Convergència i Unió ha fet arribar als grups municipals amb provada tradició democràtica un document marc per tal de poder assolir un consens entre totes les forces polítiques.
La federació nacionalista encara no ha rebut totes les propostes dels grups municipals sobre la negociació de l’acord marc per un Pacte de Ciutat, i resta a disposició per continuar-ne parlant i per acotar les línies vermelles de cada opció política.
Les eleccions municipals, per la decisió inapel·lable i lliure dels mataronins i mataronines han configurat un ajuntament plural i atomitzat. Els resultats cal llegir-los com un toc d’ atenció al conjunt de les forces polítiques de la ciutat.
Els ciutadans ens han demanat canvis, mostrant la seva preocupació per la greu crisi econòmica en la que ens trobem, exigint-nos a tots solucions i que ens posem d’acord en allò que es fonamental per a resoldre els problemes de la gent que exigeix voluntat d’acord i de pacte.
Mantenir-se amb el discurs de sempre pel consum intern dels militants i simpatitzants de cada una de les nostres forces polítiques, seria fer un discurs irreal allunyat de la voluntat expressada per la ciutadania i per tant un mal servei a la societat a la que hem de servir.
Tothom ha reconegut que CIU ha estat la força més votada i en ella recau l’obligació i el dret de fer tot el possible perquè el desig de canvi quedi garantit. Creiem que això es tradueix en un acord de ciutat entre les forces polítiques, que obtingui la complicitat i l’assentiment de tots els grups socials, gremials, sindicals, cívics i veïnals.
La nostra voluntat i compromís es treballar per assolir aquest acord, que vol ser concret, transparent i obert a la participació de tots els que vulguin sumar-s’hi i que sigui la base programàtica del nou govern municipal que encapçalarem i que volem que sigui el més plural possible.
Treballar per la cohesió social i la convivència i evitar l’allunyament dels ciutadans dels seus electes és un objectiu que assolirem si tots tenim la voluntat de solucionar els greus problemes que avui pateix la ciutadania. Per fer-ho ens cal explicar quina és la situació actual -sense amagar-la- quines mesures d’estalvi caldrà aplicar i quins els sacrificis que haurà de fer la ciutat.
No explicar-ho és simplement continuar dissimulant la greu situació en la que ens trobem i amagar el cap sota de l’ ala.
El govern del canvi que proposem ha de tenir com a principal objectiu la reactivació de la nostra economia. Això suposa que cal generar confiança i ens obliga a tenir entre tots més voluntat d’ acord que de disputa política.
Demanem que tothom s’esforci en deixar de banda la genètica política i que amb generositat es posin a disposició de la ciutat per ajudar als mataronins i mataronines a sortir de la crisi.
Els partits de govern de llarga tradició democràtica i amb experiència de govern ,en diferents institucions, estem obligats a formular un programa que determini allò que és prioritari per tots.
Mantenir els actuals serveis municipals és una prioritat absoluta, no s’ han de reduir però si optimitzar, sense excloure la possibilitat de plantejar un partenariat públic i privat al servei de les necessitats de la ciutat.
La reactivació econòmica de la ciutat necessita l’ estabilitat institucional. La baralla política o llepar-se les ferides produïdes pels comicis poden esdevenir un llast per tirar endavant la ciutat en un moment de greus dificultats. Si ho féssim només aconseguiríem allunyar-nos dels mataronins i les mataronines, que ens demanen solucions, i contribuiríem una vegada més a la desafecció política.
És per això, que des de CIU, com a força guanyadora de les eleccions municipals, hem estès la mà de la col·laboració a tots els demòcrates a qui proposem posar-nos d’ acord en els següents eixos programàtics:
1) La principal preocupació del govern del canvi serà la reactivació econòmica i això suposa que l’Ajuntament ha de ser un agent que no ha d’ofegar, dirigir, ni homogeneïtzar l’aportació de la societat civil mataronina al batec ciutadà. El seu paper és el d’acompanyar, ajudar i col·laborar mitjançant els concerts o la cogestió.
2) Per fer-ho és imprescindible introduir canvis en l’ actual model de gestió del nostre Ajuntament, en la línia de fer-la més eficient i austera i amb el compromís que això no suposi una pèrdua de qualitat dels serveis públics. Per tant la reforma ha de suposar: evitar que l’administració funcioni amb compartiments estancs, inconnexes entre ells, amb diferents àrees de l’administració que no es coordinen i amb regidors que gestionen la seva parcel·la sense comunicació amb la resta. Per això cal revisar l’activitat reguladora i la reforma de l’activitat proveïdora de béns i serveis. L’objectiu és complir les quatre A: Austeritat, Aprimament, Agilitat i Avaluació
3) CIU fa seves, com reiteradament ha posat de manifest en els darrers anys, les grans apostes estratègiques de la ciutat: Tecnocampus, Locomotora Comercial, el tren orbital i l’ ampliació del Port.
4) La promoció de la ciutat resulta del tot imprescindible perquè s’han de crear les condicions òptimes per atraure inversors i l’atenció dels ciutadans d’arreu del país i del món. Mataró ha d’exercir de capital de comarca i ha de liderar el maresme aconseguint ser un pol d’atracció, l’orgull dels seus ciutadans i un referent per el nostre país.
5) El primer agent cultural de la Ciutat és la seva societat civil, les seves associacions i les entitats. L’Ajuntament ha de funcionar com un agent actuant de manera supletòria i subsidiàriament per tal de no ofegar l’aportació cultural i recreativa d’aquesta societat civil mataronina. Així cal potenciar les associacions cíviques i culturals. Dit això, la consolidació del Museu d’Art contemporani, la Biblioteca Antoni Comas
6) La revisió del Pla General, del catàleg del Patrimoni i del Pla de l’habitatge és una necessitat a la que ens obliguen les noves circumstàncies econòmiques i socials. Això de cap manera pot suposar aturar els sectors actualment en desenvolupament urbanístic ni posar en perill l’ espai agrícola protegit de les cinc sènies.
7) La qualitat dels serveis sanitaris i educatius s’ha de mantenir així com en la mesura del possible la construcció dels equipaments pendents. També cal garantir, amb la col·laboració del tercer sector, l’atenció als sectors socials més desvalguts de la societat mataronina davant la cruesa de la situació econòmica en la que ens trobem.
A mode de conclusió creiem que no és el moment de tancar ponts de diàleg sinó d’obrir-los. Cal fer aquest esforç col·lectiu perquè la situació és excepcional i perquè ara més que mai els ciutadans ens necessiten units i sincrònics.
