Avui al vespre m'he escapat perquè volia ser a la sala d'actes de Caixa Laietana i sentir de primera la mà la conferència "Els valors dels catalans" que organitzava la revista Valors.
Davant d'una sala plena, l'acte bé que s'ho mereixia, comptàvem amb un personatge d'excepció, el sociòleg Javier Elzo, que va confirmar durant la sessió la teoria que diu que els autèntics cracks són també excel·lents persones, plenes d'humanitat i d'humilitat. Definia els valors com allò que considerem bó, vàlid, important i prioritari, que val la pena lluitar i esforçar-se. Considera que els catalans som una barreja individualista però amb grans valors col.lectius.
Un dels temes que més el preocupava era que la feina deixés de ser un element de centralitat a Catalunya. Necessitem més llibertat i menys seguretat, prou de posar cada cop més traves. Exaltava el sentiment de catalanitat respecte a nosaltres mateixos davant de la dels bascos. I creu que les minories aniran concienciant i calant per ser la base i canviar el futur i els partits polítics.
Va fer veure que hi havien 5 tipologies entre els catalans segons dedueix d'un estudi:
1.- català neoconservador
2.- català egocèntric, la població és individualista, amb una edat baixa, amb ideologia més d'esquerres i amb tendència al moviment del 15M
3.- català individualista pragmàtic, prereferix primer als del seu país davant d'immigrants però sense ser racistes o xenòfobs.
4.- català individualista cívic, persona centrada a la feina, poc religiosos, d'ideologia centreesquerres i amb un gran sentit públic.
5.- català neomodern, són els més joves, amb una màxima qualificació acadèmica, molt poc religiosos i força catalanistes.
Va finalitzar la seva exposició afirmant que tenim una societat en què majoritàriament ens interessem pel col.lectiu, la societat i pel futur comú.
D'altre banda, les aportacions de l'Àngel Castiñeira, també van ser d'alt nivell. Considera que els catalans tenim una visió dinàmica de la societat i dels valors, que les coses no són estàtiques. Vivim envoltats de tendències i davant d'una acceleració a l'individualització, amb una preferència per a la realització personal i el benestar emocional. La família segueix sent un eix central però pateix canvis, es desinstitucionalitza, ja no és la mateixa que abans. Decau la centralitat del treball i l'oci i les amistats són cada cop més importants. Augmenta la feminització del món associatiu, arribant a les 2/3 parts però els caps segueixen sent homes. El sentiment independentista va in crecendo. Ell també considera que s'intensifica el rebuig als immigrants sense arribar a ser xenòfob. Augmenten els ateus però també les noves formes de religiositat. Actualment tenim creients sense Església i Església sense creients.
Per altre banda creu que una societat que vulgui encarar el futur no pot tenir valors tous, que no vol dir que siguin rígids. Referent a l'escola va criticar que no podem deixar enrere els que no arriben però sí incentivar els nens brillants i fer que sobresurtin. Va definir el canvi com la inclusió de la indignació però també amb la "P" de projecte i de pla d'acció. Cal arremangar-se en el dia a dia. Sense projecte no hi pot haver transformació.
Aquestes conferències tenen l'objectiu entre d'altres d'ajudar-nos a pensar sobre nosaltres mateixos, interioritzar moltes vegades el que sabem però deixem pel camí i en el fons és el que suggeria el títol de la conferència.
