes coses i, jo, com a pare de vegades sento que no puc estar prou per ell. La política té aquests sacrificis però cal tenir en compte que, si bé jo he triat aquest camí, els meus fills no ho han fet. Per tant, és la lluita que tots els polítics/ques lliurem cada dia contra la nostra consciència. Avui, ho volia fer tot, i no hi he arribat. Manolo, segur que ho entens!
Ara , a la tarda, tampoc puc anar a veure els amics de l’EPMA que fan l’obra “La sopera”. Tinc tanta feina per la propera setmana que he de prioritzar.

Potser no ho hauria d'escriure i ningú se'n assabentaria però, així és com em sento millor i no crec que sigui dolent mostrar-se tal com raja.

Molt bé Mataró ! Molt bé Pastorets!

Arrencant amb un acte, ahir, a la sala de plens, avui s’ha celebrat el tercer congrés de pastorets de Catalunya.
Vaig ser a la sala de plens i avui a la tarda me’n he anat a la Sala Cabañes a veure com anava. Hi he arribat quan el Mag Lari estava fent no se si una conferència o un show o totes dues coses a l’hora i m’he fet un tip de riure. Després, hi ha hagut una intervenció dels responsables de cada ponència (ho podeu seguir al seu blog) i la taula rodona final. He fet bé en anar-hi perquè, ara, tinc una visió més amplia del que significa aquest fenomen cultural.
En acabar, foc ! Correfoc i final de festa a la plaça de l’Ajuntament.

Cal felicitar a la Coordinadora, amb en De Ramon al capdavant, pel fet d'haver-ho portat a Mataró. L'Ajuntament també ha estat a l'alçada, fins i tot adonant-se de que calia compatibilitzar els horaris del correfoc. Així es fan les coses.

Una vegada més, el bé ha triomfat sobre el mal.

A la llista europea, amb en Tremosa

Avui hem tingut Consell Nacional al Bages, concretament a Món Sant Benet, i tot i que me’n han parlat força, encara no hi havia anat mai. Ara no me’n escaparé perquè m’ha creat veritable curiositat. Hi he anat en moto (50 minuts de Mataró) No he vist massa cosa perquè ens hem passat el matí tancats a la sala del Consell. Bones instal·lacions per a congressos.
Però bé, anem al Consell. Des que la Federació ha trobat el punt d’humilitat adient, penso que estem fent les coses millor. Després de la conferència de l’Artur de la setmana passada, se’l notava content.
Ara bé. La situació del País no és bona i hi ha molta gent que pateix. Això ho recorda, l’Artur, sempre i ho hem de tenir present tots. Els que fem política i els que no. Hem fet un repàs als temes polítics d’actualitat i hem votat els noms per a la llista a les eleccions europees a més de votar, també, diferents propostes de resolució i les habituals preguntes a la Direcció.
Crec que no cal cansar a ningú amb la nostra posició respecte al desallotjament (s’havia de fer), el suport incondicional als mossos (revisant alguna actuació) donat que no se’ls pot deixar ni un minut més sota aquesta direcció política, finançament (continuen entabanant-nos), situació al Congrés dels Diputats (res de nou mentre Zapatero no compleixi l’Estatut, i s’enfronti a la crisi i a la realitat), etc.
Quan a la llista de noms que acompanyarem al Tremosa en les properes eleccions, el tercer de CDC, darrera Tremosa i la Mireia Huerta (JNC) hi aniré jo. Sempre s'ha de dir, si no passa res ...
Encara resta per decidir amb qui ens presentarem però segur que no ho farem, la federació CDC i UDC, tots solets. Està tant fresc el tema de les eleccions gallegues i basques que el tema GALEUSCAT no se sap com acabarà.
Ara bé, acabi com acabi el tema i per tots els que ja barrinin més del compte, la meva posició a la llista sempre estarà en posicions de no sortir. Això no vol dir que no tingui una clara lectura de reconeixement per part dels meus companys de Convergència i, per tant, n’estic content. ;-) buscant-li la volta, a molts partits, envien a Europa els dinosaures o els contestataris. Com que no és el cas, de moment, “encara” no sembla ni una cosa ni l’altre.
Ramon, endavant les atxes que segur que farem un bon paper.

Trobada de la permanent del Mataró Marítim.

Aquesta tarda ens hem trobat al port, per treballar en l’enfocament dels treballs d’aquesta comissió.
Hem començat a les dues i hem acabat a les set.
La fórmula de treball es va perfilant i veurem si acaba de funcionar. Els grups que no estem al govern hi participem amb tota generositat i esperem que el govern mantingui aquesta lleialtat.
Avui hem fet un treball intens i ho hem fet amb il·lusió. És evident que no som experts en aquest àmbit i, per tant, tot treball creatiu i visionari està subjecte a les possibilitats de plasmació i execució sobre una realitat (entorn, lleis, economia, etc.) Ara bé, tot és començar.
Repeteixo que no hi érem tots i hi hauríem de ser tots. Més quan qui falta, va expressar en la sessió de constitució del la Comissió la seva voluntat de ser-hi. Fora bo arreglar-ho convidant-los abans no continuem endavant i es comenci de veritat. Avui segurament encara seria possible i més endavant no tindria sentit o ho rebutjarien de forma legítima.

D’empreses, també del tipus alzina

Avui EL PUNT publica un article que vaig escriure per reivindicar l’empresa tradicional.

opinió
D'empreses, també del tipus alzina

18/03/09 02:00 - joan mora

D'uns anys ençà, hem vist que el model empresarial de creixement espectacular ha acaparat tot el protagonisme i hem assistit a la cerimònia de l'enaltiment del negoci ràpid. Per la meva banda, no hi tinc absolutament res a dir –del negoci ràpid–, ja que, si es vol i se sap fer, és, a més de legítim, d'admirar.

Ara bé, també cal que tinguem en compte que n'hi ha d'altres que, a voltes perquè no se'n sap més, però, normalment, pel terreny on neixen i per la filosofia dels mateixos empresaris, es guien per la prudència i la perdurabilitat. Són les que posen la solidesa al davant de l'espectacularitat, les que veuen en la discreció també una fortalesa, les que eviten qualsevol forma d'especulació perquè prioritzen la seguretat i el futur. Són les que adopten l'humanisme en el rol de segona corona familiar. Ambicioses, sí, però sense cap cessió a la mínima cobdícia. Durant anys, i avui encara, parlem del model americà com si aquest tingués un únic tipus empresarial. Com si tot fossin start-up's spin-off's, etc. Sembla que ens haguem oblidat de reivindicar aquelles que, com les de tipus alzina, neixen i creixen en situacions complicades, amb pocs recursos, i que de mica en mica, un any rere l'altre, reinverteixen el que aconsegueixen en pro de ser més estables, més dures i, en definitiva, d'arrelar-se més i millor. Quan la filosofia és aquesta, créixer quan sigui possible, mantenir-se si bufen vents de crisi, i fins i tot fer un pas enrere si la situació no deixa cap més sortida, la fusta de l'empresa s'endureix i deixa prou dipòsit per poder fer un salt endavant tan bon punt torna a sortir el sol. Normalment les conreen gent que sap que després d'una pujada ve sempre una baixada, i saben estar-se d'adquirir compromisos excessius perquè ells o elles mateixos en seran responsables i n'hauran de donar comptes. Potser aquesta prudència les fa menys propenses a les crescudes espectaculars que les del tipus pi o eucaliptus (que hi ha d'haver de tot) però són de les que aguanten millor les tempestes, tant si són financeres com si no. Catalunya, i tot l'Estat, ha tingut aquesta mateixa síndrome de l'enlluernament per l'eucaliptus. Jo no dic que no siguin necessaris. Ja he dit que hi ha d'haver de tot. Però farem bé d'estimar les alzines, perquè, a més de ser el nostre paisatge de sempre i encara que no tinguin una figura espectacular, ens han permès escalfar les llars durant segles amb una fusta magnífica.

Link a l'article del diari EL PUNT

Convertir Mataró en punt de trobada del talent.

Avui, l’aprofitament del talent humà passa per generar entorns pensats per generar motivació. La creativitat, la innovació, i fins i tot la difusió de la tecnologia s’aconsegueix reunint en espais o territoris més o menys reduïts la més gran quantitat de talent. A partir d’aquí, utilitzant tècniques i processos coneguts, es pot multiplicar transversalment el coneixement.

Mataró ha d’aprofitar les oportunitats que sens dubte tenim per ... (continuar llegint al capgròs)

La perdiu blanca sobre el Callau

Avui he preferit raquetes abans que anar a esquiar.
Com que encara queda molta neu hem aprofitat. Al matí estava una mica glaçada però a mida que ha anat aixecant-se el dia s’ha anat estovant molt. Fins el punt que tornant he fet una relliscada de 50 metres lliscant pendent avall (raquetes i tot).
La ruta és ben senzilla, cap dificultat i molt agraïda. Estació de Vallter, portella, plans fins a sobre Concrós (esmorzar) i després continuar fins a Roca blanca (2440m) per, des d’allà, tornar fent la diagonal directe en direcció a Bastiments i que et deixa ben bé a la canal que puja a la Portella.
Ja és la segona vegada que hi veig la perdiu blanca i, avui, fins i tot l’he pogut fotografiar.
Es veu en una de les fotos que penjo tot i que només la podreu intuir al cel, a l’esquerra de la foto, aixecant-se un metre de terra. L’hem pogut veure ben bé però només n’hem vist una. Allà n’hi ha una volada i pel que han dit, hi ha afegit un mascle portat de més lluny.
Total. Matinal perfecte.

A voltes amb el Tractat dels Pirineus

A la tarda, amb en Vila (que ara te al cap el Tractat dels Pirineus) i en Toni, hem fet una excursioneta d’una hora i mitja per anar i el mateix per tornar per buscar una ruta propera (a Camprodon és clar) per pujar fins el Roc de Frausa (o Roc de France).
Per Coll d’Ares fins a Prats i després fins a Amélie i trencar a la dreta fins a Montalba dels Banys. Des de Mataró ho tindríem més bé però des d’allà és una bona volta.
Des de 1659, la carena de la Serra de l’Albera fa frontera entre els dos Estats.
Com que hi ha un bon tros, no hi anirem demà i el farem més endavant.

La fusta de l’esclop

Feia molts caps de setmana que no pujava a Camprodon i en tenia ganes. Millor dit, ens convenia a tota la família.
Aquest, al matí, hem sortit a pasejar pels voltants de Camprodon. Un dia fabulós. La primavera ja s’intueix tot i que encara pot fer fred i la nevada del cucut encara ha de caure.
Aquest arbre de la foto és una saula o salze. Abans ens feien esclops perquè pesa poc i no te grops.

Amb en Felip Puig preocupant-nos per com es pot ajudar a sectors en crisi

Avui hem tingut en Felip al Maresme. Al matí ha estat a Alella amb gent del sector vinícola. Hem dinat tot junts (alcaldes i caps de llista) a Cabrera i a la tarda hem fet roda de premsa a Mataró per, després, reunir-nos allà mateix amb representants del sector comercial (concessionaris) de l’automòbil i de les motos.
En aquest moments hi ha molts sectors tocats i ens estem reunint amb tots ells per escoltar-los i veure què s’hi pot fer. Sempre en surt alguna cosa útil i, d’aquesta tarda, ja n’ha sortit una iniciativa que presentarem properament al Parlament i que els pot ajudar una mica. Avui, totes les administracions graviten sobre, p.e., un sector com aquest. La local per impostos com l’IAE, la Generalitat per l’ITP i l’estatal amb fiscalitat òbvia (IVA, matriculació, hidrocarburs, etc.) Totes les administracions hauríem de trobar propostes imaginatives perquè, de continuar com ara i amb les receptes de sempre, cada vegada l’assumpte està pitjor.
En acabar la trobada, en Felip a marxat a veure els viveristes.

Universitat Europea. Una possibilitat per Mataró.

No està fet. Només s’ha fet el primer pas però és el més important.
Ha costat que el govern ho entengui i s’hi posi però ja està fet. Ara només resta que es treballi bé i que la cosa fructifiqui.
Per Mataró i tota la comarca seria un gran pas endavant per la evidència del que significa tenir una inversió d’aquestes característiques. Els universitaris són una font de talent per a la zona on estudien però també un gran potencial d’intercanvi cultural, a més de generar prosperitat i desenvolupament econòmic. La tendència a aprofitar les possibilitats i relacions que el lloc on s’estudia pot oferir és decisiu a l’hora de emprendre. Per tant, endavant i fem-ho bé.
Des de CiU, hem suggerit al govern aquesta acció i fomentat la trobada concreta amb la Universitat Europea, per mitjà del Sr. Lluís Bassat (Conseller). Aquesta Universitat pertany al Laureate International Universities, un gegant mundial. Ens ha costat un any i mig convèncer al govern que fes el pas però, finalment, ens en hem sortit.
A partir d’ara, el govern és qui en porta la iniciativa però un projecte així només surt si hi ha consens. Ha de sortir bé. Mataró s’hi juga molt. Sempre he dit que si no fas les batalles mai en guanyes cap. Presentem-hi candidatura ferma !

El dia 23 els tindrem a Mataró.

Les lluites fratricides no ens convenen

Foto extreta del facebook

10000 a Brussel·les.
Ahir, un nombre importantíssim de catalans van fer el que pensaven que havien de fer.
Ara, la polèmica ja està servida. Que si eren 10000, que si només 3000, que els uns s’han radicalitzat, que els altres són això o allò.
Per mi, tothom pot fer el que cregui més convenient. Si aquesta gent ha volgut anar a Brussel·les, altres a la Plaça Sant Jaume, altres a les seves obligacions o devocions del dissabte, i això sense comptar els que no hi ha pogut anar per motius econòmics o familiars, és quelcom que ens ha de fer reflexionar o discutir però mai acusar a ningú.
Les lluites fratricides no ens portaran enlloc. Que cadascú faci el que cregui més convenient i treballi per la reconstrucció nacional de la millor manera que sàpiga. No caiguem en els paranys ni les trampes que els que ens volen anorreats per assimilació ens paren. Treballem-hi cada dia i parlem-ne més aviat poc.
Els catalans, els que vivim a Catalunya i paguem uns impostos que no se’ns reconeixen ni molt menys ens llueixen, algun dia ens en adonarem de que continuar així no ens convé. Aquell dia no hi haurà d’haver bàndols. Mentre estant que cadascú faci el que cregui mentre no sigui ofendre a cap compatriota.
Les lluites fratricides no ens convenen.

Vine a la platja, queda’t a Mataró!

Aquest podria ser un slogan vàlid per promocionat la Ciutat a l’eix Vallès, Osona, Ripòllés, etc.
Es tracta d’una campanya que es podria endegar aprofitant la possibilitat de tenir un gran aparcament gratuït a la zona d’IVECO-PEGASO.
Ja ho vam intentar l’any passat i se’ns van despenjar amb un cost de més de 300.000 euros i que era perillós, insostenible, problemes de mobilitat, etc. Mare de Déu! I és que de gastar si que en saben. Tot “a lo grande”.
Ara, s’ho han repensat i els problemes són assumibles. Vaja, que seria bo arranjar la zona per tenir-hi el Cruïlla. Perfecte. Aprofitem l’arranjament per compatibilitzar-ho i provem la idea. Segur que trobaríem la manera de fer-ho amb molts pocs diners. Ni parlar-ne de les xifres que ens van dir. Es pot fer amb molt menys.
Clar que hem d’involucrar els comerciants i la restauració. Amb aquests ja hi havíem parlat abans de fer la nostra proposta l’any passat. No seria difícil organitzar llançadores de l’aparcament a la platja i a les zones comercials i d’oci. Tampoc seria descabellat pensar en el lliurament de vals descompte per botigues, restaurants, etc. Fins i tot, es podria cobrar per l’aparcament un preu que fregués la gratuïtat (1 euro per estada p.e.) a canvi de mantenir-hi una mínima vigilància. Imaginació i voluntat de treballar és el que ens cal. Perquè no podem portar gent a Mataró, a la platja, i que dinin als nostres restaurants i passegin per la Ciutat descobrint el nostre comerç i atractiu turístic. I perquè no pensar en tenir un punt de recollida de paquets de compra al propi aparcament?
Doncs ni així. Els regidors del govern justificant la negativa i tornant a votar en contra del nostre prec. Sort que l’Alcalde, que estava prou fi en aquest ple, els va esmenar la plana dient que la idea no era dolenta (tot i que evidentment també hi va votar en contra)
A veure si qualla.

Hem de debatre el sistema de construcció de pisos contenidor.

Tampoc hi va haver acord en aquest punt.
Mira si és senzill! Només proposàvem el prec de sota. Si hem de canviar el model de construcció tradicional amb una innovació tant potent, fem que els tècnics, no els polítics, tinguin un debat obert sobre aquest fet.
No estem en contra de la innovació però abans que gastar en fer 30 pisos contenidors sense haver-ne fet un debat públic és un error. Si hem de fer una prova, fem-la en una promoció més petita i pensem bé quins usos pot tenir. Sembla que hi ha precipitació i molt probablement el fet de mantenir viva una proposta electoral poc meditada.
Nosaltres, si del debat tècnic que se’n fes, en sortís enfortit el projecte, no hi tindríem res a dir però, primer, algú ens ha de justificar l’estalvi, si és que n’hi ha,i els guanys des de tots els punts de vista. A veure si resultarà que el que guanyaríem per un costat ho perdríem per altres (durabilitat, confort, sostenibilitat, etc.) Tot això cal discutir-ho tècnicament.
Doncs no. El govern tampoc va voler escoltar-nos i pretenia emmascarar la seva negativa proposant unes jornades sobre habitatge a les que, evidentment, no ens oposem però que només volia dedicar una tarda a “explicar” el projecte de pisos contenidor.
Tot plegat, ens sembla que hi ha precipitació i una certa inseguretat.

Discurs Joan Mora: Organització d'un debat entorn possibles nous sistemes constructius