Fa goig veure tanta puntaire treballant. Semblen totes tallades pel mateix patró! Simpatia i tradició a parts iguales.A casa, de petit, l’avia repartia el seu temps entre la cuina i els boixets. La recordo tant ... al menjador, sobretot a l’hivern, amb l’estufa enganxada a l’esquena (un veritable perill), el gat a la falda o als peus i el coixí entre les cames ...
A la mare no n’hi havia vist fer mai tot i que sabia que ho havia fet de petita. Ara, de gran, i ja retirada de la feina de plaça (una parada a la plaça d’Arenys) s’hi ha tornat a apuntar i ara es passeja per tot Catalunya en aquest tipus de trobades, algunes vegades acompanyada per la meva neboda Clara.
La de la foto sola, amb una preciositat de punta és la seva “mestra”.
