Ahir al matí, vaig ser al Consell Nacional on, apart de que cada vice-secretari va fer la prescriptiva rendició de comptes abans del Congrés, els responsables de les 4 ponències van fer una molt breu –massa- explicació de cadascuna d’elles. Dic massa, pel meu gust, tot i que vam acabar a les tres de la tarda. Segurament l’extensió de les explicacions dels vice-secretaris va menjar-se el temps però bé. Com que ja feia setmanes que en teníem els esborranys i en els darrers dies també en teníem les propostes que vam discutir ahir, ja les teníem llegides.Evidentment, l’Artur també ens va fer l’habitual exposició d’actualitat política i es va posar, com sempre, a disposició de tots els Consellers per respondre totes les preguntes que calgués.
Em va agradar també, tot i que potser s’hauria de fer més sovint, l’apartat on es va fer el seguiment del grau de compliment del mandat del darrer congrés. Qualsevol que hi estigui avesat (a això dels congressos dels partits) veurà que les ponències serveixen de marc de treball però en el pas dels mesos –anys- moltes vegades la Direcció ha de prendre decisions en funció de la realitat del moment, encara que s’hagi d’apartar una mica dels objectius marcats en l’anterior congrés. Això és normal i, precisament al proper congrés haurem de votar l’informe que en farà la direcció. Aquesta és la grandesa de la política i, encara que pugui semblar que no, depèn de nosaltres mateixos, de cada militant, de cada conseller, el fet de que les coses puguin anar d’una manera o d’un altra. Com va dir l’Artur, de l’única cosa que no es pot responsabilitzar a la Direcció és del grau de responsabilitat en l’exercici de la participació de cada militant o conseller. Això és responsabilitat de cadascú. Faltaria més ! Totalment d’acord.
En relació al grau de compliment, només posaré un exemple. Crec que ja vaig explicar com va anar l’anterior congrés pel que fa al tema d’Unió. CDC va marcar la línia d’intentar convèncer als amics d’UDC d’anar a una actuació política única per mitjà d’una força única com és la Federació. Doncs és evident que aquest objectiu no s’ha aconseguit.
Dic això perquè és un tema que a mi, personalment, m’agradaria molt i crec que a la majoria de votants de CiU també. Millor dit, la gran majoria ni saben que som dos partits.
En fi, hi continuarem treballant perquè, sigui com sigui, aconseguim perfeccionar el funcionament de la Federació i on tots ens puguem sentir el màxim de còmodes. En el meu cas, a Mataró, he de dir que no tenim cap problema i funcionem, pràcticament, com si ho haguéssim aconseguit i això és, sobretot, perquè les persones de tots dos partits hi estem molt compromesos.
SOPAR REMULLAT A LA FIRA
A la tarda vaig anar al despatx a endreçar i preparar la setmana però, al vespre, hem anat amb en Vicent i uns amics a sopar a la fira. Vaja, la intenció era anar picant als diferents punts però, caram, com que tot era ple, i mentre miràvem de menjar una mica de bacallà fregit, va començar a ploure maco maco. Total que ens vam refugiar a la caseta de la Casa de Andalucía i allí ens hi vam estar, a la barra tapejant, fins que va parar de ploure.
L’aigua és necessària però és una llàstima veure com a les 10 del vespre, aprox., quan més gent es podia posar a sopar, només es van poder utilitzar les taules que eren a cobert i que eren més que insuficients per tota la gent que ens hi vam concentrar.
