Des que me’n vaig assabentar que venien que ja vaig comprar les entrades. M’agrada la rumba catalana i la que no ho és. Des de fa molts anys, vaig aprendre a escoltar les lletres i el fons que hi ha darrera de cadascuna. Sentir-les cantar amb sentiment hi fa la resta. Sempre dic que la música que surt de l’ànima m’emociona i, tot i que Los Chichos son molt comercials (i més en un concert així) ahir em vaig treure una espineta que tenia clavada de fa 25 anys! Com aguanta aquesta gent !Encara no havia pogut trepitjar l’Espai Arquera però ja sabia que havia quedat força bé. Ahir ho vaig comprovar i s’ha de felicitar la feina feta pels organitzadors.
El concert va estar molt bé i des de les deu del vespre amb els Ai Ai Ai, i fins que van acabar els Chichos a quarts de dues no vaig parar. Delincuentes, tot i que prometien, van arribar massa tard i tenia “l’entorn” cansat. Vaig marxar-ne amb pena (ara resulta que he deixat un compte pendent amb aquests)i vam anar a matar la set al carrer de Cuba.
