ENS HA MARXAT L’ANNA PALÀ ...

Mentiria si digués que era amic seu com mentiria si digués que la coneixia bé. Entre altres coses perquè no li conec la família a qui, primer de tot, expresso el meu condol. No puc imaginar-me com es deuen sentir amb una situació així. Esgarrifosa com totes, una pèrdua com aquesta no se supera mai.
Ara bé, potser ni ella era conscient de com la sentíem tots aquells que hem seguit la realitat mataronina veient-la cada nit als informatius i a les entrevistes. Professionalment la vaig començar a tractar en convertir-me en candidat i llavors vaig “tastar” la seva murrieria. En sabia de Mataró un niu i gairebé sempre et feia les preguntes més intel.ligents i aclaridores per l’audiència. Et portava al seu terreny ... que no és ni més ni menys que el que ha de fer el periodisme.
La recordo a la sala de plens sempre atenta a prendre nota dels talls que li semblaven més importants ...
Desgraciadament, el mal se’ns l’ha emportada i és lamentable veure com s’escapça una vida tant jove i plena de potencialitat. Potser en el moment més vital de la vida, quan menys t’ho esperes, hi ha quelcom que et crida i et diu que prou, que ja has fet tot el que havies de fer i, senzillament, tot s’acaba. El patiment s’acaba però comença el buit.
Ara hem de viure amb el record que ja s’ha convertit en “per sempre”.
Una presentadora de notícies es algú que veus des del menjador de casa i, per tant, comparteix amb tu moments d’intimitat familiars i ja queda per sempre més en el nostre conscient.
Anna, gràcies.

ÀNIM A TELEVISIÓ DE MATARÓ
Amigues i amics de la tele ... també a vosaltres us colpeja fort la vida. Dues pèrdues en tant poc temps són una prova massa fort per a ser superada sense llàgrimes.
Voldria dir-vos que seguiu endavant però això, ja se que ho feu, voldria dir-vos que tingueu ànim però ja se que en teniu, doncs deixeu-me dir-vos que us aprecio que és quelcom que em surt del cor.

TROBADA AMB EL GRUP DEL PNV A L’AJUNTAMENT DE VITORIA-GASTEIZ

Divendres, aprofitant que no tenia visita fins a mig matí, havia mirat si podia visitar al Cap del Grup Municipal del PNV a l’Ajuntament de Vitòria , en Mikel Martínez, cosa que no em va costar gens.
Evidentment, hi va haver sort que el que tenia s’ho va poder arreglar però així vaig poder estar-m’hi una hora intercanviant impressions i sobre realitats tant diferents.
He estat a Vitòria un munt de vegades i, des de la primera vegada, per allà l’any 90, que ja em va impressionar la diferència de serveis.
La realitat de finançament que els permet el concert econòmic els permet moltes coses que, a nosaltres, en semblen increïbles.
Allà governa el PSE en minoria amb 9 Regidors, els mateixos que te el PP. Arribant a acords amb el PNV en tenen prou per governar i l’aritmètica de les diferents administracions basques fa la resta.
En sortir, en Mikel em va presentar l’Alcalde, el socialista Patxi Lazcoz amb qui vam anar a prendre un cafè i comentar l'actualitat política.

Encara rumio en com de gran són les diferències amb la nostra realitat, a tots els nivells.

JO NO GASTARIA TANTS DINERS

Avui i demà sóc a Vitòria-Gasteiz per motius professionals però seguint l’actualitat mataronina i en contacte permanent.
Políticament, aquesta setmana està essent “mogudeta”. Dimarts vaig tenir dues comissions informatives i Consell d’administració de PUMSA. Va ser un dia complet perquè en acabar el consell, a les 10 del vespre, encara ens vam trobar el Grup Municipal per preparar el Ple de la propera setmana. I tot i això, encara em vaig perdre, i em sap molt greu, la celebració eucarística que obre el mil.lenari de Santa Maria. Sort que hi va poder anar una bona representació del Grup.
El títol del post està relacionat amb el fet, per mi escandalós, de que PUMSA decideixi gastar 182.000 euros + IVA en un seguiment fotogràfic de la transformació del Rengle que durarà 42 mesos. Ens els temps que vivim, trobo que les administracions haurien de donar exemple i mesurar moltísim les seves despeses i donar exemple d’austeritat i rigor.
Està bé deixar testimoni de la transformació d’una ciutat però confondre aquest testimoni amb 182.000 euros (més de 30.000.000 de les antigues pessetes) és quelcom que em sembla grotesc. Per mi no hi ha cap excusa i es podria fer una cosa ben digna amb menys import. Fins i tot em sembla increïble no haver convidat a trobar una solució a la UNIVERSITAT POLITÈCNICA o a d’altres agents de la Ciutat. Potser fer un concurs públic d’idees ... NO, AQUÍ NO ! ENS GASTEM ELS QUARTOS I LA CASA ÉS GRAN ! Quan tinguem les dades del tancament del 2007 de l’empresa podrem saber-ne més però tot indica que, fins avui, els polítics del tripartit municipal continuen vivint en la opulència del nou ric mentre els símptomes de desacceleració en la construcció ja són més que evidents.
I si no, com s’interpreta que, d’acord amb l’Observatori del Mercat de Treball de Mataró, a finals de gener d’aquest any, a la nostra Ciutat hi havia 6.496 aturats que situen la taxa d’atur en el 9,7% ? com s’interpreta que l’atur registrat sigui, a finals de gener, el més elevat dels mesos de gener dels últims 10 anys ? o que l’ increment de l’atur respecte al mes de gener de 2007 sigui de 492 nous aturats, o sigui, un 8,2% més en termes relatius ? i no és especialment indicatiu que l’augment d’aturats en el sector de la construcció sigui d’un 50,72% ?
Vull dir que aquí cal que siguem més prudents en l’administració del bé comú. Cal que siguem ambiciosos en projectes i invertim en el que creiem que han de ser les bases del futur però si persistim en models anteriors no acabarem bé.
I aquest tema només n’és un ... la remodelació “a la tripartita” de la Plaça de Cuba ja va endavant (i encara s’han de veure les nostres al.legacions), el nou web municipal (sobre el que ja explicarem contradiccions) també ... , i més coses que vindran perquè aquest govern te massa vicis , sobretot, un de gros ... ignorar que els “altres regidors” també som a l’Ajuntament i amb una representació i tasca tant legítima com la del govern que és fer-ne el control. Si aquest govern continua negant-nos el diàleg i fent-se l’enfadat sense adonar-se que hi te la màxima responsabilitat ens passarem la resta de mandat veient més oposició de l’oposició, nervis, opacitat i, sobretot informes del secretari ...
O és que algú es pensa que perquè se’ns tracti així deixarem de denunciar allò que creiem que no es fa bé ?

BARRANCOT, HORTMOIER I TORNAR PER ESCALADUIX

Ull que també corre Ormoier (sense h), però l’enciclopèdia catalana diu clarament Sant Miquel d’Hortmoier.
Ahir al vespre semblava que avui havia de fer un dia igual de “rufu” però en si en Vila diu que no farà vent (a baix) vol dir que sortirem i ens anirem a l’Alta Garrotxa (a baix des de Camprodon). I així ho hem fet.
A 2/4 de vuit trobada per fer el cafè i l’entrepà, i cap a Beget. Hem deixat els cotxes al Barrancot i hem sortit per la llera dreta cap a la Vall d’Hortmoier. Feia un matí esplèndid amb un sol preciós. Segur que als cims ventava de valent però al nostre camí no es movia ni una fulla.
Hem esmorzat a sota els roures “del rei” que són catalogats com a arbres monumentals per la Generalitat i que tenen més de 500 anys. Ara només n’hi ha dos ja que al 1997 el vent en va abatre el tercer.
Als peus del Bestracà, a prop de Talaixà, i amb un pic de les Bruixes ben emblanquinat per la nevadeta d’ahir, hem reemprès la caminada tornant per Escaladuix. Allà en Vila i en Toni sempre expliquen el fenòmen càrstic que fa que l’aigua s’esmunyi i no surti fins a Banyoles. A la canalla els encanta sentir-ho però, avui, feia una fila de llera seca on això de l’aigua és gairebé impossible. Tot i les quatre gotes d’ahir, la sensació del terreny és de sequedat total. Fins i tot les cares nord no tenen la quantitat de molses que se solen veure.
A Escaladuix, des de la llera cal fer una grimpada molt dreta per seguir el camí fins tornar al Barrancot. Pels nanos és una aventura i pels grans també. Ara ja hi ha unes escales (graons metàlics) i s’hi puja molt bé. Recordo que fa anys hi havia un cable però algú el va treure i el GMVC hi va fer els esglaons.
Després d’aquesta petita dificultat, de seguida soms de retorn.
Ens hem parat a fer la cervesa a Beget i no hi cabia cap cotxe a l’aparcament. Aquests dies deuen tenir un ple absolut (com a mínim a l’hora de dinar)

DIA DE BLOC I FLOCS (DE NEU)

Avui només he sortit de casa una estona al matí per anar al súper. Fa un dia d’aquells que la meva àvia en deia “rufus” i a partir de mig dia s’ha posat a fer el xim-xim i a estones han caigut flocs de neu. De ploure ploure no gaire i tot just ha fet una regadeta. Tot i això, els turons més propers han quedat empolsinats durant uns instants però no n’ha caigut prou com per agafar. Sembla que no farà gaire res (per desgràcia) ...
Així que estic aprofitant per recuperar-me de bloc.

Ja se que un bloc s'ha de portar al dia però el meu és així.

SAGRADA FAMILIA I PROCESSÓ DELS SANTS MISTERIS

Ahir al matí vaig anar a la Sagrada Família per acompanyar-hi uns parents. Mare de Déu quina gentada ! i a la tarda vaig pujar a Camprodon per la processó.
Es pot dir que vaig arribar ben justet però a les 8 era al Monestir preparat pel que fes falta. Aquest any no va fer fred i Déu n’hi do la gent que hi havia a tot el recorregut. És ben bé que, a la Vall, és un atractiu de primer ordre.
En acabar, sopar i bunyolada a Can Ferran per comentar la jugada.
I en clau de ;-)) aquest any, el fill pròdig ha tornat al pas. Com que en Pol estava volant, en Jordi va venir amb la Mar. L’ hauríeu de veure, en Jordi Surinyach, amb el respecte que es mou durant l’hora i pico que dura la processó. Diu que li recorda la seva infantesa i és veritat que, participar-hi, et transporta temps enrere. A mi, sempre em ve al cap el viacrucis a Arenys. Suposo que sí que l’espiritualitat que tots portem a dintre ens fa aflorar sentiments que, normalment, portem molt ocults.
Per cert, ara que hi penso, heu llegit el darrer article d’en Suri ?

HOMENATGE A LA CIUTAT

Dijous 20, vaig voltar tota la tarda per la Riera, vaig anar a comprar la mona amb el fillol i a veure la sortida del Castrum dels Armats i veure’ls en diferents punts fins a la Plaça de Santa Anna on van fer-hi l’Homenatge.
Gràcies Soldats de la Pau !

COMIAT DEL CCM A LA MONTSERRAT CANDINI

Dimarts 18 vam tenir Ple al Consell Comarcal. Poques novetats però va ser el Ple de comiat de la nova senadora, la Montserrat Candini.
Segur que qui la substitueixi ho farà molt bé però, sens dubte, cada persona te les seves circumstàncies i, Montse, tu ets molta Montse ! Que es prepari el Senat !
Penseu que per 40 vots no va treure majoria absoluta a Calella i, el tripartit, la va enviar a l’oposició . En canvi, al CCM, ha estat una Consellera Delegada de Serveis a les Persones lleial i en un govern de CIU amb el PSC i ERC. Això és estar al lloc !
Com vaig dir al Ple, Montserrat, et portarem al cor.

PRENDIMENT I LA PASSIÓ DELS ARMATS

Diumenge a la tarda vaig anar a Santa Maria a veure la sortida de la Processó del Prendiment i, al vespre, a la presó a veure la nova representació que per celebrar els 25 anys, han fet els Armats.
Em va agradar molt tot i que, pel lloc i per on seia jo (molt escairat), em vaig perdre algun detall artístic perquè tenia una visió molt lateral. L’escenari en canvi, la presó, feia la representació molt especial i creïble. Molt bé Armats !

12è ANIVERSARI DE LA PEÑA AL ANDALUS

Diumenge 16, el President de la Peña ens havia convidat a la festa que fan cada any per celebrar l’aniversari i vam anar-hi a veure els balls. Ja sabeu que jo hi gaudeixo i no se’m fa gens difícil anar-hi. Ben al contrari, m’agrada i molt. Particularment, aquesta Peña te en la seva escola de ball el cor del seu ser i se’ls nota. Hi ha molt bon ambient i com que tenen quadres de totes les edats es nota que hi ha nois i noies (moltes més) que han crescut amb ells.
Quina alegria en rebre bosses noves per portar els vestits ! Tothom estava contentíssim, particularment els més petits ...
Que per molts anys continueu amb aquesta empenta !

CONNEXIÓ BRUSSEL.LES – BEGUR

Dissabte 15, vaig anar a Begur, per trobar-nos amb els amics que, fa tot just un any, vam anar al Parlament Europeu. En aquell moment érem tots candidats i avui ja n’hi ha molts que són alcaldes, entre ells en Joan Català, de Begur.

GEMMA PONT I 75 ANNIVERSARI DEL CENTRE NATACIÓ

Divendres 14 vaig anar a la inauguració de l’exposició de la Gemma Pont i la seva aposta pel “you are here” (particular visió de les seves fotografies) i després, al sopar que per cloure les celebracions del 75è aniversari del Centre, van celebrar els amics del CNM.
Felicitats a l’entitat amb major nombre de socis de la Ciutat. Per molts anys !

SENSACIONS DEL PLE DEL 13 DE MARÇ

Potser reafirmar la facilitat amb la que el soci majoritari ens vol fer combregar amb rodes de molí (cosa que segurament aconsegueix amb molta gent a base d’informar profusa i tendenciosament).
Tenim l’exemple de Can Fàbregas (als mataronins no els costarà res ...) o el del noi trobat mort dins el cotxe al dipòsit municipal. Vaig veient que és una constant el tenir un govern que surt del pas explicant qualsevol posició espolsant-se responsabilitats i anar variant en funció de la pressió exercida per l’oposició i la realitat.
Llàstima que seguir la política municipal sigui difícil per la gent, en general, però trobo que, com a mínim, els plens sí que són indicatius de la situació que vivim. Qualsevol persona que vingui a un ple pot jutjar per ella mateixa. M’atreveixo a assegurar que tot i que la darrera paraula sempre la te el govern i, per tant, solen fugir d’estudi sabent que ningú els podrà replicar, només seguint els debats tothom es faria una idea del que dic. Avorrits ? els Plens ... també una mica però és que per divertir-se hi ha altres coses i ningú ha dit mai que administrar 267 milions d’euros no hagi de ser una cosa seriosa.

ELECCIONS DES DE LA PIRÀMIDE DEL SOL A TEOTIHUACAN

Aquestes són les primeres eleccions que recordo, des de fa molts anys, en que no participo directament en el dispositiu Convergent, sigui d’interventor, apoderat, missatger, multimèdia, o el que sigui.
Com que fins el mateix diumenge vaig estar molt atrafegat i el diumenge feia el viatge, en cotxe, de retorn de Querétaro al D.F. vam aprofitar per passar a veure Teotihuacan. Això de tenir amics a per tot va la mar de bé. En aquest cas he d'agrair-ho a en Manel i a en Jorge, que va ser l'unic que em va acompanyar a dalt de la piràmide del sol i on jo, per si de cas, vaig posar el dit al centre (per si de cas es reparteix energia positiva de veritat ... ;-)
Des d’allà, vam fer vàries connexions en directe amb la seu electoral. Era una mica estrambòtic però funcionava. Del meu mòbil pujant piràmides a l’skype de la seu electoral, amb la qual cosa era una mena d’intervenció en directe que projectàvem perquè tothom sentís. Estic segur que si hagués agafat el portàtil i la webcam hagués pogut enviar-hi imatges. Ara bé, com que solen passar coses tècniques ... vam anar parlant fins a tancar els col.legis però a partir de les 9 vaig entrar en un forat negre i ja no vaig tenir cobertura. Coses que passen !
Al vespre, a l’hotel, vaig seguir totes les intervencions de tothom fins a veure com ens donava aquell diputat ballarí (l’onze) que finalment no ha acabat venint.