L’Alcalde i el Regidor d’Urbanisme han portat al GRUP PUMSA fins al precipici

Avui hem tingut el Ple de Junta General de les empreses municipals.

Us transcric la nota de premsa que hem fet i en podreu seguir el Ple en la seva totalitat aquí.

Veureu que m'ha sortit "llargueta" però és que la cosa és molt seriosa i ve de lluny.

Un apart, però, mereix el comiat del Sr. Montserrat, fins ara Director Gerent d'AMSA, que ha participat en la seva darrera junta ja que es jubila i a qui tots hem dedicat un afectuós comiat.

Joan Mora es mostra molt crític amb la situació financera de les empreses del Grup PUMSA i avisa de les amenaces que assetgen Aigües de Mataró.

A PUMSA la situació mereix molta més atenció, així ha començat el cap del Grup Municipal de CiU el seu parlament en el debat sobre els comptes generals corresponents a l’exercici 2009 de les tres empreses que componen el Grup PUMSA (Prohabitatge, Gintra i Pumsa).

El president de CiU ha descrit l’actitud del govern vers l’empresa municipal quan ha dit que "Van empenyent el vehicle endavant, amb el Sr. Bassas fent de conductor temerari". Mora també ha recordat que fa un any ja va advertir de la situació de maquillatge financer i que en el darrer debat del pressupost l’interventor, també, avisava de la situació.

Mora ha volgut remarcar, també, que les pèrdues de 500.000 euros són més maquillatge ja que hi ha més de sis milions d’euros en subvencions, així com una activació d’1,3 milions d’euros d’interessos (legal però més que discutible des del punt de vista de la prudència) i que, per tant, les pèrdues reals podrien superar de molt els 7.000.000 d’euros, això sense comptar que tampoc s’ha fet cap valoració sistemàtica dels actius que en permetin conèixer la seva depreciació real.

"El deute financer és elevat, però el deute amb els creditors és pitjor i no saben si arribaran a final de mes", ha estat una altra de les frases emprades per descriure l’estat dels comptes de PUMSA. "S’ha acabat el crèdit. Potser, la setmana que ve, o més endavant, però estem segurs que tornaran a venir a l’Ajuntament a demanar més diners que no sabem d’on sortiran".

A l’hora de posar exemples concrets, el regidor convergent ha dit que "es tiren endavant projectes com la Nau Minguell sense cap pla de viabilitat. "No saben on van, confonen administrar amb gastar". A continuació, a fet un exhaustiu repàs a totes les operacions de crèdit de la societat, concloent que el govern està al límit, no pot més i ha d’acceptar qualsevol condició financera, sigui de Bancs i Caixes, sigui de proveïdors a qui no podem pagar i, per tant, la única sortida és un acord d’endarreriment pagant elevats tipus d’interès (exemple de PMU de La Llàntia i aparcament R. Estrany).

Cap al final de la seva intervenció, Mora ha confessat entendre el to de preocupació que es desprenia de les paraules del gerent, però que no comprenia l’optimisme de la direcció política i ha acabat recordant que CiU ja havia demanat anteriorment la dimissió del president del Consell d’Administració, Ramon Bassas, i que havia proposat repetidament la necessitat d'agrupar les tres empreses del Grup PUMSA en una sola.

Amenaces que assetgen Aigües de Mataró

En la seva intervenció davant l’aprovació dels comptes generals d’Aigües de Mataró, el president de CiU ha parlat de la bona gestió pel que fa a l’activitat principal de la companyia, que la capacita per fer equilibris quan se li demana que faci tasques que no li són pròpies, suplint l’administració local. Però, ha avisat de "dues amenaces" que pesen sobre la societat municipal. La primera, la seva filial, MESSA, a la qual, ha dit el líder nacionalista, s’hi està invertint amb més il·lusió que capacitat per fer-ho; i, la segona, el sistemàtic augment de les tarifes per compensar la baixa en el consum d’aigua a causa de l’estalvi del ciutadà i que es fa per obtenir recursos per invertir en allò que no li toca a Aigües de Mataró, però que se l’obliga a fer. De la mateixa manera que preocupa el fet de la temptació constant de justificar com a natural la continuada puja de preus de l’aigua donat que hi ha qui la paga més cara.

Mala gestió

CiU, per mitjà dels seus consellers al consell d’administració del Grup Pumsa, venim expressant de fa tres anys la preocupació per la mala gestió política que està portant al Grup a ocultar la seva situació real i a administrar-se sota el "qui dia passa any empeny" i la "patada" endavant. Fruit de la nostra pressió, així com de la evidència manifesta, els serveis econòmics municipals van també alertar, de cara al pressupost d’aquest 2010, que calia una reestructuració i un canvi radical ja que no hi havia equilibri .

Ara, en l’informe d’execució pressupostària Abril 2010, rebut el mateix dia que es celebra la Junta General, i datada a Juny, l’informe corresponent a les Societats Municipals expressa clarament el següent "No disposem dels comptes de resultats perquè les societats no realitzen tancaments comptables trimestrals. En l’informe del pressupost 2010 de data 10/12/2009 es concloïa la necessitat d’elaborar un pla de mesures per aconseguir la solvència patrimonial i el manteniment de l’activitat de la Societat, sent del tot necessari actuacions al respecte".

És a dir, es corrobora el que des de CiU venim dient des de fa anys però constata que el Govern Municipal, a dia d’avui, no ha volgut prendre les mesures que calien.

Segon any sense que CIU signi els comptes anuals

Per segon any consecutiu, CiU no ha signat els comptes perquè, a nivell general, no podem estar-hi d’acord perquè no estem segurs (ni d’acord) de la gestió que es fa i així ho hem expressat repetidament en els diferents Consells.

Arguments:

- Nivell de coneixement i profunditat de la informació rellevant de la societat totalment insuficient. Basant-nos en la informació que se’ns dona i diuen que tenen. Recordem que se’ns diu que no es fan tancaments mensuals.

- Nivell d’endeutament i patrimonial de la companyia. Molt alt i de difícil solució a curt termini. Això porta a unes tensions de tresoreria molt difícils, per no dir impossibles.

- No hem vist cap pla de viabilitat sobre la gestió actual ni la situació del mercat on opera la companyia i això ens fa dubtar sobre el futur, ja, a curt termini.

- No veiem en la gestió cap mesura correctora de la despesa i/o l’ingrés que afavoreixi la nostra opinió sobre la companyia

- El pressupost del 2010, igual que el del 2009 en el seu dia, està fet sota supòsits molt optimistes i poc realistes quan a realització d’actius donada la situació de l’economia actual, la gestió dels actuals actius i passius i, especialment, la gestió del cash, de la tresoreria, etc.

Aquests aspectes (individuals i sumats) fan que no estiguem en disposició d’estar-hi d’acord i, per tant, signar uns comptes anuals.

FINAL D’ETAPA

Finalment, expressar el malestar de CIU per la injustificada reacció de l’Alcalde en impedir a Joan Mora, durant la celebració de la Junta, contestar les al·lusions del President de PUMSA, al·legant que no estava previst, quan ell mateix –l’Alcalde-, s’ha esplaiat llargament per acabar el Ple (quan tampoc estava previst), sense donar cap opció, barrejant conceptes i mostrant una vegada més la seva voluntat de fer oposició a la oposició, signe inequívoc de la seva impotència i del marcat caràcter de final d’etapa que expressa en cadascuna de les seves intervencions.

Ple Municipal juliol 2010

Aquest dijous, tenim el Ple Municipal del mes de juliol i com sempre us passo l'Ordre del dia, les nostres Propostes de resolució, les Preguntes i els Precs que portarem durant la sessió plenaria:

Ordre del dia

Proposta de Resolució que presentem juntament amb ERC i CUP per tal de donar suport a les Seleccions Esportives Catalanes i adherir-se a la campanya "Catalunya al Mundial Brasil 2014"

Proposta de Resolució que presentem juntament amb el PSC, ICV-EUiA, ERC i la CUP per a la promoció de la regulació i la intervenció sobre el vel integral

Pregunta sobre l'alberg de Can Soleret

Pregunta sobre els aspectes pendents de l´última reunió del PDES

Prec per a la convocatòria d'una reunió monogràfica sobre l'atur

Pregunta sobre el funcionament de la secció de llicències d'obres

Pregunta sobre el servei del Mataró-Bus

Festes de Sant Joan 2010. Ciutadella de Menorca

El gotet que tenim a les mans és un "ginet", que és una beguda refrescant que brolla de totes les fonts de Ciutadella.

Aquest any, per primera vegada, no he celebrat la revetlla a casa. En tenia moltes ganes però mai ho havia fet i aquest, doncs mira, sí.

Cap a Ciutadella amb en Suri i la Mercè a les festes de Sant Joan ! Ell hi va cada any i -ja el coneixeu- apassionat en tot el que fa ... (una vegada, fa molts anys, li van dir que, amb mi, havia trobat "la horma de su zapato") coneix perfectament els temps i racons de la festa, el "punyetero".

Gràcies Jordi, no et puc dir res més. Hi hem de tornar !!!

Per cert, allà hi vaig conèixer a la Leo, mataronina que ha aconseguit que vingui a viure a Mataró l' Héctor, un ciutadellenc amorós i simpàtic amb qui vam passar unes magnífiques festes, com a casa (per recordar, sempre, les vegades que vam arribar a cantar La Balada d'en Lucas)

L'orígen de la festa es remunta segles enrrere, concretament hi ha documents des de 1456 i es manté amb tota la tradició i personalitat.

Dimarts 22 de juny

• 21.00 h Comencen a cremar els festers de Sant Joan a diversos punts de Ciutadella, organitzats per associacions, veïns i comerciants, i amenitzats per diferents grups musicals.

Dimecres 23 de juny - (Dissabte de Sant Joan)

14.00 h A cal Caixer Senyor (Santíssim, 7), el fabioler demana permís per començar el replec de caixers i cavallers. En haver-los arreplegat tots, tret del Caixer Senyor i del Caixer Capellà, té lloc el lliurament de la bandera de Sant Joan a cal Caixer Casat (carrer Orient, 16) per part de la dona d'aquest al Caixer Fadrí. Els darrers a ser arreplegats són el Caixer Senyor i el Caixer Capellà.

Caragol des Born. Entra el fabioler

Es Caixer Senyor, al caragol des Born

Tot just començava a veure de què anava la cosa ...

Sencers? els cavalls vull dir ...

Guerra d'avellanes

Pati des Baró

Impressionant com poden fer entrar i sortir aquestes besties per els portals de les cases

Castells improvisats, abans de sa convidada, davant l'Ajuntament

El consistori, esperant sa convidada del Caixer Senyor

Es Caixer Senyor fent Sa Convidada al Consistori per, després, davallar al Pla

L'Ajuntament

Cap al Convent de Santa Clara

Es caixers van entrant al pati del convent

Es Pla, en jocs

El joc de s'ensortilla

El joc de ses carotes

També vam tenir temps de fer una mica de platja (Macarella, etc) però això tot i ser autèntic, res com Sant Joan.

Programa sencer de la festa d'aquest 2010:

Programa de Festes

Divendres 18 de juny 21.30 h Representació de la sarsuela Foc i Fum, amb la direcció escènica a càrrec d’Aura Iris Canet i la musical de Gabriel Barceló, al saló d'actes del col·legi salesià Sant Francesc de Sales. Dissabte 19 de juny (Dissabte des Be) 21.30 h Representació de la sarsuela Foc i Fum, amb la direcció escènica a càrrec d’Aura Iris Canet i la musical de Gabriel Barceló, al saló d'actes del col·legi salesià Sant Francesc de Sales. Vetlla des Be a cal caixer pagès de Migjorn, al carrer Captius de Constantinoble, 53 Diumenge 20 de juny (Dia des Be) 09.00 h Primer toc de fabiol al cal Caixer Senyor, al carrer Santíssim, 7. Al llarg del dia, la Comitiva recorrerà els carrers del centre històric de Ciutadella, visitaran l'Ajuntament, cal Bisbe, "Foc i Fum", l'Hospital Municipal, les entitats socials, les cases senyorials i les posades dels cavallers. 12.00 h Representació de la sarsuela Foc i Fum, amb la direcció escènica a càrrec d’Aura Iris Canet i la musical de Gabriel Barceló, al saló d'actes del col·legi salesià Sant Francesc de Sales. 20.00 h Avellanes a l'avinguda de la Constitució. La Banda Municipal de Música actuarà al lloc habitual, davant el bar de Calós. Quan la Comitiva i l'Homo des Be hagin fet totes les visites i el recorregut previst, tindrà lloc la beguda de cal Caixer Casat (carrer Orient, 16). Acomiadament als seus domicilis del Caixer Capellà (Camí de Maó, 59) i del Caixer Senyor (Santíssim, 7). Dilluns 21 de juny 21.00 h Ses coses de Sant Joan: balls folklòrics, glosat, Cançonetes de Bep Marquès i música amb un grup instrumental de l’Agrupació Musical de Ciutadella. Pati Sant Joan Bosco de Calós. Gratuït. Dimarts 22 de juny 21.00 h Comencen a cremar els festers de Sant Joan a diversos punts de Ciutadella, organitzats per associacions, veïns i comerciants, i amenitzats per diferents grups musicals. Dimecres 23 de juny - (Dissabte de Sant Joan) 14.00 h A cal Caixer Senyor (Santíssim, 7), el fabioler demana permís per començar el replec de caixers i cavallers. En haver-los arreplegat tots, tret del Caixer Senyor i del Caixer Capellà, té lloc el lliurament de la bandera de Sant Joan a cal Caixer Casat (carrer Orient, 16) per part de la dona d'aquest al Caixer Fadrí. Els darrers a ser arreplegats són el Caixer Senyor i el Caixer Capellà. 18.00 h Caragol des Born. · Posteriorment tenen lloc les vespres a l'ermita de Sant Joan de Missa. · Avellanes a sa Contramurada. . Quan el sol es post, entrada de la qualcada a Ciutadella des de l'ermita de Sant Joan de Missa. · Corregudes a sa Plaça. · Caragol de Santa Clara. · Acomiadament, a cavall, del Caixer Capellà i del Caixer Senyor. · Beguda de cal Caixer Senyor, amb els caixers i cavallers que han participat a la qualcada, amb l'actuació de la Banda Municipal de Música a l'entrada del palau. Dijous 24 de juny - (Dia de Sant Joan) 08.00 h El fabioler demana permís al Caixer Senyor, al domicili d'aquest, per tornar a començar el replec. 10.00 h Davallada as Pla, passant per Santa Clara. . Posteriorment, caragol dels Pla i assaigs dels jocs des Pla, que es faran al capvespre (ensortilla i córrer abraçats). · Corregudes a sa Plaça. · Caragol de Santa Clara. · Acomiadament, a cavall, del Caixer Capellà i del Caixer Senyor. · Trobada de caixers i cavallers, a peu, a cal Caixer Capellà (Camí de Maó, 59). · Sortida, en comitiva i a peu, fins a cal Caixer Senyor, per arreplegar-lo i partir cap a la Missa de Caixers; tot açò acompanyats per la Banda Municipal de Música. · Celebració de la Missa de Caixers a l'església de la Catedral, presidida pel Caixer Capellà. · Beguda a cal Caixer Capellà, de caixers i cavallers que han participar a la qualcada (a l’hotel Alfons III). · Acomiadament, a peu, del Caixer Senyor al seu domicili, i desfeta de la Comitiva. · Capvespre (17 h aproximadament): nou replec de caixers i cavallers de la qualcada. · 18-19 h aprox: Sa Convidada: davant l'Ajuntament ,el Caixer Senyor convida el consistori a davallar i presenciar els jocs des Pla. El batlle accepta la invitació i, en comitiva i a peu, el consistori es dirigeix cap as Pla. · Caragol des casats a Santa Clara, i prec del Caixer Senyor a l'abadessa del convent de Santa Clara. · Caragol des Pla i jocs des Pla (ensortilla, carotes i córrer abraçats). · Corregudes a Sa Plaça. · Caragol de Santa Clara. · Acomiadament a cavall del Caixer Capellà i del Caixer Senyor. · Beguda de cal Caixer Senyor, amb els caixers i cavallers que han participat a la qualcada. · Acomiadament, a peu, del Caixer Capellà al seu domicili. · Darrer toc de fabiol davant cal Caixer Capellà (Camí de Maó, 59). Divendres 25 de juny (Sant Joanet) 19.30 h Espectacle d'animació infantil, Plaça de l’Almirall Ferragut. 22.00 h Revetlla musical de Sant Joanet. Plaça de l’Almirall Ferragut.. 23.00 h Castell de focs artificials, terrestres i aquàtics, que es podran observar des del Passeig Marítim i que seran llançats des de la Punta Prima de la urbanització de Son Oleo.

"Hacia la independencia", de Ferran Requejo.

Encara que ja el va publicar fa uns dies, als seu bloc i a La Vanguardia del 7 de juny, trobo interessant replicar-lo perquè m'identificava molt en el seu pensament.

Hacia la independencia.

Per Ferran Requejo.

Desde una perspectiva teórica, la legitimidad de las reivindicaciones independentistas cuenta hoy con un renovado arsenal de argumentos a partir de los valores mismos de las democracias liberales. Y hay que recordar, además, que muchos estados se han formado históricamente a través de guerras, invasiones, cambios violentos de fronteras, etc, todo ello muy alejado de los valores democráticos.

Desde una perspectiva práctica, la perspectiva de la secesión puede evitarse si se establecen modelos de carácter “consociacional” o de federalismo plurinacional. En el caso español, sin embargo, todo apunta a que ya han pasado los tiempos en que se creía posible llegar a acuerdos que acomodaran constitucionalmente a los diversos colectivos nacionales que conviven en el estado. El estado autonómico constituye un flagrante fracaso en términos de pluralismo.

Hoy estamos sumidos en una profunda crisis económica y política. La primera acabará por pasar; la segunda está por quedarse durante más tiempo. Frente a este panorama, en Cataluña y el País Vasco la independencia deviene un objetivo cada vez más plausible. Se trata de uno de los temas más importantes y decisivos que una colectividad política puede plantearse. No cabe, por tanto, dejarlo a la improvisación o a la frivolidad de análisis superficiales y meramente emotivos. A continuación se indica un decálogo de factores que creo que un movimiento independentista debe procurar establecer o tratar de evitar.

Cosas a establecer :

1) Una mayoría social a favor de la independencia. Este es el factor clave. Ello implica una estrategia de las fuerzas políticas y de la sociedad civil para lograr dicha mayoría. Debe reunirse bajo una mismo objetivo a los independentistas convencidos y a los independentistas estratégicos (o instrumentales). La composición de la población de Cataluña es culturalmente compleja. Y es lógico que la independencia siga despertando recelos ideológicos y cierto escepticismo práctico en determinados sectores sociales. Se debe llegar a todos ellos con la máxima transparencia y sin partir de una supuesta superioridad moral.

2) Un proyecto transversal basado en valores, datos empíricos y proyección de futuro. Razones de peso a favor de la independencia no faltan, más bien sobran. Las hay de carácter económico (déficit de infraestructuras; déficit fiscal catalán alrededor del 10% del PIB -un auténtico expolio en términos comparados que rebaja la competitividad en el mundo global); razones de carácter social –los índices de bienestar de una Cataluña independiente podrían ser semejantes a los de Suecia o Canadá; razones de carácter político -aumento de poder de autogobierno y en la escena internacional; razones de carácter simbólico, lingüístico, cultural, deportivo, etc.

3) Un pacto entre las fuerzas políticas catalanas y de la sociedad civilfavorables a la independencia que recoja, no solo el objetivo final, sino los principales “estaciones intermedias” del recorrido. Un pacto abierto a otras fuerzas y sectores sociales (En los tiempos de la revolución americana se decía “United we stand, divided we fall”)

4) Un liderazgo claro del proceso que sea identificable en términos sólidos y creíbles, tanto por los actores políticos nacionales como internacionales.

5) Referéndum. El referéndum es un instrumento, no un fin en sí mismo. Previsiblemente su organización será cosa exclusiva del Parlament i del Governde la Generalitat. La legalidad española no lo permitirá jamás. Por tanto, llegado el momento no deberá hacerse a través de esta última, sino a pesar de ella, contando con complicidades y observadores internacionales. Debe organizarse desde el consenso de la mayoría de fuerzas políticas catalanas y cuado existan claras posibilidades de un resultado favorable a la independencia.

Cosas a evitar :

6) El “independentismo emotivo de reacción”. Aquél que solo responde a una agresión concreta (por ejemplo, la sentencia del TC), pero que se diluye al cabo de pocos días como espuma de cerveza.

7) El “independentismo adolescente”. Aquél que quiere tenerlo todo ya en el primer momento, pero que se muestra incapaz de calcular los costes de las iniciativas, y de establecer prioridades, alianzas y estrategias a medio plazo.

8) El “minifundismo organizativo”. El mundo independentista actual cuenta con una miríada de grupos minúsculos, plataformas personalistas enfrentadas, etc, que erosionan la imagen y eficacia del movimiento político que defienden.

9) “El independentismo con adjetivos”. La vinculación de la independencia a que ésta vaya acompañada de adjetivos, como “de izquierdas”; “ecológico”, “de mercado”, etc. Ello confunde el objetivo sustantivo, la independencia –que necesariamente es “nacional”, es decir, transversal- con los aspectos a reivindicar una vez se consiga la independencia.

10) Que el Parlament implemente Iniciativas Populares de referéndums inmediatos que no cuentan con la necesaria complicidad de los partidos catalanistas ni con garantías de éxito electoral.

Un movimiento en favor de la independencia constituye un tema de gran calado político que requiere compromisos sólidos en el objetivo y en la estrategia a seguir. También implica tejer alianzas internas e internacionales y, sobre todo, un trabajo que asegure una mayoría social favorable al proyecto. Todo ello es posible, pero requiere profesionalidad, optimismo, razonabilidad argumentativa y racionalidad estratégica. En caso contrario, el proceso probablemente abocaría en una frustración colectiva durante décadas.

Aixecament del vel.

Avui hem viscut a Mataró el primer efecte contundent de la mala administració de qui ens governa. Des del President socialista de l'Estat , passant per el de la Generalitat, el de la Diputació i el nostre Alcalde, tots ells tallats per el mateix patró, confonen administrar amb gastar i s'han cregut que podrien continuar endeutant-se sense que ningú els cridés a l'ordre.

Per desgràcia, en veurem més de retallades i sacrificis. Us deixo el vídeo perquè pugueu sentir la nostra intervenció avui i, tant aviat com sigui possible, també tindreu el Ple sencer. Quan el pugueu veure, jutgeu vosaltres mateixos la interpretació final de l'Alcalde. Pel que fa a nosaltres, tots hem tingut la mateixa sensació de veure al que "l'ha feta" quan li diu al Jutge que ell és bona persona i que no en te cap culpa, que les circumstàncies el van obligar ..., que no ho volia fer ...

Tot plegat, per llogar-hi cadires si no fos perquè el tema és tant extremadament seriós i hi ha tant en joc.

Aquí hi ha la nota de premsa de CIU

Ja és inajornable el reduir l’estructura política de l’Ajuntament de Mataró.

Aquest matí hem presentat públicament un recull amb mesures que CiU proposa al govern.

Si aquest fos receptiu, veuria que són un recull del que els hem anat expressant des del primer dia d’aquell 2007 en que es va constituir el consistori, amb una estructura cara i pesada, feta a mida per donar cobertura a tots els electes del tripartit enlloc de pensada per tenir una administració eficient i equilibrada.

Hi ha mesures de tots els estils, reducció de regidors amb dedicació, reducció d’àrees de govern, de tinences d’alcaldia, de càrrecs de confiança. Hi ha la tant repetida reorganització de les empreses municipals reduint-les de 5 a dues. I així tot un reguitzell de mesures a discutir, des de la racionalització dels lloguers fins a la reducció de comunicació, etc. Tot amb l'objectiu de poder invertir en ajudar a qui pateix falta de necessitats bàsiques i de prioritzar en tot allò que signifiqui facilitar la vida a qui genera llocs de treball.

Ho portem intentant els darrers tres anys i el govern està encegat en no voler veure la greu crisi econòmica que patim i que l’afecta directíssimament en l’apartat d’ingressos (avall) i despesa social (amunt perquè cal). Així, el fet és que necessitem, senzillament, administrar bé. Fins ara no s’ha fet. No val a dir que, abans, tot es podia pagar. Mentida ! Ja fa anys que vivim a crèdit i qui ho haurà de pagar serem tots nosaltres i els nostres fills.

També pots llegir la nota de premsa

Eleccions 2010 a Can Barça. Ja hem votat !

A primera hora de la tarda, amb en Pere, hem anat a votar a Can Barça. De les eleccions que recordo, potser és la que menys convençut he anat a votar però, tot i això, hi he anat.

Em sembla que aquesta sensació és força general ja que de convençuts convençuts, me'n he trobat pocs. Sobretot en el sentit de que amb quatre reflexions de seguida els afloraven els dubtes.

Ara bé, al final, alguna cosa t'empeny a votar per un candidat valorant-ne més enllà del programa i de les coses que no t'agraden de la seva feina.

Veurem què surt al vespre però, si més no, si surt la meva segona opció, tampoc estaré descontent i si, finalment, hi ha sorpresa, doncs tampoc del tot.

O sigui, que de tots quatre, cap em convencia del tot ... però a la vida, t'has de decidir ;-))

Carpa al Nou Parc Central de Mataró: burka i preocupacions de la gent.

Aquest matí hem estat, amb la carpa, al Nou Parc Central. Com que no ha sigut tant atabalador com ahir, en el sentit de la multitud de canalla reclamant el seu globus ..., hem pogut parlar molt més amb la gent que hi passejava. Vaja, que m'he fet un tip d'escoltar i que és el que m'agrada. La gent està cansada de com van les coses i s'ha desacomplexat. Apart de les crítiques que ens emportem com a polítics, i un cop entomades, entrem a escoltar-los bé i els surt la profunda decepció sobre el com van les coses, sobre les incerteses del futur, sobre com veuen l'avenir. Volen respostes creïbles i poques promeses. Volen que diem les coses pel seu nom i que parlem sense por. Surt molt el tema de la feina, l'atur, però també el mal estat d'alguns carrers, i l'excés de tolerància en algunes actituds poc cíviques, i sobretot, la nova immigració que massa gent percep com a un problema i que, ben segur, serà juntament amb l'economia, un dels grans assumptes que haurem d'abordar.

La gent no entén com, p.e., en l'assumpte del burka, no es pot fer un debat nacional i en canvi, és des dels Ajuntaments, per la proximitat amb la gent, qui ho hem de resoldre. A mi no em fa res pronunciar-m'hi i així ho faig i ho farem. Crec que a Catalunya no ho hem d'admetre. Cal que expliquem molt bé a tothom què significa però cal que, sobretot, els fem entendre on és la línia que separa la voluntat d'integració en la nostra societat. Personalment, em sembla que parlar-ne des de la perspectiva de la "seguretat" és tocar-ho tangencialment. Evidentment que hi és aquest component però em preocupa molt més el significat de distanciament cap al que significa la dignitat de la dona. Que algú la pot portar voluntàriament? Voleu dir? A mi no m'ho sembla.

En definitiva, són aquestes les coses que parlem amb la gent, parlem d'actualitat, de jubilats que amb prou feines arriben a final de mes i encara han d'ajudar a fills sense feina, o de com pateixen molts pares que han treballat tota una vida per donar un futur als seus fills i, ara, senten com els trontolla aquell esforç que van fer. "Tinc tres fills, dos amb carrera ... però no sento que tinguin un futur més suggeridor del que jo tenia ..., jo tenia il·lusió per la democràcia, vaig sortir al carrer a lluitar per un futur millor ... "

Escoltar a la gent però també parlar-los clar.

Ens en sortirem! Però haurem de recuperar la felicitat del sacrifici i buscar la satisfacció en coses senzilles. Trobar-nos a nosaltres mateixos. Ho repeteixo constantment, no és més feliç el que més te sinó el que menys necessita. Haurem de desempallegar-nos de moltes coses però res tornarà a ser igual. La política, tampoc !

A Cerdanyola amb la carpa de CIU

Aquesta tarda hem estat a Cerdanyola parlant amb la gent. Sobretot escoltant-la. No paro de repetir el mateix a tots els companys que hi érem. Deixem parlar i escoltem.

Ha estat una bogeria de nens i nenes demanant el seu globus. Santa innocència! Si tot fos tant senzill com acontentar a la canalla ;-)) amb un globus, un llapis, uns caramels o una bossa senzilla ...

Sí, és cert que més del 50% eren nous catalans però sempre em porten el mateix pensament: integració, integració ...

Puc entendre una certa incomoditat per les dificultats de convivència però ho hem de fer ! No ens podem desentendre de ningú ni molt menys negligir en el paper de fer-los veure, notar, i entendre les nostres costums de convivència i educació. Senzillament és feina de tots!

Per altra banda, les mateixes preocupacions de per tot arreu: la feina, les dificultats familiars ... la gent està amoïnada perquè te parents a l'atur i no veuen massa clara una sortida. Ens exigeixen solucions. És cert que algú també ens en deixa anar alguna de seca però per això hi som. De vegades, quan veig la TV a mi també em fa vergonya veure segons què. Per tant, entenc segons quins estats d'ànims de la gent però també els entreveig, en el fons, un desig de canvi de formes i maneres. Aquest és el veritable canvi que la societat espera.

Així ho farem! Fem el canvi!

Demà ens trobareu al camí de la geganta.

Conferència de Ramon Reixach sobre els orígens del Centre Catòlic de Mataró

Corrent, sortint de l'acte del 75è aniversari de l'UEC-Mataró, hem anat a la Saleta de la Sala Cabañes per escoltar a en Ramon Reixach que feia una conferència sobre els orígens del Centre Catòlic, dins els actes de celebració dels seus 125 anys.

En Ramon és un pou de ciència que no para mai. 3 vegades premi Iluro, el darrer sobre els orígens del catolicisme social a Mataró, era la base de la conferència d'avui.

No puc resumir una hora en quatre ratlles però desgrana les preocupacions dels fundadors del Centre Catòlic per a trencar motlles de l'època, reunint sota un mateix sostre a treballadors i patrons o classe més acomodada. De com el catolicisme social de l'entitat ha marcat en orígen moltes de les entitats que avui coneixem, des de la Caixa Laietana, la seva obra social, passant per una forta relació amb Valldemia, el Foment (com a contraposició), la Coma, etc

75è aniversari de la Unió Excursionista Catalunya

Aquesta tarda, acte solemne a la sala de Plens de l'Ajuntament: celebració del 75è aniversari de la Unió Excursionista Catalunya de Mataró, amb la Conferència "E-excursionismes 2.0 L'excurionisme català a l'inici del S. XXI", a càrrec de Francesc Roma Casanovas, doctor Geografia UAB

Pels enamorats de la muntanya, el terme excursionisme és indestriable d'una manera de viure. És el que, al final, ha vingut a dir el conferenciant. Una manera de viure que et grava la seva empremta sense que te'n adonis. És la muntanya, la terra, la natura, el País ... és alguna cosa més que un esport. Sabeu que és una de les meves passions i he anat a l'acte molt content. Em venia de gust i he gaudit sentint al President actual de l'entitat, al Ramon Boter de Palau reconeixent als seus predecessors la seva feina i com havien tirat endavant l'entitat. El relleu generacional és necessari a tot arreu. És cert que internet ens permet un àmbit de relació que permet els clubs virtuals i que, avui, tenim accés a molt de material que, abans, només podíem tenir pels mitjans del club però, sentir-se part d'un col·lectiu també ens fa sentir més propers a la muntanya.

No ho perdem mai !

Quin País!

Debat sobre la consulta de la independència del 20 de juny 2010 a Mataró

Aquesta tarda, al foment, hem assistit a un debat sobre la consulta que la Plataforma Mataró Decideix ha organitzat pel proper 20 de juny.

Havien convidat a en Manel Cuyàs com moderador i a tots els partits polítics presents al consistori. D'aquests, el PSC i el PP no s'han presentat. El primer ha enviat una carta d'aquelles que no entén ningú i l'altre res. En definitiva, igual que passa en cada Ple municipal que s'hi tracten temes de finançament o nacionals, PP i PSC-PSOE sempre són allà mateix.

Per tant, quedàvem CiU, IC, ERC i CUP que hem mirat de representar les nostres posicions i manera d'afrontar la consulta.

En Cuyàs ens ha marcat molt i ho ha fet bé. Ha conduit el debat amb moltes taules i la gent s'ha distret.

No en faig més referències perquè el podeu seguir, sencer, aquí.

Diria que més de les tres quartes parts del temps se'n han anat amb preguntes del públic i, per tant, ha estat ben aclaridor. He tingut la sensació de que moltes anaven per a mi. Potser, com a "Partit gran" i com a coalició, tenim moltes veus i és lògic que hi hagi molts matisos que la gent ha volgut aclarir. Us ho recomano.