Aquesta tarda hem tingut la primera reunió (després de la de constitució de l’any passat) d’aquesta Comissió amb un nom súper “rimbombant” Comissió Especial de Seguiment del Pla Especial de Millora Rural i Desenvolupament Agrícola “Cinc Sènies-Valldeix” de Mataró.
Sorpresa! Del no res, és a dir, del ara encara no toca ... això vindrà més endavant ... quan sigui ja hi haurà temps de parlar-ne ... etc frases habituals d’aquest govern per mantenir entretingut i distret al personal, hem passat a tenir un projecte molt definit del traçat de la línia orbital al seu pas per la ciutat.
Aquest govern i el regidor d’urbanisme en particular, a la meva manera d’entendre, abusen del fet de mantenir oculta la informació o de no donar-hi la importància que te fins que ja ho tenen tot dat i beneit. Llavors, cansat el govern de veure i parlar sobre el tema, passen a “informar-ne” a la gent (inclosa la oposició) i, llavors, es fan els sorpresos de les nostres preguntes i reticències. Segurament -pensen ells- és millor això i passar algun mal de cap intens però molt acotat en el temps que no pas parlar-ne amb calma i que tothom hi pugui dir la seva. Sembla com si faci por parlar-ne públicament fins que arriben els terminis legals. Es compleix la llei però no la deguda transparència política.
Em temo que, una vegada més, s’estan passant de frenada i es crearà un conflicte que s’hauria d’haver evitat. Em refereixo al pas per les cinc sènies que el govern creu que si fos soterrat no hauria de produir impactes importants però no han pensat en coses tant evidents com les aigües pel reg. Soterrar una línia de tren repercutiria molt probablement en vetes d’aigua, mines, pous, etc. En definitiva, una cosa tant senzilla com haver tingut en compte això, més el fet d’haver-nos reunit abans, ens hauria estalviat nervis i paraules gruixudes, a més del neguit i indignació lògica de molts pagesos.
La línia orbital és necessària. Un traçat o altre s’haurà de trobar. Segur que hi haurà d’haver sacrificis però, d’aquesta manera, difícilment ningú estarà disposat a fer-los sense lluitar perquè, la sensació que una vegada més s’ha creat, és la de que es tira pel dret sense tenir en compte als afectats. Repeteixo, la gestió d’aquest traçat s’està portant sense diàleg ni explicacions i el problema és que torna a recaure la responsabilitat sobre el mateix.
Molt em temo que aquest tema crisparà novament la Ciutat. Si no se’ns explica clarament com es pensa resoldre el tema ambiental, difícilment podrem entendre que es vulgui preservar les cinc sènies si se’ls estronca l’aigua de reg. Sorprèn, en definitiva, que siguem nosaltres, oposició i afectats, qui hagi de posar sobre la taula una cosa tant senzilla.
