Com cada any, i ja en fa 11 –crec- els veïns de la Ciutat Jardí fan un sopar.S’hi respira ambient de bon veïnatge i ganes de passar-ho bé. L’esforç és evident però tothom hi posa tot el que cal i més. S’hi nota la implicació i l’ànima que hi possen.
Cada any, també, hi ha havaneres (aquest any amb el Grup Barcarola) que acaben amb tothom cantant. L’any passat, vam estrenar uns versos d’en Fradera musicats amb el Muntanyes del Canigó que queda molt patriòtic. Recordeu que jo ja és el segon any que coincideixo sopar amb el mateix dia que l’he fet (el Canigó) i, per tant, hi trobo un significat especial.
El sopar és sempre igual i no em faria res menjar sempre així: pa amb tomàquet amb embotits, seques amb botifarra a la brasa i cansalada, coca, vi, vi dolç i cremat. Un miracle obrat per l’esforç i dedicació de veïns i veïnes que, repeteixo perquè s’hi nota, hi posen l’ànima.
Felicitats i no perdeu mai aquest esperit, apart de moltes gràcies per convidar-nos a acompanyar-vos. Ho fem amb molt de gust. Per molts anys !
