Igual que pujar al Canigó aquest matí, venir a sopar i acompanyar els veïns de la ciutat jardí ja comença a ser una tradició que no falla. Bon ambient -m'han dit que a les set de la tarda ja hi havia gent assentada- i moltes ganes de fer bon veïnat perquè, com sempre, són ells mateixos qui fan les botifarres, la cansalada, les mongetes, preparen els embotits o el pa i tota la resta d'efectes habituals, des del vi als coberts passant per la bossa per recollir les deixalles i tot el necessari per passar-s'ho bé. No han faltat les havaneres amb els Mestre d'aixa ni el cremat ni, molt menys, cantar la versió "ciutat jardí" del Muntanyes del Canigó.
Cal dir que hem tingut, tothom, una alegria en estar acompanyats per un molt recuperat Miquel Torner.
