Aquesta tarda s'ha inaugurat la exposició "Sàhara, una realitat". Són fotos que van fer l'Albert Canalejo i la Xènia Sola durant un viatge que van fer l'any passat, amb aquest objectiu.
Tant per l'un com per l'altre és la seva primera exposició important.
A la Xènia no la conec gaire. Des que estic en política que la veig sempre atenta a tots els actes i molt posada en la feina. Seriosa i callada, fa unes fotos excel·lents. De l'Albert ja us en podria explicar més coses. El vaig conèixer fa anys i és, també, un diamant en brut. Diamant i tros de pa alhora. Diamant perquè te una habilitat innata per la tecnologia i en brut perquè va millorant cada dia i, n'estic convençut, acabarà assolint el que es proposi. Tots dos són treballadors infatigables i es mereixen tot l'èxit del mon.
M'he perdut la intervenció d'en Toni Guirao que és qui ha parlat sobre la realitat del que hi ha darrera les fotos però estic segur que ho ha fet magistralment. Per ell sobretot, però també per l'Anna Gómez, per la Montse Guardiola, i per la experiència que va tenir una germana meva acollint infants saharauis he anat coneixent més aquest problema complex. La geopolítica te aquestes coses. Els conflictes s'eternitzen i són la gent qui en pateix les conseqüències. Per quan el referèndum?
