A les dotze hi havia missa rociera que, al final però, no s'ha fet. Es veu que el capellà de Maria Auxil·liadora l'havia de dir però se li ha allargat la feina a la parròquia (missa, comunions, bateigs) i ha arribat tant tard, que com que la gent anava marxant, a 3/4 de dues han decidit cantar unes oracions, la Salve Rociera i fer la ronda per les casetes. La veritat és que se'ls veia patir veient que el capellà no arribava i la gent aguantava aquell sol. Llavors hem anat a passejar per totes les casetes. L'ambient és molt familiar i es nota que la gent ho viu. No costa gens sentir-te un més, i he d'agrair a totes les entitats lo bé que ens han tractat, i estic segur que són així amb tothom. És normal que estiguin orgullosos de la seva festa. Hi treballen de valent i ho senten. Quan canten la Salve Rociera és molt normal veure com l'emoció surt a flor de pell i les llàgrimes no són pas una anècdota.
A quarts de cinc, em pensava que ja no em quedava gana amb tant de picar i refrescar amb rebujitos però el plat rociero m'ha fet tornar la gana i he gaudit molt. Hem compartit taula a la caseta de la "Casa de Andalucía" amb el President de l'entitat, en Francisco Luque i la seva esposa la Isabel, sempre més pendent de tot el que passava que no pas de dinar. A la tarda totes les entitats han tret els seus quadres i han fet els millors espectacles. Son bons. Molt bons.
No me n' he adonat que són dos quarts de set i volia anar al futbol, a veure el darrer partit del Mataró a casa, amb el Gavà. Quan hi he arribat faltaven 5 minuts i guanyàvem per 3 a 1.
Un bon dia, d'aquells que et permeten desconnectar de la campanya que torna a partir de demà. Per cert, demà hi havia un debat més, el que es feia cada any a Freta però s'ha cancel·lat. Sembla ser que, jo, era l'únic candidat que havia confirmat presència. Aprofitarem per fer carrer. Dimarts tindrem el Míting central de la campanya, amb l'Artur Mas , a la Sala del Casal Aliança (c/Bonaire 25).
