Aquesta tarda he anat al camp del Mataró a veure el primer partit a Primera Catalana, i a conèixer un equip completament nou. Tant nou que no em sonava cap nom ni coneixia a ningú de la llotja.
Després m’han presentat a en Josep Mª Cañellas, de l’equip d’en Lluís Sardà, que s’ocupa de la part esportiva. Sembla que s’estan acabant de tancar temes amb l’anterior junta i esperem que tot acabi bé. El Mataró necessita un projecte sòlid. Si és humil però realista potser tant és. Avui era molt important poder iniciar la lliga i, finalment, així ha estat.
Segurament molt a precari, sense físio. Feia una mica de cosa veure que, quan algun jugador es feia mal, havia de sortir el de l’altre equip però, assumint la nova realitat, serà la única manera de poder anar més endavant. Repeteixo, esperem que tot acabi bé i el nou projecte arrenqui de veritat.
Pel que fa als jugadors i a l’equip, m’ha agradat com jugaven i tot i que el resultat sembla una cosa, el gol ha vingut a la darrera jugada i en temps de descompte. El Mataró ha fet mèrit per poder guanyar i en cap moment m’ha semblat un equip desconjuntat. Han corregut, han jugat amb ganes, han trenat jugades i si el gol no ha arribat doncs mala sort. Començar guanyant hagués donat moral a l’equip i a l’entorn però no he marxat insatisfet. Un equip amb tots els jugadors nous necessitarà temps però l’equip te fusta i se’n pot sortir. Fem-hi confiança. Avui, no hi havia motius per qüestionar la feina del Director Tècnic, Salvador Sagrera, ni la de l’entrenador, Joan Celdran, sinó més aviat per estar-ne esperançats.
Els dos equips han fet un gran esforç físic a la primera part i ho han acusat una mica a la segona; el Poble Sec més que el Mataró. Fins i tot, a uns 10 minuts del final, un jugador visitant ha estat expulsat per vermella directa i hem tingut una mica de “tangana” però sense conseqüències. La salsa del futbol. Després però, ens ha arribat la decepció amb el gol quan ja donàvem l’empat com a definitiu.
Endavant Mataró.
Després m’han presentat a en Josep Mª Cañellas, de l’equip d’en Lluís Sardà, que s’ocupa de la part esportiva. Sembla que s’estan acabant de tancar temes amb l’anterior junta i esperem que tot acabi bé. El Mataró necessita un projecte sòlid. Si és humil però realista potser tant és. Avui era molt important poder iniciar la lliga i, finalment, així ha estat.
Segurament molt a precari, sense físio. Feia una mica de cosa veure que, quan algun jugador es feia mal, havia de sortir el de l’altre equip però, assumint la nova realitat, serà la única manera de poder anar més endavant. Repeteixo, esperem que tot acabi bé i el nou projecte arrenqui de veritat.
Pel que fa als jugadors i a l’equip, m’ha agradat com jugaven i tot i que el resultat sembla una cosa, el gol ha vingut a la darrera jugada i en temps de descompte. El Mataró ha fet mèrit per poder guanyar i en cap moment m’ha semblat un equip desconjuntat. Han corregut, han jugat amb ganes, han trenat jugades i si el gol no ha arribat doncs mala sort. Començar guanyant hagués donat moral a l’equip i a l’entorn però no he marxat insatisfet. Un equip amb tots els jugadors nous necessitarà temps però l’equip te fusta i se’n pot sortir. Fem-hi confiança. Avui, no hi havia motius per qüestionar la feina del Director Tècnic, Salvador Sagrera, ni la de l’entrenador, Joan Celdran, sinó més aviat per estar-ne esperançats.
Els dos equips han fet un gran esforç físic a la primera part i ho han acusat una mica a la segona; el Poble Sec més que el Mataró. Fins i tot, a uns 10 minuts del final, un jugador visitant ha estat expulsat per vermella directa i hem tingut una mica de “tangana” però sense conseqüències. La salsa del futbol. Després però, ens ha arribat la decepció amb el gol quan ja donàvem l’empat com a definitiu.
Endavant Mataró.
