A les sis, l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar era plena de gom a gom per acomiadar un patriota. Ho vaig dir ahir. Avui Synera està trista.
A les 8 però, la vida ha de continuar. No en tenia gens de ganes, però com es pot aturar tot ? Impossible.
Doncs anem-hi i fem-ho tant bé com puguem. En Pim ha estat bé com sempre, l'Artur magistral, i jo quan m'he enfilat a l'escenari m'he fet el ferm propòsit de fer un parèntesi, en un dia trist perquè, la vida, segurament ens posa aquests entrebancs per provar-nos realment.
Feia 100 dies des de la meva presentació a la Sala Cabanyes i avui ha estat absolutament diferent. M'hi he trobat còmode i he procurat que la gent sortís animada per anar a votar i anar a buscar vots. En definitiva, el programa ja està explicat i avui es tractava de fer trempar a la gent. Si hem de guanyar les eleccions, s'ha de fer perquè tothom ho vulgui. Les campanyes no les guanyem els que les fem, sinó que és la gent, si realment vol que una opció guanyi, si realment vol fer una alternativa, si realment vol un canvi, és la mateixa gent la que se'n ocupa amb el boca orella i animant a veïns i coneguts.
És ben senzill, només que tothom qui ens va fer confiança les darreres eleccions al Parlament, més algú que tingui ganes de canvi, ens votin, el canvi serà una realitat.Diumenge ho sabrem.
