Aquest matí hem anat a Lleida. Concretament a celebrar-hi primer el consell nacional de CDC i després el de CiU. Com que som una Federació, per estatuts, devem haver d'aprovar cadascú el programa electoral (que hem treballat conjuntament) i després aprovar-lo en el plenari del consell nacional de la Federació.
Com que ja fa temps que tot va com una bassa d'oli, he tingut la sensació "real" d'escoltar dues vegades les mateixes coses. La primera per boca d'en Quico Homs en el de CDC, i la segona la de Francesc Gambús (UDC) per part de CiU. Bé, són les coses que te el no estar fusionats totalment (ves a saber si ho arribarem a estar mai). Així, som més rics i plurals però també ens passen aquestes coses. Ho dic amb tota la simpatia i respecte del món cap als companys d'Unió a qui en reconec un excel·lent actiu polític i sense el que Convergència no hauria arribat a ser el que és. Ens necessitem mútuament i és la millor garantia de que les coses funcionin tant bé.
Bon discurs d'en Duran i excel·lent el de l'Artur. Ja fa temps que ho dic i ho he escrit: l'Artur, amb el seu to i posat humil, va fent camí posant-se més i més gent a la gent a la butxaca cada dia. Aquest País, que és com és, i després d'estomacar-lo de valent, és ben capaç de donar-li una gran i merescuda victòria. "Ara ja li toca" -diran- i potser sí que és cert. "Ara ja està preparat" -diran- i potser sí que és cert. Però és un tipus de persona que s'autoexigeix tant -més com més l'estumaquen- que és la persona ideal per l'etapa que les administracions tenen per davant. Sense diners al calaix, amb deutes, amb un País en hores baixes, amb una crisi econòmica, política i de valors, amb gairebé el 20% d'atur, el 20% de gent que viu per sota del llindar de la pobresa, amb el 30% de fracàs escolar, amb el 40% d'atur juvenil, etc etc es necessita algú que estigui acostumat a les dificultats i a continuar endavant amb convicció. Aquest és l'Artur Mas.
Com han dit tots els que, avui, han pujat a l'estrada, no hi ha res fet i ens cal treballar intensament fins el 28N per tal de que el canvi que necessita Catalunya sigui un fet. Feina, feina, feina. Estem preparats però encara hem de merèixer la victòria.
Doncs som-hi! a treballar !
