Foto extreta del facebook10000 a Brussel·les.
Ahir, un nombre importantíssim de catalans van fer el que pensaven que havien de fer.
Ara, la polèmica ja està servida. Que si eren 10000, que si només 3000, que els uns s’han radicalitzat, que els altres són això o allò.
Per mi, tothom pot fer el que cregui més convenient. Si aquesta gent ha volgut anar a Brussel·les, altres a la Plaça Sant Jaume, altres a les seves obligacions o devocions del dissabte, i això sense comptar els que no hi ha pogut anar per motius econòmics o familiars, és quelcom que ens ha de fer reflexionar o discutir però mai acusar a ningú.
Les lluites fratricides no ens portaran enlloc. Que cadascú faci el que cregui més convenient i treballi per la reconstrucció nacional de la millor manera que sàpiga. No caiguem en els paranys ni les trampes que els que ens volen anorreats per assimilació ens paren. Treballem-hi cada dia i parlem-ne més aviat poc.
Els catalans, els que vivim a Catalunya i paguem uns impostos que no se’ns reconeixen ni molt menys ens llueixen, algun dia ens en adonarem de que continuar així no ens convé. Aquell dia no hi haurà d’haver bàndols. Mentre estant que cadascú faci el que cregui mentre no sigui ofendre a cap compatriota.
Les lluites fratricides no ens convenen.
