Aquesta tarda he assistit a un concert excepcional per inaugurar una exposició excepcional d’una persona excepcional. Sí, em refereixo a l’artista i creadora Emilia Torres, que ens ha deixat recentment, una persona molt vinculada a la nostra ciutat i als Germans Arenas, amb qui va mantenir una forta amistat i amb qui va col·laborar de manera decisiva a mantenir encesa la flama cultural mataronina en els foscos anys de la dictadura.
L’acte, celebrat al pati de Ca l’Arenas, ha començat a les set del vespre amb la benvinguda del nostre regidor de cultura, Marcel Martínez i els parlaments del president de l’Associació d’Amics de Ca l’Arenas, Ramon Manent i de la neboda d’Emilia Torres, Mariona Torres. A mi m’ha tocat parlar en darrer terme i ho he fet amb la voluntat, sobretot, d’agrair en nom de la ciutat la generositat de la família de Torres, especialment a l’Elena i la Mariona de Torres i Aguilar, haver donat a les col·leccions del Museu de Mataró un important i molt significatiu nombre d’obres de l’artista.
Precisament per presentar aquesta valuosa donació a la ciutat s’ha organitzat una exposició a la sala polivalent de Ca l’Arenas, al soterrani de la casa, en l’únic espai disponible que teníem. S’hi ha volgut destacar l’obra més singular de l’artista i sobretot, l’ús i el tractament que feia de les ceres, de traç valent i colors molt vius, les figures de format petit i l’obra no figurativa.
El vespre ha culminat amb les notes del violí de l’Ariadna Rodríguez, el violoncel d’en Pau Solà i el piano d’en Pau Robles, que ens han interpretat obres de Bach, Saint-Saëns, Piazzolla, Massenet, Shubert i Mozart, entre d’altres. En acabar tots plegats hem fet una visita a l'exposició.
